Venjança

Vaig entrar a la mussolerissa, ja fent tentines, amb una ampolla de whisky de foc gairebé buida a la mà. Ja era fosc, i allà no hi havia ningú. Vaig caminar fins al centre de la mussolerissa i vaig mirar enraire. Era graaaaaaan. vaig començar a donar voltes, mirant enlaire. Queien plomes.

- Mooooolaaaaaaa...

Vaig parar perquè em vaig marejar. El terra es movia. Mmmm. Odiava quan el terra es movia. Em vaig acabar el contingut de l'ampolla d'una tirada, i vaig llençar l'ampolla a terra. Vaig mirar al voltant.

- On shón les revishtes? -vaig poreguntar a un mussol. El molt borde va passar de mi-. Shón uns putush maleducatsh. Elsh oshells. Shón unsh cabronsh. Igual que el Fortin. Per què ésh un oshell? -vaig preguntar mirant al públic-. Doncs perquè ésh un cabróoooooon!

Vaig veure una pila de revistes i diaria vells per terra. Havia d'omplir unes quantes cartes. Molta feina. Vale. Respira, que has de pensar. Tranquil·la.

- Primer de tooooot... la Daviesh. Puta, puta puta! Hahahahaha. No shaps on t'has fotut, malaguarra. No shaps amb QUI t'hash ficat.

Vaig agafar unes revistes i em vaig posar a retallar.

- I el treu càshtig seràaaaaa... LA POR.

Vaig escriure la seva carta, li vaig fer el sortilegi de cremar-després-de-llegir i el vaig lligar a la pota d'un mussol petit.

- Porta-li a la guarra de la Daviesh -li vag dir.

Vaig tornar a l'escriptori i vaig obrir una altra ampolla de whisky.

- Traga -em vaig ordenar. I vaig tragar.

Em vaig fregar els ulls per deixar de veure-hi doble. Vale. Enfoooooca, enfoooca... una mica més a proooop, una mica meeeeenys... aquí! Vale, quieta! No et moguis!

Vale, ara havia de fer moltes còpies de la mateixa carta. Ànims. A veure, a qui?

"Lils. Sam. Maggie. Georgia. Erik. Ja... no, James no, ara és profe, no pot participar en activitats il·lícites"

- Acabesh de penshar la paraula "il·lícit" anant borratxa? -em vaig riure de mi mateixa-. Molt bé! Un punt per Gryffindor! Hahahahaha.

Em vaig treure el robí de la butxaca i el vaig deixar sobre la taula, mirant-me'l mentre rumiava.

"James, no. Qui més? Allie, allie, sí. Eileen. Emily."

- Els de sempre.

"Pocs, som pocs. Necessites més gent. Amb qui més confies? El Saul. La Wen. La Cass. L'Erin."

"L'Erin, la Wen i la Cass? Mala idea!"

"Vull més gent"

"Les posaràs en perill! La Wen i la Cass són petites! I l'Erin... l'Erin no!"

"Que triïn elles"

Hi havia massa alcohol per seguir pensant. Les vaig afegir a la llista. I vaig enviar-lo també una carta. Totes iguals, una per a cadascú.

Amb certa dificultat, perquè ni em movia, ni pensava ni hi veia gaire be a partir que vaig obrir la tercera ampolla, vaig anar lligant les cartes als peus dels mussols i els vaig deixar anar. Vaig recollir com vaig poder les revistes i diaris. Després em vag deixar lliscar per l'ampit de la finestre fins que vaig caure rodona a terra, encara amb una ampolla a la mà, gairebé buida.


OFF: si vol entrar algú, endavant.

Vaig arribar a la mussolerissa respirant entretalladament. Havia perdut a l'Agatha mentre la seguia i no sabia on s'havia posat...

Vaig empènyer la porta i la vaig trobar allà, mig inconscient al terra de la mussolerissa, al costat de la finestra. Duia una ampolla de wisky a la mà, mig buida. A la taula n'hi havia un parell més.

"Però què has fet, Agatha?"

Vaig apropar-me cap a ella i vaig agenollar-me al seu costat.

- Agatha, Agatha reina. Respon.- Anava dient, mentre la sacsejava suaument. No responia.

