Cursa de patins

Camino tranquilament pels passadissos de Hogwarts, amb una bossa penjada a les espatlles, mentre xiulo una cançó. M'he apropat a la Sala de la Necessitat per anar a buscar uns patins i ja els havia aconseguit.

La veritat és que són bastants macos. Em pregunto si me'ls podré emportar amb mi al futur...

Giro la cantonada i veig una persona al final del passadís. La reconeixo.

- Cass!- Crido, aixecant una mà.- Adivina que tinc! ^^

Havia pensat que podia anar amb els patins a la rampa aquella que hi ha en la torre aquella i fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiu tirar-me fins on arribe, ho havia provat amb una bici que havia agafat de la sala de la necessitat, era un secret, ssh, però amb patins deuria molar molt més.
Aleshores veig el Dan.

- Daaaaaaaaaaaaaan! Oooooooooooooooh! Tens patiiiiiiiiiiiiins!- dic donant botets fins al seu costat. Li xoque la mà.- Que guaaaaaaay! Els teus pares ja te'ls han duuuuut!

Done botets emocionada, podrem fer la cursaaaaaaa

Em ric al veure-la. És tan mona que és impossible no fer-ho. Li xoco la mà i senyalo la bossa que porto penjant.

- Acabats d'enviar.- Hm, petita mentida.- Anava a guardar-los a l'habitació, però ara que et trobo aquí... Què et sembla adelantar la cursa? Aquí. Ara mateix. Que guanyi el millor! ^^

- Eh, què et sembla?

- Uooooooooooooh! Uoh, uoh, uooooh! Cursa, cursa!

Done botets mentres em lleve les sabatilles, em sente a terra millor des de terra, i em pose els patins, a veure, prove, a veure, va bé, va bé, va bé.

- Que guaaaay! Fare una cursa de patiiiiiiiins! I tenim premi? O sense premi?- li pregunte somrient.- Alaaaaaaaa!- dic quan els treu de la bossa.- Que patins més guaaaaaaays! Fins on? Fins la porta del gs? Per tot el castell? Fins...fins la sala guay?

Done botets emocionada, que guaaaaay! I a més ja se donar botets sense caure, que guaaaaaaaaay!

M'assec amb ella al terra per posar-me els patins. La veritat és que tardo bastant més que ella, que sembla que ho fagi tot a tota velocitat. M'aixeco amb compte, intentant recordar com va això de patinar.

- Mmm... Fins la Sala de la Necessitat està bé, no? - Pregunto, mentre em moc una mica pel passadís per practicar.- I com a premi... Si em guanyes et puc invitar a berenar! ^^

És un premi una mica trist, però no s'ha d'oblidar que vinc del futur, sense diners. Al passat sóc pràcticament pobre u.u

Done botets emocionada.

- Uooooooh! Vale qui guanye invita a l'altre a berenar! I si guanye joo....te invite a berenar i et done...-em mire el canell.- Aquesta pulsera! La vaig fer jo l'altre dia que m'avorria, és blava i blanca, molt mooooolt!- li allargue la mà com si fos un tracte important...és un tracte important.- Trato hecho?

Somric.

- Fins la sala guay, a la de tres...una...- em pose en posició al seu costat, em mire el Dan somrient.- Dooooos! iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii treeeeeeeeeeeeeeeees!

I comencem tots dos a patinar.

- Wiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Que guaaaaaaay!

- Tracte fet.- Dic, solemnement, donant-li la mà per tancar el tracte.

Faig una volteta pel passadís. Guay, sembla que ja ho recordo més o menys. Em diu que si guanyo jo em donarà una de les seves polseres. En serio, com pot ser tan mona? I per què no és la meva germana petita? *-*

Començo a patinar quan diu el tres. Val, sembla que en realitat no ho controlava tant bé. Em desequilibro una mica al principi i quasi em caic, però al final aconsegueixo tornar a posar-me recte i segueixo avançant.

No puc evitar riure'm. Això és molt divertit, li hauré de proposar a l'Oliver de repetir-ho quan tornem.

- Uiiiiiiiiiii!

Veig que trontolla però que es posa bé, guay. Veig el passadis, oh, oh, oh, derrapaaaaaaaaaaaaaar! Em ajupisc un poc i derrape.

- Uoooooooooooooh! Que guaaaaaaaaaaaay!

M'agafe d'una columna i em done impuls tornant al costat del Dan.

- Dan, Dan, a que mola mooooooooolt? Estem agafant molta velocitaaaaaaaaaaaat!!

Em miro com s'ajup i derrapa pel passadís, i despré s'apropa a mi donant-se impuls amb una columna. No puc evitar riure.

