Thinkin'...

Vaig travessar els jardins, a poc a poc i amb aires de superioritat, saludant a vells amics i fent males mirades als petitets i als d'altres residències. Per fi vaig arribar al Pi Cabaralla, el meu racó per excel·lència: sempre que volia pensar me n'hi anava.

Vaig prémer el nus amb un ràpid moviment, després d'esquivar dues envestides i immobilitzar les branques més petites, i vaig asseure'm en una arrel, recolzant-me en el tronc.

"Que bonic és tornar a ser aquí..."

Passejava pels jardins, pensant, tranquil·la. Allà, al Pi Cabaralla hi havia, com no, el Kikus.
M'hi vaig acostar, amb pas lleuger i moviments gràcils.

- Ei, Kikus! Tu per aqui, que estrany... - vaig dir, irònicament -. Com va tot?

Però abans que pogués contestar, va arribar una visita inesperadament odiosa i inoportuna.

- Vaja, quina mala sort - vaig dir, a sota veu.

Passetjava amb Lils, parlant sobre el temps i... be parlant. Al final varem decidir anar al Pi Ca per a divertir-nos una estona, però al arribar varem vore que no estavem soles, hi havia més gent, el Fortin i la Posseseure.

- u.u Perfecte- vaig dir a Lils.- Que no pot anar una passetjant tranquil·lament?

-Mala sort.- vaig dir a la Sam, veient els Slytherins al pica baralla.- Per cert, saps qui son?- vaig demanar. La noia l'havia vista insultant a la Sam, pero al noi no l'havia vist mai.

-¿Què fem? ¿Anem a un altre lloc?- vaig demanar.

- Mala sort? - vaig riure -. No, ens ho passarem genial.

Vaig aixecar-me d'una revolada i, abans que pogués adonar-se'n ningú, vaig mirar-me la Williams i aquella Gryffindor, i vaig cridar:

- Ja marxeu?? Però si acabeu d'arribar! Jo que volia divertir-me una estona a costa vostra... - vaig dir, rient. Estava de molt bon humor, i sabia que la Williams no es resistiria a un pique com aquell.

Touché!

Vaig riure, i vaig dir en veu alta, prou alta com per que la Williams em sentis:

- No, Kikus, la Williams no s'enfrontarà a nosaltres a no ser que ens dobli en número!

Somrient cruelment, em va venir a la ment l'escena de la cuina l'escena de la cuina.
Vaig estar a punt de cridar-li que era una covarda, etc, etc, etc... Però vaig preferir esperar a veure la seva reacció. No podria resistir a la provocatoria...

Em vaig donar compte de que volien provocar-me, però be, com no tenia res que fer doncs em vaig girar.

- QUI DIU QUE SOC UNA COVARD?- vaig dir sense alterar-me- Jo sols veig una covard i va vestida amb l'uniforme de sly...- aleshores vaig fer com si buscara- Anda! Si ets tu!- vaig dir senyalant-l i somriguent.

Anava caminant per allä quan vaig veure a dos nois d'sly que estaven cabrejant a la sam.. Vaig anar cap allá m'encantava veure cop deixaven en ridicul als d'sly i mes si ho feia la sam, perqué ella quan s'enfadava....

-Hola sam!!!, Que t'estanfent aquets....-Vaig calla durant uns segon em tenia que contenir.

-Buenu.. sigui el que sigui segur que no podeu amb ella!!!

- Tens tota la raó, Gryffindor... - vaig riure i vaig fer un parell de passes cap a elles -. No podem NOMÉS amb ella; sinó amb totes tres juntes.

Vaig fer un badall, carregat de son i el cansament, i me les vaig mirar.

- Que ho voleu provar, potser? - vaig fregar-me la barbeta -. Oh, vaja, ho oblidava... Sou "lleones"..., i una cerebrito, vaja, tot i que de vegades no entenc què hi fa, a Ravenclaw.

Vaig callar un moment, pensant si dir-ho o no. Sí, ho havia de dir.

- De fet, de vegades no entenc què hi fa a Hogwarts... - allò va ser definitiu; em vaig posar a riure desesperadament, sense poder parar.

Em vaig quedar parada al lloc, De fet, de vegades no entenc què hi fa a Hogwarts ,De fet, de vegades no entenc què hi fa a Hogwarts, les paraules em van sonar al cap.... Em vaig quedar mirant al Fortin. No em podia moure del lloc. Perque me havia afectat tant eixes paraules? Sam reacciona. Fes alguna cosa, No corregues, no fuges..
Vaig mirar l'abre. Vaig agafar la vareta. Vaig apuntar a l'arbre, aquest va deixar de estar quet. Em vaig dirigir cap alli i sense saber que feia, em vaig sentar.

- Em preguntes que faig a Hogwarts Fortin?- vaig dir sense alçar la veu- Doncs sincerament... no ho se.- vaig dir mentres les rames es menejavem al meu alrededor.

La Williams s'havia tornat boja o què?

- Però què fas, estúpida, que no veus que et faràs mal! Seràs...!

Vaig mirar-la, allà asseguda, com boja. S'havia de fer alguna cosa. Les burres de les seves amigues no reaccionaven, així que vaig aixecar la vareta i vaig cridar:

- Impedimenta!

La noia va sortir projectada endarrera, i jo li vaig dir amb menyspreu:

- Si t'he fet mal, t'aguantes, doncs no te n'he fet més del que t'hauria fet l'arbre!

Abans que pogues (o volgués) reaccionar, la Williams es va exposar al Pi Cabaralla i la Gisèlle la va salvar amb un ràpid Impedimenta.

