De nassos

Anava passejant pels passadissos camí cap a la Sala Comuna, mentre a la vegada llegia un llibre de Pocions que necesitava per fer els deures.

Estava tan enfrascada que no vaig veure l'armadura, d'aquelles que estàn per tot el castell, que hi havia davant meu.

-Auch!

Sí, me l'havia pegat contra una armadura.

Em dirigia als jardins a fer un tomb amb en Ged quan vaig veure que una noia xocava amb una armadura, davant meu. Vaig apartar les ganes de riure i vaig córrer cap a ella, ja que havia caigut a terra i l'armadura tentinejava perillosament al seu costat.
Em vaig llançar contra l'armadura i la vaig aguantar com vaig poder.
-Hmmmf... Estàs bé? -vaig dir mentre intentava acabar d'aixecar l'armadura.

Vaig tocar-me el cap, en el lloc on m'havia xocat contra l'armadura. Llavors vaig veure com l'armadura es balancejava bastant amenaçadorament.

"Oh, merda...!" Per sort per mi un noi va agafar l'armadura perquè no caigués sobre meu.

-Moltes gràcies!- Li vaig somriure, mentre m'aixecava. I amb un moviment de vareta vaig posar l'estatua a lloc.- Com t'has aguantat les ganes de riure?

La noia va treure la vareta i va posar l'estàtua bé instantàniament. "Per què mai se m'acudeix que és així de fàcil?"
-Bé, no ha estat fàcil, però la imatge de l'armadura caient i aixafant-te no hauria fet tanta gràcia, i clar... -vaig respondre, somrient. Vaig veure que era de Hufflepuff- Et puc preguntar com et dius?

-Hmm... Tens raó, una armadura caient sobre meu no és motiu de celebració. Bé, per el meu germà sí, que llavors es queda la meva habitació...

Vaig intentar somriure, tot i que encara estava una mica espantada. Només una mica.

-I sí, pots preguntar com em dic. Encantada, sóc l'Emily

Passava per allà (OFF: què, Jason, t'agrada més aquesta excusa? xd) i vaig trobar-me el dos alumnes que conversaven; un d'ells, el noi, el vaig reconèixer: anava a la meva classe i me l'havia trobat feia uns dies al palau del mussol. A ella, en canvi, no la coneixia, però vaig sentir que li deia a ell que es deia Emily.

Vaig veure una noia que passava per allà, així que vaig decidir fer-la entrar a la conversa, o a mi, després del "Quin bon temps que fa" se m'acabarien els temes.

-Vaja, hola... Priscilla?- La vaig mig saludar, mig preguntar- Us coneixeu?

Quan la noia m'explicava que es deia Emily va aparèixer la Priscilla, i l'Emily la va saludar.
-Hola! -vaig saludar-la jo també. Llavors em vaig girar cap a l'Emily- Sí, anem a la mateixa classe, de fet.

-Ahà -vaig assentir davant les paraules d'en Jason. Es va fer un silenci incòmode que em va fer recordar per què preferia, a vegades, la companyia dels llibres que no pas la de les persones. Era en aquells moments quan s'havia de treure el tema del temps? Hi havia un petit problema: feia uns quants dies que no treia ni un peu del castell.
Mentre hi pensava es va sentir un grinyol i, amb un fort espetec, l'elm de l'armadura que teníem al costat va caure al terra i va rodolar fins als nostres peus, trencant el silenci.

Pasava per allà i vaig observar que l'armadura queia rodolant pel terra fins als meus peus, vaig alçar la vista i vaig veure un grupet de persones, no semblava que tinguessin ganes de parlar, vaig agafar la vareta i vaig colocar l'armadura al seu lloc.

-Encantada, com us dieu??- Vaig dir.

Una noia se'ns va acostar, i va col·locar el casc de l'armadura que havia caigut. Vaig mirar-la, no em sonava de re, però vaig veure que era Gryffindor. En això no m'assemblava a la gerogia, que semblava saber-se tots els noms de tothom... Ella si que feia bé de monitora ^^"

-Hola, jo sóc l'Emily, encantada. Tu et deies...?

Una noia s'em va acostar i em va preguntar com em deia, també em va dir que ella es deia Emily.
-Jo em dic Sally, Sally Werner-li vaig contesta.
-E vist la teva caiguda estas bé?-