2. L'emboscada

Vaig veure com la Bell em deia alguna cosa que no vaig sentir i després m'enviava un seguit d'encanteris. Els dos primers, i més perillosos, els vaig esquivar, els altres els vaig parar amb un encanteri protector elevat. Vaig fulminar a la Bell amb la mirada, i vaig apuntar en la seva direcció:

- Animo Linqui!

Després vaig apuntar al sostre, i vaig cridar:

- Bombarda Maxima!

Vaig enviar l'explosió a tocar de la cantonada que formaven el sostre i la paret, que va fer que uns quans blocs de pedra es desploméssin perillosament cap a la direcció on estaven elles. Vaig somriure, satisfeta, i vaig apuntar a una noia que vagava per allà. Li vaig llançar el mateix encanteri que a la Bell, però a ella li va tocar a la cama. Vaig parar de llançar encanteris i en vaig parar un parell. Tio, que no tenien més Slytherin a qui atacar o què?

Vaig desviar l'atac de la Darkwood, i vaig veure com va fer una bombarda al sostre. Genial...

-Compte Sam!- vaig dir, apartant-la de cop quan una pedra queia. Deixariem Hogwarts en ruines...

Vaig mirar a la Darkwood, que intentava desfer-se de encanteris que li enviaven, potserla podiem tornar boja enviant-li tot d'encanteris.

-Impedimenta!- vaig cridar, apuntant-la.

La baralla cada vegada anava a més. Vaig mirar a la Nyx, que estava a un bon lloc, amagada, encara que caiessin pedres no li donarien... llavors vaig veure al Perseus, mirant d'una banda a l'altra, buscant... potser la seva germana. Em vaig possar en la seva pell, per un segon, buscant desesperada el meu germà Jack...

"Va, has de fer-ho"

Potser m'odiaria després, però vaig anar cap a ell i vaig cobrir-lo també amb la capa. Abans de que reaccionés, vaig tapar-li la boca amb un dit.

-Shhht! Silenci! Amb aquesta capa ningú ens veu, però ens poden fer mal... vols saber on es la teva germana, no? Doncs ni m'ataquis ni m'insultis, ara et porto on es...

I abans de que respongués vaig agafar-li del braç i vaig portar-lo fins on l'havia deixada amagada.

-Es viva, no et preocupis.

Li estava llençant un encanteri a un noi quan una asqurosaa serp em va donar amb un encanteri i em va ferir la cama, m'estava sangran! perquè a mi?? en fi, vaig intentar curar-m'ho i em vaig arrossegarfins al darrere d'una columna tot i que em va costar bastant, allà em vaig poder quedar per recuperar-me.

Vaig veure que a la Cathy li havia passat com a mi vaig anar al racó on s'havia posat i li vaig dir l'encanteri que m'havia dit la Maggie.
-se't passarà, m'he danar...- i vaig seguir llençant encanteris

Vaig notar com em tiraven un tros de tela per sobre i em tapaven la boca am la mà. Vaig girar-me i vaig veure a la Moore, que em va explicar que em portaria on estava la Nyx, i que amb aquella capa ningú ens veuria.

Vaig fixar-me en el tros de tela que m'havia tirat per sobre. Era, doncs un capa que fa invisible? Abans que tingués temps de pensar d'on havia tret la capa, ja que valien una pasta, em va portar al lloc on era la Nyx amagada.

Vaig agenollar-me al seu costat, mentre ella em deia que estava viva. Vaig deixar anar un sospir, alleujat. Vaig mirar-me a la Moore, sense saber molt bé què dir-li.

- Per què l'has salvat? - vaig preguntar i vaig mirar al terra, avegonyit. - Gràcies.- vaig dir, fluixet.

Havia baixat corrents de la Sala Comuna de Ravenclaw quan m'havia enterat de la batalla que hi havia el vestíbul.

De moment, tot i que no portava gaire estona, m'anava bastant bé, no m'havien tocat, però el Fortin em feia por, estava com un caba, se li havia anat l'olla. Vaig mirar-me el James, que ara lluitava amb ell, preocupada.

