Compartint l'escombra

Havia arribat al camp de Quidditch amb l'escombra carregada a l'esquena. Havia quedat amb la Samanta, feia temps de que no ens veiem i pensavem que el camp era una bona opció.

Hi havia anat una estona abans, i així no feia tard i podia començar a volar i sentir la tranquilitat que transmetia el fet de pujar cel amunt.

Vaig posar l'escombra al terra, m'hi vaig enfilar i vaig enfilar-me cel enlaire.

Vaig arribar al camp amb l’escombra en la mà, feia tard ja que me havia dormit. Vaig pujar d’un salt i em vaig enlairar, però no vaig vore a Thomas.

- THOMAAS!?.- vaig cridar mentres el buscava amb la mirada.

Vaig sentir algú que em cridava, però devia ser bastant lluny perquè no vaig veure a ningú. Vaig anar baixant (perquè potser si que estava massa enlaire), i al cap de poc vaig poder visualitzar bé que hi havia una persona volant i semblava ser que era ella qui m'havia cridat. Vaig acostar-m'hi més i vaig poder veure que era la Samanta. Vaig acostar-m'hi per darrere, i l'hi vaig xiuxiuejar intentant acostar-me a la seva orella sense que em veiés (cosa que anant amb escombra era bastant complicat):

-Em buscaves? - vaig dir-li somrient.

Em vaig girar.

- Buscar-te?- vaig dir rient.- No, sols cridava el teu nom, però no et buscava.- vaig aproximar la seua granera a la meua i li vaig donar un bes, curt. Despres em vaig enlairar.- Si vols més em tindras que atrapar.- vaig dir rient.

-Està bé això de cridar noms sense estar buscant a la gent, eh... - vaig dir-li, intentant tornar-li el petó, però es va escapar dient-me que si li li volia fer un petó l'hauria d'atrapar. I això vaig fer.

Vaig començar a perseguir-la, però quan li interessava era molt ràpida. Al cap d'una estona paliant-hi vaig poder posar-me davant seu fent-la frenar.

-Bé, ara ja em dons permís?- vaig dir, acostant-m'hi amb l'escombra. Vaig acostar-mi ràpid i vaig fer que els nostres llavis es freguéssin lleugerament. Tenia ganes de més, i no permetria que tornés a marxar volant amb l'escombra sense haber-n'hi fet un de ben fet.

- Ah, que te he de donar permis?- vaig dir mentres me apropava a ell.- Aleshores tens el meu permis.- el vaig agafar de la túnica i el vaig apropar més a mi. Vaig apropar els meus llavis als seus i li vaig surrurar- Fes-ho.

Vaig somriure quan va apropar-me a ella. Vaig ajuntar els meus llavis als seus, fent-li un petó llarg, intentant recuperar els dies que haviem perdut quasi sense veure'ns. Llavors però alguna cosa sota meu va fer un moviment brusc. Fantàstic, estavem sobre les escombres i jo ja me n'havia oblidat.

-Maleïdes escombres...- vaig remugar per mi mateix. "Penses un moment en qualsevol altre cosa i..."

Tot i així vaig tornar a apropar-me a ella, fent que les escombres quedéssin de costat, però tot i així una davant de l'altre, i així vaig poder continuar el petó que la betzegada havia fet quedar a mitges.

Em vaig apropar a ell.

- Ho fas complicat, no?- vaig dir.

Em vaig posar de peu en la meua granera i de un bot vaig pujar a la seva, amb un moviment de vareta la meua escombra va aterrar al camp. Vaig quedar sentada davant d'ell.

- Veus? Aixi és més fàcil.- li vaig donar un bes.

Vaig fer-li un somriure entremeliat i vaig envoltar-la amb un braç (mentre amb l'altre em mantenia agafat a l'escombra perquè no tornés a passar lo d'abans).

-Ets la meva salvadora d'idees brillants..! - vaig xiuxiuejar-li a l'orella, sense poder-me estar de fer-li un altre petó quan passava per davant els seus llavis.

-Mmm... t'ho havia dit ja que m'agrada el teu gust?

Vaig riure.

- Que faries sense mi!.- vaig dir rient.- No, que faig bon gust?- vaig dir mentres el besava.- I a que faig gust?- vaig fregar els seus llavis amb els meus.

-Doncs.. que què faria sense tu?... doncs.. no sabe no contesta. -Vaig respondre-li arrufant el nas pensant el el "planàs" que hi hauria de no ser-hi ella. -I referent a l'olor... doncs ahmm... - vaig posar-me a fer cara de pensatiu, mirant el cel i posant-me un dit a la barbeta.- Jo diria que tens gust a... - vaig apropar-mi i li vaig fer un altre petó - si, així millor. Doncs gust a Sam. - No m'acabava de convencer, i li vaig fer un altre petó, que durés uns instants més, amb l'excusa de trobar una descripció perfecta -Més aviat diria que tens gust a SuperSam.. si, olor a superSam...

Vaig riure amb el seu comentari.

