M'ajudes? Shi? n.n

Una petita escapada per anar a cercar llibres. La Cass ja m'havia dit avorrida, i s'havia anat a jugar. Bé, sé que en part ho entén. No li vull fer mal, no vull fer mal a ningú, i vull controlar-me totalment...

És suposava que era dòcil, jo, havent pres la poció. Però jo sospitava que no era veritat. Més que res, perquè tenia algun record de "Menjar" entre la meva ment, de la Nymeria. I "Menjar" no pot ser res bo. Encara que sigui un conill. Arg, quin fàstic! A més, la Cass ara s'empenyava acompanyar-me...

Bé, el cas es que cercava llibres per les llibreries sobre Homes-llop que no possessin el mateix que el que possaven els de la biblioteca de Hogwarts. Vaig fullejar un, res. Vaig girar-me i em vaig xocar contra algú. Vaig apartar-me de cop. Olia... olia a...

-Georgia.- dic, mirant-la, sorpresa.- Oh Georgia! Georgia!

L'abraço. Feia molt de temps que no parlava amb ella. L'últim pic era, justament, quan em va dir que era licàntropa.

-Georgia!!!

- Hola, Wen - li vaig dir, fent-li una abraçada-. He tornat i... em quedo. T'he vingut a veure ^^ Com estàs, preciosa?

Havia crescut un munt. Ja no era aquella nena que vaig conèixer quan feia primer, tant espantada al Gran Saló. Ara era tota una adolescent (ben problemàtica, coneixent-la).

Em sabia greu haver-li de dir el que li havia de dir sobre l'Agatha. De vegades semblava la seva clon en petit...

-Et quedes? De veritat?

Somric.

-Bé, bueno, podria estar millor. Però no em queixo. T'he trobat a faltar! A tu i a l'Agatha! On ereu? l'Agatha em va dir que em donaria un mapa guay que es mou i diu on està tothom quan se n'anés, però com se'n va anar de cop per... bé, suposo que per lo del Fortin... Doncs res.

Miro el llibre que llegia i miro a la Georgia.

-Escolta Georgia, te'n vas anar per dominar la Ny... perdona, el llop?

M'havia preguntat per l'Agatha massa de pressa.

- Totes les coses de l'Agatha són a Hogwarts. Ves a la seva antiga habitació i agafa tot el que vulguis. A ella li hagués agradat que algú les aprofités - vaig dir amb un somriure-. Wen... t'he... t'he de dir una cosa.


Vaig empassar saliva.

- Saps que va desaparèixer la Medea? La Medea era molt dolenta, i... només l'Agatha coneixia els seus punts febles. Era ella. Va aconseguir desempallegar-se de la Medea, però... ella també va morir. No pateixis, era el que ella volia, ho tenia decidit, formava part del seu pla, perquè necessitava allunyar-se de tot el mal que la rodejava i no tenia ningú, només els seus amics... i li va semblar que això era l'únic granet de sorra que podia aportar. No t'enfadis amb ella. Quan hi pensis, simplement... estigues agraïda pel seu sacrifici, i... mira de seguir el seus passos, com faré jo.

Vaig fer un somriure, tot i que tenia els ulls plens de llàgrimes, que no volia deixar anar.

-Ja, ho sé, però no li puc agafar, son coses seves... Espera, com que a ella li hagués agradat?

De cop sento mal al cor. No, no vull escoltar el que em va a dir. No vull. I no pot haver... no pot...

Faig que sí amb el cap quan em diu lo de la Medea. I m'aguanto les llagrimes mentre parla. No... tú també no, Agatha... no...

-Pe... pe-però...

Se'm cau el llibre de licantropia de les mans. M'afanyo a agafar-lo i aprofito per deixar anar un sanglot que m'oprimia.

-El Matt...- dic.- El Matt, el professor Jones, l'Agatha...- baixo la mirada.- Això no és just. No ho és... no hauria de morir la gent per salvar als altres... L'Agatha...