L'havia trobat tant a faltar i ara me'l trobava allà, al mig d'una lluita contra els Slytherins...

- Expelliarmus! - Vaig cridar, apuntant a un Slytherin. Vaig queixar-me, al veure que no li havia donat i vaig afanyar-me a amagar-me darrere una armadura per evitar el desmaius que em tirava.

-Hi ha gent que no necessita tenir motius per salvar a una altra persona.- vaig dir.- La Nyx es amiga meva, no podia deixar-la allà on qualsevol podria fer-li mal.

Vaig mirar-lo uns segons, i vaig assentir quan em va donar les gràcies. Allò m'ho havia de gravar amb foc a la ment, m'havia donat les gràcies, uouo... De cop vaig agafar-li per les espatlles i el vaig possar contra la paret, molt seriosa.

-Vale, escolta'm. Jo a tu no et caic bé per això de la puresa de sang i aquestes tonteries, tu tampoc em caus bé perquè a la minima que em veus m'insultes, però mira, això de la capa s'ha de quedar aqui, d'acord? No parlis a ningú d'ella, ni tans sols a la Nyx. No ho pots fer, m'ho deus, per la Nyx, per tu mateix, que t'hem salvat a la sala comuna. D'acord? de la capa res de res, mutis.

Després em vaig tranquil·litzar i vaig mirar-lo.

-Si vols et pots quedar aqui sota la capa amb mi, si no es que et faig masa fàstic. Jo miraré d'aguantar-te.- vaig dir, ironicament.

Amiga seva? Des de quan? Vaig quedar-me mirant a la Nyx, que respirava acompasadament, no semblava estar molt malament, per sort.

De cop i volta em va agafar per les espatlles i em va posar contra una paret, estava tan atordit per el que li havia passat a la Nyx que no vaig tenir temos a reaccionar ni a dir res abans que comencés a parlar.

- D'acord- Vaig acceptar, pensant que si no deia res per lo menys ja no els hi deuria res a les dues Gryffindor. - Potser els Slytherins no serem tant valents com vosaltres, però sabem cumplir una promesa. Jo no diré res, ara ja estem en paus.

Vaig tornar a agenollar-me al costat de la Nyx, esperant a veure si despertava. - Jo em quedo aquí, tu pots emportar-te la capa, si vols.

Vaig veure com la Tyler m'apuntava, i no vaig poder evitar posar-me a riure quan el seu encanteri em va passar pel costat. Vaig tornar-li un desmaius, però va impactar contra l'armadura darrere la qual s'havia amagat.

- Reducto!

Un cop m'havia desfet de l'armadura, vaig mirar als ulls a la Tyler, amb un somriure sorneguer.

- En sèrio, Tyler? Expelliarmus? No saps fer res millor?

Vaig fer un cop de vareta cap a la paret on ella estava, fent que tremolés i s'esquerdés.

- Au, va, ets a Ravenclaw, que tinguis la punteria al cul és una cosa i que no passis d'un Expelliarmus és una altra... Segur que saps fer alguna cosa més...

Vaig agitar la vareta, veient amb satisfacció com un tall s'obria a la seva galta i començava a regalimar una mica de sang.

- Apa, a veure si aconsegueixes trobar un encanteri per curar-te. Me'n vaig a trobar un rival més digne de mi...

Dit això vaig girar-me de nou, i vaig apretar a correr cap a les files Slytherin, desviant un encanteri. Vaig apuntar al sostre, amb seguretat.

- BOMBARDA MAXIMA!!!

Vaig veure, amb satisfacció de nou, com unes quantes pedres començaven a desplomar-se. Quina pena si per casualitat esclafaven algun estudiant que intentava vèncer els Slytherin...

Em vaig aixecar del terra i vaig mirar a la puta que m'havia fet aquell tall, vaig aagafar la vareta que havia caigut amb mi i li vaig llençar un encanteri:

-Desmaius!

Desgraciadament no li va tocar. Em vag posar un altre cop darrere de la columna però amb mig cos a fora per veure que passava.

Cada cop veia a mes gent caure, alguns ferits, cap mort per ara. Jo me defenia com podia, no en sabia molta magia, pero almenys sabia els més basics.

