retornada al camp

Estava caminant direcció cap al camp de Quidditch amb l'escombra sota el meu braç, preparada per entrenar-me una mica, encara que sigués sola. Durant aquest curts encara no havia trepitjat amb pru feines el camp.

Vaig arribar-hi, vaig enfilar-me sobre l'escombra. Vaig empenyem amb les cames, per començar a volar, i llavors vaig donar.me enbranzida amunt. Em semblava que hi havi algú per allà, notava com si algú m'estigués seguint amb la mirada. Vaig buscar aviam si eren només sencasions meves, i llavors vaig veure una persona que em mirava.

- Maggie! - vaig cridar, en reconèixer la figura del cel.

Em vaig enlairar de seguida per anar a trobar-la, contenta.

- Aaaaah! - vaig aspirar l'aire de les alçades -. Feia molt que no volava, i a més volia estrenar el regal de la meva família, saps? - vaig dir, assenyalant la Raigdefoc nova de trinca -. I a tu què et porta per aqui?

Vaig somriure, mantenint-me al costat de la Maggie

-ALLIEE! hola! com estàs??- i em va comentar qu eli havien regalat una escombra - una raigdefoc??! ostres quina sort!- em vaig quedar envadalida mirant la seva escombra, i em vaig desestabilitzar un moment, baixant 10 m. de cop, però vaig tornar a pujar com si res.

-Doncs, he pensat que feia molt que no venia i que no entrenava una mica, i he pensat: ves al camp de quidditch, que sino et faran fora de l'equip!. I tu?

Vaig somriure.

- Doncs més o menys el mateix. He pensat: "Allie, has de practicar, que en tot l'estiu no has jugat a quidditch". I he vingut. Tu en quina posició jugues Maggie?

Vaig fer una pirueta abans de tornar al seu costat per seguir parlant, i vaig riure.

-Doncs jo sóc caçadora, desde que vaig entrar a l'equip he estat sempre a la mateixa posició, i la veritat és que em va força bé. I tu? en quina posició jugues? - volia comprovar la velocitat de la seva raigdefoc, i vaig preparar-me per anar com més rapid mpogues millor.- Allie, aveure si m'atrapes! (xd)

- Volia ser caçadora, però el lloc estava ocupat, i jugo com a encistelladora.

Llavors la Maggie va sortir volant. Un repte? Oh i tant...

- T'Atraparé!

Vaig sortir volant. Ostres! La Raigdefoc era molt ràpida!. Volia comprevar la seva màxima velocitat... Vaig forçar-la al màxim, i vaig passar pel costat de la Maggie com una bala, aturant-me uns metres per davant.

Encara sorpresa, i esbufegant vaig dir:
- Si, t'atrapo!

Em vaig posar a riure.

-Ho admeto, la teva escombra és més ràpida! -vaig dir, afanyant-me a anar on era ella. - Però potser tu no ho ets tant! - i vaig tornar a agafar enbranzida, tot i que ja sabia que em tornaria a avançar. Era més que res per jugar una mica.

- Jajaja! Vine aqui!!!

Vaig sortir disparada darrera seu, i, en efecte, la vaig avançar de nou.

- Maggie, la vols provar? - vaig dir sincerament, assenyalant la Raigdefoc

- doncs... la veritat, no em resistiré pas si m'ho ofereixes! - vaig dir-li, tot rient. - Baixem? - vaig baixar fins el terra, i vaig esperar a l'Allie, que baixava una mica més enrere.

-Gràààcieeees!- vaig dir-li, un cop vaig haver pujat sobre l'escombra. Vaig fer un saltet i em vaig enlairar.

Vaig fer una volta al camp, i un parell de volteretes en l'aire. Llavors, em vaig decir a baixar.

-UAAAU! És increible aquesta escombra!

Va posar-se a volar, contenta.
En baixar, li vaig dir:

- És absolutament fantàstica!

La vaig abraçar, contenta, i li vaig dir:

- Si vols te la deixo més estona. Per entrenar-te una mica, ja saps.

Vaig somriure àmpliament.

Vaig mirar-la somrient. M'havia deixat la raigdefoc!

Em va proposar de deixar-me-la per entrenar, però no ho podia acceptar.

