Pràctiques ^^

Havíem sortit del castell en direcció al camp de Quidditch. Feia un dia preciós, amb sol i només amb una petita brisa. Tindríem una bona tarda per a practicar amb l'escombra.

Vam arribar al camp. Ens vam aturar. La Georgia semblava una mica nerviosa. Vaig agaafar-li la mà per a donar-li ànims, però de seguida l'hi vaig deixar anar...em vaig enrojolar.

- Què, preparada? - Vaig somriure. "De segur que tinc els ulls d'un verd intens, ara mateix" Vaig pensar.

- Sí, vaig a buscar una escombra, espera - li vaig dir, i vaig marxar corrents cap a l'armari de les coses de quidditch. Vaig escollir una cometa 360, que sabia que eren robustes, i quell model era antic, o sigui que no podia córrer massa.

Quan vaig tornar ell ja m'esperava amb els ulls verds que li brillaven al sol. Vaig somriure, contenta de saber que se sentia a gust.

- Què, per on comencem... allò de l'"Amunt"? T'aviso que no se'm dóna bé, eh?

Vaig veure com sortia corrent cap a l'armariet de les escombres i en treia una Cometa 360. Quan tornava vaig veure els seus cabells rossos voleiant a la petita brissa. Semblava contenta de poder fer alguna cosa.

- Sí, començarem amb l'Amunt- Vaig dir-li. I com a demostració, vaig posar la meva escombra al terra i vaig deixar anar un convinçent "Amunt!" i la meva raigdefoc va enlairar-se fins la meva mà. - Veus? No és gaire dificil, G. Simplement cal que ho diguis convençuda, així l'escombra sent la teva seguretat i és més fàcil que puji. Vinga, prova-ho tu, ara.

Vaig apartar-me una mica, perquè tingués espai. I li vaig fer un gest de 'vinga, ara et toca a tu'. Vaig somriure-li

- Molt bé... - vaig dir no gaire convençuda-. Mmmm... Amunt!

L'escombra no es va ni moure >.<.

"Vale. Tranquil·la, tu pots".

- Amunt... - l'escombra es va quedar quieta on era, com si a sobre se'n burlés-. Erik, em sembla que l'escombra m'està mirant malament...

Vaig deixar anar una rialla.

- G, l'escombra no et mira malament, simplement és que no ho dius amb gaire convenciment! - Vaig tornar a riure.

Vaig anar cap on era ella, vaig posar-li una mà a l'espatlla i l'altra l'hi vaig posar a sobre de la mà que tenia estesa sobre l'escombra.

- Respira fons, tranquilitza't i quan sentis que estas prou segura, torna-ho a provar. Vinga!

"Claaaaro, amb tu aquí tan a prop estaré més tranquil·la, no?" vaig posar mentre notava que se'm posava la pell de gallina.

- Vale... ehem... Mmmm... - em vaig mirar l'escombra i em vaig imaginar que era l'Agatha, que n'acabava de fer alguna i jo l'estava renyant-. Ara veuràs... AMUNT!

I, miraculosament, tot i que poc a poc, l'escombra va pujar fins a la meva mà.

- Miiiiira! Ho he aconseguit!

- Ben fet! Ho veus com ho podies fer? - I amb un acte reflex, la vaig abraçar des de darrera, la posició on era. Vaig adonar-me'n de seguida i me'n vaig separar!

Em vaig aclarir la gola -Bé, si..d'aixó...ejemm...ara haurem de...ah! Sí! Ara començarem a muntar l'escombra i a enlairar-nos. Un cop tens l'escombra agafada, passes una cama per sobre i et quedes com si estiguessis muntant a cavall- vaig veure com la Georgia feia el moviment - Ho tens? Si? Bé, ara, per enlairar-te has de donar una patada al terra i notaràs com l'ecombra va guanyant alçada.

Vaig fer-ho jo primer perquè ella ho veiés. Amb els ulls com dos taronjes, la Georgia em mirava des del terra.

