2. L'emboscada

Vam arribar al vestíbul ben aviat. Els que ens havien acompanyat a la Sala Comuna ja havien pres posicions, però estava arribant gent nova. Vaig suposar que el Fortin hauria intentat frenar una mica al seu grup, i organitzar-lo.

- Tots preparats per quan surti! - vaig quedar-me mirant els que arribaven, mica en mica.

OFF: Ara, que entrin tots els que han de lluitar i no hi eren abans.

Les noticies corrien rapidament. Lluita, contra els slytherins, a l'escola. Molta gent estava eixint de la sala comuna, es sentien els crits.
Que feia? No tenia res a pedre, el meu pare me tiraria de menys, però...al cap del temps ho superaria, com tot el que podia superar. Tampoc tenia molts amics...l'Erin, si, però ho superaria, no era tampoc tan important. No li havia contat el secret, podia haver-ho fet, però bah.
Aixi que no vaig dubtar, vaig agafar la vareta i vaig baixar cap al vestibul.
No hi havia cap slytherin, on se suposava que estaven? Vaig mirar-me la gent que vareta en mà mirava al costats, vaig fer el mateix i vaig agafar la vareta amb força.

Varem correr cap al vestibul tapades amb la capa, ningú ens veia era guay.

Wen, no han arribat encara, que estrany, no?

Havia tirat algun petard, però jo volia fer algo guay. Algo guaaaay....i si... i si....ooooooooooooh! ^^ Podia fer-ho! Podia explotar la taula de les serps, això és guaaay!!

Wen he tingut una idea, ens trobem després!

I vaig eixir de la capa, mesclant-me amb la gent en direcció al Saló Gran, explotaria la taula de les serps de fàbricaaaaaa!


[Isc del tema en direcció cap al salo gran!]

Mentre corriem cap al vestíbul, tenia la ment possada encara a la Nyx, la meva amiga, que l'havien fet alguna cosa. La Nyx era molt amiga del Matt, perquè lluitava amb qui l'havia assassinat? No tenia cap sentit, estava claríssim que li havien fet algo...

Una mica estrany si que es...- vaig dir. Però allò seria una emboscada, era normal...-Què? Cass? Espera Cass, no!!

Però ella ja havia sortit de la capa. Vaig haver de fer un esforç sobrehumà per no cridar. La Cass no... si us plau la Cass no...

Vaig intentar seguir-la, però ella corria molt ràpid i la gent anava d'una banda a una altra, no podia anar...

Llavors els vaig veure per un dels passadissos. L'Erin s'emportava l'Eddie, El Nicco i la Rue. A on? Què feia?

Al minim problema avisa'm, Cass...- vaig avisar-la, i vaig decidir apartar-me de la baralla uns segons per veure a on s'emportaven els meus amics.

[Surto del tema... uns minutets ]

Quan em vaig entarar del que estava passant vaig sortir de la Sala Comuna de Hufflepuff corrents, directe cap al vestíbul.

Vaig arribar i vaig veure que tothom estava començant a prendre posicions. Els Slytherins encara no havien arribat.

Vaig treure la vareta i la vaig agafar amb força. La veritat és que estava cagada de por, però si tancava els ulls amb força encara podia veure a la Lizzie, rient,a un entrenament de quidditch, o fins i tot al Matt, que no coneixia molt, assegut a la taula de Gryffindor durant el dinar. I això em donava forces.

Vaig sospirar. Allí estava jo, amb les mans tremolant, preparada per lluitar per tots aquells que se n'havien anat i, també, per tots aquells que seguiem allí.

[Off: No em pegueu pel merda-post, que estic poc entrenada i me n'haig d'anar corrents xDD)

Els pocs Slytherin que havíem seguit cap al vestíbul vam arribar-hi de seguida. Allà, amagats darrere les col·lumnes i a les cantonades, esperant impacientment i respirant ràpida i feixugament, hi havia tots els enemics. Vaig adonar-me que eren alguns més, i potser ens triplicaven en número.

Vaig fer un gest als que em seguien, perquè no avancessin més. Vaig alçar la vareta cap a l'aire i vaig fer un gest ràpid; les quatre grans col·lumnes que hi havia prop de les quatre cantonades es van partir, caient i deixant tot de runes al mig del vestíbul.

- Ara! - vaig exclamar, mentre sortia i saltava per damunt d'un tros de runa plantant-me al mig

Vaig girar-me tres-cents seixanta graus i vaig fixar la meva mirada sobre els adults, evidentment més perillosos que la resta.

- Obitus per subitum!

OFF: es suposa que fallo, eh? xD

Vaig anar cap el vestíbul, els s'Slitherin encara no havien arribat. Jo fera 6 mesus que no estava a l'escola, era el meu segon dia, em sentia feliç, si era extrany ja que ara estava amb la vareta a la mà preparada per lluitar, però feliç d'estar amb els que estimava, tots units ...

