I'ts easy as one two three... Or not e.e

- ABC it's easy it's like counting up to three! Sing a simple melody yeah!

Estava alegre, molt alegre. Feia dies que havia parlat cara a cara amb l'Allie, i m'havia sentat de meravella. Ja no hi havia res dins meu que em produís inseguretats. Era una persona completament nova, i ho sabia.

Amb aquells pensaments, vaig arribar tot passejant fins al pont. I una idea em va venir al cap. Vaig somriure; havia de fer-ho. Volia fer-ho.

Aviat vaig comprovar, però, que "voler" no significa necessàriament "poder". Les intencions les tenia, però després d'uns quatre intents vaig comprovar que pujar-se al pont era bastant més difícil del que semblava si eres tan esquàlida. Maleït Ed, feia que semblés tan fàcil...

Però no em vaig rendir. Al final, després de molts i molts intents i unes quantes esgarrapades, vaig aconseguir pujar-m'hi. Vaig fer un somriure, satisfeta, i vaig començar a caminar per la barana tota feliç.

- ABC! Easy as 123! As simple as Do Re Mi! ABC, 123 baby you and me girl!

Estava pujada a una de les columnes del pont, el pont molava moooooooooolt, havia pujat per la part de raere que hi havia com una escala en la pedra i molava mooooolt, m’encantava escalar.
Aleshores vaig vore l’Erin cantant i pujant a la barana.

- Holaaaaaaaaaaaaaa Erin!!- vaig dir botant des d’allí dalt i saludant-la amb la mà.- Cantes moooolt bé! *-*

Em vaig aturar en sec quan vaig sentir la veu darrere meu.

- Cass! - vaig exclamar, rient - no t'havia sentit! t'hagués saludat, dona - vaig dir amb un somriure - Moltes gràcies... però tampoc és que en sàpiga gaire - vaig dir, posant-me una mica vermella.

Em vaig acostar a ella, somrient.

- Et molesta si em quedo aquí una estoneta? - vaig preguntar amablement - Com estàs?

- Perque hauria de molestar-me?- vaig preguntar estranyada.

Vaig baixar i vaig posar-me al seu costat, damunt de la barana.

- Bé, crec, millor que fa uns dies, els pares volien que tornes a Grecia! Pero amb ajuda de Bam-Bam i el tete Eddie els vaig convencer i puc quedar-me ^^ Tu ets amiga del tete Eddie, oi? Alaaaaaa! Quant altura hi ha des d'aquesta part! I esta mooolt fooons!

Jo havia de tirar-me des d'alli algun dia, estava molt alt, que guay!

- La veritat és que no ho sé. - vaig dir rient. M'agradava, aquella noia.

Em va explicar que els seus pares volien tornar-la a grècia.

- És veritat, l'Edgar em va explicar que estava intentant convèncer els teus pares. M'alegro que t'hagin deixat quedar-te ^^ - vaig mossegar-me el llavi, fent un tímid somriure, quan el va mencionar - Eh, sí, som... Molt bons amics - vaig dir, rient.

Vaig mirar-me el llac, somrient davant els records.

- Saps una cosa, Cass? Jo em vaig tirar des d'aquí - vaig dir somrient - I m'hi han tirat més d'una vegada, els meus amics - vaig riure - són així de graciosets. La primera vegada no em va fer por, perquè m'hi vaig tirar per salvar un amic. - Vaig somriure - però després, quan m'hi van tirar, sí que me'n va fer. Després va ser divertit, però - vaig dir, rient.

- Si, menys mal perque jo no vuic marxar aci tinc la Wen i la Rue, i Bam-Bam i el tete Eddie i encara que m'obligaren jo m'escaparia!

Vaig mirar de nou baix.

- des d'aqui dalt? Oooooooooooh!!!!! Esta molt alt, no? I dius que dona impressio? A mi m'encanta nadar, pero no en hivern, l'últim cop el gel es va trencar. Tot i que jo he nadat en la platja en hivern, Grecia te unes platjes mooolt guaaays! Jo vuic tirar-me des d'aqui algun cop! I a tu t'agrada nadar?

- M'agrada molt, nedar - vaig dir amb un somriure - Hauria de fer-ho més sovint. Si vols hi anem juntes algun dia, Cass - vaig fer.

Vaig somriure.

- No he anat mai a Grècia, jo, però diuen que és molt maco - vaig dir amablement - Hi fa molta més calor que aquí, oi? Ja t'hi acostumes?