- Se't dona bé, eh, això? ^^- Dic, més tranquil ara que ja sembla que ho domino.- I, siiii, anem rapiiiiid ^^

- Això és molt divertit, ho hauré de repetir, de veritat! - Veig com ja ens apropem al final de passadís, on es troba la Sala de la Necessitat.- Ue, sprint final!

- Mola mooooolt! De vegades faig carreres amb la Mort, feia, ara està grossa, va a tindre gateeets, amb el Nyan!- dic somrient.- Gatets de coloooooooooooooooooors! Els tindrà d'aci poc perquè cada cop està més grossa!

Uooooooh! Ja estem arribant a la porta de la sala guaaaay! Em pose en la posició aquella per anar més ràpid.

- Uiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Com molaaaaaaa!

Vinga, vingaaa, que ja queda menys.

- Tens un gat que es diu Mort? - Pregunto, encuriosit. No és un nom massa normal.- Jo tinc un gos. Es diu Edric ^^

Veig com s'ajup per poder anar més ràpid, I jo intento també agafar més velocitat donant passos més grans. D'alguna cosa ha de servir tenir les cames llargues, no?

Veig com la Cass s'apropa cada cop més i arriba davant la porta de la Sala de la Necessitat. Em tiro al terra, dramàticament, però no puc evitar riure.

- D'acord, m'has guanyat. Et declaro la reina dels patins! Tens tot el meu respecte ^^- Comento, encara sense aixecar-me del terra.

- Ahà, és diu La Mort, és negra, la vaig trobar al bosc, és molt guay ^^ Uooooooh! I l'has duut amb tu? Que raça és? Els gossos molen moooooooooolt!

Aleshores arribe a la porta de la sala guay.

- T'he guanyat! Si sooooooooc la reinaaaaaaaaaaaaaa, hahahahahahahahhahaha.

Veig que s'ha deixat caure a terra, em deixe caure on estic i vaig rodolant fins al seu costat.

- Però tu també tens premi - em lleve la polsera, li agafe de la mà i se la pose.- Aixi tens un record guay de la cursa guay de patins ^^- li dic somrient.

Somric quan fa la croqueta pel terra per apropar-se a mi i em possa la polsera al canell. Què mona! *-*

- Ala, moltes gràcies, Cass! - Dic, sincerament, mentre em miro el canell dret. - Ho sento, reina dels patins, però no tinc res per donar-te, així que només et puc invitar a berenar...

- Ah, espera, sí que tinc! - Recordo de sobte. Em descordo el rellotge del braç esquerre i li dóno, amb un somriure. - Ara és un intercanvi ^^

- I què t'agrada per berenar?

- Amb un invitació a berenar està bé, a mi m'agrada.

Aleshores em dona el seu rellotge.

- Oh! Dan...gr...gràcies.- que rellotge més guay, me la regalat O.O- Però nose si el puc acceptar, és un rellotge molt guay i deu valer moltissim.- li dic, se me queda mirant, i somric.- Esta bé, moltissimees gracies!- el pose al canell esquerre i m'arrastre fins estar al seu costat i l'abraçe.- Que guaaay! Ara tots dos tindrem un record de l'altre, i no deixare que al rellotge li passe res malament ^^- li dic somrient.- Aixi quant el veja no m'oblidare de tu, encara que és impossible oblidar-me de tu, moles mooooooooooooolt!

Que guaaaaay! Que passadaaaaa! Que simpaaaaaaatic!

- No és res, jo vull que el tinguis tu ^^- Dic, amb un somriure. Recordo alguna cosa que deia el meu pare sobre no ser conscient del valor de les coses i bla, bla, bla. No faig ni cas, al cap i a la fi, és un intrcanvi, no?

- Exacte, és perquè no t'oblidis de mi. - Dic, amb un somriure. Tard o d'hora acabaré desapareixent d'aquesta època, així que donar-li un rècord és bona idea. - Jo guardaré també la polsera, d'acord? Així tampoc t'oblidaré.

- És un tracte? ^^

- Tracte, tracte! -li dic somrient.

Faig la croqueta i torne al seu costat.

- Però no m'oblidare de tu, ets moolt guay, i ets un dels pocs que vol fer carreres de patins amb miii! Et deixare la revanja!

Em mire el rellotge, pareix que és d'eixos que brillen en la foscor, que passada, mai havia tingut jo un rellotge, la mare deia que no em duraria res, doncs aquest si, perquè era un record del Dan li faria l'encanteri que va fer Bam-Bam a la camera.
Xoque la mà amb el Dan.

- Que guaaay!

