Arreglant l'escombra

Vaig treure les eines de la caixa i vaig començar a polir el mànec de l'escombra, que ja era vella i estava una mica feta malbé. Vaig fer una ganyota; si pogués, em compraria una escombra nova, més ràpida i precisa... Però no m'ho podia permetre.

"Potser hauria estat millor renunciar als estudis i posar-me a treballar...", vaig pensar, mentre refeia els branquillons de la cua.

Ok, doncs... a fora hi havia un llac, un Pi cabaralla, uns jardins, un pont, un bosc (que tothom deia que era prohibit, però pel que havia sentit tothom hi havia anat) i uns camps de quidditch.

Em vaig apropar al camp, i vaig veure un noi que mirava d'arreglar una vella escombra. Em vaig apropar. Duia la guitarra a l'esquena, per si de cas. Vaig veure que la escombra era força vella i vaig arruufar el nas.

-No seria més fácil comprar-se una altra escombra?

Vaig riure, irònicament.

- Ho faria si pogués permetre-m'ho... - vaig dir, mentre seguia arrencava alguns branquillons trencats i els substituïa per els que eren sencers.

Vaig mirar-me el noi. Duia una guitarra a l'esquena; era el primer que veia. Moreno, fosc de pell... Havia de ser estranger. No vaig preguntar-ho.

-No t'ho pots permetre?- vaig dir, i un somriure arrogant va sorgir als meus llavis.- No saps quin greu em sap.

Vaig treure la guitarra i em vaig seure a uns metres d'ell, tocant la part que en teoria m'havia d'haver tocat a mi a l'ultima cançó de la Bianca. Quan va sortir la cançó de seguida vaig aprendre a tocar-la, i mentre intentava convencer als meus pares de venir a Hogwarts, m'imaginava que era jo qui tocava amb ella.

- Millor cervell que diners.

Aleshores es va posar a tocar amb la guitarra la cançó que jo havia tocat per la Bianca.

- T'has equivocat al quart compàs... Has fet un acord en la major que hauria de ser en la menor. Almenys és així a la cançó original - vaig dir, sense girar-me per mirar-lo.

Aquell devia ser italià, si coneixia les cançons de la Bianca. I era mag, i per la manera com m'havia parlat, molt ric... La podia conèixer de la Da Vinci. Tampoc vaig fer cap comentari al respecte.

-Vols dir que en tens? De cervell, vull dir... bé, va per les dues coses.

Vaig seguir tocant i vaig arrufar el nas.

-No crec. A la Bianca li agraden més els acords majors que els menors. Si a l'original es així és per què el guitarrista es va haver d'equivocar.- Vaig fer l'acord de la major.- Sona millor amb la melodia.

- Impossible. Em va demanar expressament que en els compassos parells destaquessin els acords menors... - vaig riure.

Vaig treure un tros de paper de vidre i vaig llimar els trossos més escantellats del pal; no es podia negar que, encara que els atributs de l'escombra no fossin bons, almenys conservava una aparença més que acceptable, gràcies a aquelles feines de reparació que feia sovint.

-Així que vas ser tu qui em va llevar el lloc de guitarrista.

Vaig deixar de tocar uns segons. MIrant-lo.

-Va, doncs no passa res. T'imaginava molt més perillós.

I vaig seguir tocant aquella cançó.

- I tu ets el guitarrista que normalment toca les seves cançons... - vaig mirar-lo -. T'imaginava millor, amb més nivell.

Vaig acabar de polir l'escombra i vaig desar el paper de vidre. Després vaig treure un petit pot de cera i vaig encerar, amb calma, el mànec de l'escombra. No volia que s'estellés més ràpid del compte.

- I, de tota manera, no sé què et feia patir. Que et fa por que et prengui la noia? O que et prengui la fama substituint-te com a guitarrista? - vaig riure, per sota el nas -. No pateixis, doncs. Tinc nòvia i sóc violoncel·lista...

-Amb més nivell? No pots parlar sense saber, ho hauries de saber.

Vaig tenir la tentació de trencar-li l'escombra. No sé per què. No ho vaig fer, no feia falta.

-Por?- vaig somriure.- He dit que podries ser perillós (i que no ho ets) però no he dit que tingués por.

Vaig mirar-lo.

-Que noms?

- Les coses perilloses ho són perquè ens poden fer ser els éssers més irracionals. Ens poden causar por, per això són perilloses. Però dius que no sóc perillós... o sigui que o bé menteixes, o bé ets un ingenu.

Llavors em va preguntar el nom. Per què ni tan sols li interessava?

- Matthew Sheen. - vaig ometre la part "Matt, pels amics" que deia normalment -. I tu ets...?

-No crec que digués perillós per què em fessis por.- vaig dir, alçant les celles.- Si no ho pots entendre, es cosa teva.

Sheen. Vaig guardar-me el nom

-Bruno Piero Ventigmila Di Lombardo.- vaig dir, i vaig tornar a les cordes.

- Ah, em sona el teu nom. La Bianca m'ha parlat de tu... - vaig riure -. Bé, Ventigmila... Una banqueta d'un camp de quidditch no és el millor lloc per tocar, o sigui que ja pots marxar.

Vaig fulminar el noi amb la mirada. La seva presència m'ofenia.

-Què et molesta la mea música, Sheen? Es estrany, ja que la vas tocar tu.

Vaig somriure, arrogant, i vaig tornar a la guitarra. Si li molestava que estigués allà, hi estaria.

-Quina mirada, ja sé que estic bo, no fa falta que em miris d'aquesta manera. La gelosia no es bona.

