Calfant-nos.

Despres de convencer a Erin, varem decidir anar a Hogsmeade. Jo volia anar a passetjar, però segons Erin, feia fred i com jo estava un poc refredada, seria millor no refredar-se més, aixi que li vaig fer cas i varem anar a les tres escombres.
Varem entrar, al entrar vaig vore que no hi havia molt gent, aixi que varem poder elegir la millor taula.
Al cap d'una estona va vindre un cambrer.

- Mmm. voldree(atxis).. perdo... voldrem un batut de bescuit- vaig dir.- I podria dur també alguna cosa dolça?

- no gaire cosa, siusplau, que després agafa un empatx- li vaig dir al cambrer, que va somriure, segurament pensant que era la germana petita i responsable.

Vaig somriure amb el comentari de Erin.

- Pareix que sigues la meua germana menuda, be, al menys em fas més cas que el meu germà. Be, no es que no em faça cas, però segons ell ja em suporta prou a casa xD- vaig dir.

- Si ja es veu que tota la teva família és igual que tu...- vaig dir, somrient.- Algun dia hauré de conèixer el teu germà.

En aquell moment va aparèixer el mateix cambrer d'abans, carregat amb les begudes i unes pastetes.

- moltes gràcies- vaig dir mentre l'ajudava a deixar-ho.

- Gràcies - vaig dir al cambrer.

Vaig posar les mans alrededor del got per a calfar-les.

- No et penses que tots estan com jo.. -vaig dir- Jo soc la que esta pitjor. xD I si vols coneixer al meu germà tranquil·la de seguida sabras qui es. La gent diu que es pareguem un poc fisicament, encara que ell, mentalment, és un poc més tranquil. No és tan bestia com jo.. xD Encara que els dos junt l'hem armat alguna vegada- vaig dir recordant. Despres vaig agafar una pasta i la vaig sucar en la xocolata.

- doncs menys mal...- vaig dir- si fos com tu ja hauríeu tirat Hogwarts a terra- vaig dir, pensant-hi; la sam, amb ajuda(i tota sola també, de fet), era perfectament capaç de fer-ho.

Aleshores com si ens haguera sentit vaig vore com entrava per la porta, però pareix que no em va vore.

- Mira Erin, veus el que acaba d'entrar, el que duu una capa groga? És eixe.. si.. ho se.. duu una capa groga però segons ell, el negre no li queda be i adora el groc- vaig dir mentres menjava una galeta- I no solament a l'uniforme, es que si vas a la seua habitació tot el que era negre, però tot, ara es de color groc... Incloent la roba interior- vaig dir riguent.

En aquell moment es va girar i em va saludar amb una inclinació de cap.

- Ja li val, podria vindre a saludar. - vaig dir mentres bevia un poc de batut- I tu tens germans?- vaig preguntar a Erin.

- Aix pobre, no desvettlis informació seva confidencial- vaig dir, tot i que rient- No, no tinc germans. De petita sempre somiava amb tenir-ne un, però al final no. A més, conec a l'Allie des de fa ja molt de temps. El seu germà ja és com el meu.

- Nah.. ell fa el mateix- vaig dir riguent- Al te un germà? No ho sabia. - vaig dir mentres agafava una altra pasta- I de que es conegueu tu i Al?

OFF: Història real ^^

- Bé...- vaig dir- tècnicament ens coneixem des que teníem un any. Jo no m'enrecordo gaire, però es veu que jugàvem juntes al parc; tot i així, totes dues ens vam mudar i l'amistat es va perdre. Però quan teníem vuit anys una amiga muggle de l'escola on anava jo em va presentar "una antiga veïna seva molt simpàtica" que va resultar ser ella. A partir d'aquell moment no ens hem tornat a separar, almenys en esperit.

OFF: real? vaja..

- Que be, que vos tornareu a retrobar, aixo es cosa del desti, segur.- vaig dir mentres bevia un poc més de batut, despres vaig agafar una pasta- Aleshores com si vos coneguereu de tota la vida, que guay, ojala jo haguera tingut alguna amiga aixi en la infancia- vaig dir ilusionada.

- Sí que la tens, sam- vaig dir, seriosa- potser no em coneixes de fa gaire, però jo estic disposada a ser una amiga com l'Allie ho és per a mi.

