Thinkin'...

- Dona, ets una preciositat desaprofitada... - vaig picar-li l'ullet -. Sí, desaprofitada : totes les que no estan amb mi estan desaprofitades.

Vaig aturar el Pi i vaig asseure'm a la base, en una arrel, recolzant-me en el tronc.

- Bé, si no vols res més també pots marxar, ja ho saps... - vaig dir, amb els ulls clucs.

Em vaig mirar al Fortin.

- Havia sentit que els sly eren creguts, però tant! Be, venint de tu, crec que ja no em sorpren res...Uff, molt bona Lils- vaig dir referint-me a la bufetada, menys mal que el James no estava- Qui ets tu per a dir-nos que hem de marxar d’aquí? Com ja et vaig dir l’any passat, res del que hi ha aci es teu.

Vaig travessar els jardins, en direcció al camp de Quidditch, però a mig camí vaig veure la Lils a prop del Pi Cabaralla. Vaig anar-hi, alegrement, fins que vaig veure que un imbècil l'estava molestant.

- Sí que hi sóc, Sam - vaig dir, a uns metres de distància -. Malauradament per a la serp.

Vaig acostar-m'hi, calmat, tot i que per dins estava fet una fera.

- Tu... Fortin. Et puc donar un consell? - vaig agafar-li la vareta de la mà, subtilment -. Per què no agafes aquesta vareta i, en comptes de molestar la Lils i a d'altra gent, te la fiques pel cul?

Vaig veure com un noi de setè, un Ravenclaw, arribava a nosaltres. Em va dir, educadament, que em fiqués la vareta pel cul.

- Per què no li fiques tu a la teva novieta? - vaig dir, sorneguer -. Segur que se'n mor de ganes...

Vaig agafar la meva vareta, que tenia el noi, i me la vaig guardar.

- Però fes-ho amb la teva, de vareta. Amb la de màgia, que l'altra... no sé si la tens.

- Doncs amb les ganes que en tens tu, de fer-ho, seria per posar-te d'espectador i no deixar-te tocar... - vaig dir -. Potser així aprendries a callar... Tot i que venint d'una serpota com tu... ho dubto.

Vaig fer un parell de passes enrere i vaig agafar la Lils per les espatlles, abraçant-la. "Anem, va, no val la pena barallar-s'hi més... És Slytherin".

- Això, marxeu a fer cosetes... I deixeu-me disfrutar... - vaig dir.

Era sorprenent com m'havia arribat a irritar aquell noi. No em molestaven els comentaris de les noies, ni de molts altres nois, però aquell...
Era la primera vegada que em miraven amb despreci. Que em parlaven amb despreci. Com si fos inferior. I m'hi havia fet sentir.

Vaig escoltar al Kikus, i em vaig indignar. Sense escoltar el James, vaig anar cap a ell i li vaig donar una altra bufetada.

-Que sigui l'ultim cop que em faltes al respecte, Slytherin!- vaig dir l'ultima paraula com si fos asquerosa, amb rancúnia. Vaig girarme, i amb el ceny arrufat vaig fer un gest a la Sam i a la Sally de que m'anava.

"Ara ja si que ens podem anar"- vaig pensar per al James. I, sense esperar-lo, vaig allunyar-me d'allà, enfurismada. Mai ningú m'havia tret tant de polleguera.

[Surto del tema]

Em vaig mirar el Fortin riguent.

- Adeu Lils- vaig dir quant aquesta va marxar. - Be, supose que tu també marxaras, no James?- vaig dir mirant-lo. Pareixia que estiguera a punt d'explotar- Be, doncs jo crec que encara em quedare una estona.- vaig dir agafant la vareta.

Vaig observar, atònit, la bufetada que li va clavar la Lils a l'Slytherin. Després va marxar, exasperada, amb ganes de matar algú.

- Sí, vaig a calmar-la. - vaig respondre a la Sam -. Tot i que... ho veig complicat.

Aleshores vaig començar a caminar, donant gambades en la direcció cap on la Lils havia marxat.

[També surto del tema]

Vaig mirar com se n'anava. Quan era a uns vint metres, vaig cridar "EH, ES DIU ADÉU QUAN TE'N VAS!!", però no em va sentir. I aleshores vaig veure com la Sam treia la vareta...

- Williams... De veres et vols barallar?? - vaig dir, amb aires de suficiència, traient la vareta.

Tenia possibilitats. Al cap i a la fi, fèiem el mateix curs... Però estava cansat del viatge i el to d'aquell Ravenclaw de setè m'havia desesperat, deixat fet pols...

