Bianca... jo... [Bianca]

- No em perdràs un altre cop. No ho permetrem.

Vaig fer-li un altre petó, abans de dir:

- Aquí m'he fet més forta, Bruno. I si algú em vol fer mal o xantatge, no se les veurà només amb mi. A Itàlia la gent no era tan intel·ligent com algunes persones que volten per aquí.

Vaig abraçar-lo.

- Aquí estem segurs de tot el que ens amenaçi a Itàlia.

Vaig somriure, abraçant-la a mi. Era absolutament feliç, ara. Sentia l'adrenalina que deixava anar des que li havia dit que l'estimava. Vaig acariciar-li el seu nas amb el meu, amb un somriure encara als llavis.

-Si t'amenacen aqui, moriran.- vaig dir, els meus ulls brillaven amb ràbia. Recordava la rabia que havia sentit quan ella havia rebut aquells missatges, les ganes de trobar-me amb ells i donar-lis la pallissa de la seva vida... vaig sospirar, acariciant l'esquena de la Bianca.- Fills de...

- Fills de la més gran de totes les putes, ja ho pots ben dir.

Vaig somriure, mirant-lo, i abraçant-lo, agraïda. Me'n vaig separar, i vaig pujar d'un salt a la barana, quedant asseguda allà, sense deixar-li anar la mà. Vaig quedar-me'l mirant uns instants, abans de dir:

- I què, els Slytherin t'han acollit bé? A mi els Gryffindor em van rebre amb els braços oberts...

Vaig acariciar-li amb el polze la mà, dolçament, mentre escoltava el que em deia.

-Bé... El Fortin s'ha convertit en un bon amic per a mi. Però a part d'ell només he parlat amb la capitana de l'equip de quidditch, la Gisèlle, la Rapunzel, una noia del meu curs... Soc bastant antisocial.- vaig dir, treient la llengua i despentinant-me, somrient.