Falcons

Vaig endinsar-me dissimuladament al Bosc Prohibit. Volia practicar la transformació a l'aire lliure; estava segur que, amb l'espai tancat de la Sala de la Necessitat, m'estressava i no me'n sortia prou bé.

Quan vaig arribar a una clariana vaig tancar els ulls, concentrant-me en el més profund de la meva ànima. Vaig notar com jo mateix canviava, sense patir gaire més que alguna fiblada, i quan vaig obrir els ulls ho vaig veure tot des de només uns centímetres d'alçada, a menys de mig metre. No era un falcó petit; potser feia quaranta centímetres d'alçada, i un metre d'envergadura. Vaig obrir les ales, majestuós, i vaig batre-les una vegada. Suficient per alçar-me a uns metres... i cansar-me prou com per estressar-me i tornar a transformar-me en el jove ambiciós i orgullós que era.

Era un cop, pel meu orgull, allò. Estès a terra, vaig donar un cop al terra, amb el puny; el dolor va revifar-me una mica, i vaig ser capaç d'aixecar-me i tornar-me a transformar. Aquesta vegada, no vaig envolar-me, sinó que només vaig caminar arreu amb les meves potes petites, escodrinyant l'escenari amb els meus ulls petits, ràpids i precisos.

Vaig sentir uns sorolls al bosc mentre m'hi endinsava per poder-me transformar amb tranquil·litat. Havia de començar a plantejar-me la legalització de la meva animàgia. Ja era major d'edat, i no m'agradava la idea de visitar Azkaban si m'enganxaven.

Vaig perdre els arbres de vista un moment, i vaig trobar-me a escassos centímetres del terra. La gran anaconda ja era allà. Vaig rodejar un arbre, i vaig arribar lliscant a una clariana. Allà al mig, majestuós, hi havia un falcó.

Si fos una anaconda de veritat, criatura, ja no series aquí... - vaig pensar, escrutant l'au.

Vaig somriure, internament. Semblava que, més o menys, ja ho controlava. Si més no, era així fins que passava alguna situació d'estrès físic.

Situació d'estrès -no físic, però estrès- és la que vaig passar quan una anaconda de tamany considerable va entrar en escena. Vaig aixecar el vol i em vaig recolzar en una branca gruixuda d'un arbre, a tres o quatre metres.

Vaig aturar-me i em vaig concentrar en tranquiŀlitzar-me, per no transformar-me. Esgotat, i de manera inevitable, vaig acabar transformant-me i un esbufec de ràbia va sortir de la meva boca seca. "Merda, coi... Merda..."

Vaig mirar-me el falcó que, atemorit, volava fins a la branca d'un arbre. Vaig acostar-me a l'arbre, i vaig envoltar-lo amb el meu llarg cos. Vaig aixecar el cap, per observar l'ocell.

Però l'ocell no era un ocell.

Quasi em transformo de nou involuntàriament en veure com el falcó es transformava en ni més ni menys que el Fortin. La mare que el va parir, ell també ho era!

Vaig desenrotllar-me de l'arbre, i vaig alçar la part de davant del meu cos, traient la llengua bífida cap a ell amb un xiuxiueig incomodant.

Vaig quedar-me mirant, desafiant, aquella serp que movia nerviosament la llengua, deixant anar un xiulet agut.

- Au, va, anaconda... Que sóc dels teus, jo - vaig dir, conscient que no m'entenia.

Vaig quedar-me mirant la serp. No era normal que, en veient que jo era un home, seguís rondant la base de l'arbre. Vaig fer una cara estranya i vaig baixar fins a una branca més baixa, a un parell de metres de l'animal.

Ara jugarem, Kikus...

Vaig enrollar-me al tronc de l'arbre, ajudant-me de les branques, fins arribar a la branca on era ell. Llavors em vaig transformar, deixant davant seu una Gisèlle amb un somriure burleta als llavis.

- Noi intel·ligent, Kikus Fortin, noi intel·ligent...

Vaig seure a la branca del seu costat amb naturalitat, com si el que acabava de fer fos el més normal del món.

- No sabia que també fossis animàgica, Gisèlle - vaig dir, sorprès.

Semblava que ho tenia molt dominat. A mi em costava, perquè feia relativament poc temps que practicava, però ella... ella s'havia transformat amb total fluïdesa.

Havia estat tota l'estona recolzada en un arbre. No m'havien ni vist, aquells dos.

Vaig sortir del meu amagatall, rient i aplaudint.

- Hauries d'haver-te vist la cara, Kikus. - Vaig dir, mentre arribava sota l'arbre on eren ells - Sí, aquesta mateixa - Vaig dir, encara rient.

Vaig picar-li l'ullet a la Gis.

- Bon espectacle, reina!