Em pregunto si de veritat em recordarà o haurem de fer, bé, l'Oliver o el director hauran de fer, obliviates a totes les persones que coneixem en un futur. Espero que tot i que fagin que la Cass s'oblidi de mi amb màgia conservi el rellotge. Encara que no sàpiga que és meu.

- Clar que sí, a la pròxima penso guanyar, que ho sàpigues! - Dic, rient. M'assec bé al terra i em començo a descordar els patins per tornar-los a guardar a la bossa.

- Molt guay!- Contesto a la Cass, rient-me, quan xoca la mà amb mi.

Em sente jo també i em lleve els patins i em pose les sabatilles de nou.

- Saps que? He descobert una rampa mooooooolt guay en una de les torres, vaig provar amb la bici però segur que amb els patins mola molt més, ho he de provar algun dia.- li dic somrient.- Però li he promes a la Wen que em posare un casc.

Em penge els patins al muscle i done botets, aixi em lleve també la pols, una vegada explorant una cova em vaig plenar de pols, va molar molt.

- Doncs hauras d'anar més ràpid! Nah, has anat ràpid, mola, la carrera mola mooooooooolt, hahahahaha, guay, guay!

- Fes-li cas a la Wen, millor amb casc. - Dic, encara que no sé qui és la Wen. M'imagino que deu ser una de les seves amigues. - No volem que et trenquis el cap si et caus, no?

Acabo de guardar els patins a la bossa i me la torno a penjar de les espatlles. M'aixeco del terra i somric.

- Sí, hauré d'anar més ràpid si et vull guanyar! Practicaré i tindrem la revanja, què et sembla? Encara que també podem fer una cursa amb escombres, clar! Em vas dir que jugaves a Quidditch ^^

- Li fare. Ooooh, te imagines que se me fan grietes? I vaig per ahi vaig perdent trossets de cap, hahahahahahahaha, eh compte que xafes un tros del meu cap! hahahahahah.

Done botets mentres ric, a mi m'ha fet gracia.

- Si, soc caçadora, busque la piloteta dorada, buscar-la mola moooooooooolt, ella intenta escapar-se però jo no li deixe, Mosqui i jo sempre anem a buscar-la. Oooooooooooooh! Doncs fem algun dia alguna cursa amb granera! Molarà moooooooooolt!

- No et nego que seria divertit, però probablement també et faria una mica de mal. - Comento, divertit per les sortides que a vegades te la Cass.

- Així que caçadora, eh? Segur que ets molt ràpida. Jo sóc batedor, així que tampoc sóc lent, no creguis. Si algun dia ens trobem al camp fem una cursa, d'acord? ^^

- Pot ser, pot ser....doncs em posar casc, un casc guay perquè no em faça mal!

Estire els braços, em mire el rellotge, son....sooooon les 6, és una hora guay, encara és prompte, ara puc saber l’hora que és, que guaaay!

-Oh, ho promets?- li pregunte somrient.- Em promets que ho farem?- li allargue la mà.- Tracte fet? ^^

Que guaaay! Li agradava fer coses guaaays! Que monoo! ^^

-Clar, que sí, ho prometo.- Faig, tornant-li l'encaixada de mans amb un sormiure.

Encara que, ara que ho penso, no he solucionat el problema que tenia amb l'escombra. Hauria de fer servir una de l'escola... I això seria horrible. Mmm... La mare segur que te l'escombra per algun lloc, no? No seria massa bonic, però potser podia... Agafar-la en prèstec per una tarda.

Al cap i a la fi erem mare i fill, no? Un vincle molt fort, el que és teu és meu i bla, bla, bla. No passaria res per agafr-li l'escombra.

- I també prometo anar a veure el teu pròxim partit de Quidditch. A veure com ho fas... ^^

- Ooooooh! Guay!

Done botets emocionada.

- I m'animaras amb una pancarta mooooooooolt gran?- pregunte somrient.- Un cop abans que entrara a l'equip vaig preparar uns focs de colors per animar als Gryffindor, varen mola moltissim, teniem molts colors i la llum era moooooooooolt guaaaay! Algú va dir no se que de perill, la gent sempre parla de perill, no se quin perill, si no hi havia cap. Va molar mooooltissim!

- Clar que sí, portaré una pancarta!- Dic, animat de cop.- I hi escriuré el teu nom, què et sembla? Focs artificals? Quina passada! ^^

Començo a caminar passadís enllà, buscant les escales.

- Què et sembla si anem a prendre el berenar que t'he promés? L'altre dia vaig descobrir on estaven les cuines ^^- Dic, somrient. Adoro les cuines, és el millor d'anar a Jiglypuff.

[Tema tancat.]