Sopar de... Reconciliació? [Ra]

Vaig mirar el rellotge. Havia quedat amb la Ra a la porta d'un petit restaurant a la Ronda d'Alla a les nou. Faltaven cinc minuts. Vaig mirar a banda i banda del carrer. Ni rastre. Es presentaria?
Vaig recolzar-me a la paret, i vaig tancar els ulls. Realment m'havia xocat molt el que m'havia explicat. Moltíssim. I més que fos amb el Fortin. Però havíem d'aclarar-ho, no podíem deixar-ho així. L'estimava massa com per deixar que una cosa com aquella trenqués el que hi havia entre nosaltres.

Vaig arribar corrent al restaurant on havia quedat amb el Jake per sopar.

-Arribo tard, ho sento.- vaig esbufegar, me'l vaig quedar mirant sense saber molt bé com saludar-lo.- Bé, hola.-vaig dir i després li vaig fer una abraçada i un petó suau a la galta.

-Entrem?- vaig preguntar

No vaig poder evitar deixar anar un sospir d'alleujament quan la vaig veure arribar.

- No, no arribes tard - vaig mirar el rellotge -. Bé, no he considerat mai dos minuts arribar tard.

Vaig rebre el seu petó i la seva abraçada, i vaig assentir. Li vaig posar una mà a l'espatlla, guiant-la a l'interior del local.

- Què voldrien? - va preguntar un home que estava a l'entrada.

- Tenim taula reservada. A nom de Jake Bynson. Crec que vaig parlar amb vostè. Recorda el que li vaig demanar?

- Ah, sí, ja ho recordo. Acompanyeu-me, si us plau...

Vaig agafar a la Ra de la mà, guiant-la a través de les taules, fins a una sala a part que només tenia una taula, petita. A la taula hi havia dues espelmes altes enceses, un gerro amb un lliri preciós i la taula parada amb exquisitesa. Vaig somriure interiorment en veure que havien respost a la meva petició de posar un lliri a la taula. I la meva ment es va inundar de records d'aquell dia en que li havia fet l'anell. El cambrer va marxar, deixant dues cartes sobre la taula.

Em vaig girar cap a la Ra, i li vaig posar el dit als llavis, abans que pogués dir res, i vaig dir:

- Rapunzel Davies, sento molt si durant aquest temps no he estat tant per tu com hauria hagut d'estar, però vull demanar-te perdó per això. T'estimo, princesa. I si vas tenir alguna cosa amb el Fortin, no m'importa. No et nego que sí, el deixaria sense carnet de pare si me'l trobés ara, però el que em preocupa més ara ets tu.

Val. Ja havia posat les meves cartes sobre la taula.

-Jake.- vaig sospirar.- NO és culpa teva, TU no has fet RES malament.- vaig dir mentre m'aseia a una cadira en una banda de la taula.- Simplement, no sé que va passar, se'm van creuar els cables o alguna cosa així, imagino.- vaig abaixar la mirada.

-Que bonic és tot això.- vaig dir canviant de tema, sense saber molt bé que dir, perque quan estava amb ell se'm acabaven les brometes ingenioses...- Mira Jake.- vaig dir seriosament.- Jo t'estimo molt, ja ho saps i vull estar amb tu, passi el que passi.

Vaig allargar la mà cap al lliri que hi havia al gerro, i el vaig agafar. Vaig anar fins a ella, que tot just s'acabava d'asseure, i la vaig fer aixecar, agafant-la de la mà. Vaig agafar-la per la cintura, i amb una mà li vaig posar el lliri darrere l'orella. La vaig acostar a mi, i la vaig besar. Un petó per tranquilitzarla. Un petó per fer-li entendre que no estava enfadat amb ella. Un petó per transmetre-li la tranquilitat que sentia en tornar-la a tenir amb mi. Quan me'n vaig separar, vaig xiuxiuejar:

- Llavors suposo que em deixaras acompanyar-te al ball, oi?

Vaig somriure feliç, em tornava a sentir bé amb mi mateixa, no me'l mereixia, era massa bo amb mi.

-Clar que deixare que m'acompanyis al ball.- vaig dir somrient.- Però de veritat que vols venir, pensa que estarà ple de gent...- el vaig abraçar.-Gràcies... per tot.

Vaig mirar al meu voltant, la taula perfecta en la sala perfecta, amb la decoració ideal.

-T'estimo.- vaig dir-li.

Vaig somriure, sense poder evitar pensar que no sabria com controlar-me per no rebentar al Fortin si el veia, i la vaig abraçar.

- M'és igual si està ple de gent. Els conec a tots, encara que alguns puguin haver canviat... - vaig mostrar un somriure irònic.

Vaig alçar-li la barbeta amb un dit, amb un gest suau, i li vaig fer un petó dolç.

- I si faig això, Ra, és perquè t'estimo massa com per poder enfadar-me per una burrada com la que ha passat.