Em diuen "Skywalker"

Vaig agafar l'escombra i vaig sortir volant, rabent. Tothom deia que fer esport a l'estiu era una tonteria per passar calor i cansar-se massa, però la veritat és que allà dalt passava un aire tan fresc...

Vaig seguir pujant, a tota velocitat. Em vaig posar entre els núvols més baixos, disfrutant del viatge. I, quan per fi vaig emergir per sobre de la nuvolada blanca, vaig inclinar-me endavant i vaig començar a caure, en picat. M'aferrava a l'escombra amb força, com m'aferrava a la vida.

Si de pujada la gravetat t'emprenya, de baixada et dóna un cop de mà. Cada vegada anava més i més ràpid, i com més hi anava més ho disfrutava. Vaig tornar a passar a través d'aquelles masses blanques, que canviaven de forma i s'arremolinaven quan hi passava pel mig.
La vista que la natura em va regalar, quan vaig sortir del núvol més baix, era excel·lent. Estava a prou altura com per seguir baixant sense patir per trobar-me amb el terra, però vaig preferir aturar-me a observar. Des d'allà es veia tot. En miniatura, sí, però es veia tot Hogwarts. Algunes minúscules formigues passejant pel que semblava un diminut tros d'herba en un jardí amb un castell de sorra.

Portava tres o quatre dies d'allò més gossos. AMb prou feines havia sortit de la sala comuna per anar a menjar. No podia ser allò, al final em sobreria el greix per totes bandes. De manera que vaig decidir sortir una estona al camp de quidditch.

Ja hi havia algú, però estava molt amunt, i com que a l'estiu no duiem l'únforme (si no volíem) no sabia ni de quina residència era.

- Perdona! -li vaig cridar-. Et fa res si faig unes cistelles?!

Vaig mirar avall. Algú em cridava, però no duia l'uniforme i no el reconeixia des de tanta distància. Vaig baixar en picat, a tota velocitat, i vaig arribar als cèrcols.
"Mira!, però si és en Vimes..."

Vaig donar un parell de voltes al cèrcol central, i vaig anar cap a ell.

- Et fa un partit u contra u?

Vaig allunyar-me una mica, distret, anant a buscar el bagul amb les pilotes, i vaig tornar amb la bomba.

- T'apuntes, o no? - vaig dir quan li vaig passar.

Vaig veure que era el Fortin. Hauria d'anar amb compte amb el que digués. Podia liar-la molt ràpidament... Però em semblava força bon noi; per ser d'Slytherin sempre m'havia tractat amb educació... bé, si descomptàvem l'escena de les estisores de podar, però en part vaig entendre la situació.

- Sí, fet! -vaig acceptar amb un somriure i em vaig enfilar a l'escombra-. Quan vulguis!

Vinga, doncs...

- Quan vulguis. Mira, et deixo començar a tu per... per... nose, comença tu. - vaig posar-me davant seu, entre ell i el cèrcol, i vaig mirar-lo amb intensitat -. Quan vulguis!

Vaig fer un parell de fintes defensives, simulant que li anava a prendre la bomba. Els dos cops va reaccionar bé. El tercer cop no va ser una finta. Vaig sortir disparat en la seva direcció, esperant que no m'agafés mal dreçat i em quedés tancat darrere seu en el gir.

Vaig veure que venia cap a mi. Vaig llançar la pilota enlaire, perquè virés cap a l'esquerra, i vaig escapolir-me per sota el Fortin per poder-la agafar. Meva!

La vaig entomar i me la vaig endur cap als cèrcols.

- Què tal va provant l'estiu a Hogwarts, Fortin? -vaig preguntar per parlar d'alguna cosa mentre volàvem.

Vaig accelerar i em vaig posar en paral·lel a ell. Devia tenir, com a molt, quatre segons o cinc abans que arribéssim al cèrcol i pogués llançar. Si allargava el braç, perdria velocitat.

Vaig posar-me a sota seu i, amb el cap, vaig pujar amunt i vaig tocar la bomba, que va sortir disparada un parell de metres, amunt, abans de començar a caure cap a terra.

