Passant l'estona

Havia sortir de la Sala comuna amb ganes de passejar. M'havia arribat l'última revista de sabates (xD), per tant, volia algun lloc on poder llegir-la fora de mirades indiscretes, per això vaig decidir baixar fins als Hivernacles, que feia molts dies que no m'hi passava.

Feia un dia preciós, hi havia un cel buit de núvols i hi lluïa un sol espectacular. Vaig asseure'm al terra i em vaig arrepenjar en una de les parets de l'Hivernacle, el que hi tocava més el sol. Em vaig posar còmode, vaig obrir la revista i vaig començar a llegir, admirant la nova col·lecció de tacons.


OFF: Sorry, sq no sabia que posar, i he pensat, calla, que t'agrada. I m'han vingut a la ment les sabates i els tacons! xDD

Vaig anar a fer un passeig pels hivernacles, perquè necessitava unes arrels per a classe de pocions. Allà, però, em vaig trobar a la Ur, que es mirava una revista de sabates. Vaig acostar-me a ella i vaig seure al seu costat.

- Hola tia... - vaig fer, amb un somriure trist

Ultimament, amb la Rapunzel a la MF, tot era més trist. Faltava alguna cosa entre nosaltres, ja no erem les Tres Noves Gràcies. Bàsicament, perquè només erem dues...

Vaig somriure a la Gis quan vaig veure que s'asseia al meu costat.

Però ella no somreia de felicitat, sinó de tristesa. Vaig tancar la revista i em vaig girar cap a ella.

-Gis, o m'expliques què et passa o t'hauré de torturar perquè m'ho diguis ^^ Ja saps que pots confiar en mi i explicar-m'ho tot^^ Vinga, doncs, comença!

Vaig dir-li, per donar-li ànims. Però no sabia si serviria o no.

Em va preguntar que què em passava. Vaig mirar-la, i li vaig dir:

- No és el mateix, saps? Amb la Ra fora... Tot és diferent, ja no som tres.

Vaig detenir-me a pensar. Les TRES noves Gràcies. Tres! Vaig negar amb el cap.

- Tia, Ur, no vull deprimir-te amb això, proposo que mirem els tacons i punt. - vaig provar de somriure.

- D'això ni parlar-ne! Els tacons poden esperar, tu ets molt més important..- vaig llençar la revista, ben lluny i després li vaig passar la mà per la galta, amb carinyo- Gis, ja sé que fa un temps res és igual. No sé que és però alguna cosa ha canviat... És cert que la Ra no hi és, però no ens podem enfonsar ara. No en aquests moments. Ella ha decidit marxar un temps, i ho respecto, però tard o d'hora tornarà i serem millor del que érem abans, ja ho vuràs...

Me la vaig mirar, semblava realment preocupada.

- Però no és només això el que et preocupa, o m'equivoco?

Vaig somriure un altre cop.

- T'ha passat algun cop que et sents fatal, tristíssima, i no saps exactament per què estàs així? Doncs és el que em passa a mi... Estic en període de depressió, res més.

Vaig recolzar el meu cap a la seva espatlla.

- Abans em passava molt sovint, però ara ja feia temps que no em passava...

Me la vaig escoltar, atentament. Era cert. Jo també havia experimentat aquesta sensació algunes vegades...I no era plaent.

Li vaig passar el braç per l'esquena, i la vaig abraçar. Ens vam quedar així una estona, sense dir-nos res.

- Gis, segur que no hi ha res més que et preocupi? Vas bé amb les notes, estem bé amb el grup, el Quidditch va millor que mai...

- No en tinc ni idea... Sé que hi ha alguna cosa que em preocupa, però no sé què és...

Vaig sospirar. Tenia unes ganes de plorar terribles. Però no sabia per què.

"Joder, Gis, ets imbècil!" vaig pensar.

Vaig captar els seus pensaments.

-No et diguis això! No ho ets, d'imbècil! Em sents? - La vaig "renyar"

Vaig notar com aguantava la respiració i que estava molt tensa.

- Saps, sempre va bé desfogar-te, encara que no vulguis que et vegin - Li vaig dir, perquè sabés que era allà per el que fos i perquè, encara que plorés, la recolzaria - Jo si vols giro la cara i no et miro ^^

Vaig dir, divertida.

