Hidratació

Abans d'entrar a la infermeria amb el cos inconcient de l'Agatha, el vaig deixar al terra amb cura i em vaig ajupir al seu costat.

- Obliviate - Vaig murmurar mentre pensava. "Només recordaràs anar passejant pel castell i sentir com les forçes marxaven. No vas tenir temps d'avisar a ningú." Vaig tallar la connexió amb la seva ment i la meva vareta.

Esperava que allò funcionés. Ja ho havia fet una vegada. El dia abans d'entrar a Hogwarts. Però no sabia si tindria el mateix efecte. Esperava que si. De moment, havia oblidat tota l'escena del càstig i com havia acabat d'aquella manera. Ara només havíem d'esperar a que les meves paraules tinguessin l'efecte desitjat.

Vaig tornar a alçar el cos i vaig dirigir.me, aquest cop sí, cap a la infermeria.

Vaig empényer les portes i vaig entrar.

- Ajuda, siusplau! - Vaig cridar, posant un to de preocupació falç a la veu.- Siusplau! És urgent! Aquesta alumna necessita atenció mèdica!

Estava tot fosc, fosc, fosc. No veia res. On era? Al cap d'una estona vaig veure una llumeta i es va anar fent més gran... fins que va omplir tot el meu pensament. Era una llum blanca i pura, molt clara.

"Només recordaràs anar passejant pel castell" va dir una veu dolça "I sentir com les forçes marxaven. No vas tenir temps d'avisar a ningú."

Ah sí, ho recordava perfectament... estava pels passadissos, pel vestíbul... i sentia que m'assecava... i havia caigut a terra... havia anat així? Sí, sí, segur. Havia anat així... Però no recordava per què. Com una llacuna...

Vaig sortir al sentir el crit d'una dona, que devia ser una professora, i vaig veure una noia estirada a terra, la vaig agafar i la vaig aixecar per deixar-la després a sobre del llit.

-Que ha passat?.- vaig preguntar, mirant a la profossora.- On l'ha trobada?

- Al... Al mig del passadis - Vaig dir, intentant aparentar desesperació. - Té la pell tota suada. Però està molt freda.

Vaig enretirar-li els cabells de la cara amb un gest fred i calculador.

- Creu que la podrà recuperar, senyor?

Vaig tocar a la noia, la veritat es que estava molt suada, devia estar perdent molta aigua.

-Bé.- vaig dir.- Faré tot el que estigui a les meves mans per a que es posi bé.- vaig dir a la professora que realment semblava preocupada.- Però no l'enganyaré, no té bona pinta.

Vaig anar cap a dins al despatx i vaig agafar una bossa amb una solució salina per hidratar a la noia. Li vaig posar una intravenosa al braç i li vaig conectar al gota-gota.

-Bé.- vaig dir.- Començare'm per aqui i ja veurem com respon.- vaig agafar una manta i la vaig tapar per a que recuperes el calor corporal més ràpidament.

Vaig veure com li col·locava una intravenosa i la tapava amb una manta.

Em deia que segurament si que la podria recuperar.

" Me la bufa que la recuperis o no, jo l'únic que necessito és comprovar si el meu encanteri ha fet efecte o no...¬¬' "

- I no podriem provar amb algun sortilegi reanimador? - Vaig inquirir, encara "preocupada"

-Bé, és podria provar però sempre he estat del parer que, més val deixar que el cos es recuperi al seu ritme per ell mateix.- vaig dir.- Jo crec, que el que hauriem de fer es deixar que descansi per avui i que si dema no hi ha canvis provem amb el sortilegi reanimador i amb tot el que se li acudeixi.

-Realment està tant preocupada per aquesta alumna que no pot esperar fins demà a saber com es troba?.- vaig inquirir.

"No veus el que ens assemblem, carallot? És evident, no?" Vaig voler dir però en comptes d'això vaig seguir amb el meu posat preocupat.

- És la meva filla... - Vaig suspirar - No ens portem gaire bé, però no m'agradaria que li passés res.

"Ni que recordés res del que ha passat aquesta nit, es clar..."

Me'l vaig mirar, implorant amb la mirada que intentés per tots els mitjans reanimar-la.