Ho no! diguem que no!

Estava pels jardins caminant mentre escoltava musica nova del MP4 i feia jirar la sudadera al ritme de la música.
Quan va arribar al tros de rock que magradava em vaig motivar moltissem tan que quan va acavar la cancó em vaig adonar que no tenia la jaqueta a la mà. Vaig mirar cap a munt i la vaig veure. Estava a dalt de tot del pi que baralla.
-NOOOOOOOOOO!- vaig cridar posant-me les mans a les galtes.
Què faig? què faig? què faig? deia el meu subconcient sense parar.

OFF: Vaya manera de començar tema <(¨) (pingüi)

vaig veure a la celo

-Hola!!! que et passa que mires al cel?

La meva sudadera preferida sa penjat a dalt de tot del pi que baralla. Si no la torno a casa ma mare em mata que es un regal de la meva tia i val pasta, però si la recopero em quedo feta puré de Celo. Què faig?

-No ho se!!!! pensa sally pensa.....

Vaig vure a la Celo i m'hi vaig acostar,estava com exaltada mirant al cwl, vaig veure-hi penjada una sudadera .

-Se ta penjat oi?- li vaig dir rient- tranquila a mi tambè em va passar un cop mentre entrenava se'm va sortir la savata i va anar a parar a un arbre, tranqui anem a buscar l'escombra i la baixem ok?

-Sinserament no crec que funcioni, és que se mà liat entre brànques i si toquem molt l'arbre es podia despertar, a més a més esta en un lloc on es impossible entrar amb escombres sense tocar molt l'arbre- vaig dir senyalant la jaqueta.

La Celo tenia raò.

-mmm.... a veure i si provem això- vaig dir agafant la meva vareta- Accio jaqueta- la jaqueta es va moure però s'havia quedat enganxada per un costat- merda s'ha enganxat per allà, aix... com ho fem....- em feia molta ràvia quan passaven aquestes cosese que no hi havia res a fer o no es trobaba la solució en aquell moment.

-I si pujo a l'escombra mendinso una mica i quan ja no pugui més baixo camino silenciosament per les branques i trec la Jaqueta? creieu que es despertarà?

-Nose, comprovau tu mateixa!!! sort!! la necessitaras.

Vaig arribar al pi cabaralla després de sentir crits des de lluny. Quan m'hi vaig anar apropant vaig poder distingir la silueta d'almenys tres persones al voltant de l'arbre.

-Noies, què us passa? - vaig mirar amunt, que era on estavem mirant i senyalant totes, i llavors ho vaig veure. - Ah, s'us t'ha penjat aquella jaqueta?

-És de la celo. li vaig dir a la maggie!!, no sabem com despenjar-la-

-Ho heu provat amb un ... appropinquet... ? - vaig senyalar la jaqueta mentre ho deia, la qual va tenir l'intenció de venir cap a nosaltres, però encara estava enganxada a les branques i s'haugués estripat si no hagués parat. Estava massa liada...

-Mmm... -vaig veure que la Celo tenia una escombra a les mans, i em va fer pensar en una cosa. -I si lliguéssim tot de pals per poder tocar el tronc de l'arbre? Així pararia de moure's i si que podrieu pujar volant sense pendre cap mal.

Si!! ès bona idea a mi em sembla molt bé!!!!

-Doncs anem a buscar alguns pals llargs, no? -vaig dir, mirant a dreta i esquerra, però sense èxit, ja que el jardí estava massa net i no se'n trobaven. -Si us sembla bé vaig a buscar-ne uns quants aqui al costat, a l'inici del bosc, allà segur que n'hi ha... Algú vol venir?

jo vinc!!!li vaig dir a la maggie

-Val, doncs anem. -Vaig dir.

(off: vaig a obrir un tema al bosc, qui vulgui venir que vingui, ja tornarem a venir cap a qui rapidament.)

[surto momentaniament de tema, amb la Sally i qui vulgui venir]

Si, anem. Salvarem la teva sudadera li vig dir a la celo!!!

[surtu del tema momentaniament]

-Això espero.

Vam arribar carregades fins dalt de bastons (prou guixuts), i vam deixar-los al terra.

-Val, ara els hauriem de lligar d'alguna manera per arribar-hi.. Sabeu algún encanteri que pugui funcionar? Si no haurem de fer servir el mètode muggle..

-I si ens inventem algun encanteri? els encanteris diria que venen del grec i si diem alguna paraula com...
Vaig treure la vareta i vaig apuntar els pals.
-Enganxitum!
Els pals es van moure una mica, però no es van encganxar.
-Ostres!! segur que a la cinquena va la vençuda!

Els encanteris no venien del llatí? Bé, allò no era important, ara. La Celo s'estava inventant encanteris, i allò era d'allò més perillós.

-No, no, no! Celo, no t'inventis encanteris, que potser vols que ens caiguin visceres del cel o que exploti alguna cosa? - vaig dir-li, era increible el que podia arribar a fer aquella noia.

-Mira, serà millor si ho fem a la manera muggle, d'acord? - vaig agafar la vareta i vaig dir: - Aproppinquet loctite!

Va venir volant cap a mi una ampolleta de cola líquida super-forta, que tenia guardada per si de cas al bagul de la meva habitació.

-Vinga va, m'ajudeu?- Vaig dir-los-hi, apropant troncs i més cola cap a elles.

-Oi tant que sí! sóc mastissa així que ja ho he fet alguna vegada.

Vaig començar a enganxar els troncs, però vaig pensar que potser quedaria més reforçat amb celo.

-Aproppinquet cinta adhesiva!

Va venir cap a mi un paquet de tres celos, encara empaquetats.

-Teniu, aneu desempaquetant i enrollant els punts d'unió amb això.

De mentre, jo anava enganxant amb la cola.

Havia sortit a fer una passeig pels jardins cansada de la monotonia de la sala comuna de Slytherin. Però quan anava a tornar vaig veure un grupet de HUfflepuffs i Gryffindors intentant treure una jaqueta del Pi Cabaralla.

M'hi vaig acostar intentant no riure dels estranys mètodes que feien servir, com podien ser tan curtes?

-Wingardium Leviosa -vaig cridar apuntant la jaqueta, la qual es va separar de la branca, però mantinguent una màniga enganxada en una branqueta. La vaig fer acostar una mica cap al tronc, fins que la màniga es va desenganxar, aleshores vaig cridar Aproppinquet i la Jaqueta va venir sola fins a les meves mans.

Davant de la mirada atònita de les noies vaig acostar-me a elles amb un somriure burleta.

-És vostra?

Em vaig llençar els braços de la noia d'Sly.
-Ets la meva salvació!! Gràcies!
Em vaig girar cap a les altres noies.
-També moltes Gràcies a vosaltres com no.
Però vaig mirar l'abre que gràces a lestirament de la màniga s'avia despertat i es començava a moure i no de molt bon humor.
-Noia-li vaig dir a la d'Sly posant les mans a les seves espatlles- em semble fanomenal que hagis fet servir aquest encanteri, vamos de xurrismirris. Però si vols salvar la teva preciosa vida, corra però ja!
Em vaig girar cap a les altres i veienc com l'Arbre ens venia a maxacar vaig cridar.
-CORREU!!