Hi ha un nou sheriff a la ciutat

Vaig entrar, amb un somriure d'orella a orella i el meu uniforme (tot cofoi, jo, amb la meva capa negra i la meva corbata vermella i daurada) de Gryffindor ja posat, al vestidor de Hogwarts. Aquell castell em tenia meravellat, captivat. Gairebé tant com m'hi tindria una noia.

- Hola, Hogwarts! - vaig dir mig en veu alta quan vaig haver entrat.

La meva veu va ressonar. "Coi, jo no volia que sonés tan fort!", em vaig dir quan m'hi vaig trobar ficat. Les cares de la gent es van girar cap a mi. "Ups. Ja estàs cridant l'atenció."

- Hola! - vaig exclamar, sense saber ni tan sols a qui parlava.

Vaig mirar cap a la porta, feliç de la vida, i allà, palplantat amb l'uniforme reçent estrenat de Gryffindor, un pivon que tira patras estava dret amb cara de "uix, la gent em mira".

Vaig acostar-me a ell, i vaig dir-li, alegre:

- Hola! Benvingut! - vaig allargar-li la mà -. Allie. I tu ets...?

- Allie!

Corria pel vestíbul intentant atrapar la noia, preguntant-me com podia anar tant ràpid. De sobte, però, es va parar.

- Allie! - vaig dir amb to de retret, esbufegant per l'esforç - Nena, t'hauries de plantejar relaxar-te amb el Quidditch. Deus ser la persona més ràpida de la humanitat... l'última vegada que ens vam veure et vas deixar això - li vaig dir amb una mala mirada, allargant-li un llibre - És la tercera vegada que em deixes amb el sant llibre a les mans. La pròxima vegada m'el quedaré - li vaig dir severament.

No va ser fins aquell moment que em vaig adonar de la presència del noi al costat de l'Al. No em sonava...

- Mmm... Ens coneixem? - vaig preguntar educadament.

Una noia amb l'uniforme blau (Ravenclaw, oi?) va venir cap a mi responent al meu "Hola!" accidental.

- Matthew. Matt, pels amics - vaig fer-li un dels meus somriures.

Després va arribar la que semblava la seva amiga. Aquesta era Gryffindor, però no semblava tan... extrovertida.

- Ara sí. Sóc en Matt, acabo d'arribar... - vaig assenyalar el bagul -. I tu ets...?

- Erin River, quart de Gryffindor - vaig dir amablement, amb un somriure - Benvingut, doncs. T'ajudem en alguna cosa? Sé com de difícil pot ser començar a hogwarts... - vaig comentar.

- Ai, el llibre, cert! - vaig exclamar de manera despistada -. Ho sento, no tornarà a passar. Promès. O no, millor no prometo res.

Li vaig picar l'ullet a l'Erin i vaig dir-li al Matt:

- Bé, doncs benvingut Matt! L'Erin. No parla gaire, però és simpàtica - mirada de retret de l'Erin -. Val, val. Jo sóc l'Allie Lovegood, cinquè.

Allie, canvi de tema urgent. Avui estàs accelerada, parla d'alguna cosa normal!

- Veig que t'han posat a Gryffindor! Residència dels de cor valerós! Felicitats, doncs, espero que t'agradi. A la teva residència hi ha gent molt simpàtica. L'Erin, per exemple. Però a les altres també hi ha gent guay. A la meva residència, on creiem que "El tresor de l'Enteniment val més que tot el firmament" - vaig recitar - podem semblar tots uns empollons, però no ho som, en realitat som tots bastant liantes. A Hufflepuff, casa dels de bon cor, hi trobaras gent encantadora. I a Slytherin... Bé, Slytherin és un tema a part.

Vaig respirar fons. Tenia complexe d'ametralladora, o alguna cosa així.

- Perdona, Matt, estic accelerada. Sempre em passa després dels entrenaments. Ja sóc activa de per si, doncs imagina't després d'una sessió de Quidditch!

S'accelerava per moments. Em feia gràcia. I aleshores... "Quidditch. Quidditch. Quidditch." Només podia sentir aquella paraula. Tota la resta era innecessària.

- Oh. Quidditch... - vaig dir amb un somriure encara més ampli -. M'encanta el quidditch. Hauré de buscar el capità de la residència, pel que m'han dit, oi?

Vaig mirar les dues noies. Semblaven molt simpàtiques, segur que si tothom era com elles m'hi sentiria com a casa.

Vaig entrar per la porta del castell corrent.

- ALLIEEE!!!! - Vaig bramar, buscant-la - ALLIE!

Vaig mirar a banda i banda i la vaig veure que em mirava com dient Què-collons-et-passa-a-tu-que-crides-tant? Me'n vaig anar cap allà, tal i com havia vingut, corrent.

