Xocolataaaaa *___* [Georgia]

Vaig entrar amb la Georgia i em vaig precipitar a on era sempre la xocolata desfeta. Vaig agafar una tasseta i em vaig asseure a la taula, fent el primer glop.

-Això està millor^^

Em vaig llepar la xocolata que s'havia quedat als meus llavis.

Vaig somriure amb les ganes que la Wen es va llançar sobre la xocolata. Jo també en vaig agafar una tassa i em vaig asseure amb ella.

- D'això... Wen, jo... -em vaig quedar mirant la tassa-. Et volia demanar disculpes pel meu comportament de l'altre dia amb tu. Em sap greu, sé que vaig estar molt... desagradable.

-No passa reeees, dona.- vaig dir, fent un altre glop de xocolata. - Se que estas malalta.

Vaig acabar-me la tassa i vaig mirar a la Georgia.

-La gent canvia quan està molt malalta per què es troba diferent, a més, el primer día al gran saló vaig veure com m'evitaveu i tu sempre has evitat la meva pregunta, per això he acabat pensant que si, que estas malalta.

Vaig somriure.

-Tinc raó?

Vaig fer rodar els ulls.

- Una mica. No ben bé, per això.

Vaig mirar al meu voltant. Estàvem soles. Vaig plantejar-me si dir-'l'hgi o no. Només tenia 12 anys... però per altra banda, era una bona amiga i... coneixent-la, no li faria gens de por. Segur que s'emocionaria i tot, tot i que no hi havia motius.

- Si et dic un secret, me'l guardaràs No ho pot saber ningú. Només ho saben tres persones, però crec que tu també et mereixes saber la veritat. T'adverteixo, però, que no és res bo.

Vaig escoltar les paraules de la Georgia i vaig assentir.

-No et preocupis, Georgia, jo mai diria res a ningú si tu no ho vols.- Vaig somriure.- I no tot es bo a la vida, Georgia. El secret està en esforçar-se en veure el que es bo.

Vaig agafar una altra tassa.

-Què et passa, Georgia?- vaig dir, encuriosida.

Vaig somriure i vaig fer un sospir. Potser no era prudent explicar-li. Np volia que m'agafés por, peró... Més val prevenir que curar, no? Almenys això dèien...

- No estic malalta, Wen. No ben bé -li vaig explicar-. El que passa és que auqest estiu em va mossegar un home llop i... Jo ara també ho sóc.

Vaig intentar explicar-li amb tota la serenitat que em va ser possible. No volia que sonés dramàtic, perô tampoc despreocupat. Només voia que sonés com un fet.

- Quan hi ha lluna plena em prenc una poció que fa que quan em transformi en llop sigui completament dòcil, perquè fa que la meva ment humana controli l'instint del llop. El que he vist és que, per contrarrestar l'efecte, quan és de dia és el llop qui pren el control. En sóc conscient, peró... No puc fer res per evitar-ho. Per això he estat tan desagradable, i per aixó he fet totes les coses horribles que he fet aquests últims dies.

-Una dona llop????

Em vaig mossegar la llengua. A mi em semblava una cosa brutal, però sabia que segurament a ella no li pareixia. Vaig escoltar la resta de la historia, interesada. Aaaah, per això no volia fer els deures, per això...

-No passa res, Georgiaa. No fas mal a ningú, i tu no vols fer mal a ningú... Jo se que no ho vols. Haurem d'aguantar al llop quan et domini i ja. Jo crec que deu haver-hi una solució...- vaig pensar.- Si vols puc ajudar-te! Buscar i així si et preocupa molt...

Vaig abraçar-la.

-Pensa que estic del teu costat, Georgia. No del costat del llop.^^

Li vaig correspondre a l'abraçada, commoguda. Quin sol de nena, de veritat!

- Gràcies, Wen, però no cal que facis res - li vaig dir-. He estat investigant i pel que sembla m'he d'acostumar a conviure amb el llop i mica en mica podré anar prenent més control de la situació. Sempre estaré una mica més irritable en aquells dies, però segur que al final l'acabo controlant bé. ^^

Li vaig fer un somriure.

- Em fan patir més els altres, però. Dius que no faig mal a ningú però... Sí que faig. Li vaig fer molt de mal a l'Erik. M'ha... m'ha deixat. -vaig empassar saliva, contenent les llàgrimes-. Sé que és el millor que podia passar però...

Vaig callar.

-Ah... bé... doncs... M'enfrentaré jo també amb el llop! No et deixaré sola, Georgia!

Llavors em va dir allò de l'Erik i vaig deixar anar un crit.

-QUÈEEEEE? PER EL LLOP???

Vaig agafar aire per tranquilitzar-me.

-Però no es just... no ho és, no es culpa teva!

- Sí que és culpa meva - vaig dir amb un somriure trist-. No és que el llop i jo siguem dues persones diferents, Wen. És simplement que els dies de lluna plena responc més als meus instints animals que no pas a les morals humanes. I fins que no aprengui a controlar-ho... no puc deixar que l'Erik ho passi malament per culpa meva. El que vaig fer va ser imperdonable. I ell ja ha aguantat prou.

Vaig fer un sospir.

- És molt bona persona, ell, Wen. No em mereixo estar amb ell mentre... mentre sigui així. L'Erik es mereix estar amb alguna cosa millor que una dona llop que no se sap comportar.

-NO HO ÉS!- vaig cridar.-Com pots dir una cosa així?? Tu no pots controlar el llop, i tu no vas poder elegir que un home-llop et mossegués! Tu no tens la culpa de res, i l'Erik ho hauria de saber.

Vaig creuar els braços.

-M'heu decebut. Tots dos. Tu per resignar-te, i l'Erik per deixar-te sola amb això.