Vaig descendir, me la vaig mirar i li vaig dir- El teu torn, senyoreta.^^ Jo m'enlairaré amb tu, per si tens algun problema. Per cert, intenta mantenir l'equilibri, no sigui cosa que caiguis a terra.

- Vale... a veure...

Amb les mans blanques de tant fort com estava agafant el pal de l'escombra (que no tenia clar ni com s'agafava), vaig fer una petita patada al terra i em vaig enlairar a poc a poc ben bé mig metre de terra. No em sentia gens segura, allà suspesa. Vaig intentar volar un metre més amunt, on era l'Erik movent-me una mica a esquerra i dreta per intentar mantenir l'equilibri. Però llavors vaig fer una estrevada sense voler i vaig caure de cul a terra.

- Ouch... >.<

Quin ridícul que estava fent, i a sobre davant de l'Erik... Com se m'havia acudit dir-li que sí?

Va començar a enlairar-se...però de sobte va fer una estrebada i va caure de cul... Pobre Georgia, no li havia dit com havia de posar les mans. Si es que en seré de burru!

- G! Que t'has fet mal? O.O Ho sento! Ha estat culpa meva...no me n'havia recordat de dir-te com es posaven les mans! - Vaig ajudar-la a que s'aixequés. - Estàs bé? Ho vols tornar a provar? Et juro que aquesta vegada no em descuidaré de dir-te les coses. U.u'

Vaig mirar-me-la, esperant la seva resposta.

- No pateixis, sóc jo que vaig néixer torpe...

Li vag agafar les mans perquè m'ajudés a aixecar-me.

- Si tornem-hi no passa res... és que em sembla que vaig amb por i agafo l'escombra massa fort, i quan m'obligo a mi mateixa a dominar-la, llavors reacciona massa a la valenta... U.U'

Es va alçar. Volia tornar-hi.

-Bé - vaig dir, posant-me en tema - L'escombra, l'has d'agafar amb decisió, però no massa fort, que és el que t'ha passat abans i per això has caigut. - Va fer el gest d'agafar l'escombra.- Perfecte! Ho vas agafant, G. Un cop t'hagis enlairat, i amb suavitat, i un com hagis agafat equilibri, hauras de començar a donar empenta a l'escombra perquè es mogui. Si vols que vagi endavant has d'anar tirant el cos cap endavant depenent de la velocitat que vulguis que agafi i per canviar de direcció o girar, simplement hauras de donar-li una PETITA -vaig donar émfasi a aquesta última paraula - estrebada amb el braç de la direcció que vols girar. Per exemple, si vols girar a la dreta has de moure una miqueta el braç cap a la dreta i viceversa. Més endavant ja t'ensenyaré que també pots canviar de direcció movent el cos cap a un costat o cap a l'altre, però mentre no en sapigues del tot ho farem així que és més senzill.

Me la vaig mirar, semblava estar assumint tota aquella informació.

- Preparada per tornar a provar-ho?

- Sí, sí - vaig dir, una mica més convençuda-. Val, a veure. les mans... ben posades. Ehem... i ara... amunt.

Vaig fer una coça a terra i em vaig enlairar un parell de metres. Vaig frenar i vaig recuperar l'equilibri.

- Ara, si em tiro endavant...

La escombra va anar endavant.

- Sííí, bona noia - vaig fem amb on somriure-. I si vull girar... faig així...

Vaig intentar fer una estrebadeta, però la escombra no obeïa. Vaig provar més fort... i vaig fer una volta de 360 graus que de poc no em tira a terra.

- Woooo, wo, wo. Val, de moment puc anar recte! - vaig declarar.

Vaig veure com la Georgia s'enlairava i aconseguia aguantar l'equilibri. Va intentar girar, pero no ho va aconseguir, al contrari, quasi cau altra vegada de l'escombra.

