Ho no! diguem que no!

Una Hufflepuff em va saltar a sobre. Ecs! Em vaig quedar parada de l'ensurt, com s'atrevia a tocar-me?

Però de cop vaig veure com es separava de mi i deia que el pi Cabaralla s'havia despertat, que corrés. Jo? Córrer? I esquerrar el meu pentinat?

Vaig conjurar un escut protector que feia rebotar tots els atacs de l'arbre abans que m'arribessin a tocar i em vaig allunyar de l'arbe caminant elegantment, intentant conservar la poca dignitat que em quedava després d'haver-me deixat abraçar per aquella friki.

Quan vaig arribar a un lloc prou apartat del pi, vaig desfer l'escut i em vaig pomençar a netejar tots els llocs on m'havia tocat. Dirigint-li una mirada assessina, a sobre que l'ajudava!

Val, molt bé. Perfecte! (si, en sentit irònic). Una slytherin havia vingut, havia pogut agafar la jaqueta i l'hi havia tornat a la Celo sense que li hagués passat res. Llavors el pi es va posar a atacar. Encara millor. (i si, encara és ironia). I la Celo per el que veia estava tan tranquila com sempre.

Potser començava a ser tard, però ven mirat, però.. potser era millor que m'hi quedés. La Celo i la Sly desconeguda.. bé, ves a saber on podia acabar la cosa.

-Escolta daessa Sly!-li vaig dir a la noia pel nou mote que li havia posat- compte amb les branques.
Seguidament em vaig agafar a una branca. La branca em va començar a fer volar pels aires, però jo seguia ben agafada a ella.
-Yuuuuuujuuuu!-vaig cridar- nenes això es millor que el dragon can!! ho auriueu de probar!! és adrenalina pura!!

-CELO! Però baixa d'aqui! Es pot saber què fas!

Vaig córrer a agafar els troncs que haviem ajuntat (miraculosament acabats, ja), vaig agafar el llarg tronc resultant, i vaig intentar tocar el tronc de l'arbre, perquè parés de moure's. El problema és que no trobava el punt que necessitavem...

-Però es pot saber on pebrots para el botonet?! - em començava a posar nerviosa. L'arbre no parava de moure's. Llavors, miraculosament es va sentir un "crec", i les branques van parar de moure's.`Però havia sigut un cop massa sec.

No veia la Celo enlloc. Esperava que estigués a alguna branca amagada... Tan de bo.

La noia ni es va adonar de la mirada que li estava fent, i despres de dir-me un mote estrany, el qual no sabia si era pitjor o millor que barbie, va agafar-se a una branca i va dir no sé què d'un drac o dragó.

En un primer moment vaig pensar que era molt més tonta del que semblava, però no podia evitar divertirme. NO! no! Com podia estar rient per alguna cosa que havia fet una Hufflepuff!?

Vaig mantenir la mirada de fàstic mente les branques es movien, amb expressió de desitjar que sortís volant. Com podia no desitjar-ho? Coi de friki!!! AHHHH!!! Era tan tonta i innocent que em sentia malament per voler-li mal!

Vaig veure com una noia de Gryffindor feia parar l'arbre amb tots els pals que havien enganxat abans. Però per la meva sorpresa, quan l'arbre es va haver parat, la friki no hi era. No vaig poder evitar preocupar-me, <<Però que fas tonta!>> em va dir la meva consciència <<És una sang de fang, millor morta!>>.

No podia ni posar cara de poker. Així que vaig fingir que la meva cara de preocupació era pel meu cabell, i fent aparèixer un mirall em vaig començar a pentinar amb els dits com si m'hi anés la vida.

Ben fet maggie, però on esta la celo????Vaig a miraru, vaig dir tot deidida.

Vaig agar l'escbra i vag pujar a veure si la veia.

Que bé l'havien conseguit parar, però espera i laa celo??

