aburriment(aburriment+aburriment)=¿aburriment?

-Bombarda- vaig cridar, l'armadura va explorat el mil trossets- Protego- estava massa aporp meu i em podien haber ferit, un escut es va alçar devant meu i els torssets van anar a parar contra aquest.
LLavors vaig insipirar fons per agafar aire i calmar-me

Quan estava ajupida mirant la Celo, em vaig adonar que la Davies havia reaccionat més ràpidament del que m'esperava i s'havia desfet de l'armadura.

"Puuuuuuuta"

Alarma,a vaig intentar alçar-me i intentar posar-me en guàrdia, però acabava de descobrir que la Davies era realment ràpida...

Vaig apuntar a la Black quan em mirava, volia que em mires i veure als seus ulls la tristersa de saber-se derrotada.
-ANIMO LINQUI- vaig exclamar amb totes les meves forçes, potser massa i tot, ja que va sortir projectada enrere i va caure.
He guanyat- vaig pensar, he derrotat a la Black, em va invadir un estat d'eufòria increible, una cosa que no habia sentit mai.

Anava passejant pels passadissos quan vaig veure, a l'altra banda del llarg corredor, dues noies tirades pel terra, i una tercera, eufòrica, al davant. De seguida vaig reconèixer la que estava dreta: la Rapunzel.
Les dues noies del terra em van costar més; una d'elles era de Hufflepuff, tot i que no la coneixia. L'altra era... la Black.

M'hi vaig acostar i vaig treure la vareta.

- Animo restituo - es va despertar; me la vaig mirar -. Què es sent quan, per una vegada, no ets tu la que guanya?

Se'm va quedar mirant, sense acabar d'entendre'm. Vaig agafar-la del braç, amb força, sense deixar-la aixecar-se.

- Vaig cometre un greu error... No tornarà a passar. - li vaig dir, molt baix, amb una mica de rancúnia a la veu.

- Ni ganes ... - vaig contestar jo entre dents.

No sabia on era ni què havia passat, però vaig sentir la veu del Fortin, i vaig saber que era ell, i en aquell moment va ser l'unic que tenia sentit dins la ment d'algú a qui acaben d'estabornir, per això la meva veu ja havia pres la iniciativa de contestar abans que la resta del meu cos es posés en marxa.

Mica en mica em vaig adonar del que havia passat i vaig notar que el Fprtin em tenia el braç agafat amb ràbia. Feia mal.

- Deixa'm anar, Fortin, si no et fa res, tinc algú aquí de qui ocupar-me i que es mereix la meva atenció més que tu - vaig dir, mirant la Celo.

Vaig fer una estrebada i em vaig deixar anar, per anar al costat de la Celo. Tenia un fil de sang al cap.

"Serà millor que la porti a infermeria bans de despertar-la... potser el dolor és horrible..."

- Gràcies per agrair-me que t'hagi reanimat, per cert - la vaig fulminar amb la mirada i em vaig incorporar -. Rapunzel, millor marxem... Aquí no hi fem res, ja. Em sembla que ja ha fet prou el ridícul.

Em sentia estrany, amb aquella noia. M'atreia, però no la podia sofrir. Vaig pensar un instant en la nit anterior i, definitivament, no vaig treure'n res concloent. Només que era una estupidesa que no hauria d'haver comès. Tot semblava haver de seguir igual... però no hi anava.

- Aneu a la infermeria, Black. La Hufflepuff s'hauria de mirar el cap. - vaig callar un moment -. És clar que tu també, però no sé si això té solució alguna.

- Oh, que volies que et donés les gràcies? - vaig dir, amb cara de sorpresa

Vaig fer un sospir, mentre mirava com alçar la Celo sense fer-li mal.

- Només m'has despertat per fer-me encara més mal - vaig dir, alçant el braç envermellit- i per ficar-te amb mi. No et donaré les gràcies per això.

"Suposo que el locomotor també serveix per humans, a part de baguls..."

