Compartint l'escombra

Em vaig posar a jugar amb el seu cabell.
- Fa temps que no patines?- vaig dir fent cara de alucinada.- Alaa..- vaig riure.- Jo tinc uns patins i el meu germà en te un parell, supose que teniu la mateixa talla, se els agafare prestats. Algun dia anem, val?- vaig dir rient. Me estava fent caricies al braç.- Inclus, aquestes petites caricies em donen pesigolles, però m’agrada.

-Perfecte... Bé, suposo que no .. bé, que no té res en contra meva, no?- vaig demanar-li incrèdul. - Més que res ho dic perquè ja saps, estic amb la seva única germana... - vaig arrufar el nas inconcientment només de pensar les tonteries (que devia ser el que devia pensar a l'escoltar-me) que deia, després d'haver-ne parlat ja varis cops.

-Així que t'agraden les pessigolles? I on en deus tenir, tu?- vaig posar-me el dit a la barbeta com si estigués pensant. Vaig posar-li les mans a la cintura, fent-li pessigolles.- Què aqui ni tens prous? O potser millor aqui? - i vaig posar-me a fer-li pessigolles a les aixelles.

I bé, el seu riure se'm va enganxar, i mentre ella reia jo tampoc podia parar de riure.

-Clar que li caus be, és un poc protector, però supose que deu ser normal.- vaig dir entre rialla i rialla. Em va començar a fer pesigolles i vaig començar a riure sense parar.- Pararas?- vaig dir mentres intentava donar-li un bes. El vaig mirar a la cara.- No pararas, veritat.- vaig dir sense poder parar de riure.

Al final varem acabar els dos tombats damunt la gespa.

- Fem una treva?

-Mmm... deixam-ho pensar.. no, no vull fer cap treva...-vaig dir-li, fent-li pessigolles un altre cop. -Va, si, ja paro... - vaig dir-li rendint-me. - Però... a canvi de parar saps què vull? - vaig atansar-me als seus llavis, i li vaig fer un petó. I llavors un altre. I encara un altre.

Vaig ajudar a la Sam a assentar-se un altre cop, i jo vaig assentar-me també al seu costat i vaig passar-li un braç per l'espatlla, com al principi.

Em va rodejar amb un braç.

- Em quedaria aci per a sempre.- vaig dir.- El paisatge, la neu però sobretot tu.- vaig recolçar el meu cap sobre el seu muscle.- Mmm... Quin és el teu color favorit?- em vaig donar compte de lo que acabava de preguntar, a que venia això ara? u.u- Nose perque he fet aquesta pregunta, me ha vingut al cap.

Vaig posar-me a jugar amb els seus cabells quan va arrapoiar el seu cap sobre la meva espatlla. Éren tan suaus..

-Doncs... No ho se, suposo que el verd... Però no em quedo pas amb un de sol, m'agraden bastant tots... -Vaig respondre-li, pensant en què feia molt temps que ningú m'ho demanava ni m'ho plantejava a mi mateix.- I a tu? Quin és el color que més t'agrada?

- El blau.- vaig dir.- Casi totes les tonalitats m'agraden.- vaig dir.- M'agrada el temps que fa.- vaig dir mirant el cel.- Aquest blau és bonic. I queda be amb el color de la neu.- vaig dir.- És precios... El hivern és la meua estació favorita.

"El blau...fa per ella, si, i li queda bé amb els ulls.."

Vaig somriure al sentir que parlava del temps. El temps al que haviem de donar les gràcies per salvar-nos tantes i tantes vegades de quan no sabiem què dir... (off:xdd)

-Si, la neu és preciosa... I quan els núvols destapen el cel i deixen passar el blau del cel..

Tenia tota la capa plena de neu i molla, però tot i així estava bé, allà.

-No tindràs pas fred? - vaig dir-li, traient un impermeable de dins la capa. -Té, assenta't sobre això. -vaig dir-li amb un somriure. Ara ja estavem molls, però per intentar impedir que no ens hi quedéssim més tot servia.