- Encara no ho sé, Vimes! I el teu?

Vaig arribar a terra abans que la bomba. Sense posar els peus a la sorra, sobre l'escombra, vaig capturar-la a l'aire i vaig sortir rabent cap als cèrcols contraris.

-Doncs de moment genial. - vaig dir, fent virar l'escombra i perseguint-lo a poca distància. Era bo, el Fortin-. La majoria dels meus amics s'han quedat a passar l'estiu... i jo estoc a punt de guanyar un u contra u ^^.

M'hi vaig acostar de cop pel costat, fent veure que hi anava a xocar però sense fer-ho, per veure si es descontrolava.

Va fintar-me, fent com si vingués cap a mi pel costat. No va colar.

- No guanyaràs l'u contra u. - vaig dir, amb un somriure, mostrant l'aparent superioritat que sentia -. Segur que va bé, l'estiu? He sentit que ho heu deixat amb la Black...

Vaig frenar sobtadament, a l'aire, mantenint la posició; no s'ho esperaria, passaria de llarg, voldria frenar o donar la volta... i em donaria uns segons de marge.

Em va preguntar que com era que anav tan bé si acabava de tallar amb l'Agatha.

O.O

"Bravo, Saul, sí senyor. No has trigat ni dos minuts en ficar la pota. Et felicito, fill."

Em va dstreure la pregunta i em vaig passar de llarg, o sigui que vaig haver de virar. Casum... Més em valia trobar alguna resposta.

- Bé, és que ens vam adonar que estàvem millor com a amics que com a parella -li vaig dir-. I com que va ser d'acord mutu, doncs estem bé...

Vaig observar amb atenció el viratge del noi, i quan estava perpendicular a mi, anant a velocitat mínima..., vaig sortir disparat cap als cèrcols.

"Bravo, K. A partir d'ara et diran K de knockout. Has deixat el Saul enrere a nivell físic i a nivell emocional, i te n'has aprofitat. Molt digne d'una serp.", em vaig dir, una mica penedit. Però no per això vaig frenar.

- Vaja... no sé què dir-te. Em va semblar molt estrany, perquè ella semblava molt animada i tu també sembles bé...! - vaig dir, una mica alt perquè em pogués sentir mentre me n'allunyava.

- Et va semblar molt animada? Quan? -vaig pregntar amb un somriure, arrencant de nou cap a ell per mirar de barrar-li el pas. Allò ja era per pura xafarderia-. Que us he vist? I seguiu els dos intactes?

Millor fer veure que creia que no se soportaven.

"Merda.", vaig pensar quan va dir allò.

- Eugh... El primer dia, al Gran Saló, semblava animada - vaig dir, dissimulant -. Bé, però el cas és que se m'ha fet molt raro...

Vaig seguir accelerant, evitant que se'm posés en paral·lel. Faltava molt poca distància abans del cèrcol, i tan bon punt estigués prou a prop, llançaria la bomba. Tot va passar en el mateix moment. Quan ell se'm va posar en paral·lel, vaig deixar anar la bomba, que es va anar allunyant de nosaltres en direcció al cèrcol...

Vaig aturar-me del tot, observant com l'esfera vermella travessava el cèrcol metàl·lic.

- U a zero.

- Afortunat en el joc... -vaig dir fent broma, deixant la dita a mitges-. Va, ara en sèrio...

Vaig arreplegar la bomba abans que toqués a terra i em vaig donar una embrenzida cap endavant. A tota hòstia. ^^

Vaig passar mig camp i vaig volar una mica més. Tot i així, vaig decidir provar un tir des de lluny, ja que tenia prou força, abans que el Fortin pogués acostar-se massa.

Vaig llançar.



OFF: què et sembla si a partir d'ara fem daus? Si traiem 1, 2 o 3, fallem. Si traiem 4 o més, encertem. (si fallem podem posar que l'altre l'intercepta. Vaig, ok? Si no et sembla bé esborro.