Li acaricio el cabell.

- Estic segura que ella no opinava així. - li dic amb un somriure-. De fet, sem sembla que ella pensava que sí que valia la pena morir per salvar la vida dels altres, sobretot de la gent que estima. Jo... quan ho vaig saber em vaig enfurismar molt, però ara... crec que ho entenc, saps? En la seva situació... necessitava fugir i, almenys, en fer-ho, ens va protegir a tots. Va aconseguir fer el món una miqueta millor. ^^

Vaig que se li cau un llibre. És sobre licantropia.

- I això? - pregunto sorpresa-. Estaves preocupada per mi, també?

-Però no és just que bones persones morin per protegir les altres.- dic.- No estic enfadada. No amb ella, almenys. Suposo... suposo que jo també hauria fet el mateix. Però és que... Em sembla que les vides d'aquelles persones dolentes no valen ni una milésima part del que valia la vida d el'Agatha. O la del Matt, o la del Harry. No sé si m'explico.

M'aguanto les llagrimes. No vull plorar. Almenys no encara.

-Eh... sí, estava preocupada per tu, però no és per això el llibre, veuràs...

Humm... com li explico... em rasco els ulls plorosos i em concentro en pensar la nit de lluna plena.

-Em vaig ficar massa endins del bosc prohibit i...

Em rasco una mica el cap, avergonyida. No m'hauria d'haver ficat tant endins. Encara em recordo el mal que em va fer, i com la Cass em va treure d'allà.

-I ara necessito ajuda per no fer mal a ningú.

Em quedo de pedra amb les seves paraules. WTF? O.O Noooo, la meva Wendy no...

-Wendy! -intento exclamar, però em quedo sense veu.

L'apropo cap a mi i l'abraço amb força. Per què? Per què ella? Per què tan petita? M'omplo de fúria, però sé que he d'aprendre a controlar-me. Tranquil·la. Para.

Respiro profundament i m¡aparto els cabells de la cara.

- Estic molt enfadada amb tu. Ja saps que no has d'anar al Bosc Prohibit. Però ara hi ha coses més urgents, oi? A veure... - amb posat pràctic, em miro els llibres-. Agafa aquest, és el més recent. Els antics són tots una porqueria i un munt d'elucubracions. Ja tens la poció pels dies de lluna plena?

Se'm donava bé no perdre la calma i ser eficient.

L'abraço, quan m'abraça. Bé, ja fa dos mesos, i poc a poc m'he anat acostumant a pensar-hi. Encara que, bé, només ho sabien la Cass, el Jack i els professors. No ho sabia ni l'Eddie, ni els meus pares, ni l'Allie ni l'Erin... bé, ningú més. La veritat és que necessitava parlar amb algú que sabés sobre el tema, i trobar-me amb la Georgia havia estat un bon cop de bona sort.

-Ja ho sé! Ja ho sé!- Dic, quan diu que està enfadada amb mi.- Jo no volia ficar-me tant, de veritat, és a dir, jo conec el bosc, hi he anat moltes vegades, no pensava... Ho estic empitjorant, oi? Millor callo ^^''

Agafo el llibre que em dona. L'havia estat mirant. Ahà. Faig que sí quan em demana sobre la poció.

-En tinc per tot el curs. Me la va donar el James quan em van mossegar...- Em miro la Georgia.- Escolta, Georgia, tu controles ja la Ny...- "I dale"- Perdona, el llop. No? Em podries ajudar? M'he transformat ja dos pics, però... és a dir... quan em desperto no sé que he fet, mentre he estat al bosc. La Cass em diu que no faig res, però no me la crec...

- Ah - vaig dir quan vaig sentir el que m'explicava-. Tu et prens l'altra poció doncs... N'hi ha més d'una, des de fa un temps cap aquí.