Vaig rebuscar dins la meva bossa i vaig trobar-hi una ampolleta d'aigua. La vaig detapar i li vaig tirar per sobre el front, mullant-la.

- Agatha, què em sents...?

Vaig sentir que em queia aigua a la cara i vaig obrir els ulls. Vaig trigar una mica a enfocar.

-hdjdjkdm? - vaig fer. Vaig discernir que era l'Ursula. Mes Slytherins. Estaven per tot arreu, collons-. Oh, no, ja estic farta de vosaltres. Deixa'm en pau.

Vaig fer un gest com per apartar-la, pero vaig apuntar a la ursula de la dreta i es veu que no era la correcta.

- I a sobre us desdobleu... - em vaig deixar caure, cansada.

Vaig aguantar-me el riure quan va intentar apartar la que, suposadament, estava al meu costat.

- No Agatha, no marxaré. No et deixaré en pau. Tu em vas ajudar en el seu moment, i ja és hora que et torni el favor.

Vaig ajudar a que s'aixequés. Queia a pes mort. No es deixava fer.

- Agatha, filla, col·labora una mica... Que jo sola amb tu no puc.

No em deixava tranquil•la.

- L'ultim cop que vaig estar així va ser per culpa teva -li vaig dir-. I jo vaig intentar ajudar-te, però al final et vas fer enrere. O sigui que deixa'm.

Era graciós. A totes dues ens havien fet el mateix, i totes dues vegades ens havíem topat l'una amb l'altra.

Em vaig incorporar i vaig seure. No em podia aguantar dempeus. No encara.

-Fes que pari de girar -li vaig demanar.

Vaig veure que encara quedava una mica de liquid a l'ampolla i me la vaig dur a la boca per beure-m'ho.

Aquell comentari de que em vaig fer enrere em va fer mal. Però el vaig ignorar.

Vaig veure com s'incorporava i s'asseia. Va buscar l'ampolla que quedava i la va agafar, disposada a acabar-se-la.

- No! Ni de conya.- Vaig dir, traient-li l'ampolla de les mans.- No seguiràs bebent. Si vols que pari...

Vaig moure la vareta i va aparèixer un cubell metàlic al terra. El vaig apropar a l'Agatha.

- Hauràs de fer això... - Vaig dir-li, agafant-la desprevinguda i fent que es posés encaramada al cubell. Vaig agafar-la del front amb una mà i, amb la que em quedava lliure, vaig obrir-li la boca i hi vaig introduir dos dits, per provocar-li el vòmit. - Així és com pararà, Agatha.

Vaig sentir com li venia una arcada...

-Ah! Joder! - vaig exclamar quan em va agafar.

Vaig començar a treure més i més liquid. Collons. Uf. Quan vaig tenir l'estómac buit, em vaig tornar a asseure. Em trobava fatal, pero ja no em feia tot voltes.

-També hauries aconseguit aixó amb una dutxa i un cafè -li vaig retreure-. Tens aigua? I alguna pastilla pel mal de cap?

Sentia punxades. Vaig mirar el rellotge.

- Ës tard -li vaig dir-. Si t'enxampen et pot caure un càstig, senyoreta perfecta.

- Doncs mira, em sap greu però ni tenia un cafè ni una dutxa a mà. Així que es lo que hay.

Vaig rebuscar dins la bossa i vaig tornar a treure l'ampolla d'aigua. Vaig agafar el moneder i hi vaig mirar a dins. Sí, pastilla pel mal de cap.

- Té i té.- Vaig dir-li, passant-li les dues coses.

Me la vaig mirar quan em va dir allò de que em podia posar en un embolic.

- M'és completament igual, Agatha. Em quedaré aquí. Perquè vull ajudar-te com tu vas fer amb mi. Perquè... - "Encara segueixes sent la meva cosina" Però aquelles paraules només les vaig poder sentir jo, dins el meu cap.

- Explica'm, què ha passat? - Vaig preguntar-li, traient-li els cabells de la cara, amb cura.

- Que què ha passat? -vaig dir-li, amb un somriure cabrejat-. Que jo tenia raó al principi. Dels teus no te'n pots refiar de cap. M'ha passat exactament el mateix que et va passar a tu. Però almenys no ha estat amb una amiga meva... sinó teva, per suposat.

