Senyoooooor infermer! Senyoooooor infermer!

Vaig entrar corrent a la infermeria, duia el gatet en braços, havia anat amb compte per a que no li passarà res.

- Senyoor infermer! Senyoor infermer!- vaig cridar.

Vaig deixar a la gateta damunt un llit, havia de curar-se, havia de curar-se.

- Que hi ha algú?

Aleshores el vaig vore eixir per una porta.

- Necessite ajuda!

Vaig veure a una noieta jove quan vaig sortir del meu despatx, em va dir que necesitava ajuda, me la vaig mirar atentament, però no semblava que estes ferida.
Vaig anar cap on era ella per mirar-la de mes a prop.

-I doncs, que t'ha passat.- vaig dir.- No sembla que estiguis ferida.

Em vaig mirar el senyor infermer.

- No, no és per mi, és per ella.- vaig senyalar-li la gateta.- Te la pota trencada i respira raro, ajude-la. Per favoor! La podra curar?

L'havia de curar, era una coseta moolt mona i volia a la coseta mona.

Vaig mirar al animal i després a la noia.
-Saps, jo curo a les persones.- vaig dir.- No als animals, perque els animals són diferents de les persones i podria fer-li més mal si intentés curar-lo.

Vaig mirar un altre cop a la gata, era tan maca, vaig treure la vareta i li vaig fer un toc suau a la pota trencada, i aquesta es va posar al seu lloc.

-Bé.- vaig dir.- Amb això de la respiració no se que fer.- vaig dir.- Però potser, tan sols s'ha refredat.

- Però ets metge i...- va curar-li la pota.- Podrà tornar a caminar? I a correr? I a botar? A mi m’encanta botar…un refredat? Segur? Estas segur? I si li done algun tipus de medecina es curarà? O pren un xocolate calent? Es curarà?- havia de curar-se, joo, si l’havia trobat era per a que es curarà, s'anava a curar, s'anava....- Si és un refredat que faig?

Aquella nena era hiperactiva, no callava ni a sota de l'aigua, i m'estava agoviant, vaig sospirar amb força.

-A veure, calma't.- vaig dir.- la gata podrà caminar, saltar, botar i fer tot el que tu vulguis i, si es un refredat.- vaig dir.- se li pasarà sol, si vols la pots deixar aqui aquesta nit i jo la vigilare o si no pots endur-te-la a la teva casa i vigilar-la tu.

- No, la dure a la sala comuna.- aquell senyor infermer no era tan simpàtic com el de l'escola, però l'havia curada.- Gracies ^^-li vaig donar una abraçada.- I si veig que no se li cura el refredat, puc tornar? Li agradarà la xocolata?

-Si, si veus que no es cura pots tornar.- vaig dir.- Però sobretot no li donis xocolata que és un gat i el deixaràs cec.- vaig dir alarmat, em preguntava sie ra bona idea deixar que la nena s'endugues al gat a la seva sala comuna.

Vaig mira-la.

-Segur que no prefereixes que me'l quedi aqui un parell de dies per asegurar-me de que es posarà bé?

- Eh, no, no la curare, bé, li preguntare al meu cosi, ell te un, sabra que donar-li de menjar ^^ D’aci uns dies tornare i la revises, val? Moooooltes gracies.- vaig agafar la gateta amb mooolt de compte.- Et cuidare bé i et posare un nom guay.

Vaig anar cap a la porta.

- Adeeeeu! I graaaaacies!


[TEMA TANCAT]