- Oh, genial... Tu també ets animàgica, Ur? - vaig dir, sorneguer.

Vaig baixar de l'arbre, d'un salt. Havia anat a practicar, però en la situació d'estrès d'abans ho havia controlat bastant bé... i ja havia complert amb el que tenia planejat.

- Gis, m'ho ha semblat a mi o ho tenies molt controlat?

- Que potser m'ho has llegit a la ment, que em transformaria, Ur? - vaig dir, sorneguera.

Vaig girar-me cap al noi, i vaig dir, amb una mirada divertida:

- És clar que ho tinc molt controlat - vaig riure -. No tots som bons nens aquí, Fortin. Vaig passar d'esperar fins als disset. I aquí estic. Tenir una familia amb amplis coneixements sobre el tema ajuda. No els ho vaig preguntar, vaig dedicar-me a passar l'estiu de pas entre cinquè i sisè agafant d'amagat llibres de la biblioteca de casa.

- No, no, tot al contrari! - Vaig dir, divertida per la situació - Podia sentir com et parties la caixa mentre anaves donant voltes al tronc de l'arbre mirant la cara de cagat que posava en Kikus.

Vaig riure.

- I no, jo no sóc animàgica, K. No m'ho he plantejat mai, de fet. Però m'agrada, el teu nou estil!

- Eh! - vaig dir quan va dir allò de la cara de cagat.

Vaig assentir, comprensiu.

- El nou estil? - vaig dir -. Sí, molo...

Vaig somriure.

- És clar que no ho controlo tant com d'altres. Per algun motiu que no acabo d'entendre, vaig decidir esperar-me abans de fer els disset. No com d'altres - vaig mirar la Gisèlle.

També vaig pensar en la Black. Ella també era animàgica, però una cosa era que... que ja no sentís res per ella, i l'altra era denunciar-la pel fet de ser animàgica iŀlegal.

- Perquè tenies por de les conseqüències, potser? - vaig fer, sorneguera.

Vaig fer un salt, i vaig caure de quatre grapes, ajupida. Em vaig aixecar, i vaig dir:

- Crec que em legalitzaré, jo. A França els tràmits són més fàcils. Si no estic a la llista de la Conselleria però si a la del Gouvernement no em poden dir absolutament res. Al cap i a la fi, estic empedronada al meu pais, no pas aquí.

Vaig mirar-me el Kikus, abans de dir, fent un canvi de tema total:

- Et veig millor, Kikus.

- Estic millor... - vaig dir, altiu.

Em sentia millor. Aquella vena Slytherin que s'havia alliberat de sobte m'estava sentant molt bé.

- I sí, suposo que era prou idiota com perquè les conseqüències m'espantessin massa.

- Tothom, en el cas hipotètic que el rondés una anaconda de 8 metres de llarg, hauria posat la teva cara, K.

Em vaig mirar a la Gis i vaig encongir-me d'espatlles.

- Però vaja, pel que es veu una serp d'aquestes característiques no és suficient com per espantar el Gran Kikus Fortin.

Vaig riure amb el que va dir l'Ur.

- És clar. Ni tan sols la perspectiva d'estar acorralat sobre un arbre per una serp de vuit metres de llarg que pesa cent cinquanta quilograms i que t'agafa, t'asfixia i se t'empassa sencer és capaç d'espantar el Gran Kikus Fortin. Oi, Ur?

Vaig abraçar-la, i vaig dir-li al Kikus:

- Abans que preguntis res sobre per què fa dos dies ni ens parlavem i ara ja estem bé, sí, ja hem fet les paus. Però tornant al teu tema... Qui et va instruïr per ser animàgic?

- El professor nou de Transfiguració... per recomanació expressa del meu pare.

Vaig recolzar-me, en la meva posició de superioritat, al tronc de l'arbre.

- M'alegro que hagueu fet les paus... Ara, a Slytherin hi fa falta cohesió - vaig mirar les dues noies, somrient -. Ah, i que em rondés una anaconda potencialment mortal no era preocupant. Puc volar, recordeu?

- Ui, sí, ja t'he vist, controles molt, ja - vaig comentar, sarcàstica -. Segur que amb la gran habilitat i l'extensa pràctica que tens t'escaparies facilment d'una anaconda.

Vaig recolzar tot el pes del cos en la cama dreta, abans de dir:

- Així que amb el Profezor de Tranzfugurazió, oi? - vaig bromejar.

Vaig quedar-me'ls mirant als dos, abans de comentar-los un pensament que havia tingut.

- Us volia comentar una cosa. Hi ha massa distància entre alguns de nosaltres. La Ra, tu, Ur, i jo no, però entre que tenim alguns que són nous, parlo de la Nyx i en Pierre, i que hi ha cada antisocial a la nostra residència que tira d'esquenes... Això s'ha d'arreglar ja. I jo tinc la solució, al menys per unir l'equip, que ja és un pas...