Vaig agafar la pastilla que em va donar i me la vaig empassar amb una mica d'aigua.

- Confiava en ell -vaig dir-. Confiava en ell, vaig pensar que ell podia ser diferent. Em vaig equivocar. Te les foten per totes bandes en quant et descuides.

Me la vaig mirar a ella. Potser ella també me la fotria.

-Ja sé que no tinc per què demanar-te res, però t'agraïria que no comentessis al Fortin res d'això. Miro d'intentar que no se li creuin els cables. Está molt xungo, no? Què li ha passat? Seguiu sent amics? Era el teu millor amic, no?

Vaig sospirar, quan va acabar de parlar.

-Veig que ja ha vingut a parlar amb tu. - Vaig dir, abatuda - Vaig tenir una petita conversa al costat del Pi Cabaralla. Quasi es mata...

Vaig mirar-me-la.

-Sí, seguim sent amics. Però no el reconec, Agatha. En Kikus està molt extrany. Em va explicar no sé què d'una serp i en Mr Hide... - Vaig fer una ganyota, en recordar l'esceneta del pi... - Està realment fotut. I el més extrany és que no sé realment d'on li ha vingut.

- S'ha atrvit a dir-me que era culpa meva, el molt canalla -vaig explicar-li-. No ho és. Jo no he fet res. Només vaig intentar que fos millor persona. Jo no he fet res malament. Ha estat ell, ell i la mala puta de la Medea.

Me la vaig mirar de reüll.

- Què en penses, del retorn de Lady Macbeth? Què creus que hi fa, aquí?

Em vaig preguntar si ella no n'estaria al corrent. Hauria canviat de veritat? me'n podia refiar?

"Igual que et vas refiar del Fortin? Igual que ella es va refiar de les seves amigues, del seu nòvio? igual que et pots refiar de la resta d'Slytherin?"

Em vaig girar de cop cap a ella, amb els ulls molt oberts.

- Com? Que la tieta és aquí? Però si no en sabia res! - Me la vaig mirar amb preocupació - I tu... com estàs?

Vaig mirar-me-la atentament. Semblava turmentada.

- Per descomptat que no ha sigut culpa teva, A. No sé... La tieta sempre ha aconseguit el que volia, fos de la manera que fos... I tu ho deus saber més que nignú.

Vaig assentir.

- Demà a la nit tinc càstig amb ella. (OFF: Ok? XD) Alemenys he aconseguit que em toqui a mi i no a la Sam...

Però només de pensar-hi vaig haver de tornar a agafar la palangana, perquè m'havien vingut més nàusees, i vaig acabar traient el sopar.

"M'estic quedant en els ossos..." vaig pensar, mentre em mirava els bracets, que abans havien estat forts i molsudets i que ara eren ben prims. "Farà que em quedi demacrada, la mala puta."

- Em fa por el que em pugui fer -li vaig dir a la meva cosina-. Estic molt espantada, Ur...

Les llàgrimes em van sortir soles, barreja de la tensió, la por, el dolor per la traïció, l'alcohol, la ressaca, el cansament i el meu estat de salut no gaire envejable.

- Tot és culpa vostra... - vaig dir entre plors-. Tot és SEMPRE culpa vostra...

- Càstig...amb la tieta Medea? - Vaig pensar en totes les vegades que l'Agatha havia vingut a casa, plorant, per a que li curés les ferides que li havia provocat la seva mare.- Vols dir que és bona idea, anar-hi?

Vaig veure com tornava a vomitar. Vaig agafar-li una altra vegada el front, ajudant-la.

- Em fa por el que em pugui fer. Estic molt espantada, Ur... - Em va dir, amb llàgrimes als ulls que no van trigar a sortir.

Me la vaig abraçar, acaronant-li el cabell.

- Shhh. Agatha, calma't. No serveix per a res, que ploris.- Vaig dir-li, intentant tranquilitzar-la.- Ets forta i ho saps. Sempre has superat tots els impediments que et posava la teva mare. I aquest també el superaràs.- Vaig continuar, parlant al costat de la seva orella - I si no, crec que hi ha gent ara al castell a qui no li importaria assassinar-la.

El següent comentari no em va fer gens de gràcia.