- Vigila Georgia! - Vaig cridar, però vaig veure que seguia sobre l'escombra. Vaig agafar la meva raigdefoc i em vaig enlairar per apropar-me a ella

- Aviam, sembla que aquesta cometa no giri a les petites estrebades, deu ser que és massa vella. Perquè no proves a inclinar-te una miqueta cap a la direcció on vols anar? Així - I ho vaig fer jo, inclinant-me cap a la dreta, i l'escombra també ho va fer.- Prova d'inclinarte cap a la dreta, jo em quedo al teu costat per si perds l'equilibri. Vinga!

Vaig assentir, tot i que una mica insegura. Decididament, allò no estava fet per a mi.

Vaig ascendir una mica més, impulsant el cos només una mica cap endavant, i després vaig intentar grirar cap a la dreta tal i com ho feia l'Erik. L'escombra, ara sí, va obeir, i va girar. Em vaig haver d'agafar fort, perquè tenia por de caure, tot i que, pel que es veia, l'escombra havia fet una treva amb mi i no pretenia llançar-me daltabaix.

- Em sembla que començo a fer algun progrés - vaig somriure a l'Erik, que anav tota l'estona al meu costat-. Sento ser una alumna tan dolenta... deus creure que són un desastre... >.<

Vaig veure com la Georgia girava el cos i així ho feia l'escombra també. - No agafis el màneg tan for, que llavors si que cauras. Afluixa les mans, G. I això de que ets una alumna dolenta i un desastre, treu-t'ho del cap. Agafes les coses de seguida. Saps, els millors jugadors de Quidditch així van començar, i qui sap, potser acabes sent un dells i tot! - Vaig riure.

No anava gaire segura, que diguèssim, sobra l'escombra. I com li havia dit, aprenia ràpid, i no era una d'aquelles persones que es rendeixen per una petita rascadeta.

- Provem a girar cap a l'altre cantó? - I vaig girar la meva escombra per a posar-me al seu altre costat.

Vaig riure.

- Dubto molt que arribi a ser una professional del quidditch eh... no ho porto a la sang com tu... segur que vas aprendre a volar abans que a caminar... hàndicap de les famílies muggles...!

Vaig mirar de girar cap a l'altre canto i ho vaig aconseguir.

- I no és que agafi les coses ràpidament, és que tu ets un bon professor... un cop ho vaig intentar amb l'Agatha, però em cridava tota l'estona.... >.< és clar que els jugadors de l'equip diuen que també els hi crida a ells... has entrenat amb ella, ja?

- No cal que ho juris. Entrenar amb l'Agatha és...com dir-ho...diferent a com entrenen l'altra gent - Vaig fer cara d'estar rumiant- Aquest mateix matí he tingut un entrenament amb ella U.U'. Ahir a la nit vam rebre una òliva amb una carta dient que ens convocava a les sis del matí al camp de quidditch. No em fa res matinar, la veritat. Vaig posar el despertador a les 5.30, per tenir temps d'esmorzar i tal, peró l'Agatha, perquè no crec que hagi sigut ningú més, m'ha endarrerit el rellotge, i quan m'he despertat eren les 6.15, així que he fet tard als entrenaments. M'ha fotut correr deu voltes al camp, i despres, a fer flexions. Li he dit no se que de una Foca marina, s'ha rabiat i s'ha posat de peus a la meva esquena quan em quedaven 10 flexions per fer...total, he acabat tot magullat i amb la cara plena de fang U.U' - Vaig veure com la Georgia seguia provant de girar a la dreta i a l'esquerra.

Vaig separar-me'n uns 20 metres, deixant-la suspesa a l'aire, i vaig cridar-li - Va, G! Ara has de venir cap a mi, i si pots, prova de venir amb zig-zag, així practiques els girs. Que et sembla? VINGA!

I vaig obrir els braços com convidant-la a que iniciés el vol

Vaig fer un sospir en sentir el resum de l'entrenament... sonava molt... Black.

- Molt bé, d'acord...! - vaig exclamar perquè em sentís-. Vaig venint, eh?

