Projectes compartits

Em vaig encaminar cap a la Sala de la Necessitat amb una marmita de llautó que m'havia comprat feia un parell de dies i una bossa carregada d'ingredients que portava una setmana recol·lectant.

E, vaig acostar a la paret deserta del corredor del setè pis i em vaig posar a caminar en cercles.

"Un lloc on pugui preparar la poció i on pugui passar les nits de lluna plena; un lloc on poder amagar la licantropia..."

Un crit em va desconcentrar.

Tornava corrents de la redacció del Periòdic Profètic amb una motxilla a reventar de diaris. Anava cap a la Sala de la Necessitat per establir-hi el meu quarter general quan vaig veure que algú l'anava a utilitzar.

- Ep! - vaig cridar, arrencant a córrer cap allà-. On et penses que vas, G? Em sap greu, però necessito la Sala, i és urgent. Torna més tard quan jo hagi acabat!

La persona que m'havia interromput era l'Agatha i, com no, pretenia colar-se.

- Ni parlar-ne -li vaig dir-. No. La necessito de veritat i jo he arribat primer. I també és molt urgent; si no començo a fer això ja no estarà a punt per quan ho necessiti...

- No, no, no, G no ho entens - li vaig dir, amb urgència-. Com m'enganxin amb el que porto a la motxilla em puc fotre en un merder dels grossos...

Va fer rodar els ulls, amb cara de "no sé per què he d'auantar les teves tonteries, els MEUS problemes són més importants.

- Vale, fem una cosa - vaig proposar, veient a venir que no aniríem enlloc-: I si creem una habitació que ens serveixi a totes dues? Et molesta que sàpiga què hi fas? És molt personal? A mi no em fa res que tu n'estiguis al corrent, d'això meu...

Vaig fer un sospir. Coi de nena... en fi, quin remei.

- No, no em fa res, però va - vaig apressar-la-. Pensa el que necessites i entrem JA abans que no vingui ningú més. Espero que no em posis en cap compromís - a vaig avisar-. Et recordo que sóc monitora...

- Ja i jo sé que ets una dona llop, o sigui que faré veure que no has fet aquest últim comentari odiós... ¬¬

Em vaig concentrar en el que necessitava i vaig caminar en cercles, completant-ne tres.

Quan vam obrir la porta, vaig veure que el sector destinat a mi era la part esquerra de la sala. Parets blanques i buides on poder enganxar-hi coses, una pissarra blanca amb retuladors de colors per escriure-hi, i un escriptori amb molts compartiments per classificar documents, una capsa enorme de xinxetes i tres rotlles de fils de colors diferents.

La part de la Georgia era molt més lúgubre. Hi havia uns fogons a terra de mides i potències diferents per fer pocions, estris de tota mena per fer picar ingredients, remenar olles, destil·lar líquids. I, a la paret de la dreta, uns grillets de ferro.

- De veritat que crec que en fas un gra massa - vaig comentar, però no vaig dir res més.

Me'n vaig anar cap a l'escriptori i vaig començar a buidar l'interior de la motxilla. El primer que vaig treure va ser el diari del vint-i-vuit de setembre de feia 18 anys.

- Mira ^^ - vaig comentar a la Georgia-. El diari del dia que va néixer el Fortin. D'aquí a tres dies és el seu aniversari. No sabia què regalar-li i... creus que li agradarà?

Vaig anar cap al meu sector de la sala.

-No en faig una gra massa, no -li vaig dir, inspeccionant els grillets-. Vindré aquí les nits de lluna plena, si no et fa res. procura no ser-hi.

Després em va venir amb un diari de l'any de la picor que no sabia d'on havia tret.

"Per l'aniversari de qui? O.O"

-Espera, espera... Peró estàs sortint amb ell EN SÈRIO?

-SIIIII! -vaig cridar exasperada-. Ja t'ho vaig explicar l'altre dia, peró com t'ho he de dir?

Em vaig posar a riure. Em feia gràcia que encara no s'hagués emprenyat ningú amb mi. La que s'ho havia agafat pitjor de moment era la Sam, i dintre de tot semblava força calmada.

-Entenc que se't faci difícil de creure, pero en realitat portem embolicats des de fa gairebé un any... Qué he de fer perquè t'ho creguis? T'he de donar detalls dels nostres encontres o què? -vaig fer broma després, mentre ella treia ingredients de la seva bossa.

Vaig empetitir els ulls, mirant-la dubitativa. Seria possible? Podia ser que la tia portés un any embolicada amb un paio que sempre havia odiat a mort? Peró si es barallaven dia si i dia també! Jo els havia vist.

-Ara vinc -li vaig dir, i vaig sortir de la sala, deixant la marmita amb aigua que havia de bullir-. Vigila'm la poció.

Va marxar i em va deixar allà sola. Amb una poció.

-No, què fas? -vaig exclamar-. Que a mi les marmites se'm DESFAN, Georgia!

Peró ja havia marxat. Em vaig acostar al fogó sigil.losament, com si fos un animal salvatge.

