Escollir... Per què? Odio les decisions.

Vaig arriabr a la Ronda d'Alla una estona despres. Ja no plorava, però seguarment tenia els ulls envermellits. Vaig encaminar-me cap a la Marmita Foradada. Vaig entrar-hi, i el dependent em va mirar, interrogant.

- Té una habitació individual?

- Quantes nits?

- Compti'n un parell. Li pagaré quan marxi, si no li importa. És que no sé quan temps em quedaré.

- Eh... - l'home va comprovar la llista -. Tinc una habitació doble, només.

- Em val.

- Està bé.

L'home em va allargar les claus. Les vaig agafar amb un somriure, i vaig pujar les escales. Habitació 13.
Vaig avançar pels passadissos, i vaig arribar. Només entrar, vaig correr cap al llit, i m'hi vaig llançar. Per què em passava allò a mi? Per què? Per què em volien fer escollir? en Karl o l'Ur? Era el mateix que dir "El papa o la mama?" a un nen petit.

Rondava per la Ronda d'Alla de casualitat, buscava roba d'estiu ja que feia força calor i en volia de nova, quan de sobte vaig veure per la cua d'ull una noia que semblava la Gisèlle, la vaig cridar pero no em va sentir aixi que vaig començar a seguir-la, anava com una bala, directa a la marmita foradada, vaig veure com parlava amb el cambrer i com li demanava una habitació, quan ella va pujar escales amunt jo la vaig seguir sense que em veies, m'arribaves pensaments seus inconexos i sense gaire sentit, caotics.

Va arribar i va tancar la porta d'un cop sec, jo vaig tardar una mica més i em vaig quedar mirant la porta sense saber que fer, al cap de pocs segons vaig trucar.

-Gis, sóc la Ra, que m'obres siusplau?- vaig dir amb cautela.

Vaig aixecar el cap del coixí, sorpresa. Podia haver sentit la veu de la Ra?
Em vaig aixecar del llit, tremolosa, i vaig anar fins a la porta. En obrir-la, efectivament vaig veure-hi la Rapunzel.

- Ra!- vaig exclamar, i la vaig abraçar.

Vaig començar a plorar de nou abraçada a ella, sentint-me idiota perquè segurament la Ra no estava entenent res.

Quan va obrir la porta em va practicament saltar a sobre, i es va posar abraçada a mi, jo no entenia res pero els seus pensaments m'arribaven caotics altre cop, la vaig abraçar, era la seva amiga la meva feina era consolar-la, despres si volia ja m'explicaria que havia passat.

-Shh, Gis, tranquila.- vaig dir amb la veu calmada i fluixeta.- va, no ploris, no passa res, sóc aqui i em quedaré passi el que passi, d'acord?

La vaig fer entrar a l'habitació a la vaig asseure a un dels llits mentre jo m'asseia al que hi havia just devant de cara a ella.

-Que ha passat Gisèlle?- vaig preguntar al veure que es calmava una mica.- m'ho vols explicar?

Vaig seure al llit, i em vaig abraçar els genolls amb els braços.

- Jo... Karl... Ur... No podiem... Culpa...

Vaig desistir, el plor m'impedia parlar. Així que li vaig mostrar.

Vaig passar per la meva ment les imatges. Com havia trobat en Karl al jardí, com m'havia portat fins al bosc, com els meus sentiments es debatien, perquè em sentia massa malament per l'Ur però massa bé per estar allà amb ell. Com havia aparegut l'Ur. L'odi i la fúria que s'havien apoderat de l'ambient. El que deien tots dos, el que sentia jo. Tot. La merda que havia hagut d'aguantar aquell vespre.

Tot i haver-me deixat llegir els seus pensament no vaig acabar d'entendre la situació, sabia que ella i el Karl havien estat junts aquella nit i que la Ur ho havia descobert i s'havia enfadat pero no entenia perque.

