In me you've got a... Friend?

Varem arribar a la part del jardi que era com nostra, ja que tots els cops que quedavem anavem amb al mateix banc, al costat del mateix arbre.

Vaig sentar-me i ella al meu costat, no vaig dir res, esperava que ella diguera alguna cosa, però com que no ho feia, vaig decidir fer-ho jo.

- Gràcies, per...per confiar amb mi.

La vaig mirar als ulls, volia que sapiguera que podia confiar amb mi, que l'ajudaria.

Vaig fer un somriure trist. En tot el temps que havíem estat asseguts al banc, jo m'havia abraçat les cames i no l'havia ni mirat. Confiava en ell, però encara em costava una mica.

Vaig fer un sospir, recelosa.

- Encara no t'he dit res. - i em vaig amagar el cap entre les cames. No volia dir-l'hi. No volia explotar. No volia ser... dèbil.

- No ho fases sino vols.- vaig dir mirant la neu.- No et pense obligar, per ara me conforme amb que confies amb mi.

Val, no me conformava, volia saber perquè estava aixi, seria perquè l'Al estava a snt mungo? No havia dit res per si era això. Però me donava la sensació de que no era per lo de snt mungo, havia passat alguna cosa.

- Smile though your heart is aching
Smile even though it’s breaking
Smile and maybe tomorrow
You’ll see the sun come shining through for you
Hide every trace of sadness
Although a tear may be ever so near

Havia cantant amb la veu baixa, quasi com un murmur, Smile...era una de les primeres cançons que havia cantat per ella. A la Sala de la Necessitat, una de les meues favorites. Estava lligada a bons moments. Per què l'havia cantant? No ho se.

Vaig tapar-me la cara amb les mans quan va començar a cantar, intentan aguantar-me el plor. Com podia ser forta si l'Ed em demostrava de tal manera que podia confiar en ell?

- M'has de prometre que no faràs res.

Em vaig secar les llàgrimes. Si alguna vegada volia vèncer la Gi... la Possesseur i la por dels records que em portava, havia de ser capaç de demostrar-li que no era dèbil. Que, si volia, podia ser millor que ella. I l'Ed em donava la confiança necessària per fer un pas endavant.

- M'ho has de prometre.

- Et promet que intentare no fer res.- vaig dir.

Em vaig mirar l’Erin, esperant. Intentaria no fer res, però era un Williams, i hi havien coses que no podia impedir.

- Si vol dir-ho, ja saps que si no vols o pots no ho fases, no et presione.

- No em pressiones - vaig dir, fent-me la dura - haig d'estar per sobre d'això.
Estic per sobre d'això.

Però no ho estava, i ho sabia. Tot i això, ja havia començat a parlar, i no podia deixar-ho ara.

- Tot va començar fa poc menys de quatre setmanes. Tornava dels jardins amb un ram de flors per l'Arianne... i em vaig trobar... Em vaig trobar l'Allie - vaig inspirar fons, intentant aguantar les llàgrimes - Li vaig dir hola, és clar, però ella... ella em va criticar les flors. Em van dir que eren lletges, i me les va tirar a terra. Estava freda, distant. Em va anomenar pel cognom no sé quantes vegades. Jo pensava que li havia passat alguna cosa, i... estava en el cert. Els seus avis eren a l'hospital per culpa d'una tieta de la Gisèlle Possesseur - em vaig estremir en mencionar el nom.

>> Vaig intentar consolar-la... Però, en contra del que qualsevol pogués pensar, ella estava... bé. Semblava disfrutar-ho. Es va posar a insultar la noia - esperava que no s'adonés que intentava evitar el nom - i em va insultar per estar-la defenent.


En aquell moment, no vaig poder contenir les llàgrimes, i em vaig posar a plorar de nou. Però no podia parar, no en aquell moment.


>> I allà va començar de veritat. Em va amenaçar. Em va insultar. Em va pegar, i em va fer no sé quantes coses més. I, quan se'n va cansar, em va... em va dir que em faria un crucio - vaig dir, amagant la cara entre les mans, plorant sense parar.

>> No sé què li va fer canviar d'opinió. Però, en tot cas, va ser pitjor... em va deixar allà. Crec que va passar mitja hora fins que em va trobar el Matthew Sheen... I, mentre em portava a la infermeria, crec... crec que vaig perdre el coneixement. Gairebé no ho recordo.


En tota aquella estona, havia evitat de mirar-lo a la cara. Però no vaig poder-me estar de mirar-lo uns segons. vaig abaixar la mirada ràpidament, horroritzada, i li vaig agafar la mà; en part amb por a que marxés, en part amb por de seguir explicant allò.


- I no t'he explicat el pitjor.


>> Fa una setmana em vaig trobar amb la Wendy. I em va explicar.... em va explicar que, el mateix matí del dia que la meva millor amiga m'havia atacat, aquesta millor amiga... Havia sigut enviada en coma a Sant Mungo.


Me'l vaig mirar, desconsolada. Però ara havia de ser forta. Si volia que l'Ed estigués sa i estalvi, ara havia de mentir.

- No ha sigut l'Allie. Per una part estic alleujada, però per l'altra part... No sé qui ha pogut ser. No sé qui em pot voler tant de mal com per deixar en coma la meva millor amiga, fer-se passar per ella i atacar-me.


Sí que ho sabia, però havia de ser forta. Només esperava que l'Ed no ho endevinés.

