aburriment(aburriment+aburriment)=¿aburriment?

Estava passejant per els passadissos, ja havent acabat per fi totes les classes del dia. Tenia ganes de descansar, i deixar tots els llibres que portava a sobre. Estava jo tota encandilada mirant però sense fixar-me a la gent, tota perduda en el meu propi món, quan vaig tornar a la realitat perquè havia literalment escampat tots els meus llibres per terra i una mica més caic jo hi tot. I tot per culpa de no mirar el terra i no fixar-me en els esgraons. Perfecte.

Va ser llavors quan vaig notar que algú s'acostava a mi. Almenys que clavaven els ulls en mi.

Estava pasejant tranquilament, quan vaig veure que una noia s'entrebancava amb els esglaons i li queie tots els llibres, vaig anar a ajudar-la.
- Estas bé?- vaig preguntar-li, mentre m'ajupia a agrafar alguns dels seus llibre i els hi donava.

Estava bastant avergonyida, sempre em passaven a mi, aquestes coses!
Va venir una noia a ajudar-me, que no coneixia.

-Gràcies, de veritat!- vaig dir-li, mentre acabava d'ajuntar els llibres del terra i els recollia. Llavors va ser quan me la vaig mirar bé. Podia ser que una Slytherin hagués ajudat a una Gryffindor filla de muggles? Me la vaig haver de mirar dues vegades.

"aqui hi deu haver gat amagat..."

-Per cert.. No ens coneixem, veritat? com et dius? - vaig demanar-li. Potser era simpàtica i bona persona i tot, aquella noia! "què va, és impossible que ho sigui..." vaig continuar pensant.

-Em dic Rapunzel, Rapunzel Davies, encantada- vaig dir-li- i tu ets?, Percert, faig sisé i tu, quin curs fas?

Passava pel passadís quan tornava cap a la Sala Comuna quan vaig veure la Maggie amb... la Davies... collons de nena.

- Què? Menjant-li el coco a més gent? - vaig dir des de la cantonada-. Per favor, Maggie, no et deixis entabanar... U.U'

El temeta de l'Slytherin rahabilitada començava a treure'm de polleguera.

La Black de gryffindor m'estava començant a cansar, creien-se tan perfecta pel simple fet de nop se Slytherin com tota la seva família, doncs ho duia clar, no em coneixia, ni tan sols coneixia el meu caràcter, ni qui realment era. Vaig treure la vareta i vaig cridar:
-No et desarmo, la batalla amb tu sense vareta no tindria sentit, seria massa fàcil.- vaig dir amb sorna- Levicorpus.- en encanteri es dirigia de ple cap al seu pit.

- Protego! - vaig cridar un instant abans que l'encanteri em toqués, i el vaig evitar-. Mira, són aquests petits detallets els que et mostren tal i com ets... que consti que tu has estat la primera en treure la vareta... i és una llàstima, perquè m'encanten els cops de puny... Petrificus totalus!

Ja hi hauria temps per arribar als encanteris forts. De moment volia veure què tal es defensava... serp mentidera... ¬¬

De cop va venir l'Agatha, dient-me que no em deixés entabanar. La Rapunzel semblava bona noia, si, però com és que estava a Slytherin? Però jo ja havia pensat en no fer-me idees anticipades de la gent, siguin d'on siguin, siguin com siguin.

Llavors va ser quan la Rapunzel va treure la vareta i va intentar atacar l'Agatha. Sense raó. L'agatha es va saber protegir.

-Però pareu, pareu!- vaig dir, posant-me entre elles dues. Va ser un acte instintiu. Em devia haver perdut alguna cosa... -Però què us passa? No podeu anar per els passadissos tan tranquilament i atacar a la gent perquè si...

vaig desviar l'encanteri, que anava directe a la Maggie.

- Perquè sí, no, perquè és gilipolles ¬¬ - vaig contestar-. I porto llançant maleficis a la gent pel passadís des de sempre, no penso deixar de fer-ho ara. Surt, Maggi, no vull que prenguis mal, pe`ro no estic convençuda que ella tampoc no ho vulgui... ¬¬

No sabia què fer. Odiava ser tan indecisa i inocent, a vegades. Perquè si, confiava amb la gent sense amb prou feines conèixer-la.

