Despertar

Assumpte: Despertar Dc Gen 23, 2013 10:36 am

Obro els ulls poc a poc, i a mesura que ho faig, em va invaint un dolor a les costelles que em fa mossegar-me el llavi inferior amb força. El cap em fa voltes, i per uns segons, no reconec on soc. Després m'adono de que és perquè mai hi he estat, aquí. I que jo recordi, ahir vaig anarme'n a dormir ben sana a la sala de la necessitat. Per què...?

-Senyoreta Van der Elst, Ni se li acudeixi sortir del llit!!- em diu la veu de la vella enfermera, que no recordo el nom.

-Què estic bé, hòstia...

Però faig un moviment dolent i em fa veure les estrelles. la dona em torna a fer jeure al llit.

-L'han trobada aquest matí a un passadís, feta pols...

-Espera, què?

-No sé que va fer, però algú la va atacar, senyoreta...

-No, vaig...

Després recordo que els obliviates no deixaven marques, i el dolor al cap i a les costelles no podria haver aparegut del no res. Només de pensar-hi el cap em roda i la vella em diu que m'estigui quieta. Joder... joder...

Assumpte: Re: Despertar Dl Feb 04, 2013 4:48 am

- Necessitaria que em portés uns quants gots, vint o així, d'aquells que fa servir per donar les medicines. El director creu que les copes són massa cares perquè les trenquin sense voler els de primer a les classes de transfiguració.

Entro parlant a la infermeria, com qui res, fins que veig que la vella dona, que ja era allà quan jo hi estudiava, està parlant amb una noia al seu llit.

- Senyoreta Van der Elst? - dic, intentar ocultar la preocupació de la meva veu. Pel to sé que no està massa contenta amb la dona, i me la quedo mirant -. Ja la vigilo jo una estona. De totes maneres li havia de comentar una cosa d'un examen - menteixo.

Després d'advertències de no dir-li massa coses i tot això, la vella ens deixa, sortint de la sala. M'assec als peus del llit de la Jac, amb cara de preocupació, i pregunto:

- Què ha passat?

Assumpte: Re: Despertar Dl Feb 04, 2013 5:07 am

Creuo els braços , mentre em torno a jeure al llit, ignorant la vella que m'està parlant. Que pesada. Llavors sento la veu del Nick i alço una cella. Diu que ha de parlar amb mi. Argh, jo no vull que em miri, i menys ara, amb blaus per tot arreu, algunes costelles trencades i el llavi partit... pero la vella el deixa quedar-se, i veig com se'n va. Deixo anar un sospir quan em demana que ha passat.

-No en tinc ni idea. Algú m'ha atacat i ha estat suficientment llest per esborrar-me la memòria de tot el que vaig fer ahir després de deixar-me inconscient.

Faig una ganyota. Em fa mal cada moviment... però joder, despertar-te sense saber que t'ha passat i que algú t'ha fet mal... fa més mal.

-No tinc ni idea de què m'ha passat...

Assumpte: Re: Despertar Dl Feb 04, 2013 11:19 am

Faig una ganyota, atansant-me una mica més a ella. Per què aquesta infermera incompetent no pot fer que li faci menys mal. Allargo la mà, posant-la sobre la seva galta, i passo el polze pel seu llavi ferit de manera suau, mirant-la als ulls directament.

- Jac... No recordes res de res?

M'adono de que realment estic començant a enfadar-me molt. Qui pot haver estat capaç de fer-li a ella una cosa així?

- No et ve ningú al cap que t'hagi volgut mal algun cop...?

Assumpte: Re: Despertar Dl Feb 04, 2013 12:06 pm

Faig que no amb el cap, sentint el seu polze al meu llavi trencat. Auch, aquest simple moviment fa que el cap em rodi i me l'agafo amb les dues mana.

-Fins ahir no havia fet cap enemic... No que jo recordi... I no recordo res del quw vaig fer ahir, tinc un dia perdut a la meva ment...

Em.mossego el llavi, sentint l'impotència, i m'obro la ferida sense voler. Alço una cella i em duc la mà al llavi. Merda...

Assumpte: Re: Despertar Dt Feb 05, 2013 8:53 pm

OFF: Espero que sigui aquest el tema on he d'entrar sino edito. Smile

Entro com una exhalació a la infermeria, em paro un segon per mirar a quin llit està la meva germana i en quan la veig em llenço als peus del deu llit, està parlant amb el professor Brennan però m'és igual, és la meva germana i algú li ha fet mal.

-Jac.- dic amb veu preocupada.- Jac, preciosa, que ha passat? Qui t'ha fet això?.- li pregunto ansiosa.- El mataré, el pare el matarà. Qui ha estat?

Veig que a pesar dels seus esforços fa cara de dolor, esta tapada amb els llençols així que no veig on té mal, però amb la seva cara en tinc suficient com per saber que si han acarnissat de valent.

» Mal despertar.