Vaig pujar dels jardins. El Fortin acabava de confensar-me la seva infidelitat. I ja no estàvem junts. L'única cosa bona que m'havia passat en els últims mesos se n'havia anat a la merda. I era per culpa d'ELLA. Si Ella no hagués arribat, si no hagués aparescut en la meva vida després de tant de temps, allò no hauria passat.
Hauria de fer-hi alguna cosa.
Vaig travessar les portes del vestíbul obrint-les d'un cop de coça. I em vaig dirigir cap al entre del vestíbul a grans gambades. Tenia els ulls negats de llàgrimes, ara que el Fortin ja no em veia.
- Què mireu? -vaig cridar a la gent que hi havia per allà, que van fer un pas enrere i es van apressar a marxar.
Tot era culpa de la Medea. Em vaig mirar els rellotges de sorra del vestíbul. El de Gryffindor era el que era més buit, gràcies a ella. Es creia que ens castigava molt, traient-nos punts...
- A la merda -vaig dir entre dents.
Vaig agafar la vareta i vaig apuntar al rellotge de sorra de Gryffindor.
- Reducto! -vaig cridar amb més força de la necessària.
El rellotge de sorra va esclatar en mil bocins, que van quedar escampats per terra. Com que era a la vora, alguns m'havien fregat, i ara tenia tallets petits a la cara i les mans, que era el que duia descobert. Però no em feia tan de mal. Era pitjor el mal i l'odi que sentia per dins.
- Treu-nos punts, ara, si pots. ¬¬
Els robins que hi havia hagut a l'interior del rellotge també estaven escampats pel terra del vestíbul. En vaig agafar un i el vaig sopesar. pesava força i era gran. Un punt per Gryffindor. Me'l vaig guardar a la butxaca, perquè vaig pensar que me'l mereixia.
Vaig respirar profundament, cabrejada. Què venia, després?
"A la mussolerissa" em vaig dir a mi mateixa, però m'ho vaig repensar. "No, primer a la cuina. Després a la mussolerissa."
I vaig caminar pel passadís que duia a les cuines. Els que havien presenciat el meu atac de ràbia encara no havien reaccionat.
[surto del tema]
OFF: si algú vol postejar alguna cosa, és lliure de fer-ho.
Assumpte: Fúria 
