Quan li perds la pista

Em vaig acostar decidit cap al despatx nou que havia fet el meu amic Lex. Pel que m'havien dit, tenia una forma curiosa. Tenia ganes de veure'l, tot i que estava un pèl mosca perquè els guardes de la Conselleria havien intentat quedar-se amb la meva vareta.

- Qui es pensen que són? Jo ja era un senyor venerable quan ells no havien estat ni concebuts... - anav remugant pel passadís.

Que amb la meva edat podia ser que hi haguéssin accidents, havien dit. Que no hauria estat la primera vegada, havia murmurat l'altre. Un tercer va intentar canviar-me-la per una granota de xocolata mentre em parlava com si tingués cinc anys i repapiegés. ¬¬

- VOSALTRES SÍ QUE HAURÍEU DE MIRAR DE NO TENIR ACCIDENTS! - vaig cridar mirant enrere. No havia tingut més remei que desarmar-los i deixar-los colgats a l'estàtua d'or. Beneits.

Vaig arribar a la porta del despatx i vaig fer tres trucs.

- Lex? Hem de parlar.

Vaig veure com l'Aberforth entrava, fent cara de preocupat, al meu despatx.

- Què passa, Aberforth? - va dir un "Hem de parlar" digne de la persona més serena del món, o sigui que s'havia pres les pastilles.

Només era capaç de recordar una cosa que el preocupés prou com per venir fins a la Conselleria: "Ell".

- Què ha passat, Aberforth?! - em vaig començar a posar nerviós.

Temia que passés res amb aquell xicot... La sang és la sang.

Vaig entrar al despatx, per la cara que feia, el Conseller ja sabia a què venia.

- Sí que té una forma curiosa... - vaig dir, mirant al meu voltant-. He deixat tres guardes penjats a l'estàtua, per cert. S'han posat sondescendents amb mi. Què et sembla si ens prenem un te mentre t'explico a què he vingut?

Vaig veure que ja tenia una tetera sobre la taula, de manera que només vaig fer aparèixer una altra tassa i vaig anar cap a la taula a servir-lo. Després, encara dret, em vaig girar cap al Lex.

- L'hem perdut.


OFF: quan parlo de color blau és que m'he pres les pastilles, així queda més clar

- Quant fa? - vaig dir, preocupat? - Quan l'hem perdut?

Merda. Només faltava allò: aquell individu podia ser realment perillós, en vista de la situació... I nosaltres dos sols no podríem, si començava a fer feina i a reclutar gent.

- Si realment sap que s'ha escapat al nostre control, no tardarà en començar a fer de les seves... Alguna idea?

- Fa unparell de setmanes - vaig dir-. Sé que va estar viatjant per Llatinoamèrica, per Austràlia, l'Est d'europa, Xina... I en algun moment, va tornar aquí, fa quinze dies. No en tenia constància, però pel que sé ha buidat la seva Cambra de seguretat a Gringotts. I ja sé per què ho ha fet. Sospitava que algú li estava seguint la pista a través dels diners i dels xecs bancaris que utilitzava, que era exactament el que estava fent jo, gràcies a uns contactes a Gringotts. Malauradament, ara no sé a quin ban s'haurà endut els diners.

Vaig fer un glopet de te.

- No consta cap domicili al seu nom. Ni domicili ni res de res, és clar. És com si s'hagués esfumat com una bola fum. Pof! A més fa anys va fer-se l'encanteri il·localitzable, de manera que no tinc manera de trobar-lo.

Vaig treure'm una carpeta de la túnica. Hi posava F. Rodlel en lletres platejades.

- És la carpeta del se expedient a Hogwarts. A banda d'això també hi ha una còpia de la seva partida de naixement, algunes dades sobre la seva vida de tot el que hem anat esbrinant tu i jo, que al final vaig decidir posar-ho per ecrit, i un seguiment dels seus moviments bancaris dels últims deu anys, així com alguna fotografia d'algun lloc on se l'ha vist. Idees? Poques. L'únic que se m'ocudeix és començar a vigilar si sembla que hi comença haver un reclutament, però no sé com fer-ho, és complicat.

- No serveix de res buscar més. Probablement s'ha canviat la identitat i l'aspecte físic... - vaig agafar la carpeta que m'allargava i la vaig desar -. Tens alguna idea? Què farem, si comença a actuar?

La sola idea d'una tercera guerra m'horroritzava. No podia permetre que tal colla de racistes ataqués allò que jo m'havia passat la vida intentant fer millor...

- Aberforth... Això no pot sortir d'aquí: la gent entraria en pànic si sabés que el nét de Lord Voldemort campa sense control pel planeta.

Vaig assentir.

- Hi estic d'acord. El més prudent ara per ara crec que és esperar -vaig sospirar-. I si veiem que en passa alguna... potser hauríem de tornar a fer... ja saps... l'Orde. Tot i que ja he perdut el contacte amb tots ells, i la majoria són morts o retirats, de manera que hauríem de començar a reclutar des de zero.

- Doncs no se'n parli més... - vaig endreçar l'expedient que m'havia donat -. Si veiem res estrany, comencem a buscar gent nova per l'Orde.

Vaig acostar-m'hi i li vaig donar uns copets a l'esquena.

- No pateixis, Aberforth, no permetrem que hi hagi una tercera guerra...

- Això espero...- vaig dir alçant-me i dirigint-me cap a la porta-. Però temo que no sigui a les nostres mans...

Vaig marxar del despatx i vaig tancar la porta darrere meu.

[TEMA ACABAT]