-Shhhh -li vaig fer, per si servia d'alguna cosa-. G, torna ràpid... T.T

Vaig tornar corrent a la sala. La marmita brobollejava, però seguia en peu. L'agatha se la mirava des de dos metres de distància, com si anès a explotar en qualsevol moment.

-Tia! -vaig cridar només entrar, i vaig tancar la porta-. Estás sortint amb el Fortin!

Per fi va arribar. Menys mal...!

- Ja ho sé! -vaig assentir, exasperada-. Porto quinze dies dient-ho. Es pot saber on has anat per convèncer-te tan ràpidament? I perquè m'has deixat aquí amb la poció? Què estàs preparant, la Lupus Domesticatio?

- He anat a preguntar-li-ho al James -vaig dir-. Ell no semblava gaire sorprès amb el tema.

Vaig anar cap a la marmita i vaig abaixar el foc perquè parés de bullir. Després vaig treure el llibre que havia tret de la secció prohibida de la biblioteca.

- Sí, estic intentant preparar la lupus domesticatio... - vaig dir, passant pàgines fins que ho vaig trobar-. En tinc de comprada per un parell de mesos, però és caríssima, i com que és molt complicada de preparar m'hi estic posant ja...

Vaig trobar la pàgina i vaig deixar a terra el llibre al meu costat, mentre treia el morter i hi picava tres escarabats secs.

- A veure, carinyo -li vaig dir-. No et desviïs del tema. Com coi han anat les coses perquè tu puguis estar embolicada amb el Fortin?

-És una història una mica llarga -vaig dir-. Havíem fet una aposta per entrar al Bosc Prohibit, ens van atacar unes acromàntules, i ens vam veure obligats a calar foc per foragitar-les... I ja saps com es posen els centaures amb el seu bosc... total, que en vam haver d'amagar en una mena d'escletxa que hi havia entre dues roques i... bé, s'hi estava molt estret.

Li vaig fer una mirada significativa, no pensava donar detalls. En comptes d'això, vaig començar a treure diaris de la motsilla i vaig començar a buscar les notícies que m'interessaven. Quan en trobava una, feia una còpia del diari, n'estripava a aquella part i després la penjava a la paret blanca amb una xinxeta.

- Va ser tot molt confús... -vaig seguir-. Durant una època tan aviat ens barallàvem com ens embolicàvem... No vaig deixar que passés absolutament, res per això... després va haver-hi el drama de l'Ursula, quan ells dos van estar sortint... soposo que ho va fer per castigar-me (m'imagino que ho recordaràs perquè va ser el dia que em vaig emborratxar i vaig anar a Pocions com una cuba i vaig insultar el professor a la cara).

Mira, a l'apartat "Internacional" fins i tot es parlava d'algun Possesseur i algun Narbonne... perfecte... després miraria en els llibres de genealogia quins eren els parentescs... Retall... i a la paret.

-Des`rés ho va deixar estar amb ella... i tornàvem a estar igual. Fins que em vaig adonar que m'estava penjant d'ell, però no podia deixar que allò passés, amb el Rodlel per allà, i l'EM i tot... total, que li vaig dir que s'havia acabat, que estava amb un altre... i aquí va entrar el Saul. Recordes que fèiem veure que estàvem junts davant dels Slytherin...? Doncs això. Però aquest any em va demanar el Saul que ho deixéssim estar i... tan bon punt va passar, ja tornava estar buscant el Fortin amunt i avall.

Vaig fer un sospir.

- Vaig entendre que el necessitava. El necessito. I l'estimo, i ell m'estima a mi i... és guai, G, de veritat. No és com els altres.

- Ja... - vaig dir, al·lucinada, mentre veia com anava empaperant la paret i l'anava deixant cada vegada més semblant a la de un psicòpata assassí-. Si tu mateixa, que ets la que més rencors té als Slytherin, el veus bé per a tu, suposo que no tinc res a dir-hi. Què coi fas, per cert?

Vaig picar quatre agullons de billywig i dos ullals de serp al morter, i després ho vaig tirar a la marmita...

"tres voltes en sentit de les agulles del rellotge... i escalfar deu minuts a foc lent..."

Vaig graduar bé el foc i vaig fer un sospir.

- No sé d'on trauré el corn de bicorn en pols i la sang de salamandra... són els últims ingredients de la poció, però són caríssims i és probable que els primers els malgasti... a més, aquesta mena d'ingredients crec que es compren a la Ronda Golallop, i no em fa cap gràcia anar-hi...

Vaig observar com de bé acceptava lo del Fortin. Vale, la cosa estava anant bé. Massa bé. Perquè no hi havia ningú que em parés els peus? Recoi... a mi m'havia costat un any acceptar-ho, perquè tothom ho acceptava tan fàcilment.

"Ets tonta, a sobre que miren per tu i et recolzen..."

"Ja però i si estic fent malament? perquè ningú no em diu que se me n'ha anat ña castanya i intenta que ho deixi estar? perquè ningú no intenta fer-me entrar en raó?"