Em vaig tombar sobre el impermable, deixant un poc les cames fora, vaig fer que se tombara al meu costat. Vaig recolzar el meu cap sobre el seu pit.

- Aixi que el verd....Doncs ja se de quin color comprar-te la roba.- vaig dir rient.- Però un verd clar? O un verd paregut al que tenen els sly?

La sensació de tenir el seu cap recolzat en el meu pit era... immillorable? Si, immillorable.

-Home, doncs no sé quina tonalitat és el verd que ténen a la seva sala comuna, més que res perquè no hi he estat mai, però bé, si és com el de la bandera del gran saló.. no em desagrada. - vaig mirar-me-la, intentant esbrinar si posava mala cara al dir que m'agradava el verd Slym'agraden quasi totes les tonalitats que té.. mm.. per exemple el verd dels arbres a la primavera, o el jade, el maragda, ... tot i que no se si es diuen així o no,... però que no siguin gaire fluorescents ni llampants.

-I a tu el blau quin t'agrada? Ho dit més que res per saber-ho per quan vagi a compar-te.. mmm... collarets? Braçalets? - llavors vaig adonar-me que el mite era cert, i que els homes no en teniem ni idea de què regalar a les dones que surtís dels típics estereotips.

- No et desagrada, eh.- vaig dir rient.- Ho accepte perque ets tu.- em vaig posar a acariciar la seua mà.- Doncs un blau claret, com el cel de hui o un blau oscur, però no molt oscur.- vaig dir mentres pensava alguna cosa que ho representara.- Com aquest blau.- vaig dir senyalant la bufanda.- Un blau ataronjat o un blau gel.- vaig dir somrient.- Aixi que collarets i braçalets...- vaig riure, era el tipic regal.

Vaig passar-li un braç per sobre la cintura, deixant-la sobre la seva panxa.

-Mmm.. ho tindré present, això de que tinc certs avantatges davant els altres...- vaig dir, referent al color verd.- Però aviam, digues, què li regalaries a una noia si siguéssin un noi? No és pas fàcil.. I bé, ja se que això dels braçalets és el més... normal, si, però sóc horrorós a l'hora de triar els regals. Per tant... no et desespéris si et regalo... mmmnn... diguem un conjunt de.. si, el que et deia, un conjunt d'un braçalet amb un collaret i... un anell? Ah, però de color blau, això si.

Llavors em vaig imaginar a la Sam portant el típic collaret d'aquells que sembla que haginde pesar quilos, i sincerament vaig pensar que no li veia, amb tot aquell metall a sobre. Tot i això, el que si que l'hi veia era el tipus aquell d'una cadena molt fina, amb una figureta de penjoll amb alguna forma concreta...

- Tu sempre tens prioritat.- vaig dir somrient.- Doncs no, no desesperaria, no, perque ve de tu. Em regales el que em regales m'agradara perque el regal és teu.- vaig pensar en la pregunta.- Doncs nose, encara que pense que és més facil regalar alguna cosa a un noi que a una noia.- vaig dir.- Veus, en això sou més facils.- vaig dir rient.

-Bé, doncs hauré de trobar alguna cosa sorprenent... no vull ser el típic noi previsible amb els regals... -vaig repassar mentalment tots els que podien ajudar-me a triar idees, però decididament volia triar-lo jo, el regal. -I... un.. no, un llibre no. Mmmm... un patins no perquè ja en tens... cds de música no són res especial... Ah, ja ho tinc! -Vaig dir amb un somriure -Però que consti que no t'ho penso dir...

- No me ho diras!- vaig dir fent cara de pena.- Això no val!- vaig dir mentres me apropava a la seua cara.- I si et done un bes, me ho diras?- va negar amb el cap.- I si et done tres, quatre?- vaig dir rient.