Havia estat tota l'estona des de que havíem sortit de la Sala Comuna dels Slytherin al costat de la Nicole. Anava arribant gent, alumnes, tots disposats a lluitar. Vaig sentir orgull, però també preocupació. Vaig sentir un crit del Fortin, i com a acte reflex vaig abraçar-la, amb un braç, protector.

- Nicole...

Van començar a volar encanteris. Allò no podia ser, anava massa ràpid. Jo vaig repel·lir un encanteri que venia cap a nosaltres amb un gest de mà, i vaig apuntar a un Slytherin sense ni tan sols mirar-lo:

- Brachium Inutilis!

Amb aquell encanteri, els braços quedaven inutilitzables, impedint fer cap encanteri ni agafar la vareta. No em vaig preocupar de mirar si l'encanteri el tocava o no. Vaig girar-me cap a la Nicole, i vaig acostar-me a ella, abraçant-la fort, oblidant-me de tot el que passava al nostre voltant.

- Vigila molt, Nicky... No vull que et passi res.

Vaig apropar el meu rostre al seu, i vaig posar els meus llavis sobre el seu, amb més amor del que li havia demostrat mai. En separar-me'n vaig acaronar-li la galta:

- T'estimo, Nicole...

Vaig empassar saliva, i vaig mirar al nostre voltant, preocupat.

Vaig anar a la meva habitació i em van informar del que passava, vaig agafar la vareta i me'n vaig anar corrents cap al vestibul, allà hi havia un munt de companys disposats a lluitar, com que era nova no sabia molt be el que passava però si que sabia de quin bandol estava.

Vaig veure que les serps ja estaven allà així que em vaig apropar sigilosament, ningun d'ells em va veure (crec) i llavorns em vaig plantar amb la vareta al costat dels meus altres companys.

Sortien tots els alumnes de totes bandes. Vaig sentir por, perquè hi havien petits, també. No volia que cap dels petits prengués mal, encara que veure com els alumnes s'unien en contra del Fortin era bonic... per la Lizzie, per el Matt...

Vaig notar com el Harry m'abraçava amb un braç i el vaig mirar, preocupada. El crit del Fortin, llançant a matar... encanteris per totes bandes. Vaig veure com el Harry va repel·lir un encanteri i va llançar un cap a un altre alumne de Slytherin.

Em va mirar, vaig mirar-lo, i vaig entendre el que sentia, perquè jo també sentia aquella sensació al cor, la sensació que em deia que allò podia acabar molt malament, que potser no tornava a veure'l, que potser tot s'acabaria... Així que vaig gaudir tot el quevaig poder d'aquell petó, gaudint d'ell, i després vaig fer que si, espantada.

-Jo també t'estimo... vigila... no podria...- vaig decidir no dir res més, no podia ni pensar-ho.

Vaig separar-me d'ell poc a poc i vaig mirar cap als altres, amb la vareta a la mà, en posició de defensa.

-Tu ataca, jo intentaré repel·lir els atacs, vale?

Vaig apartar a un de quart al que li anava a caure un tros de paret damunt.

- Estas bé?- va assentir.

Aleshores vaig recordar-me del que duia a la motxilla, ho guardava per...però dona igual, hi havia molt gent que no sabia molta magia i no podiem anar perdent alumnes. Vaig traure un dels frasquets de felix felicis.

- Beu, et fara sentir millor.

Va beure un glop i després li va passar el frasquet a un company, després el frasquet va tornar a mi, tenia dos més i mig.

- I ens farà forts?- va preguntar.

- Si, clar. No vos preocupeu que no vos pasarà res.

Dos menys dels que preocupar-me. Vaig girar-me cap a la Lils.

- Esquena contra esquena? O ataquem a la vegada?

Vaig estar allà, esperant, amb la vareta alçada, fins que varem sentir el crit del Fortin i els Slytherins varen apareixer de nou. Vaig començar a atacar i a defensar-me, atacar, defensar-me... Recordava la tarda al camp, quan m'havia adonat dels meus defectes. Diria que ara ho feia millor... bastant millor.

Vaig possar-me davant de la Sam mentre parlava amb un nen i vaig començar a repel·lir tots els atacs que venien cap a nosaltres, atacant i defensant-nos.

-Jo defenso, tu ataques. Preocupa't només d'atacar, jo repel·liré tots els atacs.- vaig dir-li seriosa.

Vaig esquivar l'encanteri del Fortin, que anava a matar, i vaig començar a atacar. Vaig veure com s'unia gent a les nostres files, gent petita que no hauria de ser allí. Però després vaig veure la Sam repartint una poció daurada, que vaig saber que era Felix felicis, i no vaig poder evitar un somriure.

