Pagant-les cares

Vaig baixar l'últim tram d'escalinates d'un salt, com normalment. Era a la Sala Comuna, però m'havia arribat una nota de sorpresa, sorpresa, la meva mare, dient que l'esperés al vestíbul.

Estava una mica cagada, però no pensava defugir d'ella. Em vaig preguntar quina una en devia voler fer ara. No entenia de què anava, tot allò. Que jo sapigués no havia fet res que ella del que ella em pogués acusar. Encara.

Vaig veure com arribava al vestíbul, saltant l'últim tram d'escales.

Patètic.

Va arribar fins on era jo i es va parar a una distància prudencial.

- Bé, senyoreta Black - Vaig començar - Li dono només una oportunitat perquè em digui a qui va encomanar la tasca de treure tots els quadres de l'escola.

- Vaja, i jo que em pensava que em volies fer un petço de bona nit... -vaig sospirar-. Jo vaig estar tota la tarda amb la seva elf. Ella li ho pot dir...

Vaig fer un somriure tort.

- No em digui que van desaparèixer els quadres! -vaig exclamar, fent-me la sorpresa-. És ben bé com si en aquesta escola hi hagués bruixes, oi?

- Agahta, Agatha... - Vaig dir, fredament.- No et guanyis un càstig més sever, filleta.

Vaig treure un pot de la túnica que contenia un líquid transparent.

- Em diràs qui va treure tots els quadres o hauré d'obligar-te a prendre això? - Vaig dir, brandant el veritasérum davant els seus ulls. - Recorda el que passava a casa quan no em deies la veritat, estimada.

- No em penso prendre això -li vaig dir, en veure el vesritasèrum-. No m'hi pots obligar.

... no podia, no? Allò havia d'estar castigat per llei, o alguna cosa per l'estil...

- Si vols un culpable, castiga'm a mi, i punt. Mai no t'ha calgut cap excusa per fer-ho.

Em va venir una imatge al cap de... bé, del que passava quan era petita quan "no deia la veritat". Em va envair una esgarrifança i vaig saccejar el cap per treure-me-la de sobre.

Vaig somriure al comprovar que el simple record dels càstigs a casa la feia esgarrifar.

- Oh, només vull saber un nom.- Vaig dir, tranquil·lament - Pagar-ho, ho pagaràs tu. Perquè sé que has estat tu la que ha ideat el plà.

Vaig tornar a brandar l'ampolleta davant dels seus ulls.

- I què, te'l prendràs o t'ho hauré de fer empassar a la força? - Vaig somriure, malèficament - Pensa que són les 12 de la nit i ara a l'escola no hi ha ningú, despert. I amb un simple moviment de vareta puc... - Vaig dir. Ella recordava el que era capaç de fer amb un simple moviment de vareta quan no s'obeïa el que jo deia.

- Ja pots fer el que et doni la gana -li vaig dir creuant-me de braços, desafiant-. De la meva boca no en sortirà cap nom. I m'és igual que em torturis o que m'emenacis de mort. Per sobre del meu cadàver.

Estava espantada. Tenia por. Por que em fes el que sabia que era capaç de fer. Un crucio, per exemple. Però ho aguantaria. Ja ho havia fet abans.

Vaig fer un somriure. D'aquells terrorífics i que fa que se't glaçi la sang a les venes.

- Realment no em diràs el nom que vull saber i et sacrificaràs per una pandilla d'asqueroses rates? - Vaig comentar.- Realment vols que et faci prendre el veritasérum a la força?

- Crec que he estat prou clara. I crec que tu ho has entès a la primera, també. No et diré cap nom i faré el que calgui per evitar-ho.

Me la vaig mirar de dalt a baix, amb despreci.

- Ja no tinc deu anys, Medea. He après algunes coses, en aquests set anys. No et pensis que sóc tan manipulable.

- D'acord doncs. Si així ho has escollit... - Vaig dir, freda - Primer de tot...

I vaig fer un moviment de vareta perquè la seva volés cap a mi. Vaig agafar la vareta de la meva filla i vaig apuntar cap a l'armadura que tenia més a prop. Vaig fer que comencés a moure's, com un autòmat i que anés a parar-se darrera l'Agatha. Amb un altre moviment de vareta vaig fer que la subjectés dels braços, fort, de manera que no es podia moure.