- Williams! T'has tornat boja? - vaig córrer cap on era -. Hòstia, ja em fem prou amb una mort, no creus?

Vaig clavar-li una clatellada i la vaig aixecar pel coll de la túnica.

- MAI-MÉS-ET-TORNIS-A-EXPOSAR-AL-PI-CABARALLA! - vaig cridar, sense fer cap pausa entre paraula i paraula -. I ara vés! No fos cas que m'emprenyi i t'acabi fent el que no t'ha pogut fer l'arbre! VA!!

De repent em vaig sentir impulsada cap arrere, aleshores de repent vaig vore com en Fortin em pegava una clatellada. I me aixecava per la túnica. Vaig notar que em feia mal el braç de la cicatriu, ja passaria. Aleshores em vaig donar compte dee que havia fet. Sam estupida u.u Em vaig alçar i em vaig espolsar la túnica.

- Val, crec que ja estic be- vaig dir tornant al costat de Lils.- No ha passat res. Que deies que anaves a fer-me Fortin?

No sabia que dir em vaig quedar completament quieta i li vaig mumurar a la orella a la sam: -peró que fas no veus que el que volen és sortir-se amb la seva , fent aixó no aconseguiras re!!

-Uenu... veig que la sam ja esta bé!!

-Que deies kikus??? Vaig dir xulejan. Per nosaltres no hi han rivals

Vaig sospirar, cansat.

- Apa, ja m'heu cansat, nenes... - vaig treure la vareta i vaig apuntar a la Williams -. Wingardium leviosa!

Vaig acostar-me a la Gryffindor i, sense preguntar, la vaig agafar pel coll de la túnica, com a la William uns segons abans, i la vaig aixecar un pam de terra. Llavors em vaig posar a caminar i vaig avançar uns vint metres, sentint crits, xiscles i renecs.

- Ara us deixaré a terra. I quan ho faci, seguiu recte en la direcció cap on anava jo, i arribareu al castell. I a mi em deixeu en pau.

Vaig deixar-les anar i vaig marxar, tornant cap a la Gryffindor de sisè i la Gisèlle.

Em vaig baixar amb un simple moviment de vareta.

- Que em vols asustar amb aquesta gran magia Fortin?- vaig dir ja en terra.- Com ja saps no pense marxar.- vaig somriguent i amb la vareta a la mà.

El noi ens va cridar. Va apareixer la Sally i ens va ajudar, la Sam que es va tornar boja i es va possar al costat del Pi cabaralla...

M'havia quedat bloquejada. Pero tenia que reaccionar. els meus cabells van tornarse una mica més obscurs en veure que el Kikus agafava a la Sally i a la Sam.

-Pero tu qui coi et creus que ets?- li vaig cridar.- D'on treus el dret a fer això? Si ni haviem fet res imbécil! Ens has provocat des que ens has vist! Infeliç!- vaig cridar, veient com tornava cap on erem la Posesseure i jo.

- Infeliç? Jo? - vaig posar-me a riure, desesperadament -. A veure, no ho veus que el que s'ho està passant millor sóc jo? No em podríeu haver donat una benvinguda més entretinguda...!

Vaig riure i m'hi vaig acostar, a poc a poc.

- La única cosa que em sap greu és no saber el nom de certa preciositat... - vaig dir, picant-li l'ullet.

Vaig mirar amb rabia el noi.

-Passar-ho bé amb les desgracies dels altres es repugnant. Com tú!- li vaig cridar, mentre s'apropava a mi.

Es va acostar a mi, i jo el vaig mirar als ulls desafiant.

-Lilian Bell.- vaig fer, amb veu rabiosa.

- Bonic, el nom... No et fa justícia, però vaja... - vaig deixar anar un dels meus somriures encantadors, seductors, perfectes -. I no, no és repugnant; és una venjança. I la venjança és un plat que es serveix fred.

Vaig acostar-m'hi una mica més, quedant només a uns centímetres de la seva cara.

- Tens res a fer, aquesta nit?

Vaig fer un gruny, enfadada i la meva mà va actuar per el seu compte, donant-li una bofeta a la cara, deixant-li els meus dits marcats a la seva cara.

-La venjança es un plat que es serveix fred, ¿no?- li vaig somriure amb malicia.- I sí, tinc coses a fer aquesta nit.

Em va clavar un mastegot i em va dir que tenia plans per la nit. Intuïa, pel seu comportament, que tenia nòvio, però no m'importava gaire.

- Ah sí? Puc saber quins? - vaig dir, curiós.

Em vaig fregar la cara mentre esperava una resposta. Em coïa, però ho dissimulava perfectament.

Vaig creuar els braços.

-¿T'he de donar explicacions? A veure... ¿Ets amic meu? Per les marques que t'han quedat a la cara dedueixo que no. ¿Ets cap familiar meu? Imposible. - Vaig dir, mirant-lo als ulls.- Doncs em pots dir una sola raó per la qual et tingués que donar explicacions?

Vaig veure que els meus cabells s'havien tornat mig vermells mig rossos, pero no m'importava ja.

- Ah, bé, jo m'interessava per tu... - vaig riure per sota el nas -. Però ja veig que no t'interessa divertir-te...

Vaig dirigir-me cap a la Gisèlle, tranquil·lament.

- Em sembla que té nòvio... - vaig dir -. Quina pèrdua tan lamentable.

Vaig guardar la vareta i vaig tornar-me a fregar la cara.

Vaig veure com s'allunyava, i vaig seguir enfurrunyada amb els braços creuats i la mirada furiosa. ¿Quí es pensava que era?

-Depén de la teva definició de divertir-se.- vaig deixar anar, seriosa.- I si tinc nòvio a tu no et té que importar.