De seguida que van començar a atacar, vaig agafar una posició adequada i vaig tornar-m'hi. Vaig enviar una combinada de maleficis al Fortin, que era al centre observant l'espectacle; també vaig veure com el conseller atacava, al mateix temps que jo, al principal enemic, després de dedicar-me una mirada segura i assentir amb el cap.

Vaig veure com des de dues bandes em venien maleficis. Vaig abaixar el cap, vaig alçar la vareta i els vaig aturar; però de seguida vaig adonar-me que no podia combatre sense concentrar-me completament, i que no podia estar pensant alhora en el meu combat i en el de la Nyx. Vaig fer un gest subtil de vareta, desfent l'Impero, i la noia va caure desplomada al terra.

De seguida vaig tornar-me a girar cap al Bohr i vaig enviar un malefici o dos, que va aturar amb facilitat; mentrestant, al meu voltant es desencadenava una batalla cada vegada més dura.

Vaig observar com es començava a desenvolupar la batalla al nostre voltant un cop vam entrar. Jo vaig afanyar-me a parar uns quants encanteris que venien cap a nosaltres. El Jones va enviar un encanteri cap a la meva direcció, em vaig ajupir, i l'encanteri va impactar contra la paret. Vaig col·locar-me al costat del Kikus, segura, quan aquest va desviar dos tandes d'encanteris que li venien a la vegada.

- Ben fet, Kikus...

Vaig fer un cop d'ull a la Nyx, que es desplomava, i vaig fer un encanteri ràpid per esmorteïr la caiguda. Vaig veure a la Williams amb la Bell, i vaig somriure, de manera una mica macabra. Vaig alçar la vareta, apuntant cap a elles, i vaig llençar un encanteri, amb ràbia, plena d'energia, segura de que a una la tocava segur.

Em vaig quedar observant per un moment la batalla, estava amagada darrere d'una columna, nomes portava unes setmanes a Hogwarts i ya m'havia ficat en aquests lius. De sobte vaig veure com una noia, elle crec que es deia, li llençava un encanteria a dos noies pel que semblava amb molta rabia.

Però que feia, perquè estava darrere d'aquella columna veient com els meus companys o passaven malament??
vaig sortir de darrere de la columna i em vaig possar a llençar encanteris, amb la meva genial punteria no van servir de res.

No sabia on anar ni que fer, estava totalment perduda però vaig intentar que no ho sembles molt.

- Val, jo ataque tu defens.

Vaig llançar un encanteri a un que venia per l'esquerra fent que caiguera a terra, quan aleshores vaig vore com queia un altre tros de sostre, i al mateix temps com la puta de la Darkwood ens llançava un malefici, la Lils defenia per l'esquerra, ja que un altre sly ens llançava encanteris, vaig apartar la lils perquè no li caiguera el sotre i vaig intentar apartar-me de l'encanteri de la Darkwood però va donar-me al braç i va fer un tall que va començar a sagnar.

- De puta mare tu...- més cicatrius per al braç, amb un moviment ràpid vaig trencar un tros de la camisa i vaig tapar-me la ferida.- Puta

Vaig agafar la vareta i li vaig llançar un Animo linqui.

- Estas bé Lils?

Vaig anar corrents, sentint els maleficis, espantada, però la pulsera no cremava, així que la Cass de moment no era en perill. Igualment, mentre corria, anava preparant una fletxa.

Vaig arribar just per veure com un senyor que també era a l'infermeria quan em vaig despertar i el James atacaven al Fortin. Ell ho va repel·lir, però de cop vagi veure com va fer un moviment amb la mà i la Nyx va caure.

-NYX!!- vaig cridar. Em donava igual que m'escoltessin i sapiguèssin que era allà. La Nyx s'havia fulminat, i jo ho havia vist. Vaig baixar corrents les escales, cridant el seu nom, encara baix la capa d'invisibilitat, i vaig empenyer a unes quantes persones, fins arribar a ella. Em vaig apropar, i de cop vaig tenir por de que al intentar escoltar el seu batec, fos com la nit anterior... El Matt...

Vaig agafar aire i vaig apropar la meva mà al seu coll, i en notar el seu pols, em vaig sentir molt millor. Estava viva, encara estava viva... Vaig llevar-me la capa i la vaig amagar sota la meva camisa, després vaig abraçar-la.

-Ja està, Nyx, ja... ja està...

Vaig apartar-la, i després em vaig tornar a possar la capa. Entre tant rebombori, ningú em va veure.

Tot va anar molt ràpid, vaig voler deensar-ho tot, però el sostre es queia i la Sam em va empenyer. Vaig apartar-me i després vaig mirar la Sam.

-Jo si, però tu no, anem a fer-li-ho pagar a aquesta mala puta.- vaig dir, amb el front arrufat, cabrejada.