- Una última oportunitat.- Vaig dir, desafiant - Res a dir?

- Oh, et diria moltes coses, però per algunes segurament em podrien imputar càrrecs i tot... - vaig dir amb fúria quan l'armadura em va subjectar. No m'hi vaig resistir, estava feta de ferro i no tenia res a fer-hi.

Em vaig mirar l'ampolleta de líquid transparet. La molt puta... vaig tenir una petita idea. Vaig fer força amb els canells i els vaig clavar a les mans de l'armadura, i vaig mirar de forcejar una mica, perquè l'armadura m'hagués d'agafar més fort.

- Dona't pressa a deixar-me anar -la vaig avisar-. o desmà aniré a ensenyar els cardenals al director. Suposo que saps que els càstigs físics no estan permesos. Et fotran fora si les marques són gaire visibles.

- Oh, tranquil·la, que acabarem ràpid... - Vaig fer que l'armadura deixés anar els seus canells perquè no la pogués marcar i que l'agafés dels braços amb una sola mà. Amb l'altre li va subjectar el cap i la va obligar a obrir la boca.

- Vinga doncs... A empassar-te això com una bona nena, eh. - Vaig dir, abocant el líquid transparent a l'interior de la seva boca i fent que l'armadura li tanqués perquè no pogués escopir-ne res.

Vaig enretirar-me una mica i vaig fer que l'armadura tornés al seu lloc.

- Ho veus, ni una senyal - Vaig comentar. - Vinga doncs, provarem aviam si aquest suero funciona... - Vaig dir, triomfal - Qui ets, tu? D'on procedeixes? - Vaig preguntar - Aquestes no les pots fallar, eh...que són fàcils!

Per fi. L'armadura m'havia deixat anar. Però tot i que em podia moure amb llibertat, la meva ment i la meva boca semblaven anar pel seu compte.

- Em dic Agatha Black, sóc el teu pijor malson i provinc d'una família de tarats.

Com podia evitar les properes preguntes? Pensa, Agatha, pensa...

Vaig tòrçer un somriure quan va contestar a les meves preguntes.

- Bé doncs, començem amb el plat fort. - Vaig dir - Com vas aconseguir que els quadres de Hogwarts desapareguéssin tots?

Amb aquella dosi de veritasérum fins i tot el mag més poderós hauria de contestar les preguntes que li féssin. Estava molt "carregat".

I vaig sentir que ho anava a cantar tot. Aturdida, sense veure cap altra sortida, em vaig posar dos dits a la boca i els vaig tirar endins fins a la gola, just quan començava a parlar.

- Li vaig degggmmgggrrrrr... -i em vaug doblegar en notar les arcades.

Vaig treure tot el sopar, i també el veritasèrum, i va quedar tot el vòmit allà al terra de l'entrada del vestíbul. Disgusting.

Vale, havia estat una asquerositat, però almenys havia aconseguit no xerrar-ho tot. I ja tenia el veritasèrum fora del cos.

Em vaig incorporar i em vaig mirar la Medea, tot esperant que li hagués esquitxat.

Vaig tirar una passa enrere quan vaig veure el que pretenia fer. Va treure-ho tot i jo m'ho vaig mirar amb cara de fàstig i una cella aixecada. Ella em va mirar.

- Que maco, nena... - Vaig comentar, intentant que no se'm notés la irritació que m'havia produït aquella escena.- Ja has acabat? Vinga doncs, tornem-hi.

Vaig moure la meva vareta una altra vegada i vaig fer que unes cordes lliguéssin tot el seu cos, fins sota de la barbeta, perquè no pogués moure el cap.

Vaig tornar a fer que l'armadura es mogués i li agafés el cap, perquè ella obrís la boca. Vaig abocar una altra ampolleta de veritassérum a l'interior d'aquesta i vaig fer que l'armadura li tanqués la boca.

- Traga.

Ja hi tornàvem. Com abans, com quan era petita. Era el joc de veure qui podia més. Sempre guanyava ella. Sempre. I més em valia, perquè si mai estava a punt de sortir-me'n amb la meva... Hi havia càstig. I no era un càstig agradable.

Però ja no tenia 10 anys.

