No podia contenir les llàgrimes, que em baixaven rodolant galtes avall com si no haguéssin de parar mai. El pitjor és que estava plorant per algú que no valia la pena, per algú que ja sospitava que m'estava enredant... i tot i així... tot i així...
Vaig entrar a la cuina d'una revolada, sanglotant. Tenia ganes de vomitar. Els elfs se'm van quedar mirant, espantats. Ja era tard i la gent devia estar dormint, però jo havia anat directe a la cuina després d'enxampar el Fortin i l'Ursula.
- Senyoreta, es troba bé?
- Perfectament ¬¬ - vaig dir, entrant a grans gambades i dirigint-me a la bodega.
- On va, senyoreta?
- A ofegar-me amb alcohol, si puc.
Em vaig posar a rebuscar entre les ampolles... Cabronàs, seria cabronàs el molt fill de puta... Alguna que no es notés gaire que faltava. Ah, allà hi havia en un racó una ampolla de ron. Apa, doncs, com els corsaris. Vaig treure el suro amb una mica d'esforç.
- Brindad, compañeros, Yo-ho... - vaig aixecar l'ampolla, brindant amb algú invisible i vaig fer un glop.
Puaf, estava fortíssim! >.< Encara em sentaria malament...
"Millor"
Vaig agafar l'ampolla i me la vaig endur. Els elfs es van apartar al meu pas, i vaig tancar la porta amb ràbia.
[TEMA ACABAT]