- Gràcies Erin. - vaig dir agraïda- Sent haver dit aixo, no se que en que estava pensant, ara si que tinc amigues, et tinc a tu, a Pri, que la conec.....desde, primer? si, primer- em vaig dir a mi mateixa.- Però quant era menuda, no tenia a ningú, per a ells era la "rareta". Be, tenia a un, però ja fa anys, que no se res, ni siquiera si encara te el mateix nom. Però be, als altres que els donen.- vaig dir somriguent.

- La pri serà la priscilla, la de l'infermeria, suposo, no?- vaig preguntar?- em va semblar simpàtica. I és normal que et consideressin rareta; és per la màgia que portes dintre. De fet, un dels motius que els meus pares van tenir per no ensenyar-me gaire màgia va ser per a què no em deixessin de banda.

- Si, la Pri, és Priscila, la de la infermeria, exacte- vaig dir- No solament era per la magia, crec que tambe perque m'encantava parlar amb els pardals, i amb els gossos (xDD) I perque al poble consideraven rara a la meua familia- vaig dir somriguent- Però.. bah.. ells es perdien estar amb mi, en lo divertida que soc- vaig dir- Si, tinc una opinió molt alta de mi mateixa, però es depen del dia.- vaig dir mentres bevia un poc de batut.

- Ah, això a mi també em passava!- vaig dir- tot i que ho feia en privat, perquè sabia que era cosa de la màgia i que no ho podia saber ningú. Però m'encantava parlar amb els animals i mig comunicar-me amb les plantetes. Tot i que jo també vaig tenir un parell d'episodis amb les meves amigues... Una vegada, per exemple, una amiga meva, molt entremeliada, va voler fer una broma als professors i va amagar un candau. I jo, com que no vaig aconseguir que el tornés, vaig tornar-lo jo al seu lloc amb màgia. Però em va veure fer-ho, i vaig haver de fer-li creure que era un somni. Una altra vegada vaig curar una nena que es trobava molt malament i li vaig dir que havia sigut perquè sí, i l'última va ser als set anys, quan va entrar un ocellet perdut a la classe i vaig fer que vingués directament a la meva taula, i després de tranquil·litzar-lo, es va deixar portar cap a la finestra i va anar directament al niu. O sigui que jo també n'he patit de bones...

Vaig fer un glop al batut, pensant-hi.

OFF: També històries reals, tot i que aquest cop adornades amb màgia^^

- Alaa. que bonic. - vaig dir emocionada, em vaig donar compte de que quedaven dos pastes- Tin Erin, per a tu que, crec que jo ja he menjat massa- vaig dir posant-li el plat davant, despres em vaig acabar el batut que em quedava.- Crec que em pendre un altre batut.

Vaig cridar al cambrer i li vaig demanar un altre batut de xocolata. Va dir que en seguida el duria.

- En sèrio no t'ho vols acabar?- vaig dir sorpresa però contenta- vas mollorant, molt bé. Les hi portaré a l'Al, que diria que no ha pogut venir- vaig embolicar les pastes i me les vaig ficar a la bossa. Però llavors va demanar un altre batut, i me la vaig mirar.

- No canviaràs mai...

El cambrer em va dur el batut i jo li vaig donar les gràcies.

- No canviare mai?- vaig dir- Ah, ho dius per el batut, ja es que tinc set, encara que no deuria de menjar molt de sucre, m'altera i despres estic hiperactiva.- vaig dir mentres bebia un poc de batut.- A més tu sols has menjat 2 pastes i jo 4, eixes son teues. - vaig dir riguent.

Vaig sentir una veu que ens parlava i em vaig donar compte de que era Marta.

- Ei! Com va Marta? Si, hui fa un poc de fresqueta, però s'esta be- vaig dir mentres prenia un glop de batut- M'agradaria que nevara prompte, m'encanta la neu!.- vaig dir feliç.

OFF: MOltes gràcies, Marta!

ON:

-Hola!- vaig dir-li. Vaig treure les pastes i vaig dir:

- en vols?

- Es veritat, no recordava aquell partit, em vares donar un ensurt, menys mal que no et va passar res.- vaig dir.- A mi m'encanta volar o passetjar o correr, quan neva, es tan agradable..- vaig dir- I tombar-se en ella, m'encanta eixa sensació.

- Jo, com ja suposareu, no he fet mai cap cosa d'aquestes- vaig dir, pensativa- però això depassejar quan neva sembla maco. Tot i que segur que al final s'acaba amb un bon constipat... Crec que prefereixo quedar-me a dintre calenteta i quan pari sortir^^