- Ei, Agatha, a mi no m'hi involucris. Que jo no t'he fet res. No seria aquí ara si no et volgués ajudar, no creus...?

- Tu em vas intentar matar l'any passat ¬¬ -li vaig dir-. Et perdono. Perquè sé que estàs intentant canviar. Però has de reconèixer que sou la flor i nata de l'escola... qui coneixes de la teva residència per qui podries ficar la mà al foc? Mmm? Disculpa si em costa confiar en tu...

Vaig tornar a agafar l'ampolla d'aigua i vaig beure.

-Últimament vomito més que no pas menjo -vaig dir, recolzant-me a la paret-. Creus que un es pot tornar bulímic sense voler? U.U'

Vaig rebuscar a les butxaques i vaig trobar unes pastilles que m'havia donat Madam pomfrey pels vòmits.

- Gràcies pel que has dit. Que sóc forta i això. De vegades m'ho he de recordar perquè ho engegaria tot a la merda.

Em vaig quedar callada un moment.

- Divendres faré 18 anys. Seré oficialment major d'edat al món dels muggles, també.

"Podria marxar d'aquí d'una puta vegada, buscar una feina i a la merda tot."

- Sí, ho sé, i no hi ha dia que no me'n penedeixi, A. - Vaig dir-li, referint-me a l'aconteixement de l'any passat.

- Crec que t'ho hauries de fer mirar, perquè vomitar per vomitar no deu ser pas sa...-Me la vaig mirar. S'havia aprimat molt.

Veig tenir una idea.

- Blink, pots venir, siusplau? - Vaig demanar.

CRECK!

- Senyoreta Ursula - Va dir la Blink, contenta de veure'm - Què puc fer, per vostè?

- Pots portar-me aquells dolços que em donaves tant bons, aquells que menjava quan no volia acabar-me el sopar i després tenia mal de panxa. Saps quins et dic?

- Sí, senyoreta. Aquelles que eren com una tartaleta i hi posava una miqueta de nata amb una maduixa petitona a sobre? - Vaig assentir amb el cap i l'elf va somriure - I tant. Quants en vol?

- Doncs no ho sé... - Vaig dir, pensant - Porta'n una dotzena.^^ Gràcies, Tink! Fins ara!

L'elf va marxar amb un altre espetec i vaig tornar-me a girar cap a l'Agatha.

- Doncs ho hem de celebrar com deu mana. 18 anys només es fan un cop a la vida (OFF: Ja t'agradaria a tu tenir 18 anys, xata...xD) i s'ha de festejar.

Vaig apartar-li el cabell del front, xop de suor per l'esforç del vòmit.

- Ara quan torni la Tink a portar aquests pastissets, vull que en menjis. Encara que només en sigui un. A mi m'ho curaven tot quan era petita.

Vaig assentir. No tenia gens de gana, però els dolços es menjaven sense gana, i necessitava tenir alguna cosa a l'estómac.

- He vist que t'has fet amiga de la Sam -li vaig comentar, perquè encara seguia rumiant si podia confiar en ella o no-. I del Sam. Esteu sortint? No el conec, però sembla bon noi.

Me la vaig mirar.

- També he vist que tornes a ser amiga de la Possesseur i la Davies. No pots ser amiga de tots. Hauràs de triar. Ho saps, oi?

Vaig mirar per la finestra, al cel fosc, que deixava pas a un aire gèlid. Em vaig aixecar i vaig anar cap allà. Vaig posar les mans a l'ampit de la finestra, deixant que l'aire m'anés a la cara.

- No falta gaire -vaig dir, fluixet-. Està tornant a començar. Com quan el Rodlel, saps? Tinc la mateixa sensació que llavors. Ja s'estan formant dos grups. Sé de quin grup seré jo. I sé, estic convençuda, de quin grup seran les teves amigues.

Me la vaig mirar.

- Et penses quedar al marge?

Em va anomenar a la Sam i a en Sam. Vaig somriure, a l'escoltar els dos noms.

- Vaig decidir que havia de deixar al marge les meves diferències cap a la resta de la gent.- Vaig explicar - Estava cansada de barallar-me sempre amb la Sam, així que vaig decidir anar a parlar amb ella i demanar-li perdó per tot el que li havia fet fins ara...- Vaig pensar en l'incident del Sectumsempra. Vaig decidir no dir res.- I la veritat és que me n'alegro. La Sam és una noia estupenda i estic contenta de poder dir que ara ens portem bé i que, en un futur, podem arribar a ser bones amigues.