- Desmaius!- vaig dir apuntat a un slytherin que pasava per ahi, va caure, bé, no duraria molt a terra, millor moure's.- Impedimenta!- aquest cop a una slytherin que venia cap a mi.

Vaig fer una ganyota. Començava a haver-hi ferits, la majoria lleus; el Fortin, malgrat que no mostrava tenir cap problema, el manteníem a ratlla el conseller i jo, amb l'ajuda puntual d'algun dels altres professors.
I aleshores hi vaig caure. La Nyx, que hauria de ser al centre del vestíbul, jaient sobre les rajoles blanques del terra, havia desaparegut. Vaig quedar-me mirant l'escenari un moment, i aleshores vaig recordar que havia entrevist la Wendy voltar per allà, però tampoc hi era.

- SAM! - vaig exclamar -. LA NYX NO HI ÉS! CREC QUE SE L'HA ENDUT LA WENDY, VÉS-LES A BUSCAR! VINGA!!!

Vaig quedar-me mirant com la noia es girava i assentia. D'un gest ràpid vaig esquivar un encanteri del Fortin i vaig assenyalar els passadissos.

- CAP ALLÀ, SAM!

Vaig sentir que el James me cridava, que havia vist caure la Nyx i que havia vist la Wen...la Wen, si la Wen estava pot ser estava també la Cass.

- Si, vaig!- vaig girar-me cap a la Lils.- Ens veiem en una estona.- vaig abraçar-la, la tornaria a vore....la tornaria a vore. Algo me deia que no marxara, que no ho fera, pero la Wen, massa petita com per lluitar.

I vaig dirigir-me a un dels passadissos de l'esquerra.

[Isc del tema]

Vaig notar un encanteri passant-me fregant per l'espatlla, i em vaig girar, furibunda, mirant a la noia que me l'havia tirat. Què passava, que tothom em volia atacar a mi? Allò s'havia d'acabar.

- Ara és el moment en què maleeixes l'instant en què m'has volgut tirar l'encanteri, Lowe...

Vaig apuntar-la amb la vareta, plena d'odi.

- OBITUS PER SUBITUM!

L'encanteri va tocar-la de ple, al pit. La noia em va mirar als ulls un moment, i després va caure. Era tan fàcil... Als meus llavis hi va aparèixer un somriure de satisfacció i superioritat. Així acaben els que li toquen massa els collons a l'Elle Darkwood, senyors...

Combatia amb calma, sense massa virulència. Qui realment li ficava ganes era l'Elle, que ja havia deixat fora de combat un parell d'alumnes. Sovint em girava a mirar-la; i aleshores la vaig sentir. OBITUS PER SUBITUM!, va cridar.

Vaig quedar-me mirant com el raig de llum verda travessava la Sala i impactava en el cor de la jove Gryffindor, l'Arianne Lowe. L'expressió de la cara de la noia va tornar-se inexpressiva abans que toqués el terra, i el silenci va regnar de sobte a la sala. Tothom va deixar de combatre, mentre el cos de la criatura es desplomava, gairebé a càmera lenta.

Van passar dos segons de silenci incòmode, fins que a la fi vaig mirar l'Elle amb un somriure als llavis, i vaig començar a riure, maquiavèl·licament.

- Ha-ha-ha...! - feia, prou alt perquè tothom sentís el meu riure; però aleshores vaig endurir l'expressió i vaig aixecar la vareta contra en Bohr -. I ara què, Bohr? Deixaràs que mori més gent...?

I vaig seguir rient, mentre algun plor començava a ressonar a la sala. Vaig remenar el cap, divertit, i vaig somriure-li a l'Elle. S'havien aturat els encanteris, i allò no podia ser.

- VINGA, QUE AIXÒ ÉS LA GUERRA! - i, dit això, tots els Slytherin van tornar a atacar.

- Wen? Cass?

Les buscava frenèticament amb la mirada, mentre avançava lentament. Tothom lluitava, i ningú semblava adonar-se de la meva presència. Tanmateix, a mi no em passaven desapercebudes les coses...