Vaig escoltar el crit de la Wen, en algun lloc del vestíbul, vaig girar-me, però no la vaig veure, vaig mirar la Sam.

-Ho has sentit?

Vaig mirar a la Darkwood i vaig arrufar el front un altre pic.

-Veste'n a la merda.- vaig dir, encara que no se si em va sentir, i vaig llançar-li varis encanteris seguits, enfadada.

Hi estava havent molt merder. Hi havia gent per terra, ferida, i rajos de tots colors que s'apropaven a gent a l'atzar, qui potser tenien prou sort per parar-los a temps abans que els toquéssin.

La Sam havia de ser per allà... tan de bo no li passés res. Tan de bo.

Tot i així, ara havia de pensar en intentar vèncer-los. Ho haviem d'aconseguir... Intentava deixar la ment en blanc, però no podia. M'hauria de concentrar si no volia que sortís malparat d'aquella.

Vaig parar un encanteri que venia cap a mi amb un gir de vareta i el vaig tornar sense mirar cap a qui anava.

El sostre d'un tros de vestíbul va caure a poc a poc però fent terrabestall.Alemnys encara sort que era petit i que qui es trobava sota seu se n'havia pogut apartar a temps perquè no els toqués.

Semblava com si els professors rebéssim més atacs directes per el simple fet de que si ens derrotaven, ells ho tindrien més fàcil. Però no els hi deixariem les portes obertes, sinó el contrari. Ho tindrien difícil, molt difícil.

-No! -vaig cridar al veure que un raig de llum verda se m'acostava, tinguent només el temps just per desviar-lo a temps i fer que no toqués a ningú. -Petrificus totalus!

Corrents d'un cantó al altre, tirant encantreis, vaig veure un grup de nois espantats que els hi veina un encanteri, vaig saltar a sobre perquè no els hi toques, merda... m'havia tocat a mi jodeerr... estava sangran tota, vaig curarmu mentre alhora seguia tirant encanteris, els nois ma van ajudar.

-Moltes gràcies ara seguiu- vaig dir amb un somirure encara que no podia evitar el meu dolor, pro s'havia de seguir lluitant...

Pensava que la meva obligació era estar allà, lluitant. Sinó.. perquè estava on estava?

Qui anava guanyat? Qui perdent? Teniem possibilitats? N'haviem de tenir.

-Expulsariamus! -vaig cridar cap a un Slytherin que m'acabava d'atacar.-Religo!

Els va esquivar tots dos, però almenys havia perdut uns segons i podria tornar a atacar-lo.

-Impedimenta! -El va tocar. Només seria uns moments, però almenys per alguna cosa serviria.

Just al meu costat una Hufflepuff havia estat ferida.

-T'ajudo, vine, arrepenja't.-vaig dir, agafant-li el braç i passant-me'l per l'espatlla mentre amb l'altre estava a l'aguait per qualsevol encanteri que ens enviéssin. Vaig portar-la en un racó, on passaria inadvertida.- Em sap greu, no se curar, jo.. Ferula -vaig fer un moviment circular i curt amb la vareta.- Espero que ajudi... me n'he de tornar anar cap allà, jo.- vaig dir. Les venes segurament li aturarien l'hemorràgia una mica. Em sabia greu, però no hagués sapigut fer-hi res més, jo.

Vaig tornar anar cap a la batalla rapidament, bloquejant altre cop els encanteris que m'arribaven.

- Gracies, - vaig dir mentre la Maggie s'anava, mai havien parlat especialment molt, pro era maco veure com en aquests moments estaven tots units, la hemorragia ja se li estava anat gràcies a les venes,- Desmaius- vaig cirdar des del meu racó a un grup de les serps, valee bè un va cauree^^, vaig intentar aixecarme per tornar a la barralla, anava una mica malment però m'era igual, jo havia d'ajudar

Havia sortit de la Sala Comuna desprès de sentir la Moore, sense saber molt bé on anar, simplement seguint a la Nyx, que seguia amb la mirada perduda. Què li passava?

Estava darrere d'una columna perquè els encanteris no em donessin quan vaig veure que el Slytherin que semblava anar al capdavant de tot allò, el Fortin, feia un cop de vareta i la Nyx, al seu costat, es desplomava.

-Nyx!- vaig cridar, sortint del meu amagatall. Què li passava, què collons li passava? Vaig atravessar tot el vestíbul amb penes i treballs, esquivant tots els encanteris que vaig poder.

Però, al arribar on l'havia vist caure, ja no hi era- Nyx?- vaig cridar, desesperat. On havia anat? Vaig afanyar-me a apartar-me del mig, esperant que la meva germana hagués marxat ella sola. Però on es? Vaig preguntar-me, buscant-la amb la mirada.