Desesperació

Vaig entrar a la cuina amb un cabreig considerable. Em sagnaven una mica les galtes i les mans.

Els elfs devien veure que no estava de bon humor, perquè es van espantar en veure'm entrar.

- Podem ajudar-la en res, senyoreta? -va preguntar un d'ells, tímidament.

- Sí, podeu tancar la boca i anar a lo vostre; ja em serviré jo mateixa.

Me'n vaig anar cap a la despensa i em vaig agenollar al racó on ja sabia que guardaven l'alcohol. Un whisky de fos... dos... tres, suficient.

Vaig apuntar dues de les ampolles amb la vareta i les vaig reduir perquè m'hi capiguessin en una butxaca. La tercera la vaig obrir i vaig fer un glop. Em va cremar a la gola, i també a l'estómac. Em vaig eixugar les galtes, que tenia molles de llàgrimes barrejades amb sang.

"Vale tranquil·la. No et desesperis. Beu".

Vaig beure, durants una estona, fins que l'ampolla va ser a la meitat. Després em vaig aixecar i vaig marxar de la cuina, ampolla en mà.

"Ara. Mussolerissa."

[TEMA ACABAT]