- Corn de bicorn en pols i sang de salamandra...? - vaig murmurar-. D'això n'hi hauria d'haver a la despensa del profe nou, no?

- Home, sí, probablement, però què vols que faci? - vaig saltar amb to acusador-. Que em coli al seu despatx i li robi?

Vaig recordar amb qui estava pensant.

- Bé, doncs no ho faré. Em tremolarien les mans només d'intentar-ho, i després segur que m'enganxarien, i si ho fan hauria d'explicar a tothom per què volia els ingredients si no vull que em fotin fora de l'escola, i no vull deixar l'escola, Agatha, però tampoc no vull que tots sàpiguen que sóc un monstre.

"I vinga amb que és un monstre... ¬¬"

- Per això no pateixis, no t'hi faria entrar a tu, Heidi -li vaig dir amb un somriure burleta-. Ho faré jo, cap problema. Em buscaré la manera de dissipar cap dubte que siguis tu i jo... jo m'espabilo soleta, G, ja ho saps. No m'enganxaran.

No m'enganxaran ni els del Pofètic, com m'ha d'enganxar el Profesor Chiflado que tenim per director?

Ho vaig considerar un moment... era una opció temptadora, el més fàcil i més ràpid...

"Ni se't passi pel cap enviar-la a fer això! Ets monitora!"

- No, Agatha - vaig dir al cap d'un moment-. Ni se t'acudeixi, no ho facis. No penso deixar que et fiquis en merders per culpa meva.

- Crec que no t'ho he preguntat, Georgia - vaig dir amb un sospir, mentre deixava els diaria a la taula-. No t'estic demanant permís, et dic el que faré.

Me'n vaig anar cap a la porta per sortir.

- Confia una mica amb mi, vols? -li vaig demanar-. Sé el que em faig; i no et ficaré en embolics. Tu dóna'm vint minuts.

Vaig veure com marxava... i no vaig fer res per aturar-la. Total, si no era per això, un dia hagués anat a robar-hi per alguna altra cosa...

Vaig esperar una estona, però no va tornar. Segurament havia hagut d'anar a fer alguna altra cosa. En fi, la primera part de la poció ja estava feta. Ara només calia esperar i tornar un altre dia amb el que faltava.

----------- dues setmanes més tard ---------------------

Vaig tornar a entrar a la Sala de la necessitat, amb els ingredients que l'Agatha m'havia anat a robar per a preparar la poció. Només faltaven 3 dies per la lluna plena, i ho havia de tenir enllestit com abans millor.

Em vaig asseure al costat de la marmita de llautó, i vaig mirar el contingut. Vaig consultar el llibre. El líquid esra d'un to taronjós, però segons el llibre em feia l'efecte que havia de ser una mica més fosc. Aix, era una poció molt complicada. No sabia si l'hauria preparada bé. Per sort encara em quedava poció de la comprada per dos mesos més...

Havia acabat els deures d'encanteris i teia una estona lliure per anar a la Sala de la Necessitat, com feia últimament. Aquell dia, hi havia també la georgia.

- Hola, G! -la vaig saludar-. Com va la poció? Te'n surts?

Vaig anar cap a la meva part de la sala. Semblava la d'un assassí en sèrie o d'una ment perturbada en general.

"No estàs boja" em vaig dir a mi mateixa "No estàs boja. Go ahead"

L'Agatha va entrar quan jo tirava els útim ingredients de la poció: el corn de bicorn en pols i la sang de salamandra. Vaig barejar-ho bé, i la poció es va tornar gairebé transparent. Era el color que suposadament havia de tenir, pe`ro no n'estava convençuda.

- Doncs no sé ben bé com va... ara ho veurem en 5 minuts...

Me la vaig mirar un moment com tallava papers de diari.

- Com vas, tu? Ja tens una llista d'escollits per redimir?

No estava gaire interessada en els seus plans. Era més una venjança que res i ja que ells no havien aconseguit el que volien no veia per què ho havíem de fer nosaltres. Però l'Agatha necessitava estar maquinant alguna cosa sempre, de manera que si allò la mantenia entretinguda... doncs endavant.

- Doncs a la llista de possibles redimits de moment hi tinc a la meva cosina... (sí, sí, tal com ho sents, hi estic treballant), a la Luckgarden i al Narbonne. Encara els he d'investigar una mica, per això.

Vaig agafar un retulador vermell per marcar-ne les fotografies.

- Els que segur que no... les la Possesseur, la Davies, el Foster, la Darkwood... els altres encara els estic investigant. Saps que tinc una foto de Luckgarden en una platja de frança xerrant amb el que sembla ser un noi muggle? Què et sembla?

Esperava que ho trobés interessant, perquè segurament la faria servir d'esquer. O sigui, era la millor opció. una filla de muggles bastant encantadora i afable, que queia bé a tothom. Si els seleccionats reaccionaven bé a la seva amistat, és que anàvem bé.