Vaig abraçar-la, i em vaig posar a plorar com una gilipollas. Vaig estar-me un minut així, amb el cap recolzat a la seva espatlla, reconfortada pel fet que sabia que ella estaria allà quan fos necessari.
Vaig aixecar el cap, somrient, una mica millor. Li vaig dir, eixugant-me la galta amb el tors de la mà:

- Gràcies, tia... No sé què faria sense vosaltres...

Mentre ella plorava jo li amanyagava els cabells, intentant reconfortar-la. Va aixecar la cara, tota molla i vaig somriure al veure que començava a sentir-se una mica millor.

- Moltissimes coses. Simplement és que no podem viure les unes sense les altres ^^

Vaig mirar l'horitzó, pensativa.

- Creus que canviaran les coses, en uns anys...o ens seguiran tractant així de malament, als Sly? - Aquella pregunta sempre m'havia rondat pel cap, érem així perquè així ens feien ser les altres persones...en fi...

Vaig somriure, i em vaig arronsar d'espatlles.

- Ni idea. Suposo que els prejudicis que es formen sobre nosaltres son massa exagerats, i jo no veig a gaire gent d'altres residències amb la intenció de conèixer-nos una mica millor...

Vaig rumiar-hi.

- Això si, sempre hi ha la excepció. Conec a un parell d'elements que no pensen malament de mi. Una d'ells és la petita Erin River, una Gyffindor bastant ingènua. La veritat és que me l'estic guanyant de mala manera. I l'altre... L'altre és un Hufflepuff, el Luke Jenkins, no sé si el coneixes. Bàsicament va impedir que m'obrís el cap. És bon tio... Almenys ho sembla. Vam estar parlant, i no sembla tenir mala impressió de nosaltres... Almenys no molta mala impressió.

Vaig assentir amb les paraules de la Gis.

-Tens raó. Però dos no serveixen per canviar l'opinió de tota l'escola, o m'equivoco?

No hi havia res a fer. Ens repudiaven. I amb gent com la meva cosina, no ajudaven gens a que les coses canviéssin.

No. No s'equivocava. Vaig mirar-la als ulls i vaig dir:

- No, desgraciadament no serveix de res. Per aquestes dues persones, jo en conec unes quantes que ens destrossarien de bon grat. Per començar, les nostres estimadíssimes cosines - vaig dir, posant sarcasme a les últimes paraules -. Aquell parell no es mereixen dur els nostres cognoms, ni en broma. Es creuen que dir-se Agatha Black o Julie Possesseur és la cosa més normal del mon. Son unes descastades... Bah! Primer de tot, la molt zorra de la meva cosina, que vés a saber quants tios es va tirar en el temps que va passar entre que va marxar el Karl de Noruega i en va ella va arribar aquí. I després la teva cosina que... Que...

Vaig posar una barrera d'oclumència a la meva ment. Ho sabia, ella, el que havia fet la seva cosina?

Vaig notar com si un ligam es trenqués. Havia estat la Gis? Havia tancat ella la seva ment perquè no li pogués llegir?

Igualment havia captat les seves paraules. S'havia quedat a mitja frase...sobre la meva cosina.

-Gis, que m'estàs amagant? - Vaig dir-li, entre dolguda i interessada. Dolguda perquè mai ens amagàvem els secrets, i interessada perquè no sabia que podia saber ella de la meva cosina.

Vaig respirar fons, sense retirar la barrera d'oclumència.

- Eugh... Ur, has parlat últimament amb el Fortin? És que jo si que ho he fet. No sé si tu estàs al corrent del que et vaig a dir, i espero que ho estiguis, perquè sinó puc tenir problemes

Alguna cosa em deia que no li havia d'explicar, simplement li havia de mostrar. Vaig enretirar les barreres d'oclumència, i vaig recordar amb tanta precisió com em va ser possible el que havia passat a la Mussolerissa amb el Kikus i la Black. Com m'havia girat quan havia entrat ella, i la conversa amb el Kikus quan havia marxat. Com l'havia enganxat mentint, i com havia confessat que portava temps amb la Black descastada. Tot. Li vaig mostrar tot. Si jo ho sabia, millor. Si no ho sabia... Pos vaya!

Vaig anar obrint ulls i boca mentre la Gis em mostrava tot el que havia passat a la mussolerissa. Així que ella també ho sabia. Perfecte. Simplement perfecte.

-Si, Gis. Ja ho sabia. Em va deixar una nota en Kikus farà cosa de dos dies - Estava parlant com un robot. Les paraules em sortien soles de la boca, sense cap mena de sentiment ni emoció - Em va dir que volia que féssim les paus. Mentre estàvem parlant m'ho va dir. M'ho va explicar tot. I el fet de perquè em va deixar... - L'última paraula va sortir trencada, i moments després vaig ser jo la que vaig començar a plorar, en silenci.

