Projectes compartits

- Doncs que bé -vaig murmurar, distreta, ja que li havia preguntat més per educació que per una altra cosa.

Vaig recordar el que m'havia dit el James de la poció. Una fulla de menta. Si estava bé, s'havia de tornar vermella.

Vaig agafar una fulla de menta que duia en un saquet i la vaig tirar dins la poció. I vaig esperar un minut. Després la vaig treure. I em van venir ganes de plorar.

- Agatha, tu això ho veus vermell?

Vaig mirar la fulla que m'ensenyava la Georgia.

- Home, vermell, allò que se'n diu vermell, no és. Deixem-ho en rosa. Una mica salmó, no? És un color fosc pe`ro... no, no és vermell. Això és dolent?

Vaig deixar anar un sospir de resignació. Que es va convertir en un crit.

- Aaaaaargh! - vaig fer, cabrejada, i li vaig fúmer una coça a la marmita, que va caure i es va vessar per tot el terra-. Merda! Vol dir que tot el que he estat fent no ha servit per a res! Està mal feta!

Després em vaig adonar que m'havia fet mal al peu. Aquella rebieta no era típicament meva. No. Vaig parar un moment i vaig respirar profundament. A dincs i enfora. Un i dos.

- Vale, no passa res - vaig dir-me a mi mateixa- La propera sortirà millor. Purgo.

La sala va quedar neta, vaig agafar la marmita i la vaig tornar al seu lloc. Em vaig recollir els cabells, em vaig asseure i vaig omplir la marmita d'aigua.

"No passa res. Tornem-hi."

Quan li va fotre una patada a la marmita vag fer un bot enrere, alarmada. La Georgia no acostumava a perdre els estreps d'aquella manera. Després es va calmar i va tornar a ser ella.

- Tingues paciència, aquesta poció és molt complicada - li vaig dir-. Ho sé perquè vaig fer el treball de DCFM dels homes llop, recordes? I el rosa és molt semblant al vermell. Segur que la propera et surt bé.

-------------------------------------------------------

Vaig apropar-me a la paret. Vaig pensar en la pared con havia d'estar la Georgia i on havia un mur a la porta fet per l'Agatha... o alguna cosa així em va dir. Vaig obrir la porta i vaig entrar amb la bossa.

-La Sala de la Necessitat!- vaig dir-li a la Cass. Vaig mirar a dintre i vaig somriure a la Georgia.- Georgiaaaa!^^ l'Agatha ens ha dit que portem aqui una bosseta de no res, eh? no molestarem^^

Vaig entrar seguint a la Wen.

- Ostreeeeeeeees! Aquesta sala és grandissima! I dius que pot ser el que tu vols! Oooooooooooooooh!

Vaig vore que hi havia una noia.

- Hola, soc la Cass

Estava a punt de prendre¡m la poció del dia, amb la copa fumejant a la mà quan van entrar la Wendy i una altra nena. Oportunes, collons ¬¬.

- Georgiaaa! L'Agatha ens ha dit que portem aquí una bosseta de no res, eh? No molestarem!

- No sabeu trucar a la porta?! - vaig engegar-los de mala manera.

"Ah, no. No et passaràs un pèl amb la Wen!"

Ara que s'estava fent fosc, la veueta de la nena tonta es feia més forta i costava molt més callar-la. Al cap de poc, quan m'hagués convertit, s'apoderaria ella del cos per complet. Es feia difícil no fer el que deia, quan es feia fosc.

- Dos minuts - les vaig advertir-. Entra i sortir. Sense preguntes. I quan torneu a veure l'Agatha li dieu de part meva que a veure si deixa de ficar en merders als altres, per variar una mica.

"Serà suficient amb això, gràcies"

Em vaig preguntar quyè passaria quan veiessin la paret de psicòpata que havia fet l'Agatha amb fotos i informació dels alumnes d'Slytherin.

Vaig arrufar el nas. Ultimament la Georgia estava molt desagradable, però era millor no dir res. Vaig fer un gest de silenci a la Cass i vaig deixar la bossa allà. Ja li demanaria a l'Agatha. Vaig girar-me per anar-me'n, però vaig veure el mural del que m'havia parlat l'Agatha i em vaig quedar mirant-ho uns segons.

Eren... fotos dels Sly. Hi havia la Possesseur, el Foster, el Fortin, la Nyx i el Luckgarden, el Narbonne, la Darkwood.

-Uo.- vaig dir, només.- Crec que se que es això.- li vaig dir a la Cass.- Però millor li demanem ara a l'Agatha... vinga, Cass.

I vaig sortir de la sala, anant cap a la residència.

(surto del tema)

Vaig deixar la bossa i em vaig apropar raere de la Wen a la paret aquella, però jo no entenia.
La Wen va marxar.

- Eh! Esperam!

Vaig correr raere seua.

- Adeu Georgia!

[Isc del tema]

Vaig seguir l'armadura fins a la Sala de la Necessitat, com no, era el millor lloc per guardar-ho tot sense que ho trobaren.
Vuic la sala on estan els quadres...vuic la sala on estan els quadres.

Al obrir els ulls, però la porta no es va materialitzar, però que cony...? Tornem de nou, pot ser no ho havia dit bé.
Vuic el lloc on estan els quadres amagats de Hogwarts, vuic el lloc on estan els quadres amagats de Hogwarts.
Vaig obrir els ulls de nou, però no hi havia porta. U.U
No era cosa meua, ho havia dit bé si o si. Vaig començar a rebuscar a la motxilla l'altra vareta, la vareta del meu oncle que sempre duia per si de cas em feia falta algun cop. Vaig apuntar la paret amb la vareta.

[i]- Bombarda máxima![i]- però la paret es va quedar igual.- Aaaaaaaah!- vaig començar a donar-li cops de puny a la paret, però seguia igual. Vaig guardar la vareta, a la caixa i de nou a la motxilla.

Es pot saber perque no se obria!? Sempre s'havia obert, sempre i ara de repent, quan més la necesitava va i no apareixia, no es suposava que es deia sala de la necesitat? Doncs seria per algo u.u
Perfecte...ara que cony feia jo? Tornar amb la Black i dir-li que no l’he trobat? Tiraria la culpa a Agatha! I no soportava que tiraren la culpa als demes....Val, vinga. De cami al patibul.

[Isc del tema]