(OFF: inventant sobre la marxa perquè a la Georgia li passen coses diferents que a la Wen)

ON:

- Veuràs, la cosa és que hi ha dues menes de pocions. I totes dues tenen pros i contres. La teva simplement torna dòcil l'home llop. La part dolenta és que no saps què fas. Jo prenc l'altra perquè he passat molt temps sola i no podia córrer el risc de no saber què feia. El que fa la meva és que, durant els dies de lluna plena, la meva part humana pren el control de la ment del llop. Però de dia, i aquí ve el problema, el meu cos humà té instints i pensament de... bèstia. Com que només sóc una humana, és difícil que pugui fer mal a ningú físiament parlant però... la meva personalitat canvia força. Crec que ja em vas veure alguna vegada a Hogwarts quan tenia un "mal dia".

Me la vaig mirar de fit a fit.

- Si tens qui et vigili quan et transformes, jo t'aconsello que et prenguis la que prens ara. Però... a l'estiu... ho penses explicar als teus pares? Si no, hauries de prendre l'altra, per poder-te vigilar a tu mateixa.

No em va caldre preguntar si ho havia explicat als pares. Estava segura que no. Potser era millor... fliparien massa i semblava que ella sola ho tenia prou controlat... És clar que d'altra banda, millor prevenir... els ho hauria d'explicar quan estigués preparada.

-Bé... la setmana de la lluna plena tinc les habilitats adquirides del llop més agudes. Escolto encara més del que ja normalment escolto, i oloro, i corro més... Però bé, és només això. Potser tens raó.

Alço una cella, mentre em diu allò de que si tinc qui em controli, és millor. Quan demana per si li he dit als meus pares baixo la mirada.

-No... no li he dit a quasi ningú... és a dir... només ho saben la Cass i el meu germà, el Jack, que és a Hogwarts... no sé com dir-li als meus pares, ni a la Rue, ni al Nicco ni a l'Allie, ni a l'Erin, ni... ni l'Eddie.

Sento que les galtes se'm possen vermelles. Miro fixament al llibre per que no es noti.

-És difícil dir-ho, i em fa por que no m'acceptin.

Assenteixo amb el cap.

- Ja sé que es difícil. Però mira, si el teu germà ho sap, et pot ajudar també a casa durant les vacances... Però jo ho he explicat a força gent, i molts pocs m'han donat l'esquena, de veritat. Tot i que de vegades em sembla que no són del tot conscients del perill que corren... almenys abans que aprengués autodisciplina. Ara ho porto molt molt millor, els dies de lluna plena quan és de dia... Què puc fer per ajudar-te? Necessites més autocontrol o t'agradaria prendre't l'altra poció per ser conscient del que fas?

Em ve una cosa al cap que m'ha sobtat abans.

- Què és això que anaves a dir abans que començava per "Ny"? T'has tallat de cop...

-No ho sé... és que si no, no podré controlar-me quan soc humana, i això tampoc ho vull... Argg.- Dic, enfadada.

Somric quan em demana per la Nymeria. Bé, li explicaré.

-Per... parlar de la lloba, li vaig possar nom. A un llibre deia que possant-li nom podria controlar-la millor, així com als gossos... no sé si és cert, però bé, li vaig possar Nymeria. A un llibre sortia aquest nom per una lloba, i em va agradar... Alguna cosa deu haver funcionat, perquè la Cass em va dir que em vaig barallar amb un llop perquè l'anava a atacar, la vaig defensar. Un llop normal no li dona per defensar algú, no?

- No, és veritat - vaig assentir-. És possible que t'agi anat bé. Més que una fera, ara el que tens és una mascota, no, si li has posat nom? Jo només li dic "el llop".

Vaig pensar en el que podíem provar. Era possible que a mi el llop m'afectés més perquè era massa diferent de la meva ments ordenada i serena. Ens portàvem a matar. La Wendy, en canvi, ja era esbojarrada i trapella. Potser ella podria controlar molt millor el llop per qüestió d'afinitats.