Vaig apartar-me a poc a poc, però llavors vaig anar rapidament cap a davant de la Rapunzel.

-Si el que vols és atacar Gryffis ara ho tens donat. Ataca'm, no tinc la vareta a mà. De moment tens la meva confiança. - si no m'atacava.. bé, cosa que era la més possible sabria que no era curta de gambals, al menys. Val, me n'havia adonat tard que allò no serviria de res. No atacaria, entre d'altres coses perquè hi havia l'Agatha darrere meu que estaria encantada de deixar-la paralitzada o de qualsevol manera possible.

" mira que arribes a ser imbècil, Maggs!".

-Maggie, no t'atacare, no m'has fet res, i no ataco a la gent que no em fa res- vaig dir mirant significativament a l'Agatha- encara que siguis filla de muggles, m'es igual, no m'importa la puresa de la Sang, el que m'importa es l'interior de les persones.- vaig dir-li mirant-la als ulls- Si he atacat a l'Agatha és, perque ella, es incapaç decreure'm i també vol evitar que vosaltres em creieu, peruqe sóc slytherin i per la resta de l'escola sóc dolenta, però no he fet res, no habia atacat mai a ningú, bé, fins ara.
- Agatha, encara ets a temps de retirarte, si no vols sortir malparada- vaig dir-li, sabia que en els meus ulls brillava la ira.

OFF: daus per decidir això?

off: depen del que faci la maggs... si ens deixa acabar, sí, daus. Si s'interposa, abaixaré la vareta.

ON:

- Retirar-me? - vaig riure-. Ja t'agradaria, xata... ¬¬

Sabia que anava un curs per sobre meu i que tenia moltes possibilitats de guanyar-me però no pensava retirar-me. Preferia quedar estesa a terra que reconèixer la vistòria d'una serp abans de lluitar.

Vaig sortir a poc a poc del mig, sense fer moviments bruscos. Estava avergonyida, si.

-M'apartaré si em prometeu que no us barallareu, d'acord? - vaig dir, mentre anava sortint d'allà al mig.

Off: feu el que volgueu, jo ja m'he apartat del mig per si de cas.

- Ho sento Maggie, però ja n'he tingut prou... ¬¬

OFF: vinga doncs, daus... no sé si es fa així, exactament, ho porta el Fortin, en realitat... tirem 2 daus, no? I el resultat se suma a la nostra puntuació, la meva és 16 i la teva 17

El miembro 'Agatha Black' ha efectuado la acción siguiente: Llançar els daus

'Dau' :

OFF: OK avera que surt.

El miembro 'Rapunzel Davies' ha efectuado la acción siguiente: Llançar els daus

#1 'Dau' :


--------------------------------

#2 'Dau' :

Vale... a veure, guanyes tu de carrer, però vaja...

són 8 + 16= 24 per l'agatha.
i 11 + 17 = 27 per la Rapunzel.

Què fem, tres tirades tu, dos jo? comences tu, jo, tu, jo, i tu em guanyes fnalment, et sembla bé?

Vaig veure l'Agui i la Repunzel amb la vareta alçada, però l'Agui amb cara de rendició.
-Agui, m'he perdut el xou!-em vaig queixar.
-Hola Prinzezeta- vaig saludar secament a la Rapunzel- que sàpigues que no todio pel que m'has fet avans, però jo no oblido que et quedi clar. I no et penso pagar-te amb la mateixa moneda perquè no sóc així, ems aviat soluciono a punys cosa que no faré, ja que em fa molta mandra barellar-me amb tu. I més igual que em diguis que ho vas fer per evitar que cometes una atrossitat, perquè no era el teu prblema i no t'hi havies de ficar. Però com ja te dit, no et detesto.
Li vaig dir la veritat.

