Ella... (Shana)

[OFF: Continuació del que estava passant a la Sala Comuna d'Slytherin]

Encara la tenia agafada de la mà quan vam arribar al pont. No hi havia ningú a aquelles hores, el sol s'estava ponent i el paisatge era realment bell, com ella. Vaig amollar-la, em vaig recolzar a la barana i, mirant a l'horitzó, vaig passar-me la mà pels cabells. Aleshores, vaig notar que tremolava lleugerament. Em vaig desfer ràpidament la jaqueta i la hi vaig oferir:

- Té, posa-te-la. Ara ha refrescat una mica - vaig dir-li, quedant-me només en camisa. Vaig somriure-li un cop més abans de tornar a girar-me cap a la posta de sol.

https://www.youtube.com/watch?v=E28QG2F7h90&feature=related

Era realment un cavaller. Agafada de la seva mà, el vaig seguir fins a l'exterior. La llum del sol se li reflexava als ulls i vaig agafar la seva jaqueta amb un somriure. La veritat és que feia fred i tenia la pell de gallina.
- Gràcies. Segur que estàs bé?- vaig preguntar-li. No vaig poder evitar observar el seu cos durant uns segons... Tan atlètic i escultural. Vaig corretgir-me a mi mateixa apartant la vista ràpidament.- Sóc, sóc la Shana. De Slytherin.
El sol es ponia lentament entre els boscos que delimitaven l'escola. La llum taronja el feia encara més guapo i sense volguer m'acostava a ell. Els meus ulls es van trobar amb els seus i vaig acariciar-li el rostre suaument mentre els meus llavis s'apropaven als seus amb una seguretat perillosa i sorprenent. Encara no sabia com es deia i... Em vaig fer una mica enrere.

Vaig notar el seus ulls fixos en la meva esquena i després, va informar-me de que es deia Shana. Ràpidament, com si tots dos ja sabéssim el que anava a passar en aquells moments, els nostres rostres es van anar acostant, teníem els llavis tan aprop que estaven a punt de roçar-se... Però aleshores es va enretirar una mica.

- Què passa? - vaig dir-li, somrient, amb veu suau i envellutada - Ja sé qui ets, és impossible no fixar-se amb tu... - llavors, agafant-la de la mà dreta, vaig fer-li donar una volta com si fos una ballarina. Els seus cabells llargs i obscurs van brillar amb la llum dels darrers rajos de sol - Ets preciosa.

Somrient-li, vaig posar-li les mans a la cintura i la vaig atreure una mica cap a jo. Després, vaig besar-li suaument el coll. No volia obligar-la a res, encara semblava una mica reticent a la meva proximitat. Però també sabia que no la deixaria marxar tan fàcilment.

Semblava que ballessim. Ens moviem coordinats, ens miravem a la vegada. Banyats en aquella llum líquida, ens vam mirar en silenci. Em va donar una volta suaument, admirant-me, i vaig tornar a ell amb un somriure. Era una situació d'aquelles de les pel·lícules romàntiques que semblen ser impossibles. Però m'estava passant a mi. Els seus llavis van recòrrer el meu coll. Eren suaus, únics. Uns llavis d'aquells que no s'oblidaven mai.
Mentre em besava vaig acariciar-li els cabells i els meus braços es van desplaçar cap al seu coll. Vaig acariciar el seu clatell amb les puntes dels dits. Apropant els meus llavis a la seva orella poc a poc, li vaig murmurar dolçament, amb una veu tendra i seductora:
-Sóc teva...- lentament vaig separar els seus llavis del meu coll i vaig redirigir-los cap a la meva boca. El petó inicial va ser curt, superficial, però ple d'amor. El segon va tornar-se més salvatge, carregat de passió. Els seus braços em premien amb força contra ell i jo no volia que parés. Les meves mans van lliscar per la seva esquena, amunt i avall fins a quedar-se de nou al seu clatell.

Allò estava resultant massa fàcil. D'acord, era la noia més bella de Hogwarts, no hi havia cap dubte però... no m'omplia. La passió era evident, però faltava alguna cosa. Una ombra va creuar el meu rostre, però ella no se'n va adonar. Vaig continuar besant-la. Després, vaig separar-me a poc a poc d'ella. Semblava contenta, tenia un somriure preciós. Vaig abraçar-la, i vaig dir:

- Fixa't, no ens hem adonat i ja s'ha fet de nit!