- Et tiraries amb mi algun dia? Que simpatica!- vaig donar-li un abraç.- Doncs nose, hi ha cops que si, pero anem a l'aigua i ahi no fa calor. Pero alli no neva, on jo visc no, sols he vist la neu ali un cop, i el primer cop que vaig vore neu fou a casa de Bam-Bam i el tete Eddie. Grecia és guay, pero Hogwarts mola molt. La meua casa és fresca a l'estiu no fa calor i quasi no utilitzem els..els..ventiladors, eso, ventiladors.

Vaig abraçar-la, somrient.

- Veig que no t'has criat a la manera muggle, oi que no? - vaig dir rient - Sí, es diuen ventiladors. Jo tampoc els utilitzo molt... a Irlanda no fa massa calor a l'estiu. - vaig somriure.

- Eh...si, tenim coses muggles, però es que els ventiladors no els utilitzaven quasi mai perquè la casa estava fresquet i perquè ma mare deia que jo amb ventiladors podia fer nose que, però mai me va dir el que.- vaig tirar una pedreta a l'aigua i va fer xof..haha.- I jo tenia amics muggles i el Nicolae, alguna vegada jugavem a botar des d'una cala a l'aigua, fins que la mama me va pillar i me va tirar la bronca, però jo ho feia igualment però des d'una altra cala...però shh...no pots dir res és un secret! I tu també tens amics muggles? A la meua illa hi havia molta gent muggle.

- Al meu poble gairebé tothom és muggle - vaig dir rient - només la meva família i un parell més són bruixots.

Vaig somriure.

- I com és, el teu poble? és molt gran? hi ha molta gent? - vaig preguntar, amable.

- Doncs nose, si...bueno, jo visc a Itaca...te sona? És una illa i durant l'estiu ve mooooooolta gent, però ma mare i el meu pare no són d'alli. Hi han pocs bruixots, estem per ahi desper....-com es deia...aah!...- Desperdigats! eso...estem per ahi desperdigats. La familia de bruixots que tinc més prop són els pares del Nicolae que són amics dels pares. I la meua casa esta per ahi, prop d'un poble...eh...i si, d'un altre poble.- vaig dir rient.- Estem prop d'una cala i l'aigua molaaa mooooooooooolt! I tu? El teu poble és gran?

Vaig començar a donar botets, no m'agradava estar-me queta.

- Viu molta gent? Fa fred? Neva? I d'on ets?

- El meu poble està en una illeta d'Irlanda, a Valentia. Es diu Stars Hollow, i és minúscul - vaig dir, rient - hi viuen... si no recordo malament, dues-centes persones. Però és genial; tothom es coneix, i som tots amics. Sempre estem buscant excuses per celebrar el que sigui. Mira, ara mateix no farà gaire que hauran celebrat la festa de la benvinguda a la neu - vaig dir, somrient - es celebra la primera nevada de l'any amb una foguera a la plaça del poble. Hi ha un festival de ballarins i música, i els nens exposen els seus dibuixos de la neu - vaig dir somrient.

Vaig somriure.

- I qui és aquest Nicolae de qui parles tant? És només un amic, o alguna cosa més? - vaig preguntar, amb complicitat.

- Oooooooooooooooooooooooooh! Que guay! Jo vuic anar algun dia a la festa de benvinguda a la neu! Pots invitar a l'Eddie algun cop? Com sou amics i aixi jo també puc anar, si? Si? ^^

Aleshores va preguntar-me pel Nicolae i va somriure.

- El Nicolae és el meu millor amic, és l'únic que m'entenia perquè a l'escola de Grècia deien que estava boja, però jo no estic boja! I ell deia que jo tenia raó - vaig donar un botet per confirmar-ho, jo no estava boja.- Alguna cosa més? Doncs no, crec que no som familia, els seus pares i els meus es varen coneixer a l'escola ^^ Per?

- És clar que sí - vaig dir somrient - a la gent del meu poble li encanta conèixer persones noves.

Vaig riure davant el seu comentari sobre el Nicolae. Em va fer gràcia, més que res, perquè feia uns anys jo hagués respost el mateix.

- Per res en especial - vaig dir somrient - M'alegro molt que sigueu amics, sembla un bon noi. Però aquí ja no et diuen boja, oi que no? - vaig preguntar - No sembles la classe de persona amb qui algú es pugui ficar. És molt bo, això, cass - vaig dir somrient.

Vaig mirar-la somrient, me queia bé.

- Me caus bé ^^ No, aci no, aci tinc amigues la Wen i la Rue i l'Eddie, ningú me diu que estic boja, nose, ni les serps, saps? I això que venen de fàbrica. És bo?- no havia entes l'última frase.- El que és bo? Que no es posen en mi? Si, però si ho fan me dona igual perquè com no tenen rao, saps?

