Segones oportunitats

M'havia trobat amb la Lizzie als terrenys de Hogwarts i li havia proposat d'anar a prendre alguna cosa.

Després de l'incident de l'entrenament no haviem tornat a parlar més.

Vaig empènyer la porta de la taberna. No havíem pogut entrar a Les Tres Escombres perquè estava a rebentar. Així que havia decidit anar al Cap de Senglar.

Quan hi vam entrar em vaig dirigir cap a una taula (la més neta que vaig trobar) i vaig asseure'm.

Vaig somriure a la Lizzie.

- Sé que no és el més maco...però alguna cosa ja és.

Vaig mirar la taberna, intrigada, però no vaig fer cap comentari. Havia estat en llocs pitjors. Vaig somriure a la Daanna i em vaig seure a la taula.

-No està tan malament.- vaig dir. Era veritat, podria haver-hi burifers...- I com estàs, Daanna? Saps què el teu nom es molt estrany? M'agrada bastant...

- Bé, no em puc queixar. - Vaig somriure, sincera.- Tot i que si penso en el cop de sabata que em vas fotre, encara em fa mal! - Vaig dir, fent broma.- Gràcies per lo del nom. A mi també m'agrada força.

Vaig aixecar-me un segon i vaig dirigir-me cap a la barra.

- Em podrà portar dos batuts de bescuit a aquella taula? - Vaig dir, assenyalant la taula on hi havia la Lizzie.

Vaig tornar i em vaig asseure.

- I tu què? Com estàs?

-Ja, eh...- vaig envermellir una mica quan va comentar l'accident de feia uns dies.- va ser sense voler...

Es va aixecar i va anar a demanar a la barra. Vaig mirar encuriosida el bar. Mai havia vingut a aquest lloc.

-Bé... - vaig dir, mentre la meva ment estava a un altre món. Vaig mirar a la Daanna i vaig tornar a la realitat.- Estudiant, ja saps, i escribint al meu pare.

Vaig escoltar com la Lizzie no incedia en cap tema en concret.

- Al teu pare? - Vaig preguntar, encuriosida - Només escrius al teu pare?

No sabia si tenia germans o no. Però em va semblar curiós que només anomenés al seu pare.