Vaig començar a anar cap a ell en zig-zag, que més que zig-zag el que feia una suau onda, ja que no m'en sortia a l'hora de fer girs tancats... com que anava distreta i massa concentrada, no m'en vaig adonar i vaig xocar amb ell abans de frenar. Per por de caure, m'hi vaig abraçar. ^^

La vaig veure venir, però com que anava distreta, va xocar amb mi, va perdre l'escombra i es va quedar abraçada a mi, per no caure.

La vaig mirar als ulls i la vaig asseure bé a la meva escombra, sense deixar d'aguantar-la amb un braç. Ens vam quedar una estona mirant-nos als ulls...lentament vaig anar aixecant la mà que em quedava lliure, vaig posar-li sota la barbeta i li vaig aixecar la cara perquè em quedés just davant la meva. M'hi vaig apropar i li vaig donar un lleu petó als llavis...

No vaig saber ben bé què havia passat. Estava a punt de caure de l'escombra i tot d'una estava abraçada a l'Erik i ell em feia un petó. Home, com a canvi era força positiu.

"Força, no. Molt."

M'hi vaig abraçar una mica més fort i vaig seguir el petó. No era com m'ho havia imaginat... era millor.

Vaig notar com la Georgia se m'abraçava amb més força i em tornava el petó. Vaig notar com un torrent de corrent elèctrica em recorria des d'on ella havia posat les mans a la meva esquena fins ben a dalt del coll.

Vaig apartar-me'n una mica, la vaig mirar als ulls, vaig somriure i vaig tornar a donar-li un petó, aquesta vegada llarg, d'aquells que et deixen sense respiració. Era com si s'aturés el temps i no existís res mes que nosaltres.

Feia mitja hora que buscava la Georgia perquè m'ajudés amb els deures de botànica. Ja havia passat pel Gran Saló, la Biblioteca, els hivernacles, els jardins, i havia preguntat a gent de Hufflepuff que m'havia dit que havia sortit a practicar quidditch. Impossible, a ella no li agradava. Tot i així vaig anar a mirar.

Collons si practicava. Practicar, practicava, però quidditch el que es deia quidditch, exactament no. I a sobre amb el Lestrange. Vaya telaaaaaaaa.... U.U

- EH, LESTANGE! TREU LA LLENGUA DEL COLL DE LA MEVA AMIGA! ¬¬'

El crit de l'Agatha em va fer fer un bot i em va tornar a la realitat. Què? Què?

- Jo... ehm... - vaig notar que estava vermella com un pebrot-.Accio escombra!

La meva escombra va venir fins ami i més de pressa del que hauria pogut aconseguir en condicions normals vaig aterrar gairebé fotent-me-la.

"Terra traga'm.... "

Per favor, quina vergonya. Vaig agafar l'escombra i em vaig allunyar de allà amb grans gambades, evitant mirar tant a l'Erik com a l'Agatha. Ai per favor....!

El crit de la Black va fer saltar la Georgia que va fer venir l'escombra, va muntar i va marxar.

-G!! - Vaig cridar - Espera't!

Vaig descendir, aterrant on pocs instants abans havia aterrat la Georgia i vaig córrer en direcció a ella... però ja havia marxat.

Em vaig girar cap a l'Agatha i vaig etzibar-li:

- HAVIES DE VENIR A FICAR EL NAS ON NO ET DEMANEN, OI?

No estava enfadat, sino decepcionat, perquè la Black m'havia pres un moment que feia temps buscava.

Vaig mirar-la amb ràbia.

- JO? - vaig fer, tota ofesa-. AIXÒ TU! LA GEORGIA ERA LA MEVA AMIGA! NOMÉS FA DOS DIES QUE ETS AQUÍ I... I ARA JA ESTÀ JUGANT AMB TU!

Tots dos ens vam mirar enrabiats com la Georgia marxava vermella com un pebrot.

- Si em disculpes - vaig dir-, necessito que ALGÚ em faci un treball de botànica per demà, i tu me l'has espantat.

En realitat era culpa meva, però no anava a admetre-ho.