"Something weird is going on"? Isn't that our school motto? [Danny F.]

Vaig arribar a la taula de professors, mirant al meu voltant, on la gent em mirava amb respecte. La majoria dels alumnes estaven compungits o atemorits, sobretot els companys de residència de la Lizzie, la noia Hufflepuff que havien assassinat tan sols dos dies abans. Vaig arribar a la taula, i vaig asseure'm, cansat. El sopar acabava d'aparèixer, i els alumnes atacaven, sense massa gana. Em vaig servir un plat de sopa, i vaig començar a menjar, amb desgana. Vaig notar com algú se m'asseia al costat i, en aixecar el cap, vaig dirigir-li un somriure alegre.

- Dan!

-Harry! -vaig dir, imitant-ne el to de veu, rient. Després d'aquells dos dies, havia d'aprofitar qualsevol moment en què hi havia una mica d'alegria.

Als alumnes, a tots, se'ls notava tristos, i també espantats, per el que havia passat, i no m'estrenyava.

-Com va tot?-vaig demanar-li. A part dels temes 'normals'... m'havia d'explicar què feia amb la vida personal. I si no m'ho deia ell, ja li treuria jo.

Vaig riure quan em va imitar, i vaig donar-li un cop amistós a l'espatlla. Vaig menjar una cullerada de sopa, passejant la mirada pel menjador.

- Com va tot, o com va tot? - vaig preguntar, deixant anar una rialla.

Vaig mirar-lo, burleta, i vaig dir:

- Doncs va prou bé, deixant de banda l'incident de l'Elizabeth Speckhart. Els meus alumnes són prou bons, aquest any, m'entreguen els deures a temps, estudien pels exàmens, es porten bé a classe... Els de recuperació avancen ràpid, menys els de primer. Tinc quatre alumnes que no aconsegueixen fer el Wingardium Leviosa sense o bé explotar la ploma, o bé cremar-la, o bé fer que creixi. Jo crec que el problema és la pronuncia. Diuen alguna cosa com "Guinardium Liviosá!", i la ploma no vola, fa el que li dóna la gana. Hauré de treballar dur, amb aquestes criatures.

Vaig mirar-lo, sabent que no m'estava preguntant allò, amb un somriure divertit als llavis.

-Mmm... has probat d'explicar-los la història del Ron, l'Hermione i el leviOsa? -vaig dir somrient.-Suposo que els hi podria quedar... Però...-vaig fer una pausa per donar misteri, i li vaig aixecar les celles sense poder evitar posar-me a riure.-M'han dit que ultimament et va això d'abraçar a les persones... Bé, si de cas a UNA persona en concret...

Vaig veure que, tot i que somreia molt no m'explicava res.

-Saps que estic esperant una bona història, oi? -vaig dir-li rient.

- És bona idea, això de la història del Ron i l'Hermione. Ho provaré demà a la tarda, que és quan els tinc.

Vaig escoltar el que em deia, mentre alçava els ulls al cel i deixava anar una riallada.

- És clar, Dan, una persona en especial...

Vaig tirar-me cap a ell, i el vaig agafar del coll, atrapant-lo en una ofegant abraçada.

- A tu, em va això d'abraçar-te, Fletchie!

Vaig deixar-lo anar, rient per sota el nas, i començant a menjar sopa de nou. Sabia que encara em mirava, però no vaig dir res fins que vaig haver-me acabat el plat de sopa. Llavors em vaig girar cap a ell.

- Val, ara seriosament. Quina bona història esperes? No hi ha res a dir, i crec que saps tot el que has de saber, o ho intueixes...

-Ohh... jo també t'estimo, Jonetty...- vaig dir, rient, fent bromes que m'acostava per fer-li un petó. -Però prou bé que saps que no sóc jo, qui t'ocupa els pensaments...

Vaig deixar que s'acabés les sopes, però no el vaig deixar de mirar.

-Ja ho se, que ho se... però espero que m'ho expliquis amb les teves pròpies paraules. És nòvia oficial o només l'estàs intentant pescar? -vaig dir-li, fent-li un cop de colze.

Vaig dur-me la mà a la boca, teatralment.

- Realment creus que podria haver-hi algú més que tu a la meva ment, Fletchie? - vaig dir, rient per sota el nas.

Vaig agafar la copa, i me la vaig mirar uns instants abans de fer un glop. Vaig deixar-la sobre la taula un altre cop, amb parsimònia, abans de contestar-li.

- A veure com t'ho explico, jo, això. So som res, val? - "Encara" vaig afegir mentalment -. I sí, m'agradaria. I sí, m'agrada. I sí... L'estimo. Alguna altra pregunta que li hagi de contestar en aquests moments, professor?

-Oooi! En Harry se m'ha enamorat...-vaig dir,somrient. - I sí... tinc una pregunta. Quan penses fer alguna cosa per fer tornar aquest 'no som res' amb un 'sí, estem junts!'?

Vaig tallar amb persimònia el tall de carn que tenia al plat.

