"Una copa" [Georgia]

Vaig baixar a l'hora acordada cap a la Marmita. Coincidia, just, amb la hora a la qual sortia l'Erion. Vaig somriure al trobar-me amb ell, i li vaig prometre que intentaria no arribar molt tard a casa.

La Georgia arribaria de seguida. Dubtava que fos de les que arribaven tard... Li havia d'explicar moltes coses, i bé, dues persones amb la Sam, eren millor que una. Encara que la Sam no acceptés la Georgia...

Vaig baixar les escales des de l'habitació. la lily ja havia arribat, i em vaig acostar cap ella amb un somriure.

- Bones notícies! - vaig dir, i li vaig ensenyar la meva nova placa-. Guàrdia interina, de moment, tot i que la veritat, no sé si a la Sam i a tu us fa gaire gràcia...

Somric en sentir la veu de la Georgia i me la miro, divertida.

-A mi si, les que treballavem ara erem només la Sam i jo, i estàvem ja una mica cremades... gent nova ens ajudarà.

Baixo la mirada un segon.

-La Sam... és un tema a part. És... difícil... vols que t'ho expliqui ja o prefereixes prendre alguna cosa abans?

- I ara, m'agradaria celebrar-ho! ^^

Em vaig dirigir cap a una taula una mica apartada, perquè no ens escoltessin i vaig seure amb la Lily. Vaig cridar el camber del torn de nit amb la mà.

- Una aigua de roses - li vaig demanar i vaig mirar la Lily-. No puc prendre gens d'alcohol, quan un és abstemi és millor ser-ho en tots els sentits. Però pren el que tu vulguis, tranquil·la. I parla'm de la Sam, siusplau. 'ha deixat una mica preocupada...

M'assec i demano una coca-cola. Havia begut poc alcohol, a la meva vida, però després de veure l'esceneta que va montar l'Agatha fa un temps, i després la de la Sam... preferia no tocar l'alcohol, almenys durant una llarga temporada.

-Veuràs... la Sam... - faig una ganyota. - Un dia de l'any passat va anar a Hogsmade i es va trobar amb un home. El Kurt Johnson. Ell... va ser molt amable amb ella, i ella també amb ell. Ja saps com era, oberta, sempre amable amb tothom... El cas es que al cap d'uns dies ens vam assabantar de que era un dels gossos del Fortin.- "bona manera de resumir-ho".- Llavors la vaig cagar.

>> Vaig anar a cercar al Johnson, i el vaig amenaçar. Fem això, quan ens importa alguna cosa, saps? Jo tenia por de que li fessin mal... el cas es que, encara que vaig lluitar contra ell i el vaig deixar petrificat, ell... es va enfadar molt. I va voler donar-me una lliçó... Va segrestar la Sam, i la va torturar.

Baixo la mirada, quan ens porten les begudes. Sospiro.

-Quan el James i jo vàrem arribar, ella estava estessa al terra, amb un punyal a la panxa, i una nota. La nota era per a mi. Em deia que tot era per culpa meva...

Escolto atentament (i amb horror) la història que m'explica.

- Ostres que fort... el Kurt Johnson aquest, em sona, anava amb nosaltres a classe, no? Era d'Slytherin... - dic amb el record vague d'un noi alt i atractiu-. O sigui que la Sam es va fer amiga d'un Slytherin que va resultar ser... com la majoria d'Slytherins?

El cambrer ens va portar les begudes.

- No vull semblar una insensible ni molt menys, però una cosa és fiar-se d'una persona que porta escrita a la cara "Vesteixo de negre perquè estic esperant que surti alguna cosa més fosca" i l'altre és desconfiar de... tothom. Vull dir que jo, no sé, sé que sóc licàntropa, però home, anava a Hufflepuff, era de l'EM i sempre procurava ajudar quan passava alguna cosa dolenta...

Escolto el que em diu, en silenci, i faig que si amb el cap. Bé...

-La Sam va estar en coma durant dos mesos.- li explico.- Dos mesos en els qual tothom va perdre l'esperança. Va despertar la nit abans del dia que pensaven desconectar-la de les maquines que la mantenien viva. I... tenia una sola idea a la ment. Matar a certa persona. Ho va fer.

Baixo la mirada.