-Gis, estic una mica perduda?.- vaig dir.- perque s'ha enfadat tan la Ur, al cap i a la fi el Karl no és sno el teu millor amic no?.- vaig fer cara de no entendre res.- Carinyo, que ha passat exactament, no et deu haver fet res el Karl, oi?, perque si t'ha fet res l'aixafo com a una mosca.

Li vaig somriure, intentant transemetre-li confiança, intentant que es calmes.

-Gis, sóc aqui, pel que et calgui, ara i sempre d'acord?- i dit això la vaig abraçar.

- No... No és això. L'he cagat, Ra. L'he cagat. Jo... Us ho vaig ocultar, però jo sentia alguna cosa més per en Karl. Era el meu millor amic, sí, però jo estava... enamorada d'ell. No vaig dir res perquè estava sortint amb l'Ur, és clar.

Vaig eixugar-me la cara amb les mànigues.

- Però ahir... Ahir a la nit... En Karl se'm va llançar. Em va dir que m'estimava... Jo em vaig deixar portar. Estavem a punt de liar-nos quan... Quan...

Quan va aparèixer l'Ur vaig acabar, mentalment. Ho sento, Ra, però segurament les Tres Noves Gràcies hem acabat... Per culpa meva.

- És a dir.- vaig dir després de totes les explicacións.- Quan el Karl i tu estaveu a punt de liarvos va apareixer la Ur, i es va enfadar perque el Karl i tu estaveu junts al bosc, pero aveure que hi feies tu a aquelles hores, amb el KARL, al bosc prohibit?.- vaig preguntar allò remarcant les paraules Karl i Prohibit.- Vull dir, d'acord l'estimes, és raro i no m'acaba de semblar bé perque és un cabró i tot això, pero sé molt bé que quan estimes a algú poc importa que sigui o no un cabró.

Llavors vaig acabar de procesar tot el que m'havia dit.

-Espera, espera.- vaig dir.- Dius que ahir a la nit el Karl se't va llençar, que et va dir exactament?

- No... No ho sé...

Vaig respirar fons, intentant calmar-me.

- Jo només havia sortit a passejar pels jardins... I em vaig trobar en Karl. Estavem parlant, tot molt normal, i de sobte em va agafar i se'm va endur al bosc. Allà em va començar a dir que jo... Que li encantava, que hauria hagut de fer allò molt temps enrere...

Vaig posar-me a plorar un altre cop.

- Sóc subnormal. No podré tornar a mirar a l'Ur a la cara...

-Gis, no és culpa teva.- vaig dir.- la culpa és del Karl, ell no t'hauria d'haber dit res mentre estava amb la Ursula i si t'ho volia dir haber-la deixat abans.
La vaig abraçar.

-Tu no et tens la culpa, bonica, és el Karl que és un trogolodita insensible.- vaig dir amb ràbia.
-I que faràs ara?- vaig preguntar-li.- Perque si el Karl, sembla que sent alguna cosa per tu i la Ur l'ha deixat... o no ho vols ni tan sols provar?

-Per altra banda, no pateixis, segur que la Ur t'acaba perdonant, sou amigues de tota la vida, som gairebé germanes, no ens seprarà un tio per molt guapo que sigui, això ho prometo jo.

Vaig mirar-la, amb els ulls plorosos, negant tristament amb el cap.

- Tu no... Tu no vas veure l'odi als ulls de l'Ur. Jo... Quan la vaig veure, i va començar a insultar al Karl, i va començar tot... Jo... L'únic que volia fer era aixecar-me, abraçar a l'Ur i dir-li que ho sentia molt, que no hauria hagut de fer-ho, que em perdonés.

Vaig eixugar-me les galtes amb el dors de la mà dreta.

- Però era tan... Profunda, la fúria de l'Ur, que no vaig poder fer res que no fos marxar d'allà. Ho vaig passar fatal. I en quant al Karl... No ho sé. Jo encara sento que l'estimo encara que sigui un insensible de collons. Però l'Ur... Mentre estavem allà, en Karl va tenir un pensament. L'Ur el va sentir, i el va dir en veu alta.