- Aleshores soc indescriptible i un superheroi?- vaig dir mentres reia. Em vaig apropar més a ell, si això era possible, i vaig rodejar el seu coll amb els meus braços.- Em tens en un pedestal massa alt.- vaig dir somrient.- Be, almenys tu estas en un esglao més alt que jo.- vaig donar-li un bes, llarg.

Vaig mirar al terra, fent broma.

-Doncs jo aqui no veig esgraons.. només veig una escombra enlairada alguns metres enlaire... Però bé,- vaig abaixar una mica el cul de l'escombra, fent que quedés ella més enlaire que jo- ara ja es pot dir que la meva superheroina indescriptible està més amunt que ningú.

Vaig posar l'escombra de nou a la mateixa altura.

- M'agrada més estar a la teua altura.- vaig dir recolzant el cap en el seu muscle. Li vaig acariciar les orelles.- Em dus a fer un passeig?

-En marxa el passeig per la senyoreta Williams! Per on li agradaria anar? -vaig demanar-li, tal com si d'un conductor d'època es tractés.-Què prefereix: grades o camp? O potser millor les torres del castell? Es clar que també hi ha les vistes aeries del bosc prohibit disponibles només per vostè... -Vaig demanar-li, començant a fer algunes voltes al camp a poc a poc.

- Doncs si les vistes aeries del bosc prohibit sols les puc vore jo, m'agradaria que el senyoret em duguera.- vaig dir agafant-me a la seua cintura.- Que el senyoret seria tan amable de posar un poc més d'emoció al passeig?- vaig dir rient.- Podriem anar més ràpid?

Vaig posar-me a riure davant la seva proposició d'anar més ràpid.

-No ho havia notat vostè que això d'ara només era un esclafament per l'escombra? -vaig dir-li, agafant-li la mà que tenia en la meva cintura. - Doncs.. cap al bosc s'ha dit!

L'escombra va començar a anar en direcció el bosc prohibit, i vaig intentar agafar una velocitat raonablament alta.

Varem anar més ràpid, veia passar les coses al meu costat.

- M'encantaa!- em vaig agafar a ell per a no caure.- Saps, aquest és un dels moments, que se me quedara gravat per a sempre.- vaig dir mentres li acariciava l'esquena.- Saps? Estas omplint els moments que se me quedaran per a sempre. Et tindre que fer un compartiment per a tu sol.

-Et sembla bé que fem una petita parada? - Li vaig demanar després d'una bona estona sobrevolant el bosc prohibit i d'on ja se'n poda començar a percebre el final. -Què et sembla la muntanya aquella d'allà davant?

Vaig intentar fer anar l'escombra al màxim per poder escurçar la distància que ens separava d'aquell cim baix.

- Aquella? Doncs una muntanya.- vaig dir.- No he anat mai, si es el que preguntes.

Aleshores vaig vore que va dirigir l'escombra cap alla i vam aterrar. Vaig mirar les vistes, eren precioses.

- Ostres, es veu tot!

Vaig assentar-me sobre la gespa abundant que hi havia prop d'un petit penyasegat, deixant l'escombra a un costat i fent un gest a la Samanta perquè vingués i s'assegués allà al meu costat.

Vaig passar-li un braç per l'espatlla, acariciant-li la galta del costat oposat a mi, perquè era on em donava la mà. Era molt suau.

-Veus, ara ja podràs dir que hi has estat.. - vaig xiuxiuejar-li a l'orella, fent-li petons al coll.

El vaig mirar. Estar amb ell, em feia la persona més feliç del món.

- Podre dir que he estat amb tu.- vaig dir abraçant-lo.- Això és el més important.

Em vaig sentar damunt de les seues cames.

- Puc, no?- vaig preguntar.

-I es clar que pots... així m'estas fent un favor i tot. Fas que les vistes millorin mil vegades. Què dic mil... milions. Que millorin infinitament.

Vaig apartar-li una metxa de cabells que li tapava una mica la cara amb un somriure inevitable a la cara.

-Sam, Sam, Sam... -vaig dir-li, mirant-la als ulls.

Me el vaig quedar mirant. Em perdia en els seus ulls, em vaig apropar a els seus llavis, però quant anava a donar-li el bes sols vaig fregar els meus llavis amb els seus.

- Mmm.... saps que?- vaig dir somrient.- L’altre dia passejant prop del llac vaig descobrir una part congelada, bastant congelada.... I si anarem a patinar algún dia?

-Doncs... m'encanta l'idea. Quan vulguis busquem uns patins a qualsevol lloc i hi anem. I si vols, avui i tot. - vaig dir-li somrient.

Vaig agafar-li un braç i li vaig apujar la màniga, i llavors vaig posar dos dits sobre la seva pell, fent un intent de com si patinéssin en una superfície gelada. Però tot a poc a poc, com si es tractéssin de carícies.

-Saps que fa ja bastant temps , anys hi tot, de que no patino sobre gel? Molt em sembla que m'hauràs d'ajudar...- vaig dir-li. La veritat és que no se'm donava bé, però tampoc malament, i no feia pas precisament un any que no ho feia, sinó que feia bastant menys...