-Entenc que t'ofengui que no confii en tu. Però és que confia en quatre persones mal comptades, i no sé, crec que li va afectar massa, això. Un dia va venir borratxa a treballar. A treballar! Vam tenir una bronca bastant forta, en la que ella em va dir que no l'hauria d'haver portat a l'hospital, que hauria d'haver mort a aquell soterrani on la van torturar.- faig una ganyota.- Des de llavors, intentem escollir les paraules amb molt de compte. No volem tenir una altra bronca...

Bec una mica de la coca-cola.

-Només espero que torni a ser la que era, poc a poc.

- Va... va matar una persona? -vaig dir, ennuegant-me-. No dic que no s'ho mereixés, és clar que no. Però... però... ella és auror. No podem anar pel món matant criminals, per molt dolents que siguin! Per això hi ha judicis i presons! Per això tenim un sistema! I per això som aurors, perquè la gent no es prengui la justícia per la mà!

No sé per què m'havia explicat allò. Encara no havia posat un peu a la Conselleria i ja era còmplice d'assassinat. vaig mirar d'asserenar-me perquèno pensés que em xivaria. Jo no era una espieta, i seria lleial al meus companys. Però que no esperés que em semblés bé.

- Però això qui ho sap? Què vau fer-ne del noi aquest?

No m'estranya que arribés beguda a la feina... com per sentir-se serena...

-Shh, Shhh, Georgia, Georgia baixa el volum, shhh que ja és sap... shh.

Quan aconsegueixo que deixi de parlar me la miro somrient.

-Veuràs, ella ja pensava matar-lo abans, jo pensava en portar-lo a Azkaban. La cosa se'ns va anar de les mans. Ell... em va enganyar, jo vaig caure, i quasi em va matar. Ho hauria fet si la Sam no l'hagués matat.

Alço una cella. Vist així no queda tan culpable.

-Vam avisar al Conseller. Ja ens van castigar, per això. El Johnson va ser enterrat legalment, i ja està, no et preocupis.

- Ahhhh! - em vaig rel·laxar totalment-. Per com ho havies explicat, semblava una altra cosa...! Aleshores va ser protecció de tercers, està completament justificat, si t'estava amenaçant, és al Decret 21 a.

Em vaig posar una mica vermella.

- Sí, ja m'he après el reglament. Al Tibet no hi tenia gaire cosa a fer, a part de meditar, així que em vaig posar a estudiar ja que vaig decidir provar de ser auror. Mai se sap quan ens pot anar bé saber quins són els buits legals...

-Tranquil·la, no tens perquè justificar-te. No veig res dolent en que et sàpigues el reglament...

Bec una mica més de coca-cola i em miro la Georgia.

-La Sam no pot saber res d'això.- li dic, seriosa.- Estem intentant no tenir més bronques, si sap que t'he explicat això del Johnson estic morta... Em sap greu, però crec que li costarà moltíssim acceptar la teva presència al cos d'aurors.

Em vaig encongir d'espatlles amb resignació.

- Bé, també nhi ha d'altres, no? Tinc entès que hi ha uns quants vegestoris per allà pul·lulant, simplement seré un més. Mentre no s'interposi amb la meva feina, suposo que ens podrem portar amb cordialitat. Sóc competent, faré la meva feina i només em dirigiré a ella com a companya de feina, punt.

Volia preguntar-li coses de la feina, però ella cabava de plegar, i vaig pensar que ja em posarien al corrent el dilluns, i ella semblava preocupada per la seva amiga.

- I... escolta, la Sam sortia amb un noi de la seva residència, no? El Thomas Poynter. Com ho porten des qe li va passar això...? Encara surten? Ho dic per no ficar la pota dilluns...

-Sí, també n'hi ha uns altres, però estan cansats i son vells, prefereixen fer paperassa. Ara en tenen molta, per els 300 muggles que va matar el Fortin, i estan més que contents. Els casos nous i amb acció ens els passen a nosaltres... i solem treballar bastant en equip... però no et preocupis, faré el que pugui perquè no sigui tan borde amb tu.

Escolto el que diu del Thomas i dic que sí.

-Bé, sí, estan junts. No es veuen molt perquè el Thomas encara està a Hogwarts, fent setè. A més, tinc entès que el Thomas es va barallar amb un muggle perquè creia que era el Johnson. El van dur a una presó, crec. Bha, una cosa molt complicada. El Johnson ens va possar molt nerviosos a molts.

- No pateixis, seré molt professional i em ficaré el menys ossible amb la seva vida - vaig dir-. M'alegro que encara tingui el Thomas, doncs. És bo recolzar-se en algú en els moments difícils...