"Així que penses que hi ha prou Karl per a les dues, no? Sents el que dic, Gis? Aquest cabronàs d'aquí acaba de pensar que no hi hauria cap problema en que el compartissim. Realment és això el que vols? Vols a algú que a la de canvi et demani que el comparteixis amb una altra persona?"

Vaig tancar els ulls amb força en recordar les paraules de l'Ur. Allò feia mal, molt mal.

Em vaig quedar amb la boca oberta al sentir el pensament de la Gis, realment havia pensat allò el Karl, no m'ho volia creure, sempre havia cregut que era un idiota i un inutil de merda per tot i aixi el creia més persona que allò.

-Ho sento molt Gis.- vaig dir.-però no crec que aquest tio és mereixi a cap tia minimament decent i molt menys a tu o a la Ur, no val la pena que estigueu aixi per aquest noi, si només ha intentat jugar amb vosaltres, amb les dues, deixeu-lo, que sapigui el que es estar sol

Se'm acabava d'ocorrer una idea, millor que la d'estar sol, i vaig somriure malevolament.
-Feu-li provar el que és estar mal acompanyat, Gis, diga-li que se'n vagi amb la puta de la teva cosina, la Julie.- acabava de recordar-me d'ella.- no va venir aqui a buscar-lo, doncs que se'l emporti i tornarem a estar tranquiles, com sempre, com abans.

- Val, però ara a mi no em preocupa en Karl. Em preocupa l'Ur.

Vaig tapar-me la cara amb les mans, desesperada.

- Ella... No sé per què, però em dona al impressió de que no em tornarà a parlar. Semblava massa enfadada amb mi.

-Clar que et tornarà a parlar.- vaig dir.- estava enfadada i dolguda però tot i aixi ets la seva germana i t'estima, se sent traïda pero et tornarà a parlar, potser al principi serà dificil i no serà com abans per s'anirà arreglant i tot anirà cap a millor ja ho veuràs.

La vaig abraçar, no podia saber si tot seria com abans pero ho havia de ser, erem les tres noves gràcies amigues fins a la mort passes el que passes, ja parlaria amb la Ur, ho arreglariem tot.

-Va Gis, no ploris més.- vaig dir.- no val la pena plorar pel Karl i no cal plorar perque la Ur et perdonarà, n'estic segura.

Vaig tornar-li l'abraçada, agraïda. Tan de bo l'Ur fos allà. Volia abraçar-la, saber que podia tenir-la amb mi. Però potser ja mai més l'abraçaria.

- Espero que tinguis raó, Ra...

Vaig suspirar, resignada, perquè sabia que en realitat era possible que l'Ur m'odiés per vida i perquè era conscient que, malgrat tot, jo seguia estimant el Karl.

-Gis, hauries de saber que jo sempre tinc raó.- vaig dir rient.

Vaig mirar per la finestra es ben fosc segurament passada la mitja nit, aixi que vaig mirar a la Gisèlle.

-Que vols fer, et vols quedar aqui a dormir o vols tornar al castell?.-vaig preguntar.- Com vulguis tu, i si vols que em quedi diga-m'ho i em quedaré.

- Jo... No crec que sigui capaç de tornar al castell. No avui. Em quedo. Tu fes el que prefereixis, si vols tornar al castell, ves, a mi no m'importa quedar-me sola.

Vaig abraçar a la Ra i vaig dir:

- Gracies, moltes gracies. No se que faria sense tu.

No sabia que fer, no volia deixar-la sola pero per altra part havia de tornar al castell perque també volia parlar amb la Ur, saber com estava psicologicament després d'allò, i també desitjava trobar-me amb en Karl, per trencar-li les cames si era possible.

-Gis, jo aquesta nit torno al castell.- vaig dir.- intentare parlar amb la Ur d'acord?

Vaig aixecar i em vaig dirigir cap a la porta.

-Que descansis bé Gis, i si necesites res ja saps un patronus i vinc.-li vaig fer adeu amb la ma i vaig tancar la porta.

[TEMA ACABAT]