Vaig recolzar el cap a la paret.

- I en Sam... - Vaig pensanr en ell. En com el vaig conèixer- Vam conèixer-nos sota les fulles d'una gran planta, un dia d'estiu molt calorós. Ell va ser qui em va donar la oportunitat d'entrar a formar part de tot el mon de la moda i les models.- Vaig suspirar - Però, sincerament, A, no sé si m'agrada o li estic molt agraïda per el que ha fet. - L'estòmag se'm va encongir.- Bé, no. Sí que ho sé.- Vaig rectificar - M'agrada. Però no sé si ell sent el mateix.

Em va mirar i jo vaig clavar els meus ulls en els seus. Els ulls dels Black.

- Sí, torno a ser amiga seva. Bé, de fet, de la Rapunzel no ho havia deixat de ser, però amb tot el tema de la Gisèlle i tot això ens vam distanciar una mica.- Vaig pensar en si sabia que en Kikus l'havia enganyada amb ella. Si ho sabia ja m'ho diria quan ella veiés que era el moment. Vaig tornar a sospirar - Fa molt de mal que et treixin. Però en fa més si són les teves amigues les que ho fan. - Vaig desfer el nus que tenia a la gola - I no suportava haver d'estar separada d'elles. - Vaig mirar al sostre de la mussolerissa. - I sí, sé que haig de triar. Però ho faré quan arribi el moment. No ara. Ara mateix m'és impossible.

Vaig veure com s'aixecava i anava cap a la finestra. Jo també em vaig aixecar, però no m'hi vaig apropar. Em vaig quedar al costat de la taula on hi havia tot de revistes retallades.

- Sí, jo també tinc un pressentiment estrany.- Vaig dir, confirmant la seva teoria.- Jo també sé de quin grup seran les persones que ara m'importen.

Em va mirar.

- Et penses quedar al marge?

- Agatha, jo no sé enc...

Creck!

- Aquí té senyoreta Ursula Black! Els dolços que m'ha demanat! - Va dir la Tink, apareixent al meu costat i deixant una cistella de bimbre sobre la taula.- He agafat una mica de té per acompanyar.- Es va mirar a l'Agatha. - He pensat que els hi aniria bé amb les pastetes i amb la depressió.

Vaig somriure a l'elf.

- Moltes gràcies, Tink. - Vaig rebuscar dins el cistell i en vaig treure una pasteta. - Té, perquè te la mengis pel camí.^^

- Moltes gràcies senyoreta Ursula! Cridi'm quan em torni a necessitar! - Va fer una reverència exagerada - Bona nit, senyoreta Agatha Black.

I va desaparèixer.

Vaig treure les pastetes de dins el cistell. Tenien una pinta extraordinària. Les vaig disposar sobre la taula. Vaig servir dues tasses de té, en silenci.

- Agatha, jo no sé encara què haig de fer - Vaig dir, reprenent la frase que havia deixat a mitjes abans de que vingués la Tink - Entén que ara mateix estic dividida. I que, ara per ara, no puc escollir. - Vaig mirar-la. Seguia a la finestra - Però no, no em mantindré al marge. Recolzaré als que ho necessitin. Però no faré mal a la gent que m'estimo. Ja n'he fet prou, en aquests ultims anys. I no vull seguir sent així. Estic canviant, i tot gràcies a aquella conversa als jardins, A.

Li vaig somriure.

- I ara, fes el favor de venir cap aquí i tastar una d'aquestes delicioses tartaletes de nata i maduixes! Ja veuràs com et pujen la moral i l'ànim de cop! Són delicioses.

En vaig agafar dues i li'n vaig allargar una cap a ella.

A l'altre li vaig fer una queixalada jo.

"MMMMMM!!!! Que bona! >.<"

Em vaig acostar a la taula i vaig agafar una de les pastetes. Feien molt bona pinta. En vaig fer una queixalada i va ser com si la dolçor m'omplís.

- Estan molt bones -vaig reconeixer i em vaig acabar el pastisset d'una queixalada.