Vaig recordar que ella també havia tingut alguns problemes.

- Tu com estàs? Corria per Hogwarts que els dies que faltaves t'estaven fent un tractament o alguna cosa així... no acostumo fer cas als rumors, però ja que ara treballarem juntes...

-Oh, bé, sí... tenia càncer... però ho vaig superar ja fa temps. Desprès vaig tenir uns problemes amb el Fortin, però bé, també ho he superat.- "És clar que sí, Lily, tú digues això" - Així que diria que ara, per fi, estic... bé. Després de molt de temps.

Em quedo pensativa durant uns segons. Sí, és veritat. Per primera vegada en molt de temps, estic bé.

-Si la Sam et diu alguna cosa de que no puc veure uns records, és per això del Fortin. ^^''

Em poso sèria quan em parla d'ell.

- Va fer mal a massa gent, aquell imbècil. El culpo a ell directament de la mort de l'Agatha. Quan la Medea va arribar a l'escola... en comptes de recolzar-la, li va fotre les banyes. Perquè s'havia "tornat avorrida, es veu"...

Faig un glop i deixo el got a la taula.

- Perdó, no em vull posar de mala lluna. M'alegro que ja estiguis curada de tot, doncs. I pensa que fes el que et fes el Fortin, ja no pot fer mal a ningú més. No he entès això dels records de la Sam, però millor no preguntaré.

Vaig demanar que ens portéssin més beguda.

- I prou de coses tristes, home, vinga. Nois! Surts amb algú ara? Cuenta, cuenta!

-Ja te n'adonaràs, cada dia en veiem uns, hem de veure... -dic, referint-me als records.

Em posso una mica vermella quan diu allò dels nois.

-Sí, bé, l'Erion.- em posso una mica vermella.- Es cambrer, aqui, però just ha mitja hora que ha terminat el turn, deu estar a casa.

La miro, somrient.

-I tu?

- Ah! Ja sé qui és, el noi dels matins! És molt simpàtic ^^ És que m'estic quedant aquí mentre busco un pis o algo... l'Artemis ja ha marxat a Hogwarts, al final l'han acceptat i farà les classes d'encanteris.

Em pregunta per mi.

- Jo ho vaig deixar amb l'Erik quan es va acabar el curs, perquè havia de marxar i perquè li havia fet algunes coses horribles... en els meus dies dolents, saps? No em controlava gaire, ara molt millor. - faig un somriure-. però la veritat és que prefereixo estar un temps sola i serena fins que m'acomodi bé, tingui una casa i m'acostumi a la feina i a les llunes plenes de Londres.

No acabo d'entendre això dels records.

- Ah, feu servir records de gent per informar-vos sobre la gent que busqueu? M'he trobat a la Wendy avui i m'ha parlat del Ventimiglia, que va atacar la Cassandra. El busqueu a ell?

-Bé, si així creus que estàs millor, ja està... -Li faig un somriure.

Faig una ganyota quan parla del Ventigmila, i faig que sí amb el cap.

-Ahà, treballem amb records de la gent, encara que sabem que es poden arribar a manipular, normalment son ben fiables, i per el que fem del Ventigmila, ja ens està bé... És llest, i no es queda quiet a un lloc ni un sol dia, però els seus moviments son impredecibles perquè és mou sense cap patró...

Em faig una mica enrere a la cadira i somric.

-Però jo no parlava d'aquests records... Fa pocs dies vàrem localitzar la base on ere el Fortin i els seus i la varem registrar. Allà vam trobar una capsa de fusta plena de records del mateix Fortin. Els estem mirant per anar fent un informe ben elaborat de tot el que va passar. Per que no torni a succeïr. La Sam m'ha prohibit mirar segons quins records...

Escolto amb atenció el que m'explica. Això m'interessa.

- És molt bona idea, aixó dels records - assenteixo-. Us podeu fixar molt mes en els detalls. Es estrany que es mogui sense rumb, per això, no? Quê es pensa, estar aixi tota la vida? Jo per estar fugint tant, abans m'entrego. Almenys a la preso tens un sostre, saps? No se, ho trobo estrany... Seria normal si tingués algun sentit...

M'explica allo dels records del Fortin.

- Mira, aixî podre ajudar la Sám amb alguna cosa totes dues soles. Potser li anira be per coneixer-me una mica...