"No. No trago." Vaig pensar, sabent que em sentia. "Vols que juguem? Juguem."

Vaig agantar la respiració, ja que l'armadura em tapava la boca i el nas. Peró no em vaig empassar el líquid. Vaig aguantar fins que vaig notar que la sang em pujava al capi que els pulmons clamaven per agafar aigua. Pero no vaig tragar.

"M'agradarà veure com expliques al director per què s'ha mort una alumna durant un càst... "

I vaig perdre el coneixement i vaig deixar d'intentar respirar, quedant-me inerta.

- Nena estúpida... - Vaig dir, mentre veia que s'anava posant lila per moments i perdia el coneixement just després.

Vaig fer un gran somriure.

Vaig ordenar a l'armadura que li destapés el nas i la boca però que continués subjectant-la. Li vaig ordenar que obrís la boca de la noia. Vaig mirar dins. Encara hi tenia el veritassérum. Vaig tornar a ordenar que li tanqués la boca, però sense tapar-li.

Perfecte.

Vaig fer un moviment de vareta per reanimar-la.

Ara només havia d'esperar que l'Agatha intentés hidratar-se la boca després d'estar inconscient i ja s'hauria tragat el veritassérum.

Vaig veure com començava a moure's.

Vaig obrir els ulls lentamente i vaig empassar saliva. Tenia un gust estrany. Què? On era...?

Aleshores la vaig veure a ella i vaig recordar. Aquell gust estrany... Ai la puta! Merda, merda, merda... Vaig forcejar per deixar-me anar, però l'armadura me tenia ben agafada i a més a més estava lligada.

Vaig fer un somriure, triomfal.

- Ho veus filla. Hauràs d'acceptar que SEMPRE acabo sortint-me'n amb la meva.

Vaig comprovar que l'armadura no l'agafés fort i que les cordes no la lliguéssin amb massa força. No era qüestió que a l'endemà anés al director amb les marques dels blaus.

- Bé, tornem-hi. Com vas aconseguir fer desaparèixer tots els quadres del castell en una sola tarda?- Vaig preguntar, freda.

Vaig intentar resistirme, mentre em devatia per deixar-me anar de les cordes i l'armadura sense èxit. Vaig mirar de dir la veritat sense haver d'implicar a ningú.

- No ho vaig fer jo; ho van fer per mi.

Sabia que no serciria de gaire, les preguntes directes no podria evitar contestar-les.

Puta, puta, puta, MALA PUTA!

Vaig creuar-me de braços, encara somrient.

- Com que li vas demanar a algú altre que ho fes per tu, eh? - Vaig continuar, pensant en la pròxima pregunta que li faria - No t'hauria d'haver subestimat tant, Agatha. Te les vas manegar perquè la teva amigueta no complís el càstig.

Vaig aixecar la barbeta, orgullosa.

- I doncs, qui va ser l'encarregada de treure tots els quadres de l'escola?

Vaig batallar amb força perquè les meves mandíbules romanguessin tancades, però tot i així es va entendre el que vaig dir entre dents, mentre batallava com una boja per deslliurar-me de les cordes.

- La Wen - vaig dir-. La Wendy Moore. I segurament la va ajudar algú més.

Em vain començar a caure llàgrimes de l'esforç que feia per no parlar més. I de la ràbia que tenia a dintre. Havia traït la Wen! Com havia pogut dir el seu nom?

Vaig esboçar un somriure triomfal quan em va dir el nom de la que havia fet desaparèixer els quadres de l'escola.

- Veient que et preocupa tant aquesta pobra desgraciada, et concediré l'honor de no castigar-la... - Vaig dir, amb veu freda.

Vaig mirar-me-la, detingudament.

- I dedueixo que no ho va fer amb les seves dues manetes... Li vas proporcionar alguna mena d'ajuda extra perquè ho pogués fer sense ser descoberta?

- No, amb les seves manetes no, ho va fer amb la seva vareta ¬¬ -li vaig deixar anar de mala gana-. Jo només li vaig ensenyar el sortilegi que havia de fer servir. I li vaig aconsellar que mirés que no hi hagués ningú al passadís abans de fer res. ¬¬

Aquella última frase havia estat difícil. Esquiva, però completament certa. Dubtava molt que em pogués fer cap pregunta directa sobre allò.