-Gràcies, però no vull aprofitar-me'n. A més, la meva escombra encara que no sigui ni una nimbus 2000 ni una raigdefoc també em va molt bé.

-Què et ve de gust fer, ara? Vols que juguem amb les bombes? A veure qui aconsegueix posar més gols.

Em va agradar la idea.

- D'acord, però Maggie... - vaig començar a dir, agafant una bomba -. ET GUANYARÉ!!!

I abans que pogués dir res, em vaig enlairar, vaig llançar la bomba i amb un cop de cua de l'escombra vaig ficar la bomba a l'aro del centre.

- I RAVENCLAAAW GUANYAAA!!!

Vaig riure, mirant a la Maggie.

Va agafar una bomba, i sense avisar va anar a marcar.

-Eh, tu, Allie, ja veuràs qui guanya aqui!

Vaig anar a buscar la bomba rapidament, i amb un tancar i obrir d'ulls vaig apropar-me al cercol a tota velocitat, i vaig marcar.

-EMPAAAT! GRYFFINDOR ACABA DE MARCAR!

- Si? Ara veuràs!!!

Vaig tornar a agafar la bomba, i la vaig tirar al cèrcol del mig i va entrar de nou.

- PERÒ RAVENCLAW TORNA A REMUNTAR!!!

Ostres tu, era masa rapida!

-I Maggie agafa la bomba- vaig començar a fer de comentarista- passa per sota l'Allie que intentava fer de paret, arriba al cèrcol, tira i..... marcaa! ENCARA CREUS QUE GUANYARÀS??-vaig dir-li rient.

Mmmmh...

- Allie recupera la bomba, esquiva a Maggie, S'acosta al cèrcol i... Quin estil! Allie Lovegood Marca!!!

Vaig anar rient i esbufegant cap a la Maggie, i li vaig dir:

- I si ho deixem en empat?

- potser que si, igualment sembla que no acabariem mai...

vaig agafar la bomba rapidament, vaig anar al cèrcol a marcar i vaig tornar cap a l'Allie.

- val, ara ja si que ho podem deixar en empat!

Vaig riure.
- Si, empat.

Vaig canviar de cara, posant-me seriosa.

- Però Maggie, que això no serveixi de precedent perque...

Vaig tornar a agafar la bomba i la vaig ficar amb facilitat pel cercol.

- ... Ravenclaw sempre guanyarà - vaig dir, alegre

-Així que vols guerra, eh... - vaig dir-li desafiant-la. Vaig agafar la bomba un altre cop, fent-la passar per el cèrcol. - un altre cop empatades.

-Però això no s'acabarà mai, val més que ho deixem per empat. O millor fem un partit de debò. Ravens contra Gryffis, i veurem qui és el millor.

Vaig donar la mà a l'Allie perquè l'encaixés, com volent fer formal el tracte.

Vaig encaixar la ma, fent broma.

- Però u contra u és una mica trist, no? Fem una selecció dels nostres equips de manera que estiguem empatats en número, i llavors ens enfrontem en un "amistós" - vaig riure malèvolament, en broma.

- Exactament a això em referia, senyoreta Lovegood - vaig dir, fent-me a seriosa . Vaig fer apareixer un paper i una ploma, li vaig allargar a l'Allie perquè ho firmés i després ho vaig firmar jo.

-Quedem així, doncs?

- Quan vulgui i on vulgui, senyoreta Prewet - vaig fer, seguint-li la broma

La vaig abraçar amb força.
- És fantàstic tenir gent que t'entén al costat Maggie!

Vaig somriure. L-allie em queia be, molt be.

-Potser que baixem, no? -vaig dir-li, al adonar-me que encara estavem volant.

- Si, fóra bo... Però llavors millor baixo a poc a poc. Encara no controlo, i he batut el meu rècord de temps sense anar a la infermeria, així que no em vull obrir ara el cap.

Vaig anar descendent, a poc a poquet, fins que vaig tocar al terra.

- Aaaah, m'encanta volar!

vaig començar a tocar el terra amb les puntes dels peus, llavors amb tota la planta, i finalment vaig baixar de l'escombra amb un petit saltiró.

-Jo hauria d'anar tirant, que encara no he començat a fer el pilot de deures que ens han donat. Vens cap al castell o et quedes aqui?