Vaiig agaagafar l'escombraa com havia fet la sally

Vaig obrir els ulls aixecant-me de terra i vaig mirar al meu voltant. Estava a 50 metres de l'arbe. Vaig veure personetes que es movien divien ser les ajudantes de la sudadora.
Vaig riure i vaig arrencar a core.
-EH!! noies de Gry! Daessa d'Sly!!- vaig cridar-les mentre m'apropava corrents- això es la canya!! però tens un mareig de collons! com es fa perquè l'arbre es torni a moure o he de tornar a fer! ha sigut flipant.
De cop em vaig mirar a mi i als voltants.
-Digueu-me que se on està la meva sudadera, perquè no en tinc ni idea.

La vaig mirar reprimint les ganes de llençar-li un malefici. Com podia ser tan, tan... tan... tan el que fos!

Però per alguna estranya raò, no vaig marxar, potser perquè ella era l'unica que aquell dia no m'havia girat l'esquena, o perquè que fos tan rematadament infantil em despertava ens instints de germana gran que sempre m'hauria agradat tenir. O segurament, perquè no tenia res millor a fer.

-Accio sudadera! - la sudadera va arribar volant des d'uns cent metres on hi havia hagut la Huff aquella i va anar a parar a la meva mà.

Aleshores, i vaig caure, ecs! Era una sudadera d'una filla de muggles! i la vaig deixar al terra (vigilant de no embrutar-la)

-Digueu-me que té el mateix que l'Aberforth, i que porteu les pastilles a sobre. -vaig dir mirant a les altres noies, potser no era un bon moment per començar a ser sociable, però com ja he dit, no tenia res millor a fer.

-Gràces daessa- i vaig recollir la sudadera del terra- per cert, què te l'Alberfort?- vaig preuntar mentre em tornava a dirigir a l'abre per mirar de tornarlo a despertar.

-A part d'estar com una cabra? -vaig preguntar sarcàstica. -En sembla que té Alzhèimer... Per cert... qui siguis, -vaig dir al adonar-me que no sabia el nom de cap de les d'allà- per alguna cosa tinc nom, no?

-Si jo tembé crec que tinc aquesta malaltia-vaig dir rient mentre tocava el tronc buscant el punt per despertar l'abre- a l'escola muggle em deien Dori, que és un peix d'una peli que té super poca memoria. Ja tinc dos motes: Dori i Celo. Com es fa per què l'arbre tornia a despertar-se? vull tornar a volar per els aires.

La vaig mirar amb les celles alçades, donant-li a entendre el que m'interressaben (ironia) els seus estúpids motes muggles.

-No ho sé -vaig mentir, si sortia volant i es matava segur que m'en cuplaven a mi per ser de Slytherin, era estrany que fins hi tot els professors tinguessin perjuf¡dicis, però en els fons a mi no m'afectava, ja que jo era la viva imatge de la Slytherin borde y orgullosa. Encara que a diferència de l'altra gent jo pensava que eren virtuts, que evitaven els problemes d'autoestima i baralles amb els amics - Però si el que vols es matar-te pots anar a visitar el calamar gegant, ell no té problemes en menjar-se sangs de fang.

Estava contemplant l'ecenta i vaig sentir una frase quer no m'agradava gaire i no savia si a la Celo ili afectaria o no..

-Buneno, molts macs que no són de sang pura són millors que els de sang pura, jo crec que millor en aquets temes no entrar...- vaig dir intentat posar pau...

-La excepció confirma la recla -vaig dir amb superioritat.- No dubto que hi hagi fills de muggles que en sàpiguen de màgia, igual que hi ha cada sang pura per Slytherin... Però això no canvia la genètica, si els teus pares són llestos, tu ho seràs, si són atractius, tu ho seràs, si són poderosos, tu ho seràs. I en totes les families de sang pura aquestes qualitats hi són presents, en canvi, en les muggles costa molt trobar-les totes juntes.