- Mira,- vaig dir-li- no sé com et dius, i ara mateix tampoc em porta de cul saber-ho.- estava pagan amb ella tot el que m'avia carregat la Black.- però tingues molt clara una cosa, per voler-se suicidar hi ha d'haber un motiu, es que no n'has tingut preou amb el dol de l'escola per el Mark, es qué encara en vols més?- estava furiosa- mira nena tonta, tu fes el que vulguis però com tornis a tocar un sòl pél a algú que jo aprècio,- vaig dir-li amenaçadormanet- ho pagaràs molt car, estas avisada, i ara si no t'importa, estevem en mig una baralla, que no m'importaria acabar.- vaig dir mirant a l'Agatha. Llavors, apuntant amb la vareta cap a la Celo vaig dir:
-Ah, me'n oblidava, Levicorpus- vaig fer un riure mofeta, la pobra noia ja tornava estar cap per avall penjant del turmell.
- Expelliarmus- vaig dir apuntan a la Black.

Vaig fer un salt enrere i vaig evitar l'encanteri. En tocar de peus a terra, vaig apuntar la Celo per alliberar-la.

- Liberacorpus - i va caure al terra, i jo vaig apuntar la Rapunzel-. Animo linqui!

-Protego- vaig exclamar- així que et cau bé una possible assassina en potència i una suicida, li tens més simpàtia que a mi, tot i haber fet més mal que jo, perquè et recordo que vaig ser jo qui va salvar a la Sally i a l'Edgar, el dermà de la teva estimada Sam, i va ser ella qui els va ferir.
OFF: Ho sento Celo, només es al rol, no tinc res contra tu.
-Tarantallegra- vaig exclamar apuntant a l'Agatha- mira nena, està clar que els teus prejudicis no et portaran enlloc i que et perdràs moltes persones mervalloses al món, però si ho vols així endevant.

-Menjallimacs!-vaig llençar el melefici direccte a de d'Sly que li va encertar de ple.
-Qui ha dit a part de tu que no mi pugui ficar? acas hi han normes?- vaig fer una petita pausa per aseborir el moment- i que sàpigues prinzezeta llesta que no em volia suisidar, sinó provar noves experiències, adrenalina pura, xata. Així que no vagis per la vida creien-te el melic del món i sabent-ho tot del altres. Agui si vols pots acabar amb ella.

OFF: Noia tu no llegeixes o que? és un duel entre l'Agatha i jo, però es igual, deixem-ho.
Em vaig apuntar a mi mateixa i com vaig poder vaig dir:- Finite Incantatem- ja esta, ecs, quin fàstig d'animals, vaig apuntar a la Celo, estava ja tipa t'ella.- Animo linqui- el conjur li va encertar de ple al pit i va caure estesa a terra, em vaig apropar a ella i li vaig dir amb sorna- ho sento, dema et tornarà a fer mal el cap i la causant n'haure estat jo un altre cop.

No sé què collons em va explicar sobre la Celo intentant matar gent. La veritat és que la tia estava per tancar en un psiquiàtric (XD), potser s'havia passat fent alguna cosa, però dubtava que ho hagués fet amb mala intenció. Una vegada, pel meu mal cap, havia estat apunt d'acabar també amb mi i amb la Sam.

- Està clar que els teus prejudicis no et portaran enlloc - em va dir la Davies- i que et perdràs moltes persones mervalloses al món, però si ho vols així endevant.

Me la vaig quedar mirant amb despreci.

- Correré el risc ¬¬ - vaig dir.

Aleshores va estabornir la Celo, a la vegada que lel seu sortilegi venia cap a mi. Cony de serp.... ¬¬

- Moviliarbus! - vaig cridar apuntant una armadura, que vaig col·locar just davant meu, a sobre del qual va caure l'encanteri- Reducto! - vaig seguir cridant mentre apuntava l'armadura, que es va esbombar i totes les peces de ferro van anar directes cap a la Davies.

Pensant que amb ellò ja l'hauria guanyada, vaig abaixar la vareta i vaig córrer cap a la Celo, a veure si estava bé, perquè s'havia donat un cop al cap important quan l'havien estabornit. Un error fatal.

OFF: vale, ara em guanyes