- I... escolta, per què no la proves un mes, la meva poció. Així veus el què, i decideixes quina t'agrada més. Només són quatre dies. Adverteix als teus amics que durant el dia seràs estranya i que t'han de vigilar. Total, només sóc quatre dies, si prefereixes l'altra, doncs ja està. I et puc ensenyar a canalitzar el llop una miqueta, també, si vols.

-La diferència és que una mascota normal la tens fora del teu cos.- dic, assantint.

Em penso el que diu. Tampoc és mala idea. Aviso a la Cass, ella em controlarà sempre que ho necessiti, ho sé. I... bé, potser soc molt borde, però si em controlo, potser val la pena. O no. No sé...

-Bé, si, potser és bona idea.- Faig que si amb el cap quan em parla de canalitzar el llop.- Sí... si us plau. Em faries un gran favor, Georgia...

Faig un somriure.

-Quan em van confirmar que m'havia transformat en una dona-lloba, la meva ment va anar a aquell dia que em vas dir que ho eres. Em sap greu haver-te dit que era una passada. De veritat, no... no sabia el que deia.

- Fet doncs. - li vaig dir-. Uns dies abans de la propera lluna plena vindré a Hogwarts a dur-te la poció. La sé preparar jo mateixa així que si deicideixes prendre-te-la m'ho dius, no la compris que van un ronyó.

Li vaig amanyagar els cabells quan em va dir que ara sabia el que era en realitat.

- Hagués preferit que no ho arribessis a entendre mai...

Vaig fer un sospir.

- Va, que et regalo el llibre; ara tinc feina ^^ Anem a pagar i m'expliques quatre cosetes.

Quan vam haver pagat el llibre, vam sortir de la llibreria i vam passejar per la Ronda d'Allà.

- I on t'amagues, les nits de lluna plena?

-M'has d'ensenyar a preparar-la.- li dic.- Sé fer-ho, pocions se'm dona molt bé... encara que la Tinc-els-cabells-molt-llargs sempre diu que està força bé, però que els slys la tenen millor. És mentida, però no ho puc demostrar... tinc un notable alt, però mai em possa un excel·lent.

Somric quan diu que em regala el llibre. És genial, la Georgia. Com la trobava a faltar...

Sortim i m'aferro a la Georgia. No la vull perdre de vista.

-Al bosc. Em fico molt endins, així la Nymeria prefereix estar a la natura i no s'apropa a Hogwarts...

- Cabells llargs? - dic estranyada-. Oh, no! No fotis que la mala pècora de la Davies és professora! Argh

Vaig posar cara de fàstic. Després vaig recordar que aquell any hi hauria una Black amb ullals a Hogwarts, i somric.

- Bé, és possible que algú la posi al seu lloc a partir d'ara.

Escolto com m'explica allò del bosc.

- Mmmm... Wen... això del bosc... em semblaria bé si hi fossis sola, però... t'emportes la Cass? Després del que et va passar a tu? I si l'ataquen a ella? Potser la porta protegir contra un home llop, però... i si en vénen dos o tres? I hi ha coses pitjors que els homes llop al bosc, creu-me... No m'agrada que us passeu la nit allà totes dues soles. Tu rai, que et pots defensar, però una nena de trezte anys?

-Sí... i n'hi ha un altre, el professor Brennan, que també ens fa la vida força impossible. Menys als Slytherins. És horrible.

Alço una cella i miro a la Georgia. És clar, la Cass.

-Jo li vaig dir, però s'esforça en venir. Va pels arbres, salta molt bé de rama en rama. Jo li vaig fer prometre que no baixes per a res del món al terra. M'ho ha promés, no pot haver-me mentit, quan promet alguna cosa la compleix... Si no salta, s'emporta l'escombra. És llesta...

Alço les espatlles.

-I bé, la Nymeria la defen, a vegades.

Arronso el nas. Segueix sense fer-me gaire gràcia.

