Investigació

Vaig arribar al vestibul de Hogwarts, sentia el barull de la multitud d'alumnes allotjada al gran saló, alguns plors sobretot.

Des del Gran Saló, vaig divisar com la unitat d'aurors (i tanta unitat, perquè només hi havia la Ginevra) arribava i començava a preparar la investigació. Vaig baixar ràpidament i em vaig plantar allà davant, al vestíbul.

- Estic content de veure-la, senyoreta Grey. - vaig dir, forçant un somriure -. Han trobat res o ningú sospitós, durant el camí?

Vaig tancar els ulls, recordant els meus llargs moments com a cap de la Unitat d'Aurors. Sempre m'havia agradat la feina, i se'm donava prou bé. Havia après a les ordres del mateix Potter...

-Res sospitos, de moment, Sr Conseller, ara em disposo a mirar per l'interior del castell i els terrenys, si te alguna sospita o algun presentiment,- vaig dir esperançada de que algú em pugues ajudar en la meva tasca, (ja que si ho habia de fer jo sola mi podia passar 3 anys)- o sap d'algu que sapigui alguna cosa, li agraïria molt que m'ho fes saber, perquè pel que veig, de moment l'asumpte pinta negre.
-Bé, si no li fa res, jo em posare a fer feina, si sap on es el senyor director m'agradaria parlar amb ell per començar.-vaig dir- moltes gràcies, i espero que quan el torni a veure tingui alguna noticia possitiva per donar-li.

- N'estic segur, venint de vostè, senyoreta. - vaig saludar-la amb el cap -. Sigui delicada amb el professor Dumbledore: té por que sigui algú de dins. I, en vista que no ha vist res ni ningú sospitós de camí cap aquí... Potser té raó.

Vaig moure'm, amb la intenció d'anar a donar una volta per el castell, vigilant.

Vaig començar a mirar, meticulosa com era jo, centimetre per centimetre d'aquell enorme vestibul.
"No, si ja el podrien haver fet més gran"
Quan ja portava una bona estona buscant vaig caure que potser habia caigut algun objecte que em pugues servir de pista darrere d'una armadura, aixi que em vaig apropar a la filera d'armadures, a la primera no hi habia res, a la segona tampoc però a la tercera, quan ja estava a punt de donar-me per venút vaig veure, un objecte de fusta, que tenia certa similitud a la culata duna vareta, em vaig ajupir i efectivament, allà hi habia una vareta.
Em vaig posar a buscar al Conseller.
-Expecto Patronum,- un unicorn semi translucid va sorgir de la meva vareta- Busca al conseller i digali que he trobat una vareta, que falta averiguar de qui es, però podria ser una possible pista.- vaig dir-ho tan depressa com vaig poder- va ves. - i l'unicorn va marxar galopan sense tocar al terra.

Un unicorn va venir a buscar-me. Era, com jo sabia a la perfecció, el patronus de la senyoreta Grey. Em va dir que havia trobat una vareta.
Vaig apuntar a l'aire i vaig conjurar un patronus. Una guineu va sortir de la punta de la vareta i va posar-se al meu davant. "Hauria de poder descobrir de qui és la vareta en qüestió fent servir un Priori incantamenta.". Després vaig fer un gest amb la vareta, enviant-lo amb la Ginevra.

"Sembla que la cosa, mica en mica, avança...", vaig dir, tot i saber a la perfecció qui havia estat. No volia saber qui era l'assassí, sinó on trobar-lo i com vèncer-lo, i saber això era impossible perquè era com si no existís...

Mentre esperava que el Conseller em respongues, vaig buscar encara una mica més, i "SORPRESA"- vaig pensar, restes màgiques d'un encanteri poderosissim, un malefici de mort, volia apostar, llavors va arribar la guineu del Sr, conseller, em va donar ordres de fer servir un Priori Incantatem per saber de qui era la vareta i aixi ho vaig fer, un simple expeliarmus.
Vaig ser capaç de deduir que era la vareta del alumne mort, la que habia trobada però els residus si que potser interessaven al Lex.
-Expecto Patronum,- vaig dir- Senyor Conseller, malauradament, la vareta pertany al noi mort però he trobat una cosa que potser si que li interessa, són residus màgics d'un encanteri poderos, un malefici de la mort, si no vaig errada, ara sortire als jardins a veure si trobo alguna cosa, li va bé si ens trobem després a la sala de professors o prefereix que ens trobem ara i analitza vosté mateix les mostres?

La resposta de la Ginevra em va arribar aviat. Comentava que la vareta era del noi, i que havia trobat residus màgics de gran poder.
"No, recull tu les mostres i tot el que cregui rellevant. Ens trobem d'aquí a mitja hora al despatx del director.", vaig respondre-li, com a resposta definitiva.

"He d'anar a avisar l'Aberforth", vaig pensar.

Al cap de un minut ja tornava a tenir la Guineu al meu costat, d'acord, tenia mitja hora per trobar alguna cosa pels jardins, "Perfecte Gin, definitivament t'has buscat la feina més fàcil que podies imaginar".
Vaig recollir totes les mostres significatives i em vaig encaminar cap als Jardins, esperant trobar-hi alguna cosa significativa cosa que, tenin tan sols mitja hora i comptant la extensio de terreny semblava impossible.
"Be, Ginevra, a tu mai t'han fet por els reptes, doncs aqui en tens un".

TEMA ACABAT