Vaig agafar la tassa de te fumejant que em va donar. La vaig sostenir una estona entre les mans, per entrar en calor.

- Em sap greu, Ursula, peró em temo que no podré confiar en tu fins que no prenguis partit. M'alegro d'haver pogut fer-te canviar, per això. I de tota manera, si et negues a fer mal a les persones que t'estimes... No podràs prendre part mai, Ursula. Tens gent que estimes als dos bàndols, i un cop triîs, els altres passaran a ser els teus enemics. Potser algun dia t'hauràs d'enfrontar a la Davies. Potser algun dia t'hauràs d'enfrontar a en Sam. Potser algun dia la Possesseur m'estarà apuntant amb la vareta i haurás de deixar que em mati o bé matar-la tu a ella.

"No em puc permetre tenir algú a l'exèrcit que pugui sacrificar la vida d'algun dels nostres només per no fer mal a un amic."

-Em sap greu que les coses siguin així. Però tots sabem qui són els bons, i qui els dolents...

Vaig agafar el rubí, que encara brillava sobre la taula, i vaig agafar un altre pastisset.

- Ho sé, Agatha, i no t'ho estic demanant pas, que hi confiis cegament, en mi. - Vaig explicar - Però també m'has de donar temps.

Vaig acabar-me el pastisset, d'una mossegada. Com podien estar tant bons? *.*

- Però has d'entendre que jo porto 17 anys així, i que no puc canviar de la nit al dia. Això m'està costant, encara que tu creguis que és bufar i fer ampolles. I sé que algun dia m'hauré d'enfrontar a alguna cosa que em posi d'un o altre bàndol, però fins llavors, et demano que encara no em facis triar, Agatha. Perquè necessito a les persones, i ho saps.

Vaig assentir.

- Tots necessitem persones al nostre voltant -vaig dir, acabant-me un altre pastisset i fent un glop de te-. Em sap greu ser radical, de vegades no tinc terme mig i ho sé. Estic acostumada a confiar cegament en les persones o a odiar-les a mort.

"I llavors hi ha el Fortin"

- Creus que el podem recuperar? -vaig preguntar-li, donant per suposat que sabia que qui li parlava.

- Ara mateix l'estàs tenint amb mi, el terme mig.- Vaig inquirir, distreta.

- Creus que el podem recuperar?

Me la vaig mirar, preocupada.

- La veritat? No ho sé. - Vaig respondre, sincerament.- No sé què nassos li ha passat, però està canviant, A. I no és per a millor... Crec...Crec que se n'està empescant alguna de grossa. El que passa és que no sé quina.

Vaig sospirar.

- I el que em fa més ràbia és no saber el que pensa. Ni com se sent. - Vaig dir-li, ofuscada - És el meu millor amic, i jo sé que encara sóc la seva millor amiga... Però...no sé si confia de la mateixa manera que hi confiava en mi, abans...

Vaig assentir, fent un sospir.

- Bé, faré el que pugui però... faré el que hagi de fer. Si es decideix pel bàndol que no no toca, haurà de pagar les conseqüències. No el tindré en consideració només perquè l'estimi.

Em vaig fregar els ulls.

- No sé si ho superaré, això. No crec que pugui estar amb ningú més que no sigui ell. L'únic que em consola és que ell mai trobarà ningú com jo, tampoc.

- En Fortin és fort. Simplement necessita que li vagin recordant.- Vaig dir - Ara se li ha apoderat de la seva consciència una serp fastigosa. Aquella serp que ell havia deixat de banda molt abans que nosaltres ho féssim... O fins i tot jo. - Vaig suspirar - Però ha de saber que estem al seu costat.

Vaig agafar un altre pastisset i vaig anar cap a la finestra.

- Hi hem d'estar... - Vaig dir, referint-me a la meva última frase.

Vaig assentir. Sí, faria tot el que fos a les meves mans pel Fortin. Esperava que fos suficient.

Em vaig crispir un altre pastisset i em vaig alçar.

- Gràcies per fer-me tornar la consiència - vaig dir-li a la meva cosina-. Últimament estic una mica autodestructiva.

Vaig agafar el rubí de la taula i me'l vaig desar a la butxaca.

- Crec que m'anirà bé descansar una estona. Anem tirant?

OFF: tanca ja, si vols.