-Sang de fang-vaig repetir trenquila- es un dels insuls més agradables que mha'n dit. Gràces daessa. I no et menteixo. Avera ,que sona millor? sang de fang o puta, cabrona, imbècil, dounw, subnormal, filla de mera, zorra (encara que jo prefereixo de sorra)...? sinserament crec que sang de fang sona super passiu.
I crec que tequiboques respecte a que els fills són semblans els pares. Els meus pares son castanys de ulls fosquos igual que el meu germà gran i jo sóc rossa amb ulls verds que no pega ni amb super-glu. Però això no conta ja que sóc identica a una rebasabia. El que conta és que la meva familía és super seria, no dic que no tinguin els seus moments, però en general és seria i civilitzada. I jo sóc tot el contrari.
La gent diu que sóc idiota, però no m'inporta, perquè si per no ser idota he de renunciar a pasar-mo de PM i a ser lliure, prefereixo ser idiota tota la meva vida- em vaig girar cap a la daessa- Lo del calamar ho he pansat alguna vegada. Però saps què? Jo odio el calamar, sobretot fregit o a la planxa- i li vaig somriure.
-I ara- dir a la de Gry i la Huff- que malgarat aver sentit el seu nom vintiquatre mil vegades no se'm quedava (lo dels noms no era lo meu)- algú em pot dircom cony s'activa l'arbre?

-Si, potser no tot són els pares, però en les famílies màgiques de sang pura tota la família té les virtuts que t'he dit. I com he dit abans: l'excepció confirma la recla.

-I, ehem... qui siguis... a part de virtuts, els meus pares també em van donar un nom, i agrairia -vaig dir en to amenaça- que el fessis servir.

Vaig deixar de sentir-me malament per aquella noia, i creuant els dits per no acabar pringant jo li vaig explicar com despertar l'arbe.

-Prova de tirar-li una pedra, o trencar-li una branca -vaig dir assenyalant el Pi Cabaralla amb el cap- si no, penja't i ja es posarà a moure's sol.

-Gràceis....em....em-cony! per què se'm doaven tant malament els noms?! no m'extrenyava que a tothom li poses un mote, si iclus jo mateixa no me'n recordava ni del meu veritable nom, només recordava el mote que tenia desde que era petita: Celo- em... sí això grècies-millor deixar-ho correr.
Em vaig girar cap els altres.
-Aparteu les criatures!- i li vaig donar una patada de karate al tronc de l'arbre.
-Comença la diversió!

UU" No aprenia dels errors la Celo? I la Slytherin aquesta què era el que volia? Que una Hufflepuff prengués mal? ( es clar que si hagués sigut de Gryffindor o Ravenclaw suposo que tampoc li faria res...)

-Celo, no voldràs pas tornar-te a arriscar a pendre mal, suposo..? - almenys havia d'intentar treure-li l'esbojarrada idea del cap.

Amb un toc de vareta vaig fer apareixer un matalàs a uns metres de distancia.
-Cauré sobre el matalàs així segur que no em faré mal. Però jo tampoc vull que preguis mal tu, per tant valora la teva vida més que jo i apartat.

ja havia vaixat de l'escombra quan la celo li va donar una patada a l'arbre per que es tornes a moure.

-Però tu estas voja?? no veus que pots prendre mal???

-Naaa! no passa res, tu apartat i confia en mi- i l'abre es va començar a moure.

-Celo, no, ja vas veure el que va passar a la torre la ultima vegada que vam tenir aquesta conversació, lu important és que vas acabar a la infermeria, així que ni set oucudeixi!!!-

-Vaig acabar a l'infermaria perquè una prinzezeta d'Sly em va petrificar la molt amable, no perquè hagués pres mal.
Em vaigcomençar a enfilar per l'abre mentre aquest es movia lleugerament. I anava fent toc-toc al tronc per reanimar-lo.
I va passar el que volia que passess. L'arbre es vacomençar a moure violentament.
-Yuuuuuuuupiiiiii!- vaig cridar agafada a una branca- això es pura adrenalina!!

-Celo!!!!! vaixa d'aaqui ara mateix i deixa el pobre arbre tranquil, que ell no t'ha fet re-

No sabia com la celo podia estarr tan boja, però no podiem deixar que tornes a fer lo que havia fet abans.