Vaig agafar una pedra gran i la vaig tirar al riu.

- Plooof! haha- vaig mirar alrededor en busca d'alguna pedra més gran.- Es podria fer una escala d'aqui fins ahi baix i molaria més.

- És bo que siguis com ets. - vaig dir somrient, amable - Així que coneixes a l'Edward? És el germanet de la meva millor amiga - vaig somriure, sabent que podia tornar-la a anomenar d'aquella manera. - Sou molt amics? És molt simpàtic, oi que sí? - vaig somriure.

Em vaig mirar el llac.

- Hmmm... Seria factible - vaig dir somrient - li podem demanar permís al Dumbledore i construïr-la nosaltres. T'agradaria? - vaig preguntar, somrient.

- Ets la millor amiga de l'Allie? L'Allie és geniaaaal, te idees mooooolt guaays! A mi me'l va presentar la Wen, me cau bé, és d'Artagnan ^^

Ooooooh! Podriem fer una escala!

- Ooooooooh! Podriem fer-ho? Ho fem? Ho fem? Perfaaa!- vaig començar a donar botets.- Jo vuic fer-la! És guaaay!

- Anem a veure... Moonlight! - vaig cridar, i de seguida una òliba blanca va creuar els jardins fins arribar on érem.

Vaig agafar pergamí i ploma de la meva bossa.

- Cass, aquesta és la Moonlight. Moonlight, la Cass. És amiga meva - vaig dir-li, i l'òliba es va girar cap a la Cassandra i va començar a esgaripar, contenta.

Vaig somriure.

- Li agrades. - vaig dir, i vaig obrir el tinter - a veure...

carta:

- No s'ha pres les pastilles - li vaig dir baixet a la Cass, rient, mentre el mussol volava cap al despatx del director - Amb sort, ens dirà que sí en només un parell de minuts.

- Hola Moonligt!

I va marxar volant.

- Les pastilles? Que són les pastilles? Ha de pendre pastilles? I per què? Esta malalt?

- Ha de prendre pastilles perquè té una espècie de trastorn de personalitat - vaig dir somrient, tornant a seure a la barana del pont - No és res greu, tranquil·la. En realitat és força divertit. S'ha de prendre aquestes pastilles perquè si no ho fa es pensa que és un nen petit i no fa les feines que hauria de fer sent l'adult que és. Està molt boig. Et cauria bé, el Dumbledore sense pastilles - vaig dir rient - Avui diria que no se les ha pres, o sigui que és molt fàcil que ens doni el permís.

Vaig somriure, tirant la cara cap amunt i gaudint del solet.

- Què bé que s'hi està, així, mare meva. M'encanten els dies com aquests - vaig dir amb un somriure.

- Ooooooh! Jo això no ho sabia!

Ala, prenia pastilles, pastilles per no ser un nen petit...i si? Oooooh!

- I les duu sempre a sobre? Perque imagina que un dia no se les pren i s'oblida, les hauria de dur sempre damunt, oi?

Vaig sentar-me amb lo montar en cavall.

- Jo vuic coneixer al director sense pastilles, quan vaig venir amb la mare i el pare per a parlar amb ell parlava normal, nose, bé, saps?

Vaig mirar el sol.

- Ja fa uns dies que no neva. Un dia quan va nevar vaig fer un ninot de neu amb Bam-Bam

Vaig riure.

- Aquest és el problema, que sempre s'oblida de pren... Mite-la! - vaig dir, alegre, quan la Moonlight va venir fins on érem. - A veure...

carta:

- Apa, aquí tenim el nostre permís ^^ - vaig dir rient - Quan vols començar?

Vaig vore la carta i vaig començar a riure.

- Que guaaaaaay! Podem començar demà o la setmana que ve, aixi li ho dic a la Wen, a la Rue i a l'Eddie! I serà més guay! Vols? Puc dir-ho? Puc? Me deixes?

Vaig començar a donar botets emocionada, podia fer una escalaaaaaaaaa!

- És clar que sí! Comencem quan vulguis - vaig dir somrient - I quanta més gent millor. Ja veuràs que serà molt divertit - vaig dir, rient.

Vaig mirar el rellotge.

- Hmm... Hauria de marxar. Se m'ha fet una mica tard... M'ha passat molt ràpid el temps - vaig dir somrient, i em vaig posar dreta d'un salt. Vaig guardar les coses - Avisa'm quan vulguis que fem l'escala, val? Ha sigut un plaer conèixer-te - vaig dir, abraçant-la i començant a marxar mentre li feia adéu amb la mà.

[Surto del Tema]