Un nou vestit

A snt Mungo havia vist un dels catàlegs de Carraway's i un dels vestit m'havia agradat. I sense pensar-ho havia decidit comprar-ho. Últimament quan me venia una idea al cap la feia, sense pensar en res més.

Vaig entrar a la tenda que en principi pareixia buida. Estava plena de vestits i molts d'ells preciosos.

- Hola...que hi ha algú?

Vaig sentir com algú entrava a la botiga, just quan donava unes puntades finals a un model exclusiu que dissenyava per la presentadora del nou programa del canal 3.

- Benvinguda a Carraway's! - vaig somriure-li mentre sortia per ajudar-la -. Necessites ajuda? Algun vestit llarg de què t'hagis enamorat a primera vista? O algun de curt que vulguis per fer caure la baba als nois de l'escola? Algunes sabates que et posaries per no treure't mai, potser?

Vaig somriure-li d'orella a orella i després vaig riure.

- Perdona el paperot, sempre em fa gràcia. Ara seriosament, en què et puc ajudar, joveneta?

Vaig tornar-li el somriure.

- Doncs...- vaig traure la fulla del catàleg.- Voldria saber si tens encara aquest vestit negre d'aqui. És que va ser vore'l i enamorar-me d'ell, és precios. I m'agradaria també algun tipus de sabata, que conjuntarà amb ell, sincerament soc horrible per aquestes coses, per tant confiare amb el teu gust que és molt millor.- vaig somriure de nou.

Vaig passar una mirada per la tenda, era genial.

- Oh, i tant que el tinc. No tens tan mal gust, és un vestit preciós; està tinguent molta demanda, sobretot als països mediterranis. La filla del primer ministre italià en va comprar un.

Vaig somriure-li i vaig encaminar-me cap al centre de la botiga, buscant el vestit.

- Aquest... - vaig donar un cop de vareta a la capsa i en va sortir el vestit, que es va posar en el maniquí -. Què me'n dius? És bonic, estilitza la cintura d'una manera molt especial.

Vaig treure la cinta mètrica i li vaig somriure; d'un cop de vareta, la cinta va mesurar-li els malucs, la cintura i el pit, tota sola. Després, automàticament, el vestit es va ajustar a les mides de la noia.

Vaig esperar a que me prenguera les mesures i vaig apropar-me al vestit. Precios era poc.

- Que podria provar-lo?- va assentir.

Vaig agafar el vestit, amb molta cura i vaig entrar a un dels emprovadors. Vaig deixar la roba damunt d'un tamboret i vaig posar-me'l.
Vaig mirar-me al vestit, estava just a la meua mesura, m’encantava. I podria dir que no me quedava malament.

- Que em dius?- vaig dir eixint de l’emprovador.- Me queda horrible o estic genial? - vaig somriure de nou.

Vaig xiular, somrient.

- Et queda genial - vaig somriure-li -. Emprova't aquests talons, juntament amb el vestit.

Vaig allargar-li unes sabates de taló, altes, obertes però considerablement còmodes.

- Sí, definitivament, et queda molt bé.

Vaig sentar-me i vaig posar-me els talons. Vaig donar un passos, i no vaig caure, mira, per no estar acostumada a dur talons no ho feia tan malament.

- Crec que m'has convençut.

Vaig mirar-me de nou a l'espill, estava clar, qui me coneguera no s'ho creuria.

Vaig canviar de nou de roba i vaig agafar el vestit amb compte.

- És precios, els teus vestits són genials.

- Vaja, gràcies... Ja m'ho diuen, de tant en tant, que tinc bon gust.

Vaig anar cap a la caixa i vaig treure la llibreta, fent uns comptes.

- Doncs... el vestit són dos-cents galions, i les sabates cent galions més - vaig somriure-li mentre, amb un gest de vareta, desava el vestit i les sabates en les respectives capses i les ficava en una bossa.

Vaig traure la cartera i vaig deixar els diners damunt el mostrador.

- Moltes gracies per tot. El més segur és que torne algun dia, ara que ja se on comprar bona roba.

Vaig agafar la bossa i vaig dirigir-me cap a la porta.

- Fins la proxima.

Vaig tancar amb cura a l'eixir.


[Isc del tema]