- Allie! Que sigui la última vegada que et demano que m'esperis i fotis el camp del vestuari de Quidditch amb la meva roba - Llavors em vaig fixar que la Erin era al seu costat. - Hola Er! ^^ He hagut d'anar fins a la residència amb la tovallola... - Em vaig adonar (tard) que hi havia una tercera persona, allà amb elles.

Em vaig posar tant i tant vermella que la cara es confonia amb el cabell pèl-roig.

Aleshores va arribar una tercera noia, de Ravenclaw com l'Allie. I també jugava a Quidditch. Sense adonar-se ni tan sols de la meva presència, va explicar-li a l'amiga que s'havia quedat sense roba. No vaig saber si riure. Sí, sí que vaig saber-ho. No vaig riure, millor no fer-ho.

- Matthew, Matt pels amics. - vaig somriure-li amb calidesa -. I tu ets...?

Es va presentar, molt educat ell.

- Cla...Claire Anderson - Vaig dir, amb un xiuxiueig quasi inaudible i encara vermella com un pebrot.- Encantada.

Després em vaig girar cap a l'Allie.

-Em podries haver avisat que era aquí ¬¬'...- Vaig dir també amb un murmuri. Semblava que la veu m'hagués marxat de vacances.

Va murmurar el seu nom, gairebé inaudible, i després va dir alguna cosa a l'altra noia, però no ho vaig sentir.

- Eh, Claire... Tens un nom preciós, una veu preciosa i una cara preciosa. No dubtis en mostrar-ho - vaig picar-li l'ullet.

La veritat és que la noia estava molt vermella. Suposo que explicar la seva "anècdota" amb mi al davant havia estat una mica vergonyós, per ella.

"Respira fons, Claire" Em vaig ordenar a mi mateixa. "Val, un, dos, tres cops. Ja respires bé? Vinga doncs."

Me'l vaig mirar i les galtes se'm van encendre. El noi era realment mono.

- Però si la veu no me l'has ni sentit! - Vaig dir, contenta.

La vergonya d'haver explicat lo del vestuari, ja havia passat. I ara tenia totes les meves facultats mentals posades en el noi i en no fotre la pota.

Va recuperar la veu. No mentia en dir que la tenia molt bonica.

- Ara sí - vaig dir somrient -. Fas cinquè, oi? Igual que l'Allie...? Jo faig sisè, però suposo que coincidirem igualment en algunes classes.

"Matt, tu t'has vist? Fa cinc minuts que has arribat, coi, les noies poden esperar!", va dir una veu dins meu. L'angelet que apareix a les espatlles dels personatges de pel·lícula; el dimoni, des de l'altra espatlla, va contestar. "Segur que poden esperar?"

- Sí, faig cinquè! Com l'Allie! - I la vaig agafar del braç. - En principi si que coincidirem a les classes, però crec que tu tindràs més feina a l'anar a un curs més gran, no?- vaig voler saber.

L'Allie i l'Erin estaven allà palplantades. Havia agafat les rendes de la conversa una vegada havia recobrat la compostura.

- Que has arribat aquest curs? -Vaig preguntar. Si hagués estat el curs passat a Hogwarts me n'enrecordaria, un noi així no s'oblida pas.

Vaig assentir.

- Sí, em fa més por que una pedregada, aquest curs... I sí, sóc nou. - vaig assenyalar el bagul.

Vaig mirar al meu voltant. Allò era moolt gros...

- Escolta... He estat mirant el mapa que m'han donat, i no m'hi entenc. I pel que m'han dit, això és molt gros. - vaig mirar-la encara amb un somriure -. T'aniria bé quedar avui a la tarda, o demà, i ensenyar-me el castell i els jardins?

- No et preocupis, Matt! - Vaig dir, divertida. Tothom que arribava a aquest curs, es posava nerviós, i més si venia nou.

Em vaig mirar el mapa que subjectava a la mà.

- Sssssi... -Vaig dir, pensant. - Si, crec que aquesta tarda no tinc res a fer. Però t'aviso que necessitarem més d'una tarda si vols veure tot el castell! Que han fet molt bé en dir-te que és molt gran!

-Miaw! - Em va arribar des dels meus peus. Vaig abaixar el cap i vaig veure-hi el meu gatet blanc. Només tenia una única taca negra al nas.

- Hola petitó! - Vaig dir, ajupint-me a agafar el gatet.-Matt, et presento en Quisso. Quisso, aquest és en Matt.- Vaig dir, apropant el gatet a en Matt perquè l'acariciés. - També ens pot acompanyar a voltar, si vols.

Vaig somriure d'orella a orella quan em va dir que sí.

- Perfecte!

Aleshores va arribar un gat preciós, blanc amb una taca fosca al morro. El Quisso, el gat de la Claire.
El vaig agafar, amb suavitat. M'agradaven, els animals.

