Ja t'he calat, mala puta...

Voltava pel castell, pensativa. Ja feia dies que havia marxat de l'hospital feta una fúria i havia vingut a buscar la Gisèlle. No l'havia trobada, i havia descobert que era a França. Però el sentiment de fúria resorgia cada cop que hi pensava. Intentava no pensar-hi gaire, i passava tant de temps com m'era possible distraient-me. Però necessitava parlar amb la Possesseur, i deixar-li clar el que pensava d'ella. només així podria dormir en pau, i ser del tot feliç.

En això pensava mentre caminava pels passadissos anant cap als jardins. Vaig estremir-me en veure que havia de passar pel passadís on... on ella m'havia deixat així, però em vaig convèncer de fer-ho. Ara ja era forta.


I, de seguida, vaig saber que havia sigut una bona idea. La Possesseur era allà, voltant tan tranquil·la pel passadís on m'havia fet tant de mal. En un moment aquell sentiment de fúria que coneixia tan bé va aflorar, i va ser el que em va fer fer un somriure malèvol abans d'inspirar fons i anar decidida cap a ella.

Ella estava parlant amb dues noies que no coneixia, ni tenia ganes de conèixer. Va aixecar una cella, sorpresa, en veure l'actitud que portava mentre caminava cap a ella.

- Hola, Possesseur. Hola, noies. No m'importen els vostres noms, però no us ho prengueu malament. Simplement us demanaré un favor, i no caldrà que em torneu a veure.

Elles em van mirar, interrogants.

- Marxeu. Només vull tenir una petita conversa amb la vostra amiga. Escampeu la boira, siusplau - vaig dir, amb amabilitat fingida. Estava massa furiosa.

- Està bé... - va fer una de les noies, sobtada - Ja marxem. Abaixa els fums, nena... Jo havia sentit que eres amable. Sembla ser que els rumors s'equivoquen. - i van marxar, onejant els cabells orgullosament. Els hi vaig aguantar la mirada fins al final, i després em vaig girar cap a la Possesseur.


- Encara no m'has dit res. Què, contenta de veure'm? - vaig preguntar, amb sorna, sentint-me més segura que mai.

Va acostar-se'm la petita River quan estava parlant amb dues noies de Slytherin. Quins fums que portava...

- Ara torno amb vosaltres, noies...

Vaig girar-me cap a la nena, i vaig somriure, indiferent.

- Hola, Erin. Sí, m'alegro de veure't, ara que ja he tornat de Nadal. Això d'estar a França m'encanta, però la gent d'aquí s'acaba trobant a faltar... Com t'ha anat, a tu?

Vaig quedar-me-la mirant, impassible. I no m'agradava gent com havia vingut, aquella marreca.

- Oh, doncs estic molt bé. Tenint en compte que vas enviar la meva millor amiga a St. Mungo i que et vas fer passar per ella per atacar-me... Perfecte. De puta mare, tu.

Li vaig aguantar la mirada, segura de mi mateixa, veient la cara de sorpresa que posava la possesseur a mida que li deixava anar aquella bomba. No s'esperava que ho hagués descobert, però, encara menys, s'esperava que jo m'estigués comportant així.

- No vinc a recriminar-te el que has fet - vaig dir, calmada - Ja sé que està en la teva naturalesa de serp ser més puta que ningú que hagi conegut mai. Només et volia dir...

Vaig endurir la mirada.

- Només et volia dir que t'apartéssis de mi. No em toquis. No em parlis, ni tan sols em miris. No pensis en mi, ni en cap dels meus amics. No et penso denunciar, saps? Jo no sóc tan rastrera com tu. Però podria fer-ho, si volgués... I voldré denunciar-te en el mateix moment en que gosis acostar-te a mi o algun dels meus amics.

>> No m'importa com d'arrepentida puguis estar en el futur. Les teves oportunitats s'han acabat, Possesseur. Em pensava que et coneixia, saps? Em pensava que havia vist una escletxa de bondat en la teva ànima de mala puta. La resta de le gent tenia raó, no n'hi ha cap. Però res, res et dóna dret a tocar als meus amics. No creus que ja has fet prou mal? Doncs aparta't, o faré el que hagi de fer.

>> Calla. Sé el que m'estàs a punt de dir - vaig dir, veient que la Possesseur feia un somriure maliciós - Et penses que no tinc proves? Tens raó. Però això no és problema per a mi. Sóc una persona diferent a la que vas conèixer, Possesseur. Si mai deixes de tenir en compte el que t'acabo de dir, no sé què seré capaç de fer-te. Potser no seré una gran amenaça per tu... però faré tot el possible per a superar-me. Perquè ara sóc així.

Vaig somriure falsament, i li vaig picar l'espatlla a la noia amb amistat fingida.

- O sigui que tu decideixes què fas. Jo marxo ja, que he quedat... Pensa en el que t'he dit, val? - vaig dir, desafiant - Espero no tornar-te a veure mai més. Adéu, mala puta - I em vaig girar per marxar.

- És tota vostra... - vaig dir-los a les noies que l'havien acompanyat, que eren en un racó esperant.

Em vaig mirar un moment la Possesseur, que seguia allà parada, sense dir res.

- ...Si podeu. - I, satisfeta amb mi mateixa, vaig acabar de creuar el passadís.

[Surto del Tema]

Quan va començar a parlar la meva cara va mostrar sorpresa. No pel que m’havia dit, més aviat per com m’ho havia dit. A mesura que va anar parlant, vaig transformar la meva expressió en sarcasme total. Amb les celles alçades i un somriure burleta a la boca, la mirava, sabent que per molt que enraonés les proves per inculpar-me eren totalment inexistents. Jo mateixa me n’havia ocupat. Vaig esperar que acabés de parlar, i quan em va posar la mà a l’espatlla la vaig travessar amb una mirada de menyspreu que deia per ella sola que o em treia la mà de sobre o la matava allà al mig.

- Pensa el que vulguis, però tingues a la ment que per incriminar algú necessites proves, cosa que no tens. I si et creus que tu tens contactes que podrien arreglar-ho... Bé, que sàpigues que jo en tinc bastants més. Així que baixa els fums, que saps que això no va amb tu...

Vaig fer-li un gran somriure, més fals que una bandera sense els seus colors, i vaig dir:

- Adéu, Petita River... Un plaer haver-te fet creure que em coneixies.

Vaig girar-me cap a les noies Slytherin, arronsant-me d’espatlles, i vaig deixar anar, alçant els ulls al cel amb una falsa expressió de ressignació:

- Lleonets, que es creuen déus i no arriben a herois...

Vaig fer un gest amb el cap, i vaig encaminar-me amb les meves companyes cap a la Sala Comuna, rient interiorment pel que havia dit la nena, encara.


[TEMA TANCAT]