Consciència remoguda

Perfecte, la liava a la cuina de gran manera, la Nadine es deprimia i em deprimia a mi, i ara la meva consciència em demanava a crits que demanés perdó.
I així anava jo, amb unes caixes de bombons i dolços sota el braç, amb un somriure de superioritat a la cara, i amb ganes de toparme amb la petita River per enclastar-li els dolços i marxar. Però no va ser amb ella amb qui em vaig topar...
- Eh... Hola.
I per arreglar el dia, la conversa incòmoda

Feia unes hores que acabava d'eixir de la infermeria, per fi! (OFF: encara estic ahi, però farem que ja eixit, xD) I despres d'anar a la residencia, dutxar-me i canviar-me de roba em vaig anar a passetjar per a estirar les cames.
Estava a mig passadis quan vaig vore a algu que em sonava, al apropar-me em vaig donar compte de que era la Possesseure, la de la cuina, perfecte.

- Hola.

Visca la vida! Ara em trobava amb la de la xocolata.

- Què, em tiraras més xocolata per sobre o et puc demanar una cosa?

<<Què coi fas Gisèlle? L'hauries de matar i no fer bromes!>> vaig pensar
Però aquell dia estava massa deprimida, no podia putejar, no podia fer mal a la gent, no podia fer-los mal al cor, perquè en aquell moment jo el tenia destrossat.

Em va sorpendre la resposta de la Possesseure, que volia demanar-me una cosa? ELLA?!.

- No se perque et deuria de fer cap favor, sobretot despres de lo que va passar en la cuina- vaig dir mirant-la malament- Al contrari el que deuria de fer seria agafar la vareta i fer-te algun malefici- vaig dir mentres agafava la vareta de la túnica.

- Si et ve de gust... No em penso defensar. Només volia demanar-te...Perdó. A tu, a la Black i a la petita River.

Li vaig allargar les capces de dolços.

- Això és per a voslatres. Ho sento de veritat, hi ha vegades que la meva ment i la meva força sont incontrolables. Dona un parell de capces a la River, la resta per la Black i per tu.

Vaig sospirar, esperant la resposta de la Samanta Williams, que segurament seria amb alguna paraula inadeqüada i algun encanteri pel mig.

Estava alucinant o era un somni ENS VOLIA DEMANAR PERDO!? PERDO!?

- Espera, aço va en serio, ens vols demanar perdo i ens dones una caixa de dolços?- vaig dir alucinant- CREUS QUE TOT ES SOLUCIONA AMB DOLÇOS I UN SIMPLE PERDO?- no podia anar en serio- On esta la camara?- vaig preguntar.

Ho sabia... HO SABIA!

- Mira, Williams, tampoc soc tan dolenta! I recorda que no només vaig ser jo, eh? I soc JO! Soc JO la que ve aqui amb el valor de demanar perdó! Ni tu, ni la Black ni la River! JO! Així que si no t'agrada, ho sento, però ja no és el meu problema! Jo ja estic tranquil·la!

No hera veritat, no ho estava. La meva CONSCIÈNCIA no ho estava
- Williams, si us plau, no hi ha cap càmara, no és una broma, soc una noia que necessita tenir la consciència tranquil·la, d'acord? Si soc dolenta és perquè soc diferent, d'acord? Vinc de molt lluny i m'esforço per encaixar, junt amb la Nadine, però no puc. Soc diferent, i necessito fer-me notar per no quedar enrere, compris? - n'estava farta, la gnt podia arribar a ser molt desagraïda - Incroyable! Je ne le compris pas, pardon!!! O ho acceptes o no, Williams!!!

Vaig sortir de la biblioteca, i caminant per els passadissos em van arribar a les orelles un crits. ¿Què ja es barellaven?
Vaig anar a veure k pasava i vaig veure una Slytherin i la Sam, que es cridaven l'una a l'altra.

-Eh, què passa aqui?- vaig demanar a les dues, inocentment.- No us estareu barallant, no?

(OFF: Va, vinga, m'hi fico....)

Anava pels passadissos tan tranquil·Lament quan vaig trobar allà a la Sam, la Lily i LA GISÈLLE. Semblava que estiguessin discutint. Instintivament em vaig acostar a la sam fins a mig abraçar-la, aterroritzada.

- Què està passant?- li vaig mussitar a l'orella- Millor disculpem-nos i ja està, acabes de sortir de la infermeria...