-Mm... no em facis això! Saps perfectament que no ho puc suportar... - vaig dir-li posant cara de pena. - Aviam, mirem si funciona amb un.. Tot i que ni amb dos i amb tres ni amb 1000 funcionaria... Bé, amb 1000 potser si, però vull que sigui una sorpresa... Si?

Vaig veure com posava morros, però això només va provocar en mi que li despentinés com a senyal de carinyo la part del darrere dels cabells.

Me el vaig quedar mirant.

- Uh, esta be.- vaig dir mentres me apropava a ell i li donava un bes.- Però que conste que ho averiguare.- em vaig tornar a tombar.- Encara que les sorpreses per una banda estan be.- vaig vore que ja començava a fer-se de nit.

-Així m'agrada, que siguis bona nena.- vaig dir, dient un quasi-impossible en ella. - I aviam, doncs quan sàpigues què et vull regalar m'ho dius, val?

El cel ja feia estona que s'anava tornant fosc, i no volia que ens passés res per el camí a causa de la foscor.

-Bé, comencem a tirar? -vaig dir-li, amb l'intenció d'aixecar-me ja. - Millor que no arribem gaire tard al castell, ja sabem com són les normes... a part, l'hora desopar deu estar a punt d'acabar-se. Anem?

Una part majoritaria de mi es moria de ganes de quedar-se, però l'altre no parava de dir-me que marxéssim, i tot i que jo no volia, havíem de fer-ho.

- Val, esta bé. Anem. - vaig dir encara que sabia que haviem de marxar, feia fred i anava a nevar me haguera quedat alli més temps.

Em vaig aproximar a l'escombra i vaig muntar esperant a que ell vinguera.

- Anem primer al camp a per la meua escombra i despres anem a l'habitació?

-Si, perfecte.

Vaig recollir l'impermeable que hi havia per terra i me'l vaig guardar, i llavors em vaig aproximar a l'escombra.

-Què Sam, t'atraveixes a conduir tu l'escombra aquest cop? - vaig dir-li.

- Clar!- vaig dir rient.- Que tens por que caiguem!?- vaig dir mentres em posava davant.

Vaig esperar a que s'agafara i vaig anar cap al camp el més ràpid que podia, esquivant abres i fent alguna pirueta per a no donar-me contra ells.

- Et pareix massa ràpid?- vaig dir rient.

-Haha, no et preocupis per mi, vas molt bé! - vaig dir, cridant el suficient per què em pogués sentir.

Ja es podien veure les parets del camp a la disstància, i va anar directament cap allà. Després d'esquivar uns quants arbres més alts que la resta i alguns ocells que semblaven perduts per aquell enorme bosc vam estar ja sobre la gespa del camp. Tot i que a uns quants metres enlaire.

Va anar baixant, fins que vam poder notar el terra altre cop sota els nostres peus.

-D'això se'n diu un aterrissatge perfecte, Madame!

Vaig riure.

- Dubtaves de que jo ho fera d'una altra manera?- vaig dir fent un somriure.

Vaig baixar de la seua granera i vaig agafar la meua, vaig montar.

- Una carrera fins a la sala comuna?- vaig preguntar.

Vaig posar-me bé sobre l'escombra.

-Vinga, va! A la de tres...1...2...3!

Les dues escombres amb nosaltres a sobre van sortir disparades cap enlaire i en direcció cap a la finestra de la sala comuna. Per aquell moment anava més avançat jo, i em vaig girar per mirar on estava la Samanta i la vaig veure trepitjant-me els telons.

-No, no, noo! - Vaig posar-me a cridar al veure que em començava a avançar.

Anàvem bastant igualats els dos, i la finestra estava cada vegada més a prop...

Em vaig apropar a ell i vaig vore que estava a punt de guanyar.

- Et penses que em guanyaras?- vaig dir.
Em vaig apropar a ell i li vaig donar un bes, cosa que va fer que es parara i aleshores quant anava a tornar-me'l em vaig apartar i em vaig dirigir cap a la finestra.

- Que et deia? Jo soc millor que tu.- vaig dir somrient.