- Locomotor - vaig fer, i el cos de la Celo va surar fins a l'alçada del meu cap.

- Oh, que hauries preferit que t'hagués deixat inconscient? - vaig dir, sorneguer -. Que tothom t'hagués vist, tirada al terra, fins que algú t'hagués reanimat?

Vaig assentir amb el cap i vaig apuntar-la amb la vareta, amb una subtilesa tal que era impossible que se n'adonés.

- Animo linqui...! - l'encanteri va tocar-la de ple i ella va caure, a terra. No sabia si l'encanteri havia estat prou fort per mantenir-la inconscient més de dos minuts, però no m'importava.

O això anava a fer. Vaig córrer cap allà on era per aturar-ne la caiguda, i seguidament vaig mantenir la Hufflepuff, en levitació. Vaig deixar suaument la Black al terra, asseguda amb l'esquena contra la paret, mirant que quedés en una posició poc dolorosa o perillosa, i després vaig deixar la noia de la corbata groga a càrrec de la Rapunzel.

Com que l'encanteria va ser tan suau, fins i tot vaig sentir com defallia, tot i que sense poder fer-hi res. La meva consciència va aguantar el temps suficient per pensar: "Fill de pu....!" I tot es va tornar fosc.

Vaig observar com la Black aclucava els ulls, després de veure-hi una espurna de ràbia mentre la deixava al terra. No tenia clar si era de ràbia, però vaig preferir pensar-ho. Pensar que era una altra cosa suposava... bé, suposava massa coses.

- Apa, adéu, Rapunzel...! No els facis més mal, que si no et pots ficar en problemes! - vaig donar un últim cop d'ull a l'escena.

La Rapunzel, aguantant la Hufflepuff levitant al damunt seu, que estava inconscient, i la Black recolzada contra la paret, asseguda al terra, com si dormís. Com si dormís profundament...

Alé i alla era jo, la black dormin a terra o estabornida o ja no ho sabia i el celo levitant gràcies a la Black i ara el fortin me la encolomava a mi un altre cop.
-Per qué tothom s'esforça en tenir cura de la Celo quan es ella la que intenta matar ala gent?- vaig llençar la pregunta a l'aire- es mes culpable que jo i tothom la tracta millor que a mi.
Me la vaig quedar mirant.
-Ho portes clar xata si et penses que jo t'agunatre i et portare a l'enfermeria.- vaig abaixar la vareta i la vaig deixar suaument a terra.- Tranquil Fortin no els fare res mes, per avui.- vaig aquejar una cella i vaig somriure.

Vaig aixecar-me del terra. Havia estat amagada tota l'estona, des que havien començat amb els atacs. Ho havia vist tot, però per sort meva no m'havien vist a mi.

Vaig sortir d'allà, i sense perdre un moment vaig treure la vareta. Estava preparada per si algú em volia atacar. També ho havia escoltat tot, i no podia perdonar que bé, que hagués passat tot allò i ni els importés. Púrria de slytherin! I si, la Celo potser estava una mica... sonada, però era una persona i pel que sabia no havia fet mal a ningú.


-Fortin, desfés el que acabes de fer a l'Agatha. ARA. I bé, potser que les portem a l'infermeria. Davies, porta la Celo, amb cuidado. Que no li passi res. Fortin, tu porta l'Agatha. I pobre de tu que no arribin bé a l'infermeria. VA!

La Prewet va sortir, vareta en mà, d'un amagatall que desconeixia, i em va obligar a reanimar la Black i dur-la a la infermeria. De seguida vaig fer el que em deia; vaig treure la vareta i vaig murmurar Animo restituo. Però no va fer efecte.

- Animo restituo! Animo restituo! - res; la noia seguia estirada, com si dormís, respirant pausadament -. Merda, merda, merda.

Vaig agafar-la, sense pensar en fer-la levitar, i me la vaig endur.

[Sortim del tema, la Black i jo]