Vaig cridar quan el raig de llum verda es dirigia a l'Arianne, tres munions de gent més enllà. Vaig cridar amb tots els meus pulmons mentre feia la gent fora a empentes, intentant fer-me pas.

Però és clar, no havia arribat a temps. L'arianne era morta. L'arianne, la meva recent millor amiga... La persona que tant apreciava i en qui tant confiava després d'aquells temps foscos que havia passat. La meva amiga Arianne.

Per quan vaig poder plantar-me al seu costat, la noia era completament inerte i la Darkwood havia desaparegut, i la gent començava a atacar de nou, deixant de preocupar-se per la persona que havia mort salvant les seves pròpies vides.

No m'ho podia creure. Però allà hi era... Lentament, em vaig ajupir al seu costat, i vaig carregar-la amb esforç fins a un racó allunyat del vestíbul; allà farien mal al cos.

Vaig deixar-la anar amb compte i vaig col·locar-li un floc de cabells que li tapaven la cara... I va ser llavors quan la situació em va tocar de ple. Sense que m'importés res ni ningú, vaig abraçar-me al cos ja inerte, mentre llàgrimes i crits de ràbia s'escapaven de mi sense que jo ni tan sols ho notés.

Havia arribat en el moment just per vore com l'Arianne queia, i com una persona corria cap a ella, l'Erin.

- Eriin!

Vaig correr cap on estava, la vaig trobar de seguida.

- Erin...-havia vist que havia sigut la Darkwood, aquella puta ho pagaria. Vaig abraçar-la per darrere, ningu ens atacava, pero tot i aixi vigilava per si de cas.-No et preocupes ho pagara, li ho pense fer pagar.- ho faria, ho intentaria. Lluitaria. No me quedaria sense fer res.

Va alçar-se.

- La teua mort no sera en va, Ari, no deixare que la teua mort siga oblidada.

I aleshores va fer el intent de tirar a correr, dic intent perque vaig agafar-la del braç, abans que ho fera.

- Es pot saber que fas?- vaig dir mirant-la.- No et vas a moure d'aqui, esta clar? He dit que anire jo.

- NO! - vaig cridar, fora de mi, fent que em deixés anar - Jo sóc la seva millor amiga! L'han matada per culpa meva! Em sents? NO PUC DEIXAR QUE M'ARREBATIN A TU I A ELLA EN UNA SOLA TARDA!!!

I, sense ni tan sols recordar com de malament li acabava de parlar, vaig abraçar-lo fort, plorant encara més si era possible.

- No ho entens? Haig d'anar-hi jo. T'estimo massa...

I ràpidament, sense previ avís, vaig acostar la meva cara i la seva i vaig fondre-m'hi en un petó apassionat.

"No haig de deixar-lo marxar...
No puc deixar-lo marxar"

I aleshores va besar-me. Vaig sorprendre'm...que fes aixo...i ho vaig comprendre, tot estava clar.

- Erin...esquirolet.- vaig netejar-li les llagrimes.- Jo...ara ho tinc més clar.

I abans de que poguera entendre el que havia dit, vaig traure la vareta i la vaig apuntar.

- Desmaius.

La vaig agafar abans de que caiguera a terra.

- T'estime, et promet que no sera l'últim.- vaig abraçar-la i vaig marxar en busca de la Darkwood.

No fou complicat trobar-la.

- ho pagaras! Animo linqui!

Vaig assentir al Perseus quan va parlar i vaig deixar-lo allà, anant de nou a la baralla amb la capa.. Però tot anava molt de presa, em vaig anar cap a un racó, esquivant pedres que queien del sostre, mirant de reüll a tots els meus amics. Vaig escoltar al James cridant i vaig tenir por de que em veiessin, no em podia anar, no ara, no em podia anar... no em podien fer fora...

Llavors vaig sentir aquelles tres paraules. Aquelles tres paraules que varen fer ple a la sala, em vaig girar, encara tapada amb la capa, i vaig veure, amb horror, com l'Arianne queia al terra. Vaig reviure la nit anterior, com jo veia que el Matt queia, queia mort al terra. Vaig sentir les paraules del Fortin, i quan tothom va començar a llançar encanteris de nou, jo vaig cridar.

