Consciència remoguda

Tot va anar molt ràid i, abans de que pogués reaccionar, la Possesseur se n'havia anat. Tot i així, abans de fer-ho em va somriure. I jo vaig decidir que li donaria una oportunitat.

- Siusplau, noies-vaig dir quan vaig tornar a respirar normalment- no us baralleu més. l'únic que aconseguireu és que es segueixi enfadant. S'ha disculpat, potser sense gaire intenció però almenys ha tingut el valor de fer-ho. Potser em fa por, però jo penso donar-li una oportunitat.

No entenia res. Pero res de res. En un moment s'estaven tirant el plats al caps, la Erin va apareixer, es va disculpa per alguna cosa, la Sam es va escandalitzar, va apareixer l'Agatha...
No entenia res.
Vaig quedar-me mirant a cada una de les noies quan parlava.

-Eh...- vaig musitar.- Algú em poc explicar que coi a fet aquesta Slytherin?

Genial. És veritat, la Lily no sabia res del tema... Per molt que la noia em caigués una mica millor, encara recordava vívidament aquell moment.

Simplement vaig abaixar el cap, esperant a que ho expliqués algú altre.

Perfecte, ara em sentia malament, acabava de rebaixar-me al seu nivell.
- molt be Sam, aixi es fa, em vaig dir a mi mateixa amb ironia

Despres em vaig girar cap a Lils:

- Em.. doncs jo no soc la més indicada per a contar-ho, aixo es cosa d'Erin, si ella ho vol dir- vaig dir mentres em sentava en terra i em recolzava en la paret.- Ho puc contar.

No sabia perque havia cridat, me havia posat en ridicul i tot perque no podia acceptar que la Possesseure em demanes disculpes, jo sabia que no anava a canviar, pot ser... No, no penses en això ara.

Oh, genial. M'havien cedit la paraula a mi. Després de mirar uns segons a la Lily, una mica preocupada, vaig decidir que era de confiança; li diria. Així que vaig inspirar fons i vaig dir:

- D-doncs... resulta que estàvem a les cuines i va entrar ella i... bé, deixem-ho en què em va fer una mica de mal. Només és que vaig passar una mica de por... però ja està, ara s'ha disculpat i ja no passa res.

- Però una cosa- vaig dir- siusplau, no m'agradaria que ho sabés ningú, aixòo, i menys l'allie. Em podries prometre que em guardaràs el secret, sisplau?

Vaig mirar a l'Erin amb atenció mentre m'explicava el que havia passat.

-Jo crec que aquesta noia no es mereix cap perdó.- vaig dir.- Però es decisió teva Erin. Ni meva, ni de la Sam, ni de l'Agatha. Es tota teva.

Vaig mirarla. Em pareixia preciós que l'Erin volgués donar-li una nova oportunitat, encara que jo no se l'hauria donat.

- Em.. doncs si... es decisió seua- vaig dir mentres jugava amb la vareta.

No tenia ganes de fer res, em sentia malament i sols tenia ganes o de anar a correr o a nadar, però no podia nadar perque no devia de banyar-me molt el braç. Perfecte. Però jo necesitava desfogar-me.

- Be- vaig dir mentres m'alçava- Crec que jo em vaig a anar a correr- em vaig espolsar la túnica i vaig intentar no mirar a Erin al ulls, em sentia culpable per haver-li cridat. Era lo pitjor.- Be, ens vorem més endavant. Adeu!

[Surto del tema]

- sí, i la meva decisió és perdonar-la, de moment- vaig dir bastant fermament per ser jo.

Però... vaig veure la mirada de la Sam, i em va caure l'ànima als peus. Era una mirada fosca, culpable, trista. Molt semblant a la que havia posat al pont. I a sobre se'n va anar.

- Bé, jo tenia una mica de pressa...- em vaig disculpar com vaig poder, i vaig disposar-me a anar a parlar amb ella.

[SURTO DEL TEMA]

Em vaig mirar l'escena, la Sam semblava avergonyida, tot i que jo d'ella no ho estaria pas. I l'Erin, tan innocent com sempre, donant segones oportunitats sense esperar que se les guanyéssin. Vaig fer un sospir.

- No m'agrada que l'Erin perdoni tan ràpidament - li vaig dir a la Lilian-. Creu que tothom és bona persona. En fi, no li puc dir amb qui ha d'anar però suposo que sí que puc vigilar-la... No suporto que es fiqui amb problemes, i a sobre mai és culpa seva.

Vaig somriure a l'Agatha.

-Però es bonic que hi hagin persones així. Jo em sento molt orgullosa de l'Erin encara que no faci el que jo faria.

Vaig estar una estona en silenci, pensant.

-No creus que a vegades auriem de ser com ella?

Vaig pensar el que em va preguntar.

- Sí, si ho fóssim tots. - vaig dir-. Si tots fóssim com ella seria genial. Però sempre hi ha els que no ho són. I per això també hi ha gent com la Sam i com jo, més desconfiades i amb la sang que ens bull. No dic que no sigui admirable, ni valenta... però sento que necessita protecció.