Vaig sospirar, i la vaig abraçar fort, la vaig estrènyer contra mi amb força, mentre ella plorava.

- Ur... Ho sento molt, de veritat.

No sabia què dir, no podia dir res, ni consolar-la, perquè en ma vida havia tingut una relació com les que tenien ella o la Ra. Vaig acariciar-li els cabells, i vaig dir-li:

- Ur, tranquila... Ara ja està... Ja no s'hi pot fer res... A part, ara tens al Karl, que t'estima, i et farà costat en tot el que calgui - vaig fer una pausa, i vaig intentar animar-la -. Ur, recordes el dia que vas tallar amb el Kikus? A la Sala Comuna la Ra i jo et vam fer costat. Allà vas dir que mai més tornaries a vessar llàgrimes per un noi. Ara és el moment de demostrar si ho vas dir seriosament.

Va semblar que s'anava calmant.

- Ur, vaig a dir-te una cosa molt seriosa. Si mai tornes a plorar per un noi, que sigui d'emoció, d'alegria, però mai de tristesa. De veritat, al Kikus no l'he castrat perquè em va dir la veritat, però si mai més algun noi et fa mal, se les veurà amb mi. Així que el que et proposo que facis ara és oblidar-te de la relació que vas tenir amb el Kikus i gaudir de la que tens ara amb el Karl. Em promets que ho faràs? - vaig dir, mirant-la als ulls, molt seriosa.

Vaig aixecar la cara, molla, i vaig assentir en silenci.

- Si, mama - Vaig dir, i vaig somriure una mica.

-Saps, me'l vaig arribar a estimar moltissim, a en K...Però ara hi penso i tot té sentit, you know? També penso en en Karl i se m'estremeix tot el cos...me l'estimo amb bojeria...Qui ho diria, eh, que arribariem a estar junts? - Vaig sorpirar, alleujada de tenir una amiga tant bona com la Gis a la que li poguessis explicar tot.

- I tens raó, a la SC em vaig prometre que no tornaria a plorar per un noi. I així ho faré... Moltissimes gràcies Gis, per fer-me costat. Ets genial ^^

Vaig abraçar-la.

- Per a alguna cosa han d'estar les amigues, a part de per dir-te que et queda bé la roba, no?

Vaig mirar-me-la seriosament, i vaig dir:

- Suposo que ja no fa falta que castrem al Kikus, vols fer alguna cosa extra amb la Rosalie?

Vaig somriure malevolament davant el comentari de la Gis sobre la Barbie.

-Que tens alguna altra cosa pensada? - vaig dir, somrient àmpliament.

Converses d'aquell tipus amb la Gis sempre anaven bé. Em feien pensar amb claredat.

- A mi no em faria res esborrar-la del mapa, eh! - Vaig dir, trapella.

- Home... - vaig fer veure que ho pensava -. Suposo que ens castigarien massa, per matar-la, no?

Vaig somriure malèvolament, i vaig treure una foto de la butxaca.

- Rosalie Lestrange, la orgullosa maga de sang pura, de setè curs d'Slytherin, tractant amb la Williams amistosament. By Gisèlle Possesseur. Mola, eh?

Vaig allargar-li la foto a la Ur. Havia estat encertat fer-la quan no miraven.

Vaig somriure molt malevolament al veure la foto que la Gis m'ensenyava.

-Interessant, MOLT interessant...

Me la vaig mirar directament als ulls.

-Què proposes? Empaperar TOT el castell? :O

Vaig somriure malèvolament.

- Exactament. Que despres diuen molt de nosaltres, però ella al seu torn... Hum!

Vaig treure la vareta i vaig duplicar la foto. Vaig allargar la copia a la Ursula.

- Té, anem multiplicant-les i fent-les grans... La Barbie maleirà el dia en què es va aliar amb la Williams en contra nostre!

Vaig agafar la foto que la Gis em donava. Vaig anar duplicant una a una les fotos i les seves còpies, fins que en vaig tenir un pilonet maco.

- Uff! N'hi ha 250 aquí - Vaig dir a la Gis - Les ajuntem totes i les fem grans totes alhora? - Vaig preguntar, mirant a la Gis.

Vaig mirar-me les fotos, amb un somriure.

Ara sabria qui som aquesta Barbie...