- Hola, Quisso...! - vaig dir, fent el pallasso mentre l'acariciava i me'l mirava -. És maquíssim. Ja diuen que les mascotes s'assemblen als seus amos...

Acabava de sortir de la Sala Comuna quan vaig sentir crits diversos. M'havien dit que arribava algú nou, i corrien rumors que anava a Gryffindor.

Em vaig recolzar a la barana de les escales per veure què passava. Potser era l'arribada del nou! I sí! Allà estava! Alt, musculós, ben plantat de nassos... i corbata de Gryffindor. En uan paraula se'm va resumir tot: BATEDOR.

-MEEEEEEEU! -vaig cridar a la desesperada-. ÉS MEEEEEEU!

No hi havia temps de baixar les escales a peu, de manera que em vaig posar a saltar i a brincar com feia abans normalment. Des del setè pis cap aball, evitant la gent. Quan era al segon pis, me li vaig llançar directament a sobre, i vam caure els dos a terra, una sobre l'altre.

-No sé qui ets, però ets meu! Que ningú et toqui! Estàs bé? T'has lesionat?

Em vaig alçar ràpidament.

- Què tal els braços? Bé? Podràs agafar bé el bat, oi? O.O

Se'm va tirar a sobre una noia.

- Però què...? - vaig murmurar quan va començar a fer preguntes.

Em vaig aixecar, espolsant-me la túnica i fent una mirada de circumstàncies a la Claire i les altres dues noies.

- Els braços... El bat... - vaig lligar caps de seguida -. Tu deus ser la capitana de l'equip! Ara mateix comentava a la Claire, l'Allie i l'Erin que hauria de buscar-te. Tens places de batedor, pel que veig...

Vaig somriure, triomfalment.

- Bé, doncs ara tens una plaça vacant menys! - vaig dir, com si fos res sorprenent i inesperat; la situació era una mica còmica.

M'hi vaig a braçar.

-Les meves súpliques han estat escoltades.

Se m'havien enterbolit els ulls i tot. A Slytherin tenien el Fortin.... tremoleu, que tenim batedor nou.

- Que bé que em caus. -me'n vaig separar-. Agatha Black, encistelladora i capitana. I futura guanyadora. Benvingut a l'equip *.*

- Matthew Sheen -Matt pels amics-, batedor i futur guanyador - vaig somriure -. Gràcies, ja tenia ganes de començar a fer coses, i el quidditch m'encanta.

Vaig rememorar els moments amb el quidditch, abans. Al poble on érem a Itàlia hi havia un altre noi mag, amb qui estudiava. També jugàvem a quidditch, però no devia ser el mateix. Almenys volar se'm donava bé.

L'efusivitat de l'Agatha em sorprenia. A Itàlia, per regla general, tothom era molt fogós i eren freqüents les abraçades, però així i tot aquella reacció em va descol·locar.

-Doncs apa! -vaig fer amb un gran somriure, mentre li feia uns copets a l'espatlla-. Ens veiem demà a les 5 del matí al camp de quidditch! Que vagi bé!

I me-n vaig anar cap al gran saló pràcticament saltant d'alegria.

(Surto del tema)

Vaig abraçar-me a la Claire mentre el Quisso jugava als nostres peus. Llavors tota la conversa va quedar entre la Claire i el Matt. Com si l'Erin i jo no existissim, vamos... Aquell noi era un ligón de cuidao. I no n'hi havia per menys, estava molt bo, però... Hola? Acabes de coneixer a quatre persones i a la tercera ja li estas tirant la canya?
Quan l'Agatha va tirar-se sobre el Matt em vaig posar a riure, i quan ella va haver marxat i jo ja havia deixat de riure, vaig encongir-me d'espatlles mirant al Matt.

- Diguem que li has salvat l'equip, és normal que reaccioni així... Però no us feu il·lusions, lleons, que aquest any la copa serà de Ravenclaw! Oi que sí, Claire?

Vaig posar-me a riure, estava encara més accelerada del que em pensava... I allò no era pas bo. I menys en aquella situaicó.

Vaig riure amb l'Allie quan vam veure tota l'escena de l'Agatha reclutant el nou jugador per al seu equip.

Llavors l'Allie em va dir que seriem nosaltres qui guanyariem la copa. Vaig somriure d'orella a orella.

- Per descomptat que si, Al! ^^ Que ho dubtaves? No us deixarem ni respirar, mixos! - Vaig dir, tocant-li la punta del nas a en Matt per empipar-lo.

Deien que guanyarien. HA!

- Guanyareu? - vaig riure -. Per què no fem un tracte? Vosaltres guanyeu la Copa Interresidències, i nosaltres guanyem la Copa de Quidditch.

Vaig fer un dels meus somriures encantadors, però de seguida vaig caure en que hauria d'anar a deixar les meves coses a la Residència. La llàstima és que estava molt bé, allà palplantat parlant amb unes noies tan maques.