-I saps si ella... té intenció de deixar de ser soltera? -vaig demanar.-Perquè ja dono per suposat que te la podràs guanyar fàcilment... com totes, perquè a tu no se te n'escapa mai cap.

- Oh, Danny, però és que ella no és pas com totes les altres que han caigut als meus braços. Ella és... Especial.

Vaig deixar anar una rialla d'incredulitat, sense poder assimilar el que jo mateix acabava de dir. Hola? Qui ets tu i què has fet amb el Harry Jones?

- No sé què faré, suposo que li diré directament el que sento. Però necessito trobar el moment, perquè amb això que ha passat de l'Elizabeth no està gaire fina, la pobra...

-Ooh.-vaig fer, fent bromes que m'eixugava les llàgrimes amb el tovalló.- En Harry se m'ha fet un home gran... -vaig dir, continuant amb la comèdia.

Vaig deixar el tovalló altre cop sobre la taula, mentre em mirava en Harry somrient.

-Quan estàs enamorat se't veu tant... no se com, però se't veu diferent. I et mentiria si et digués que no et mereix.

Em sabia greu tot el que havia passat, i molt, però ara seria quan ella...

-Saps que si ara estas al seu costat, quan ella està més vulnerable, te la guanyaràs, oi? -I es clar que ho sabia. -Fes-li de suport... llavors sense tu et trobaria a faltar...

Guita, parla el que en sap taant vaig pensar, rient.

- Au, va...

Vaig donar-li un cop a l'espatlla quan va començar a fer teatre, amb una rialla. I quan em va dir que se'm veia quan estava enamorat, vaig fer un somrure de suficència. Però tenia raó. Ella estava més vulnerable, i més necessitada de suport. Era la meva oportunitat.

- Tens raó, però... No és una mica egoïsta aprofitar-me del seu patiment per poder demostrar-li que l'estimo?

-Sí, és ser egoïsta. Sí, t'estas aprofitant del patiment de la gent. Però dit així sembla que estiguis intentant fer una cosa dolenta. I no... l'estas ajudant. L'ajudes, i si surgeix... doncs surgeix. A més, llavors estareu millor els dos. I a ella... li ensenyaràs un món nou... i més.-vaig dir aquella última paraula rient.

-No, aviam, va seriosament. I... bé, tampoc te n'aprofitaries tant.. perquè el patiment el faries transformar en alguna cosa millor, no ho veus?

Vaig reflexionar-ho. Era pel bé comú, em deia. O m'intentava enganyar a mi mateix per no sentir-me tant malament o realment creia que allò era bo per tots dos. Vaig optar per creure'm la segona.

- Però és que no tinc clar quan, ni com dir-li el que sento.

Vaig deixar anar un sospir, remenant lentament el got d'aigua a les meves mans, mirant les petites onades que es formàven.

- Amb les altres noies sempre ho havia tingut molt clar, però amb ella no. La Nicole és diferent...

-Jo no em preocuparia massa, per això. Si ho tens tot preparat, si alguna cosa no surt com esperaves, llavors potser en quedaries tallat... I quan comencis, ja sabràs què li has de dir. Serà que no ho has fet vegades... -em va mirar dient que era diferent, aquesta vegada.- Ja, ja ho se que és diferent, però en el fons... acaba sent el mateix... només que ara és veritat.

Em feia gràcia veure com canviava quan parlava d'ella.

-Estàs ben coladet... -vaig dir, rient.

- Au, va, calla - vaig dir, donant-li un cop de colze pero sense poder evitar deixar anar una mitja rialla.

Vaig mirar-me el got un altre cop, pensatiu. Realment l'estimava tant com em deia a mi mateix? No. L'estimava més encara. Cada cop que calibrava la possibilitat de tenir-la entre els meus braços, sentir el seu tacte, la seva agradable olor...

- D'acord, tens raó. Estic ben coladet.

Em va sonar l'alarma del rellotge. Me n'havia d'anar.

-Em sap greu, tinc feina al despatx i si no m'afanyo no la podré acabar a temps. -vaig dir mentre m'acabava l'aigua d'un glop i agafava una poma per anar-me menjant pel camí.

-Ja ens veurem. I... ja m'explicaràs les novetats. Pobre de tu que t'oblidis d'explicar-ho al Fletchie, eh..! -vaig dir rient. -Apa, adéu.-vaig aixecar-me i vaig marxar del gran saló. Ell tindria sort. Se la podria guanyar. D'això n'estava segur.

(surto del tema)

- Està bé, està bé, t'ho explicaré absolutament tot. I si passa, passa. Si no acabem en res, al menys intentaré que es senti millor...

Vaig deixar anar una rialla.

- Au, sí, ves a treballar amb els teus animalets, Fletchie... No et preocupis que el tiet Harry et mantindrà al dia!

Vaig agafar una mandarina, mirant com se n'anava, i vaig començar a pelar-la, lentament i pensant en com podria guanyar-me la Nicole. I en com podria fer que s'adonés de quant l'arribava a estimar.


[TEMA TANCAT]