Cita... em, poc romàntica. [Bi]

Vaig aparetre en aquell carreró fosc on havia anat a parar un dels primers dies de la meva vinguda a la gran bretanya. Era un carreró on no solia anar la gent, i si anava, ho feia per passar a un altra lloc. NO era molt agradable, però ens permetia ser nosaltres mateixos sense preocupar-nos de prendre poció de mutació.

Havia enviat un patronus a la Bi, manipulat màgicament perquè només se li aparegués quan estigués sola i en condicions d'escoltar, per que em vingués a veure allà. Necessitava veure-la, i no em bastaven les reunions generals... l'estimava massa.

I allà em vaig quedar, esperant, pensant en que potser no era tan bo, que estimés amb tanta émfasi a una persona. Sabia que no ho podia canviar, però era un punt débil que tothom podia veure, i jo no m'hauria de permetre tenir punts débils.

Tan bon punt va aparèixer aquell patronus a la meva habitació vaig deixar anar la guitarra. Havia estat mig estirada al llit, tocant notes sense centrar-me gaire. Vaig afanyar-me a sortir de l'escola d'amagat, i quan vaig ser lluny vaig aparetre a la Ronda Golallop. I allà estava ell. El meu Bruno.

- Bruno... - vaig murmurar.

Vaig començar a caminar cap a ell, a córrer, fins que vaig saltar sobre seu i el vaig abraçar, agafant-lo per sorpresa, ja que estava d'esquenes a mi.

Vaig sentir com unes mans m'abraçaven i vaig actuar ràpidament. Vaig girar-me bruscament i vaig empenyer a qui m'havia abraçat, apuntant-lo amb la vareta. Havia estat una reacció totalment instintiva, però quan vaig veure el rostre de la Bi mirant-me, vaig baixar la vareta ràpidament i vaig abraçar-la amb força.

-Ho sento... tinc els nervis a flor de pell...

Vaig besar-la, feliç de veure-la.

-Com estàs? Com va tot, per Hogwarts?

- Tranquil, és normal...

Vaig somriure, acariciant-li la galta amb suavitat, fent-li un altre petó i abraçant-lo amb força.

- La veritat és que a Hogwarts tot està més tranquil del que esperava. La gent ha anat assimilant les morts, i, encara que hi hagi més vincles, en el fons també hi ha més desconfiança...

Vaig mirar-lo als ulls, amb un somriure, abans de fer-li un altre petó.

- I pel quarter com va tot?

-Avorrit, sense tu.- li dic, abans de besar-la.

Després del petó, me la quedo mirant. Admirant-la. Encara no m'ho crec, que ella també m'estimi, que després de tant de temps, la tinc amb mi, i que em seguirà allà on vagi.

-Et trobo tan a faltar, Bi...

L'abraço entre els meus braços. No sé que pensaria el Fortin d'això, encara que ara mateix m'importa poc. Que pensi el que vulgui, que jo ja estic content.