Va arribar Lils i despres Erin.
- Hola- vaig dir a les dues.- Discutint, no, no estem discutint, ens esta demanant disculpes. Ja saps perque no Erin?-vaig dir mentres l’abraçava amb un braç, despres em vaig tornar a dirigir cap a Possesseure.- Oui, je te comprends. Aleshores vols que et perdonem per lo del cuina, no? Perque tens mala consciencia, val i qui em diu que si et perdone, vas a canviar. Pot ser ara ets sents malament, però pot ser, no demà, però i la setmana que ve o el mes següent, qui no em diu que ho tornaras a fer? Perque, jo que se, veus a algu i com eixe día estas de mala llet, fas alguna cosa de la qual despres et tornaras a arrepentir? I despres que? Tindras mala consciencia i voldras que et tornem a perdonar?
Podras perdre la costum de posar-te amb la gent? O tornaras a caure de nou?

- Oh mon Dieu! Algunes persones son desagraïdes de mena! Té, River, un regal per a tu! - vaig donar-li les capces -. Ja m'esteu cansant, totes plegades. Maintenant je m'en vais! Estic cansada de vosaltres. Soc una persona i tinc sentiments! I també tinc paciència, dret a deprimir-me, o no?

Vaig fer intenció de marxar, però abans vaig mirar a la Gryffindor - Lilian, em sembla que es deia - amb mirada reprovadora
- Hauries d'aprendre a ficar-te només on et demanen, noia...

- Espera!- vaig dir, i la noia es va girar- m-moltes gràcies. I perdona'm si a la cuina vaig fer res que et va molestar.

Ara Erin li demanava disculpes, DAMUNT, ELLA QUE NO HAVIA FET RES I DAMUNT ARA L'ALTRA SE ANAVA!

- ES POT SABER PERQUE ET DISCULPES?! SI TU NO VARES FER RES MALAMENT! - vaig dir cridant- SI LA QUE ES VA PORTAR MALAMENT FOU ELLA!!! AHH! ARA TE'N VAS!? - vaig dir dirigent-me a la Possesseur- PERÒ QUE NO M'HAS SENTIT!!!- vaig dir cridant-li- OH! DE VERITAT! JO NO VOS ENTENC! ES POT SABER PER QUE VENS DEMANT DISCULPES!? SI NO VAS A CANVIAR, SI VAS A CONTINUAR IGUAL POSANT-TE AMB LA GENT-vaig dir de mala llet.- ET CREUS QUE NO CONEC A LA GENT DEL VOSTRE TIPUS??!! JO SOLS PERDONE A AQUELLS QUE VAN A CANVIAR?! VAS A FER-HO!?- estava molt alterada i no podia parar de cridar, neccesitava traure-ho tot fora.

Anava a disculpar-me amb la River, però la Williams va fer una cosa que no hauria hagut de fer MAI.
Vaig mirar a la Williams, treient foc pels ulls.

- TU A MI NO EM CRIDES!

Tranquil·la, Gisèlle, Tranquil·la... Respira... Conta, tranquilitza't... 1,2,3,4,5,6,7,8,9...
Vaig començar a tremolar de ràbia...

- TU A MI NO EM CRIDES!!!!!

Respirava massa ràpid, dificultosament... Això no modia ser bo... No podia tornar-me a descontrolar...

- QUE JO A TU NO ET CRIDE?! QUE JO A TU NO ET CRIDE!? VEUS COM NO POTS CANVIAR! VEUS COM NO POTS RESISTIR-HO! ARA QUE?! - vaig dir mentres em posava davant d'Erin i apartava a Lils raere meua, ja sabia com era, i coneguent-la podria explotar en qualsevol moment i donar-li a algu i despres tornar a demanar disculpes- QUE?! FARAS ALGUNA ALTRA COSA MALAMENT I VOLDRAS QUE ET TORNEM A DISCULPAR?!- vaig dir mentres traia la vareta.

Vaig respirar fons una, dues, tres... deu vegades. Ja estava tranquil·la.

- No, Williams, però puc treure a la teva residència alguns punts... Per cridar massa.

Molt bé, Gisèlle, amb tota la barra.
No pensava treure punts, em prenia seriosament les responsabilitats, però l'havia de posar a ratlla.

- Així que tu esculls, Williams... Tu esculls.

Vaig mostrar un somriure de superioritat a les tres noies.