El miembro 'Saul Vimes' ha efectuado la acción siguiente: Llançar els daus

'Dau' :

Va agafar la pilota i va sortir cagant llets. De seguida em vaig posar a la seva cua, però abans que l'atrapés va llançar, des de molta distància. La pilota, desviadíssima, va quedar-se curta i va caure a la sorra, a uns metres del peu del cèrcol.

- Bon tir, Vimes...! - vaig dir, amb sorna, mentre m'avançava a ell i sortia disparat cap a la bomba.

Vaig tornar, amb la bomba sota el braç, molt a poc a poc. Vaig fer una finta d'atac, però no tenia la intenció de sortir disparat.

- Així, ho vau deixar de mutu acord? - em vaig quedar flotant, en l'aire, davant seu, atent a qualsevol moviment del contrincant.

- Alça aquí...! -vaig exclamar rient en veure l'èxit del meu tir-. Quaaaaaasi.... s'hi acosta! XD

El Fortin va recollir la pilota i va tornar, jo ja l'esperava per prendre-li. Va insistir en el tema de l'Agatha. Vaig somriure irònicament.

- I aquest interès, Fortin?

Vaig riure.

- Curiositat malsana...! - i vaig accelerar cap a ell.

Quan era només a dos metres, vaig fer una giragonsa i em vaig posar de cap per avall, passant per sota seu. Després vaig començar a accelerar i vaig llançar.

El miembro 'Kikus Fortin' ha efectuado la acción siguiente: Llançar els daus

'Dau' :

Vaig fer una bona estrebada a l'escombra i vaig sortir disparat cap al cèrcol on anava la bomba.... I la vaig parar amb la punta dels dits.

-Meva!

Ja la tenia. La vaig arreplegar bé i vaig tornar a sortir disparat en direcció contrària. Aquell com no intentaria fer-me el gallet des de mig camp. ^^

- I si tant et mata la curiositat, sí, ho vam deixar de mutu acord. Tu què, encara estàs solter? No hi ha ningú que faci gràcia?

Curiositat malsana, la meva.

Vaig encarar-me a ell.

- Si sabessis...! - vaig accelerar cap a ell i vaig estirar el braç.

La veritat és que vaig tocar-la, la bomba. La vaig tocar subrepticialment, però; i ell ni se'n degué adonar. Em vaig quedar enrere, maleint el mal càlcul que havia fet, i vaig observar com llançava mentre accelerava per intentar bloquejar el llançament.

Aquesta vegada em vaig acostar més als cèrcols, però com que el meu fort era més la força que la rapidesa, vaig llançar aviat, sense acabar-m'hi d'acostar del tot, perquè el Fortin venia ravent.

-Oh, això vol dir que hi ha algú? - vaig dir abans de tirar-. Explica, explica, que prometo endur-me el secret a la tomba. Ja deus saber que els Hufflepuff som ben lleials...!

I vaig llançar ben fort.

El miembro 'Saul Vimes' ha efectuado la acción siguiente: Llançar els daus

'Dau' :

"Touché". Incrèdul, vaig quedar-me mirant com l'esfera passava a través del cèrcol, sense tocar vores; després em vaig mirar en Vimes.

- Em sembla que optaré per endur-m'ho jo, a la tomba. - vaig dir abans d'anar a buscar la bomba.

De seguida que la vaig tenir vaig pensar en com atacar-lo. Vaig mirar amunt i vaig adonar-me dels núvols. I vaig començar a pujar, a tota velocitat. Tot el que ell tenia de força, ho tenia jo de velocitat, de manera que ben aviat vaig entrar als núvols. Podria haver sortit aviat, però volia veure què feia, ell.

- Toma ya que maco! - vaig dir quan la pilota va travessar el cèrcol netament.

Mmm... s'havia ficat entre els núvols. seguir-lo seria una estupides, perquè no el podria veure, i podia sortir en qualsevol moment en direcció contrària. De manera que simplement em vaig dirigir cap als cèrcols on havia d'intentar marcar.

A veure què tal m'anava de porter.