- Vaja, que el xic te por?- vaig dir.- Be, si vols deixar-ho per a un altre dia... - vaig dir- Pot ser necesites a més gent com a públic.- vaig dir com si res.

Allò va ser massa. Em vaig arribar a irritar de mala manera.

- NO T'HO TOLERO, AIXÒ, WILLIAMS! - vaig dir, aixecant la vareta i sacsejant-la -. Prepara't...

Vaig apuntar-la, enfurit. Tenia ganes de destrossar-la, despedaçar-la, fer-ne bocins...

Vaig somriure interiorment, no se per que però necesitava més que mai muntar merder.
Vaig apuntar-lo amb la vareta.
Els dos es varem quedar mirant-nos una estona, sense baixar les varetes.

- El que deia...- vaig dir.

Això es comançava a complicar...

- EP!!! - vaig cridar, interposant-me entre tots dos -. Un moment, no us mateu, encara!

Vaig anar cap a la Williams, i vaig dir:

- Mira, Williams, no crec que vulguis fer això. Només et portarà que problemes i una llarga visita a la infermeria. L'has cabrejat massa, i et destrossarà.

I llavors, adonant-me del que havia dit, sabent que sonava massa a nena bona, vaig afegir:

- Et dic això per que crec que és la meva obligació com a monitora, però que sàpigues que em quedaré molt millor si et destrossa.

Em vaig allunyar d'ella, i li vaig dir al Kikus:

- A per ella...

- Ara et preocupes per mi, Posseseure?- vaig dir fent.me la sorpresa.- Qui diu que em destrosara? Soc bona en magia- vaig dir- Pot ser es ell el que ha d'anar a la infermeria...

- No em preocupo per tu. Només em doldrà haver de restar punts a algú de la meva residència per carregar-se un alumne. Encara que potser val la pena...

La vaig mirar, cruelment, i vaig dir:

- I si, Williams, et pot destrossar.

Vaig mirar la Posseseure i em vaig posar a riure.

- Que em pot destrossar? hahahaha- vaig dir mirant-la.- No em facis plorar..- vaig dir riguent.

- Té raó, Gisèlle... - vaig dir, baixant la vareta -. No puc; a més, no serviria de res. No val la pena ficar-se en una disputa en què jo no tinc res a veure.

Vaig guardar la vareta i em vaig asseure al voral del Pi.

Em vaig mirar el Fortin, que no volia lluitar?

- Fortin?- vaig dir- Be, es la primera vegada que dius que no.- vaig dir mentres mirava com se sentava a la vora del pi.- Be, doncs res ho deixarem per a una altra estona.- vaig dir. En el fons tampoc tenia moltes ganes de lluitar.

- No hi ha hagut tantes vegades com perquè sàpigues quan és que sí i quan és que no, Williams... - vaig dir, amb els ulls tancats.

Vaig acabar de posar-me còmode i vaig seguir parlant.

- Què, et penses quedar aquí com un estaquirot??

Per a sorpresa del Fortin em vaig sentar davant seua.

- Aixi que dius que no tens ganes?- vaig dir- I tu de normal com pases el temps? A part d’emprenyar a la gent

Vaig flipar. La Williams, preocupant-se per mi??

- Doncs... emprenyant la gent, jugant a quidditch, fent el "vago", llegint una mica...

Encara no entenia per què es quedava allà. Em sembla que va ser la primera vegada que vaig parlar amb la Williams sense acabar a la infermeria ningun dels dos.

- Com és que no m'has atacat, o m'has insultat, o senzillament has marxat?

- Bona pregunta- vaig dir- No tinc res que fer, estic avorrida. I he pensat ho me'n vaig i em pose a vagar per l'escola o em pose a molestar a Fortin, i be, la segona opció és més divertida.- vaig dir riguent.- I tu, perque no em tires o em crides diguent-me que marxe?

- Perquè estic cansat i no vull barallar-me, però sobretot perquè ho he intentat i no me n'he sortit massa bé - vaig posar-me a riure; em vaig oblidar de l'escena d'uns moments abans, amb la Gryffindor bufetejant-me i amb el Ravenclaw tractant-me com a una merda.

Vaig incorporar-me una mica, per poder parlar veient la Williams; se'm feia estrany parlar-hi sense amenaces i varetes pel mig, però no em desagradava.

Em pareixia estrany estar parlant amb el Fortin tranquil·lament sense tirar-nos malediccions.

- Aleshores quan no estas cansat si que vols barallar-te?- vaig dir riguent.- Que conste que jo de normal soc molt tranquil·la i no em baralle.