- No em molesta la meva música. Em molesta sentir com algú com tu la toca... I em molesta, senzillament, la teva presència - vaig dir, amb menyspreu -. I sí, segur que reconeixes la mirada. És una mirada que et deu fer molta gent. Se'n diu menyspreu.

Em tremolava una mica el pols. Si m'aixecava i treia la vareta, acabaríem malament; i si m'aixecava i li trencava la cara, acabaríem igual o pitjor. Però... la temptació era gairebé insuportable.

-No saps quin greu em fa, que et molesti la meva presència.- vaig dir, tocant una altra cançó. - Menyspreu? No em sona. Ho sento, no m'importa molt el que pensen de mi la gent que no es mereix molta atenció.

Estava molt tranquil, des de fora, només es veuria al noi nervios i jo tocant, tranquil, sense fer res més que tocar.

Ja no podia més. Mentre deixava l'escombra el noi va seguir fent mofa. M'exasperava.

- Doncs hauria d'importar-te...! - vaig exclamar, mentre em girava cap a ell.

El noi no va tenir temps de reaccionar. Ni tan sols va poder separar els dits de les cordes de la seva guitarra, quan de sobte el meu puny dret va impactar contra la seva cara bonica i el va fer caure a terra, una mica lluny, picant també l'instrument contra el terra d'herba del camp.

De seguida vaig arribar allà on era ell i vaig clavar-li dues, tres, quatre puntades de peu a les costelles. Un "crec!", dèbil, va sentir-se amb cada puntada de peu, mentre el noi quedava enfangat i es retorçava.

No vaig tenir temps de reaccionar, el seu cop em va fer caure a l'herba, la guitarra, en caure amb mi, havia deixat anar un soroll de les cordes. Vaig apartar la guitarra de mi tot el que vaig poder abans de que arribés, ja que sabia que el molt imbécil no deixaria allà la baralla.

"Quin fill de puta"

Vaig mossegar-me el llavi quan va començar a clavar-me puntades de peu. els crec no semblava que estigués molt bé. Vaig agafar-li la cama quan em va voler donar un altre cop, evitant pensar en el dolor de les costelles, i li vaig girar la cama, fent-lo caure.

Va agafar-me la cama i em va fer caure. Vaig notar com el genoll picava malament amb el terra i vaig reprimir un crit de dolor. Amb l'altra cama, evitant que el noi s'acostés, vaig tornar a clavar-li una guitza al pit i el vaig deixar a uns metres de mi.

Vaig intentar aixecar-me, però coixejava i vaig tornar a caure, més a prop seu. Suficientment a prop com per deixar-me caure expressament sobre el seu braç dret, que tenia estès a terra, amb el genoll que encara tenia bé.

Vaig reprimir un crit quan va caure al meu braç. L'havia trencat, estava segur.

-Quin fill de puta.- vaig dir, abans de agafar aire per aguantar el dolor tant del braç com el de les costelles.

Vaig empenyer-lo amb l'altre braç, el bo, per llevar-lo de sobre el meu braç i vaig aixecar-me, com vaig poder.

-Fill de puta!

I llavors vaig donar-li una puntada de peu a la cara. crac va fer el seu nas, abans de començar a sagnar.

- Mira qui parla! - vaig dir, escopint sang per la boca.

Vaig agafar el noi per la cama i el vaig fer caure, començant a donar-li cops a les costelles amb els punys. El nas em sagnava i se m'emboirava la vista, però estava ofuscat.

- Hauries d'haver-te quedat a Itàlia... - vaig murmurar, quan l'esgotament va assaltar-me i vaig ser incapaç de seguir pegant-lo amb força -. No havies d'haver vingut mai...

No sabia a qui ho deia. Potser a ell, potser a mi. Potser hauria d'haver-me quedat amb la meva mare, a Gènova, i tocar amb els del quartet de corda del cafè... Potser hauria estat millor.
Vaig arrossegar-me a uns metres de distància, incapaç d'aixecar-me. Vaig escopir sang i vaig treure la vareta dels pantalons, per aturar l'hemorràgia.

Joder, quina mania amb les costelles. Vaig deixar anar un gemec sense poder-ho evitar, intentant protergir-me amb el braç bo, donant-li cop de punys a la cara. Vaig voler agafar aire, però les costelles em van impedir poder agafar molta aire.

-Et fots.- vaig aconseguir dir-li.

vaig alegrar-me en veure que s'havia apartat de mi i vaig intentar aixecar-me, però estava massa cansat. Vaig escopir i després vaig fer una ganyota de dolor.

- ... Férula... - vaig murmurar, apuntant-me al genoll i immobilitzant la cama.

Després, d'un gest de vareta vaig fer aparèixer un parell de bastons que faria servir com a crosses, i vaig començar a marxar, cap al castell. Havia de passar per la infermeria... merda, sempre igual, ficant-me en merders.

Vaig sentir com se n'anava. Vaig agafar aire més fort, fent una altra ganyota de dolor. Vaig aconseguir aixecar-me, pero després vaig quedar mig ajupit per el dolor a les costelles.

-Fill de puta...

Vaig veure la guitarra, i vaig anar a mirar-la. Havia de passar per la infermeria, ho sabia, però abans havia d'agafar la guitarra, no la podia deixar allà, qualsevol podria agafar-la... i va ser llavors quan vaig veure la seva escombra allà.

"No ets tan cruel"

No?

Vaig fer un moviment de vareta i vaig deixar l'escombra just com abans, com si no l'hagués arreglada. Vaig dubtar si l'havia de trencar del tot, però la veueta tenia raó. No era tan cruel.

-Tens sort.

I amb la guitarra sota el braç vaig començar a anar cap al castell, cagant-me en el dolor del braç, de les costelles i en el puto gryffindor de merda.

[TEMA TANCAT]