Vaig quedar-me callat, sense saber que dir. L'havien insultat, algú s'havia atrevit a insultar-la, a ella. Vaig respirar, li ho has promes...L'havien pegat, algú s'havia atrevit a pegar-la!
Vaig posar la ma a la butxaca, notava la vareta..s'havien atrevit a pegar-la, a insultar-la inclos a amenaçar-la amb fer-li un crucio...a ella! A Erin, a la persona més genial d'aquest món. A la persona que estimava. Vaig alçar-me del banc. QUI HAURIA SIGUT CAPAÇ...QUI HAURIA SIGUT L'IMBECIL!
Havia de ser algú que ella coneixia, estava clar, algú que ella...espera...espera...aleshores me vaig donar compte, quan havia nombrat la Possesseure s'havia estremit i al segon cop, no havia dit el seu nom! Ara estava clar, perque havia volgut fer-se amiga seua, per ferir-la, sabia, sabia que no era de fiar, li ho havia dit, despres del que li va fer ala cuina no es fiara d'ella, que volguera fer-se amiga seua era part del pla. Pero ella confiant amb la gent no m'havia fet cas, i me vaig prometre que la vigilaria, i no ho havia fet, m'havia promes que no deixaria que li feren mal, i no ho havia conseguit. La Possesseure, la puta aquella s'havia atrevit a tocar-la a Erin! Ho pagaria, com s'havia atrevit? I damunt agafant l'aparença d'Allie, la millor amiga d'Erin.

- Esta clar que l'Allie no va ser, perque jo vaig acompanyar la Wen a snt Mungo i vaig esperar als seus pares. I tu també saps qui és, veritat Erin?- vaig dir mirant-la.- Tu també saps que va ser la puta de la Possesseure, a que si?- rabia, sobretot rabia era un dels sentiments que preodominava en aquell moment. Li havia promes que no faria res, que intentaria no fer res. Vaig cabrejar-me i li vaig donar una patada al banc.- Joder!

Pero tot i aixi, vaig traure la vareta i vaig girar cap al castell, a la merda, ho pagaria, aniria a per aquella puta!

L'atac de ràbia era previsible... Només m'empitjorava la situació, però entenia que ell també tenia dret a enfadar-se. Així que vaig esperar pacientment amb la cara entre les cames.

Però després... després va començar a parlar. I les llàgrimes em van tornar a sortir dels ulls en veure que ho havia endevinat... I, encara més, que anava a buscar-la.

No podia, no podia deixar-lo marxar... No el podia perdre.

Immediatament, vaig saltar del banc i vaig córrer fins a quedar davant seu. Plorava sense parar... no podia parar. I, a més del que li podia fer la Possesseur si anava en la seva busca, el que temia era que em deixés sola. Amb ell em sentia reconfordada. Era l'única persona que semblava que em pogués protegir...

Em vaig quedar uns segons mirant-lo als ulls, suplicant, amb els ulls plens de llàgrimes. I, sense pensar ni tan sols, vaig fer un pas endavant, impedint-li el pas, i, dessolada, vaig començar a plorar més fort, agafada al seu pit i amagant-hi la cara per a que no em veiés.

- No te'n vagis... No em deixis sola... Siusplau - era l'únic que em sortia, amb un fil de veu - t'ho prego.

Se va posar davant meua impedint-me el pas, plorant i me va abraçar. Pot ser deuria d'haver pensat abans de dir el que vaig dir, però no ho vaig fer.

- No puc, no puc quedar-me sense fer res.- vaig dir.- Me preocupe massa per tu, i no me demanes que no ho faça, perquè ho fare sempre.- vaig alçar-li el cap, li vaig netejar les llagrimes- Erin...com no...com no vols que me preocupe per tu? Moriria per tu! Ets la persona que més...que més estime d'aquest món, aixi que no me demanes que no me preocuper tu, t'estime, t'estime massa com per a pedre't. I fare el que siga per tu, i si he de fer que la Possesseure ho pague, ho pagarà.

Li ho havia dit...li ho havia dit...edgar li ho has dit! Que faria ella ara? Tu ja ho saps, a ella li agrada el Liam, per tant el més segur és que es disculpe i diga que ella no.
Perfecte...

- Erin...com no...com no vols que me preocupe per tu? Moriria per tu! Ets la persona que més...que més estime d'aquest món, aixi que no me demanes que no me preocuper tu, t'estime, t'estime massa com per a pedre't...


Aquesta confessió em va caure com un raig d'aigua. Què? Què? Què? Què?

Me'n vaig separar ràpidament, espantada. Jo... Jo... Jo creia que.... Vaig retrocedir, i me'l vaig mirar als ulls. Semblava sincer...

I va ser llavors quan vaig prendre consciència de tot el que m'acabava de dir. Se'm van negar de nou els ulls de llàgrimes. No podia ser, no podia ser que l'única persona a qui podia considerar amiga sentís alguna cosa més forta... Com no me n'havia adonat?

En aquell moment no m'importava. Sense ser-ne ni tan sols conscient, vaig començar a retrocedir lentament, espantada. I, per quan em vaig adonar del que feia, ja estava corrent amb totes les meves forces en direcció al castell.

[Surto del Tema]

Vaig quedar-me parat, esperava que me diguera alguna cosa o cridarà, però va marxar. Vaig mirar com corria, val, perfecte, soc la persona més idiota que hi ha al món. No vaig intentar anar raere seua, no...ella m’estimava? No ho sabia, pot ser si, però no volia admetre-ho...no ho sabia i me feia mal. L’havia perdut per sempre? Esperava que no...La necesitava i sabia que ella també a mi...però estava segur? L’estimava.
Vaig sentar-me en terra damunt la neu, era imbecil....com havia pogut dir res! Havia anat a ajudar-la i l’havia fastidiat...
Vaig quedar-me mirant la neu, aleshores vaig vore que es feia fosc i començava a nevar, no me vaig menejar del lloc fins una hora després quan vaig haver d’alçar-me perquè tremolava del fred. Vaig marxar al castell maleïnt la meua estupidesa.

[TEMA TANCAT]