A ELIZABETH SPECKHART

IN MEMORIAM

En molts sentits, la feina d’un periodista és fácil. Teòricament hem de limitar-nos a relatar els fets que han succeït al món, posar els fets sobre paper. Igual que ho fa un dibuixant amb pintura, igual que ho fa un cantant amb música, nosaltres transmetem la nostra realitat a la resta del món.
Però, desgraciadament, la realitat molts cops fa mal.

Avuí, lectors, hem de donar un últim adéu a l’Elizabeth Speckhart. Tenia quinze anys, una vida, família i amics que ara de ben segur que la trobaran a faltar, així com un futur que podria haver estat brillant.

Els professors de Hogwarts comencen a espantar-se, perquè la víctima no tenia cap ferida ni hi havia cap rastre de màgia al lloc on la van trobar, i desconeixen les causes de la mort de la noia. Alguns creuen que podria estar relacionat amb altres agressions que han tingut lloc a l’escola (El cas de la senyoreta Allie Lovegood que explicàvem fa uns dies, per exemple). S’està repetint la història, potser? Ha vingut un nou Rodlel per atemorir la comunitat màgica i muggle una vegada més? Esperem que no, i, si és així, esperem que no sigui cert allò que es diu de “A la tercera, bala vençuda”.

Encara no hi ha manera de saber-ho, però per ara només ens queda tancar els ulls, i pregar perquè l’ànima innocent de l’Elizabeth quedi impune de tot el que hagi pogut passar i pugui arribar en pau allà on sigui que ha d’anar a parar.


Elizabeth Speckhart, tan aquells que et coneixien molt com aquells que no et coneixien tant et recordaran sempre. Tindràs una ànima immortal, Lizzie. No moriràs mai mentre el teu record segueixi viu als cors de tots aquells que t’estimen.