Vaig mirar a la Possessure i vaig riure:

- Hahahahaha- vaig dir mentres li mirava a la cara- Creus que me importa que em tragues punts? Me han tret 100 punts en un dia. Creus que me importa molt?- vaig dir mentres reia, aixo si continuava alerta i amb la vareta a la ma.

Vania per un passadís després de poc de sortir la biblioteca quan vaig sentir uns crits. Era la Sam? Què passava? Vaig córrer cap allà i em vaig trobar la Sam cridant-li a la Possesseur i aquesta l'amenaçava en treure-li punts.

- I els punts per què el hi trauràs? - vaig preguntar, amb les mans a les butxaques, sense alçar gens la veu-. Que jo sàpiga no està prohibit cridar. Sí que està prohibit fer mal a alumnes més petits que tu que no es poden defensar, per això. Vols dir que trauràs punts a Slytherin?

- Mmmmh... Molt bonic, Black. Quatre contra una. Saps què és això? Covardia. COVARDIA!

La vaig mirar, desafiant.

- Guardeu les varetes. Totes. Pau, germanes. Libertée, Égalitée, Fraternitée! Quatre contra una no és igualtat!

Vaig mirar a les quatre noies (QUATRE!) amb aires de superioritat, i vaig riure

- Covardia? L'unica covard que veig esta davant meua- vaig dir sense guardar la vareta- Qui diu que sigam 4 contra una? L'unica que te la vareta fora soc jo! - vaig dir mirant-li a la cara- No deies que anaves a traurem punts? Veus com no te atreveixes=?- vaig dir somriguent.

- Però es pot saber què ha fet, aquest cop? - li vaig preguntar a la Sam-. Abans d'aguntar-te la capa mentre acabes amb ella m'agradaria saber-ne el motiu.

- Val, doncs no ha fet res, be, si, vol que li perdonem, perque te mala consciencia, i ho vol arreglar tot amb uns dolços i un perdo, eixos dolços- vaig dir mentres senyalava la caixa que duia Erin en la ma- Però ja saps com és aquest tipus de gent, encara que accepte les disculpes, ho tornara a fer, ja ho saps, no??- vaig dir li Agatha- Be, doncs jo li he dit que si anava a canviar i aleshores, Erin, s'ha disculpat! ERIN QUE NO HAVIA FET RES! I damunt la ha disculpat a ella!- vaig dir- Pot ser no et pareix una bona rao, ho sent però jo no puc perdonar-la, no, sabent que no va a canviar.

Em vaig escoltar la Sam amb els ulls com taroges.

- Perdó? Gairebé mata l'Erin i ara vol que la perdonem?

Vaig anar cap a les caixes de bombons.

- Quina és la meva, aquesta? - vaig dir, agafant-ne una-. No sé què faran les altres, però jo no et perdono.

Vaig agafar la capsa de bombons i la vaig buidar en una paperera.

- De tota manera t'agraeixo les disculpes, per això t'acabes de guanyar que no t'abraci, que era el que venia a fer. Però paraules fàtues i una mica de xocolata no disculpen el teu comportament.

Vaig tornar a ficar-me les mans a la butxaca i vaig tirar per on havia vingut.

- No sé si val la pena que malgastis saliva, Sam. Però tu mateixa, si te la carregues no em xivaré.

Vaig pensar que, per una vegada, la Georgia hauria aprovat el meu comportament. La veritat és que en aquell moment estava preocupada per altres coses.

Be, pot ser me havia pasat un poc. I a més no feia falta malgastar saliva per a discutir amb ella.

- Vols dir-nos alguna cosa més? Perque com has vist Agatha, no et va a perdonar i jo si no canvies, tampoc vaig a perdonar-te-vaig dir mirant a Possesseure.- Si no vas a traurem ningu punt, crec que marxare, he de fer coses més importants.

Vaig mirar-les, enfadada.
- No, Williams, no t'he de dir res més. I que ho sàpigues, no sempre soc dolenta! El que passa és que ningú té interès a conèixer-me realment!

Vaig mirar a la petita River, li vaig somriure sincerament, vaig dedicar una ganyota a la Black, un cop de cap amb el que deia adéu a la Williams, i vaig mussitar per a la Lilian:

- Au revoir.

Vaig donar mitja volta i vaig marxar. Desagraïdes!


[SURTO DEL TEMA]