A les seves mirades podia veure que sabíen de què parlava.

- Sí, amics... L'excursió.

- Eh! Que fins que m'he transformat, ni tan sols sabies que no era un falcó de veritat... - vaig dir, fulminant-la amb la mirada mig en broma; en el fons sabia que tenia raó.

Vaig assentir amb el cap, mentre parlava la Gisèlle... fins que va sortir l'excursió.

- Gis, l'excursió... Bé... No estic segur de que sigui una bona idea.

Vaig alçar una cella, sorpresa. Hi havia diverses coses en la meva vida que eren intocables. Els meus amics, la meva familia i les meves idees. Vaig clavar-li una mirada fulminant, i vaig deixar anar un sec:

- Parla. Què vols dir?

Com el seu argument fos que la de l'any anterior havia estat un desastre (cosa que no era del tot certa), que s'havien cansat, que seria un fracàs o qualsevol altra visió pessimista, em sentiria. No podien jutjar l'excursió d'aquell any si ni tan sols sabien en què consistiria.

- Pensa-hi un moment, Gis. A l'equip hi ha gent nova, i vulguis o no... hi ha conflictes fins i tot entre nosaltres. Per exemple: en Narbonne i jo no ens podem ni veure. Si ens envies d'excursió junts, acabarem a hòsties.

Vaig fer una ganyota.

- A més, si l'excursió és mínimament llarga comporta una convivència que, si no hi ha molt bon ambient, serà insostenible. Jo no puc conviure amb un desconegut al mig del bosc i funcionar harmònicament, no sé tu...

Havia estat callada mentre parlaven entre ells. Estava d'acord en tot el que deien els dos. Però bé m'havia de fer notar, no?

- K, pensa que és una manera de deixar les diferències a l'esquena. Si amb en... Narbonne, has dit, no? - Ell va assentir amb el cap - Si amb en Narbonne et portes a matar, la millor solució és passar d'ell. Crec haver-lo vist pel castell intercanviant opinions amb la Nyx. I si tu no el busques, no el trobaràs.

Vaig mirar-me a la Gis.

- Recordeu el que va passar l'any passat amb la Lestrange? - Vaig dir-los als dos - Ella ens buscava i al final va acabar trobant-nos.

Vaig somriure.

- No crec que sigui mala idea, fer l'excursió. Què tenies pensat, Gis?

Vaig alçar els ulls al cel, somrient. Ingenu.

- I l'any passat en Karl i en Jake no es podien ni veure, i la seva enemistat venia de molt més lluny que la teva amb en Pierre, però van fer un esforç i van comportar-se prou - vaig replicar, notant una sensació rara a l'estómac en dir el nom del Karl.

Vaig assentir amb el cap respecte el que deia l'Ur.

- Aquest any tinc pensat que sigui totalment diferent. Res de caminates, res de motxilles, res de cuinar nosaltres, res de condicions precàries, res de Bosc Prohibit.

Vaig empassar saliva.

- Llac Negre. Sortirem per la tarda, i un bonic vaixell ens durà fins a una clariana que hi ha en una de les costes del llac, a l'altra banda. Allà ja hauré estat jo abans, amb els elfs domèstics de casa meva, preparant la nostra casa. Repeteixo, casa, no tenda. És una casa portable, la va comprar el meu pare a Oslo aquest estiu. El menjar el prepararan els elfs, igual que pararan taula i ens faran les habitacions. Arribarem allà a la tarda, mirarem la posta de sol a una terrasseta amb barra lliure a la casa i per la nit soparem, farem el que ens doni la santa gana i anirem a dormir, si dormim, quan vulguem nosaltres. Res de parides com l'esperit de superació ni l'acceptació de reptes. El que vull és que tinguem l'oportunitat de passar-ho bé tots junts. I si en Pierre et molesta, Kikus, ja m'ocuparé jo de posar-lo a ratlla. Sempre ha sigut així, no li aniria malament una mica de mà dura. A Beauxbatons sempre el van deixar fer massa.

Vaig mirar-los, creuant els braços.

- I doncs? Què en penseu?

- Dona... d'això, més que excursió, en dic "anar de colònies".

Vaig riure, per sota el nas.

- Pot estar bé... Alguns dormiran més que d'altres - vaig dir, pensant en la Nyx i en Narbonne -, però pot estar bé.

- Anomena-ho com vulguis, Kikus, però fes-me un favor i en comptes de centrar-te en el que pot fer-te i deixar-te de fer en Pierre concentra't en passar-ho bé tu, que ho necessites.

Vaig somriure-li, i després em vaig girar cap a l'Ursula, amb els ulls brillants.

- I a tu què et sembla?