Noooooooooo! Allieeeeeeeeeee!

- Somebody once told me the world was gonna roll me...

Últimament havia adquirit el costum de la Wen de cantar a tot arreu com anava. Wen... Jo no ho feia tan bé com ella, però m'hi esforçava.


Vaig arribar al pont pensant en ella, m'hi vaig asseure pensant en ella i vaig observar l'aigua també pensant en ella. Si el que l'Allie m'havia dit era cert, allò em passaria durant una bona temporada... podia acostumar-m'hi. Suposava.


I aleshores ella va aparèixer com del no res. Vaig fer una cara de sorpresa molt gran. Vaig somriure. Però després vaig veure que... Anava ensangrentada! I portava una cara de tristesa que no podia dissimular. Vaig córrer cap a ella.

- Weeeen! Què et passa? Què ha passat? Com et puc ajudar? No ploris, ween...

-The show must go...- vaig deixar anar un sanglot.-go on... the show must go on....

Vaig seguir plorant. Havia de cercar l'Edward, ho havia de fer... però notava que el meu cor plorava. No tenia ganes de fer res. Volia quedar-me arraulida a terra, fer-me una boleta i plorar, plorar fins que les llàgrimes ja no puguessin sortir...

Vaig sentir com algú corria cap a mi. Vaig alçar el cap i vaig obrir molt els ulls. No... ara l'Edward... no...

-Edward...- vaig dir. Em vaig mirar les mans i vaig mirar l'Edward. No em sortien les paraules. El vaig abraçar amb força i vaig començar a plorar una altra vegada.- Edward...

I, de cop, es va posar a plorar més fort i se'm va tirar a sobre. La vaig abraçar, intentant consolar-la, però no sabia què fer.

- Wen... Què et passa? - feia, intentant no plorar jo també - Calma't, calma't... Segur que no és res. El que sigui, es podrà solucionar, vale? - vaig dir-li, inspirant confiança - Shhht. Ja m'ho explicaràs quan et sentis preparada - però la veritat era que estava tant preocupat, que no podria esperar gaire.

-L'Allie...-vaig dir, plorant. Vaig llevar-me les llàgrimes i vaig parar de plorar. Havia de ser forta, perquè ara seria l'Eddie qui estaria trist, i jo qui l'hauria de consolar.-L'Allie és a l'hospital. Alguna cosa l'ha mossegat... L'he trobada farà mitja hora al llac. Tenia sang al coll.-Vaig agafar aire.- Però es possarà bé! Estic segura...

Això ultim ho havia dit per que no s'ho agafes molt malament, però els meus gemecs que a vegades em sortien i els sanglots, no m'ajudaven molt.

- NO! - vaig cridar, mentre em separava d'ella bruscament i em començaven a caure les llàgrimes dels ulls - Això no és veritat! Retira-ho ara mateix! Retira-ho!

Però sabia que em deia la veritat. Vaig amagar la cara entre les mans, plorant sense parar, i vaig notar com els seus braços càlids m'abraçaven ara a mi, intentant consolar-me. M'intentava calmar, però no podia.

- Porta'm on és - vaig gemegar - Siusplau... Porta'm amb ella...

Vaig tornar a abraçar-me a ell quan ell es va separar. Que em digués allò em feia mal, la ferida que m'havia fet veure a l'Allie en aquell estat encara era oberta, i la reacció de l'Eddie va ser com si em tiressin sal a dins.

-Edward...- Vaig abraçar-lo amb força- No t'estic dient cap mentida. Ho sento moltíssim, de veritat.- I vaig seguir plorant.- Ho sento... No et puc portar, al menys no ara... m'han dit que ara no... Potser d'aqui a unes hores...

Vaig tancar els ulls.

-Ho sento...

Me la vaig mirar. I, en un moment, tota la ràbia que sentia cap a ella va desaparèixer. Vaig inspirar fons, sabent que no serviria de res insistir. Em vaig secar les llàgrimes, fent esforços per no somicar. I, secant-li les llàgrimes a ella pel camí, la vaig portar a una pedra que hi havia per allà i la vaig fer seure amb mi.

- Wen... - vaig dir, mossegant-me el llavi per no plorar més - Explica'm què ha passat exactament. siusplau.

Vaig assentir. Li explicaria, i sense plorar. Vaig sospirar i vaig tancar els ulls uns segons abans d'obrir-los i començar a parlar.

-Anava a veure al calamar gegant, quan la vaig veure. Estava estesa al terra, i no es movia. Quan vaig anar a veure-la... bé, hi havia molta sang, així que vaig voler anar a buscar ajuda, i vaig trobar a l'Edgar, el germà de la Bam-Bam, va fer venir un fénix i vam anar a Sant Mungo. Després... després, quan l'han possat amb molt de tubs i se l'han emportat, jo me enrecordat de tu i he tornat per dir-te. Creia que ho hauries de saber...

Apretava els punys a mida que la Wendy anava parlant, rabiós. Qui li podia haver fet allò a la meva germana? Una cosa tenia clara, i és que, fos qui fos, ho pagaria. Me n'encarregaria amb les meves pròpies mans.

Però allò no podia dir-li-ho a la Wen.

Vaig abraçar-la, relaxant les mans, sentint-me cada cop més compungit.

- Moltes gràcies per dir-m'ho.

Vaig deixar-la anar, absent, i vaig recolzar la cara sobre les mans.

- Quan creus que podré veure-la? Haig d'avisar als papes, però si no em deixen a mi, probablement tampoc els deixaran a ells... No els vull preocupar mentre no puguin fer res per ella - vaig dir.

-Jo... no ho sé. Demà, suposo...

Vaig mirar-lo i em vaig imaginar en la seva situació, el meu estimat Jack a l'hospital amb una ferida al coll, com si l'haguessin atacat, i que ell m'ho ve a explicar, i que no puc anar-lo a veure, i que em veig amb l'obligació d'explicar-lis al meu pare que algu ha atacat al Jack i no sabem ni per què. Vaig fer una ganyota en pensar-ho i vaig abraçar amb força l'Edward.

-Ho sento... de veritat si hi ha alguna cossa que pugui fer...

Vaig llevar-li les mans de la cara i ara li vaig rentar jo les llàgrimes, somrient.