- Saps? La Sala de la Necessitat es pot convertir en una sala especial per a contenir un home llop. Hi tens llibres, aigua, uns grillets per si hi ha necessitat d'encadenar-te i també marmites i ingredients per pocions que vaig deixar-hi jo. Si la vols fer servir, tota teva. Però... bé, diguem que ara sou la Cass i tu les que heu de decidir. Si us sentiu segures al bosc... com vulgueu.

Vaig decidir que potser tocava canviar una mica de tema.

- Mira això ^^- li vaig dir, i li vaig passar la meva nova placa d'auror-. Me l'acaben de donar. Ara sóc la Guàrdia Interina Gray.

-Oh! Estaràs amb la Sam i amb la Lily!

Somric. És genial, que la Georgia hagi tornat. És terrible, que l'Agatha hagi mort. Tinc una mescla de sensacions, una altra vegada, però com ja he estat en aquestes situacions més d'un pic, m'esforço en centrar-me en la part positiva, i quan estigui sola, ja em centraré en la negativa.

-I tu on eres?- Li demano.- T'has anat a controlar el llop, però on? Que has fet, tant de temps?

- Sí, estic amb elles, tot i que sé si els fa gaire gràcia... La Sam està especialment estranya. he quedat aquesta nit amb la lily per parlar...

Em pregunta per mi.

- Doncs era molt lluny... al Tibet. Hi ha un grp de mags que treballen amb gent que té... mmmm... problemes de personalitat. M'han ajudat molt. Potser m'hi hagués quedat més temps, però crec que ja estic prou controlada, i a més, quan vaig saber el que li havia passat a l'Agatha vaig veure que era el moment de tornar.

Faig una ganyota, sense poder-ho evitar.

-M'agrada, que siguis aurora. Segur que ho fas molt bé...

Al Tibet. Si no aconseguia controlar-me, si feia mal a algú... hauria d'anar allà? Tan lluny dels meus amics? La Georgia ho havia fet, i ara semblava millor. Potser seria el millor... però només de pensar-ho, se'm fa un buit al cor. Allunyar-me del Jack, de la Cass, dels papas...

-Son molt durs, allà?

Vaig somriure per la pregunta.

- No, i ara. Són molt comprensius. Però sí que posen mà dura quan en fas alguna de dolenta... però és pel teu propi bé, és clar. Jo els aestic molt agraïda.

Me la vaig mirar i semblava preocupada.

- No pateixis, que no crec que arribis a l'extrem d'anar fins allà - la vaig intentar tranquil·litzar-. Crec que tu i la Nymeria us enteneu molt millor que jo i el llop. Som... massa diferents, saps? Crec que aixo hi té molt a veure. I a més a més, he sentit a dir que els convertits a edats molt joves aprenen a controlar-se molt millor.

Hi havia un carret d'una dona venent sopa de carabassa. La veritat és que en ple hivern feia molt de fred. Vaig agafar dos tassons per endur i n'hi vaig donar un a la Wen, i vam seguir caminant mentre ens el preníem.

- Com et van les classes? - vaig dir, canviant de tema-. Ja has començat les optatives aquest any, oi?

-Jo no sop com la lloba.- li dic, alçant una cella.- La Nymeria ataca, jo no... Vaig llegir a un llibre que hi havia un home-llop, l'Esquenagrisa, que mossegava encara que no fos lluna plena. No ho entenc. Es tornava home-llop encara que no fos lluna plena? Ell sí que era igual que el llop. i molt controlat no estava, no?

Veig com va a per sopa de carbassa i torna amb uns tassons. Agafo un, rient.

-Gràcies... sí, he començat aquest any. Faig Criança de criatures màgiques, que ara em sembla irònic..., runes i adivinació. Adivinació és fàcil, només has de possar que passaran les coses més estranyes que se t'acudeixin, i ja. Runes es una mica complicat, però bé, vaig fent. Ara em costa transfiguració, perquè el professor sempre diu que ho fas malament, encara que ho facis bé...