Vaig cridar perque no soportava els records, perquè els odiava, odiava als Slytherins amb tot el meu cor, els odiava tant... Vaig fer un altre crit, abans de portar-me les mans a la cara, havia de poder, havia de continuar lluitant. La vida de l'Arianne, com al del Matt, havia de ser venjada.

Vaig agafar aire un parell de pics i vaig llevar-me algunes llàgrimes que m'havien sortit. Vaig pensar que potser el James m'havia sentit, però em donava igual. Vaig llevar-me la capa, vaig treure l'arc i vaig tensar una fletxa que vaig treure del carcaix. La capa potser era per a cobards, passava de ser una cobarda.

Vaig apuntar a un slytherin que no coneixia i vaig disparar, sense por. Ells mataven? Doncs jo també.

Vaig sentir la veu d'un noi. Aquell "ho pagaràs" només podia anar per mi. Vaig desviar l'encanteri amb facilitat, i vaig somriure-li, sarcàstica.

- Això és tot el que saps fer, Williams? Per favor...

Vaig esquivar un encanteri que venia d'un altre lloc, i vaig apuntar-lo a ell amb la vareta.

- Confringo! - vaig fer, apuntant-li als peus.

Venia corrents, i va caure a terra quan els peus se li van congelar, literalment.

- Interficiam!

Dos talls profunds es van obrir al seu braç dret, i vaig somriure, de manera cruel.

- Què és el que pagaré, exactament? - vaig fer, burleta -. Sectumsempra!

L'encanteri el va tocar de ple al pit i jo vaig posar-me a riure davant la impotència del noi Hufflepuff... Que a primera vista començava a semblar Gryffindor.

Vaig atacar tot i que sense exit, va començar a llançar--me encanteris, i va fer-me talls als brços, finalment va tirar-me a terra i petits talls al principi, que poc a poc anaven fent-se més grans deixaven eixir la sang del meu cos, omplint un bon bassall al meu alrededor...moriria? El dolor era horrible, pot ser la mort no estava malament...vaig recordar el bes de l'erin...no podia deixar-la, no després de tot, havia de lluitar...si més no per la meua vida, pero els ulls se me tancaven i la Mort me cridava...poc a poc anava perdent el coneixement, sense escoltar ja els sorolls que m'envoltavn, ella , el seu somriure m'acompanyava alla on anara.

[I me quede mig-mort]

Allò passava de taca d'oli. Vaig deixar anar un crit, després d'uns segons incapacitat per culpa dels constants encanteris del Fortin; d'un gest ràpid, vaig fer un seguit d'encanteris i vaig aprofitar mentre els aturava per arribar fins on era l'Edgar. Tenia pols, però era molt dèbil, i havia perdut el coneixement.

- MERDA! - vaig exclamar, rabiós, mentre el Fortin es girava cap al Conseller -. CONSELLER! CAP AL GRAN SALÓ!!

Vaig agenollar-me al costat de l'Edgar i vaig agafar-lo en braços, quedant cobert de sang. D'un parell de gestos de vareta, vaig enfrontar-me directament al Fortin, i tot i l'esforç de carregar aquell pes inert, vaig aconseguir obrir un pas cap a la porta del Gran Saló.

- TOTS CAP A DINS! - vaig exclamar; el Fortin va deixar d'atacar i s'acostava cap a nosaltres.

Vaig deixar el Hufflepuff a càrrec d'algú que passava cap a dins de la Sala, i vaig encarar-m'hi. Els Slytherin havien deixat d'atacar, conscients que la batalla no tenia continuïtat possible en aquell vestíbul en ruïnes.

- Pagareu amb sang cada gota de sang vessada... NECROSUM INFERNALIS! - al vestíbul, on s'estaven tots els Slytherin, s'hi va fer la foscor més absoluta. D'una passa ràpida, a les palpentes, vaig entrar al Gran Saló; allà hi havia llum. Vaig tancar la porta d'un gest ràpid i, juntament amb els altres professors, vam assegurar-la màgicament. Tardarien uns minuts a entrar.

[TEMA TANCAT]